Metakirchheimerita

La metakirchheimerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Rep el nom pel professor Franz Waldemar Kirchheimer (1 de juliol de 1911, Müllheim, Alemanya - 17 de juny de 1984, Friburg de Brisgòvia, Alemanya), antic director del Servei Geològic de Baden-Württemberg, geòleg, paleontòleg i historiador de mines, per la seva contribució sobre els jaciments d'urani de Baden-Württemberg

Metakirchheimerita
Fórmula química	Co(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	Franz Kirchheimer
Localitat tipus	mina Sophia, vall de Böckelsbach, Wittichen, Schenkenzell, Rottweil, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/E.02
Dana	40.2a.17.1
Heys	20.7.20
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,1955 Å; b = 9,7715 Å; c = 13,2319 Å; α = 75,525°; β = 84,052°; γ = 81,661°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	rosa clar, groc verdós a incolor
Exfoliació	perfecta - (001)
Duresa	2 a 2,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,644 nε = 1,617
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mki
Referències

Característiques

La metakirchheimerita és un arsenat de fórmula química Co(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1958. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metakirchheimerita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Sophia, situada a ka vall de Böckelsbach, a Wittichen, dins el districte de Rottweil (Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita a altres mines properes a la localitat tipus, com la mina Johann o la mina Anton, així com a d'altres indrets de França i la República Txeca.