Uranospatita
La uranospatita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, que conté urani més el terme σπάθη, del grec spathe, o espasa d'ampla fulla, en al·lusió al seu hàbit comú.
 Uranospatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F) |
| Epònim | urani, espasa i composició |
| Localitat tipus | Wheal Basset, Carn Brea, Districte de Camborne - Redruth - St Day, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.04 |
| Dana | 40.2a.22.1 |
| Heys | 19.11.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 30,020(4) Å; b = 7,0084(9) Å; c = 7,0492(9) Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Grup espacial | space group Pnn2 (en)  |
| Color | groc, groc-verd clar |
| Macles | en {110}, formant agrupacions cruciformes |
| Exfoliació | perfecta en {001}, bona en {100} i {010} |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,5 g/cm³ (mesurada); 2,49 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,492 nβ = 1,510 nγ = 1,521 |
| Birefringència | δ = 0,029 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 69°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1915 |
| Símbol | Ush |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La uranospatita és un fosfat de fórmula química (Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És l'anàleg amb fòsfor de l'arsenuranospatita, del qual n'és isostructural.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranospatita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments modifica
És un mineral secundari poc comú que apareix en les zones oxidades dels dipòsits hidrotermals que contenen urani. Va ser descoberta l'any 1915 a Wheal Basset, Carn Brea (Cornualla, Anglaterra). Sol trobar-se associada a altres minerals com la bassetita.[2]
Referències modifica
- ↑ «Uranospathite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Uranospathite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 novembre 2015].