Metauranospinita
La metauranospinita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. El compost va ser anomenat l'any 1904 per Paul Gaubert mitjançant material sintètic. Es desconeix quina va ser la primera troballa natural.
 Metauranospinita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O |
| Localitat tipus | mina Sophia, vall de Böckelsbach, Wittichen, Schenkenzell, Rottweil, Regió de Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.10  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.02 |
| Dana | 40.2a.2.2 |
| Heys | 20.7.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,14 Å; c = 17,00 Å |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p4₂/n |
| Color | groc verdós, verd groguenc |
| Exfoliació | perfecta - {001), també bona en (010) |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, nacrada, mat |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Densitat | 3,94 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,591 a 1,610 nβ = 1,619 a 1,623 nγ = 1,621 a 1,623 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 28° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Símbol | Musp |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La metauranospinita és un arsenat de fórmula química Ca(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metauranospinita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Sophia, situada a la vall de Böckelsbach, a Wittichen (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a França, Txèquia, Sud-àfrica, Rússia i els Estats Units.
Referències modifica
- ↑ «Metauranospinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2022].