Maia (20 del Taure / 20 Tauri)[10] és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure. La seva magnitud aparent és +3,87 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. És la quarta més brillant de les Plèiades, després d'Alcíone (25 Tauri), Atles (27 Tauri) i Electra (17 Tauri). Maia és el nom d'una de les set filles mítiques d'Atles i Plèione.

Infotaula objecte astronòmicMaia
Tipusestrella doble òptica, possible variable, estrella amb alt moviment propi, estel, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B7III[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaia Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra105,5075 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre8.020.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,34 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,87 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.000 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,478 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−44,55 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)19,339 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar30 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,4 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial10.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 45m 49.6066s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 22' 3.8864''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat1,1[9] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat660 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada126 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part dePlèiades Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Maia és una geganta blanc-blavosa de tipus espectral B8III. Irradia 660 vegades més energia que el Sol des de la seva calenta superfície a uns 12.600 K de temperatura. El seu radi, 5,5 vegades major que el radi solar, el converteix en un veritable estel gegant, si bé aquests gegants blaus mai arriben a ser tan grans com les gegantes vermelles o ataronjades, tipificades per la propera Aldebaran (α Tauri).

Com altres estels de les Plèiades, Maia està envoltada per una nebulosa de reflexió, núvol de pols i gas que envolta als estels més brillants del cúmul. D'altra banda, la velocitat de rotació de Maia és baixa, fent que alguns elements químics se submergisquen en el seu interior per acció de la gravetat, mentre que uns altres són portats a la superfície per radiació, cosa que la converteix en un estel de mercuri-manganès.

En el passat, l'astrònom Otto Struve va suggerir que Maia era un estel variable, amb un període de poques hores. Va passar a ser el prototip de les denominades «variables Maia», on estava inclosa Pherkad (γ Ursae Minoris). Actualment la classe està descartada, ja que Maia i la resta dels estels que formaven el grup no són variables en absolut.[11]

Referències modifica

  1. «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «Chemical abundances in Hg-Mn stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1979, pàg. 675–688. DOI: 10.1086/190637.
  10. NAME MAIA -- Star in double system (SIMBAD)
  11. Maia (Stars, Jim Kaler)