Melicertes
Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic Μελικέρτης), era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino. La seva mare l'arrossegà amb ella quan es va precipitar al mar. Ino es va transformar en la deessa Leucòtea i Melicertes en el déu Palèmon.
  | |
| Tipus | divinitat marina de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Ino |
| Pare | Atamant |
| Germans | Learc |
| Altres | |
| Equivalent | Palaemon (en)  |
Hi ha diverses versions de la mort de Melicertes i de la seva divinització. De vegades s'explicava que el seu pare, Atamant, l'havia llançat a una olla d'aigua bullent, de dins de la qual l'havia tret la seva mare, que desesperada se suïcidà. Altres vegades, la mateixa Ino l'havia posat dins de l'olla i després s'havia llançat al mar amb el cadàver del seu fill als braços. Altres versions deien que havia fugit amb la criatura viva i s'havien ofegat tots dos. Els Jocs Ístmics se celebraven en honor de Palèmon.
Es deia també, que a l'indret on Ino es va llençar a l'aigua, entre Mègara i Corint, un dofí havia dut fins a la costa el cos de Melicertes i l'havia penjat d'un pi. Sísif, el germà d'Atamant, que aleshores era rei de Corint, trobà el cos i va ordenar que li donessin sepultura. Per indicació d'una nereida va instaurar un culte a Melicertes amb el nom de Palèmon, i va fundar els Jocs Ístmics com a jocs guerrers funeraris en el seu honor.[1]
Referències modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 353. ISBN 9788496061972.
Bibliografia modifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 146. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melicertes |