Usuari:Mcapdevila/Casaques vermelles

Casaques vermelles era el sobrenom donat als soldats anglesos, pel fet que el seu uniforme tant cerimonial com de batalla es caracteritzava per tenir una casaca de color vermell.

L'origen de l'uniforme que dóna nom a la infanteria britànica es pot situar en la remodelació de l'exèrcit anglès que portarà a terme Oliver Cromwell. A la campanya d'invasió d'Irlanda per part de l'exèrcit britànic (1649-1650) ja trobem els soldats d'infanteria anglesos amb la vestimenta vermella que els hi donarà el nom de casaques vermelles. Aquest color el mantindran fins a la Guerra dels bòers (16 de desembre del 1880 – 23 de març del 1902), on serà canviat per un color caqui.

Soldat britànic portant una casaca vermella (c. 1742).

Aquest uniforme va ser concebut per distingir fàcilment de la resta dels combatents i així infondre temor i de pas cobrir la sang de les ferides, donant a entendre que eren un exèrcit gairebé immortal. L'uniforme es va usar durant molt de temps per part dels regiments colonials de la, en aquest temps, Gran Bretanya. També aquest uniforme és molt conegut per la seva participació en la revolució dels Estats Units d'Amèrica. En anglès el sobrenom és Redcoats .

Durant els segles xvii i XVIII, la Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Trading Company) tenia el permís de l'imperi per reclutar exèrcits particulars, els quals usaven casaques vermelles. Ja que llavors la companyia era tan poderosa que tenia la seva pròpia moneda i tenia gran influència en l'economia d'Anglaterra i el nou món, l'Imperi Britànic va adoptar aquest uniforme com ensenya del seu poder. Des d'aleshores van passar a ser "Soldats del Rei".

Si bé és cert que la relació entre el terme casaca vermella i infanteria és inevitable cal remarcar que la casaca vermella va ser emprada en companyies i regiments de cavalleria i artilleria.

Els dragons britànics (cavalleria) utilitzaven la casaca vermella amb variacions de color verd. Eren unitats de cavalleria lleugera instruïts en missions de reconeixement, combat d'escaramusses i d'altres tasques que requerien rapidesa. A principis del segle xix es convertiran en llancers i hússars.

Batalles

Campanyes militars del període Brown Bess (model del mosquet emprat per la infanteria).

Guerra dels Set Anys (1756-1763)

Anglaterra va combatre amb els aliats de Frederic el Gran de Prússia. A les Amèriques, les hostilitats contra els francesos i els seus aliats natius comencen ja l'any 1754. Aquesta campanya militar a Nord-amèrica absorbirà gran part de l’esforç de guerra britànic. Guanyaran als francesos els territoris del Canadà amb la presa sota domini anglès de Quebec l'any 1759 per part de Wolfe.

Aquesta guerra també es viu en el continent asiàtic, i Anglaterra es farà amb gran part de l'Índia que fins aleshores estava sota domini francès ( victòria de Plassey l'any 1757 per part de Robert Clive i victòria de Wandeswash l'any 1759 per part de Sir Eyre Coote). Aquests territoris de l'Índia estaran sota el control de la Companyia de les Índies Orientals.

A Europa els britànics participen com a membres d'una coalició i la seva sort en els camps de batalla serà més desigual ( derrota de Hastenbeck l'any 1757 sota el comandament de Cumberland que era fill de Jordi II i participació en la important victòria de Minden l'any 1759).

Guerra d'Independència americana (1775-1783)

Aquesta guerra té els seus orígens en un conflicte constitucional entre les colònies americanes i el rei Jordi II per una elevada taxa d'impostos. Aquest conflicte va acabar derivant en una guerra d'independència l'any 1775.

En un principi els britànics aconseguiran un seguit de victòries sobre els rebels colonials, com la costosa victòria de Bunker Hill (aforés de Boston 17 de juny de 1775) o les nombroses victòries en diversos camps de batalla. Però l’exèrcit britànic serà incapaç de donar un cop mortal a l’exèrcit confederal de George Washington. Amb la rendició d'un exèrcit, sota el comandament de John Burgoyne a Saratoga, el mes d'octubre del 1777 a França es veurà amb forces per entrar en acció. Finalment, l'octubre del 1781, les tropes britàniques liderades pel tinent general lord Cornwallis claudicaran.

Guerres Revolucionàries Franceses (1792-1802)

Una conseqüència dels costos de la Guerra d'Independència americana serà l'intent de reforma del govern francès que portarà a convocar els Estats Generals el 1789, pas previ a la posterior revolució francesa que s'inicia el mateix any.

L'any 1792 esclata la guerra entre la França revolucionària i la vella Europa monàrquica, i el 1793 Anglaterra entra en la guerra creant dues coalicions antifranceses sense gaire fortuna des del punt de vista militar en les campanyes terrestres. On si que destacarà la Gran Bretanya serà en les batalles navals. La pau es firma a Amiens l'any 1802 sense gaires avenços per part dels dos bàndols.

Guerres Napoleòniques (1803-1815)

L'any 1803 Napoleó Bonapart comença una sèrie de campanyes que el portaran a la proclamació com Emperador de França l'any 1804.

L'any 1812 cap potència continental europea va poder fer front al poderós exèrcit francès i, Napoleó imposarà el “sistema continental” per tal de bloquejar el comerç britànic. Tot canviarà l'any 1813 amb la derrota de l'exèrcit francès davant d'una coalició (Regne Unit, Rússia, Espanya,Portugal,Prússia, Àustria, Suècia i alguns estats alemanys) a la batalla de Leipzig i, la posterior derrota de Napoleó a l'any 1815 després de la restauració dels Cent Dies a Waterloo.

La infanteria britànica, tot i demostrar la seva força en aquestes dues batalles, va tenir un paper molt important en la campanya de la península Ibèrica contra les tropes franceses.

L'any 1809 tropes britàniques desembarquen a Portugal sota el comandament del general Sir Arthur Wellesley, després anomenat duc de Wellington ( protagonista principal de la batalla de Waterloo).

La infanteria anglesa participarà en dotze batalles de gran cruesa, com per exemple, la deLa Albuera, el 16 de maig del 1811.

Guerra de Crimea (1853-1856)

L'últim conflicte on s'utilitzarà el mosquet model Brown Bess per part de la infanteria britànica serà en la campanya de Crimea.

Aquesta guerra comença amb la invasió per part d'una força anglo-francesa comandada pel general lord Raglan, el qual ocupa Crimea per tal de capturar la base naval russa de Sebastòpol.

Després d'una ràpida victòria en el riu Alma i rebutjar dos setges, un a Balaclava i l'altre a Inkerman, les tropes russes es retiraran del conflicte.

Durant el segle xix, els exèrcits anglesos amb l'uniforme de la casaca vermella, van participar activament en la conquesta i defensa del territori indostànic, conegut actualment com la regió de l'Índia i el Pakistan.

A les terres conquerides aplicaven la política de diferenciació, és a dir els soldats vinguts d'Anglaterra o descendents d'anglesos tenien dret a portar l'uniforme i els regiments locals feien servir vestits típics o tingudes fosques, gairebé camuflades. Un exemple d'aquests regiments són els soldats indis, que rebien el nom de sipais. La seva oficialitat era enterament composta per casaques vermelles i els sipais usaven un uniforme de color oliva o cafè.

A principis de segle xx, la política de diferenciació era igual a la política de segregació racial de Sud-àfrica, de manera que cada vegada la pressió social anava en augment, tenint en compte que la població total anglesos a l'Índia (incloent l'actual Pakistan) no excedia els dos milions. En aquesta època entra a la palestra un dirigent pro independència pacífica: Mohandas Karamanchad, més tard anomenat Mahatma Ghandi. A causa de la política econòmica que existia en aquella època, que consistia a exportar a Anglaterra totes les matèries primeres, sense acabar en la mateixa Índia, i sense dret o restringit, d'usar-les, per exemple, el comerç de la sal, i també el control marítim, ja que qualsevol vaixell que volgués comerciar, havia de pagar un impost, generalment desmesurat i que no deixava marge de competència amb els comerciants anglesos, és que el descontentament va créixer i cada vegada es lliuraven batalles més forts tant a terra com a mar entre els experimentats soldats anglesos i els locals. A més de combats marítims amb pirates i corsaris comissionats per les potències opositores.

Degut al seu alt cost, la campanya es va tornar permanent, prement encara més la producció i el descontentament. En aquestes circumstàncies l'Índia es va revoltar i regiments sencers de sipais van exterminar a la seva oficialitat i es van unir a les revoltes, sense èxit, fins a aconseguir la independència pacífica el 1947.

Atac

La seva forma més coneguda d'atacar era una formació en files de 6 a 8 soldats que disparaven a la vegada, seguint l'ordre d'un superior, així la ràfega de bales arribava l'objectiu, però si disparaven individual i voluntàriament no eren molt precisos, ja que el mosquet que usaven no tenia canó estriat, sinó llis, a més la bala disparada pel mosquet era esfèrica, sent molt imprecisa, per això el costum d'atacar en grups. Per a la guerra d'independència dels Estats Units, va ser una tàctica errònia. Els colons milicians (que no eren soldats regulars) mai els feien front, sinó més aviat combatien com si es tractés de guerrilles, atacant per sorpresa.

El soldat britànic, preparat per combats cara a cara, no va ser entrenat per enfrontar-se a un altre tipus de tàctiques. Per això en moltes batalles als casaques vermelles se'ls ordenava atacar amb baionetes, principalment quan l'enemic estava dispers o mal format, o simplement per acabar amb la batalla i els soldats encara en peu.

Amb l'ingrés de la metralladora en els fronts, mines antipersona, bombes, granades de mà, tancs i tàctiques noves, com la utilització de filats de pues, a més de fusells de millor fabricació (el Lee-Enfield, estàndard des del 1895 al 1956) és que s'adopten tàctiques de guerra defensiva i de trinxera, no tancant files sinó tractant de fer el més fluid el moviment de les tropes. Els enfrontaments cos a cos ara són excepcionals, donant lloc als cossos d'elit de l'exèrcit (comandes).

Vestimenta

La seva vestimenta més coneguda era una casaca vermella amb camisa blanca i jaqueta curta de drap (uniforme d'estiu), amb un tricorni negre amb vora blanc per barret. El creuaven a la bandolera dues bandes blanques: una era per portar l'espasa o algun altre additament i l'altra banda era per portar bales, pólvora o articles d'ús personal. Portaven un mosquet amb baioneta a la punta. Si era oficial utilitzava un tricorni amb la vora daurat, botes negres cobertes per polaines blanques (uniforme d'hivern), pantalons blancs, i un mosquet amb una baioneta a la punta. Depenent del rang, portaven algunes distincions com una perruca blanca o una medalla daurada.

Generalment, als oficials es van afegir peces d'or i se'ls armava amb pistoles i espases, a més d'usar una gola simbòlica al coll, en record del seu passat com a oficials de cuirassers. L'uniforme d'hivern es complementava amb un abric de gala de color representatiu de la regió primigènia del regiment: blau per als regiments escocesos, vermell per als regiments gal·lesos, verd per als regiments irlandesos, blanc o granat per als regiments anglesos.

Durant la Guerra dels bòers és que es va acabar definitivament d'usar un uniforme amb casaca vermella, donant lloc a l'ús de l'uniforme color caqui. Això es mantindria durant la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i fins als nostres dies. Una excepció es pot veure en el Regiment de Cosacs Reials, que presten servei com Guàrdia Reial a Londres, a la residència dels Reis d'Anglaterra i en cerimònies especials, els que encara ara segueixen utilitzant la casaca vermella.

Encara que no és propi de la tradició anglesa, la Reial Policia Muntada del Canadà utilitza la casaca en aquest color en la seva guàrdia de gala fins als nostres dies.

Filmografia

Barry Lyndon dirigida per Stanley Kubrick. Es pot apreciar tant els casaques vermelles, com una part de la Guerra dels Set Anys.

El patriota dirigida per Roland Emmerich. La pel·lícula se situa en la Guerra d'Independència americana, es poden apreciar escenes de batalles on els protagonistes són els casaques vermelles i també la figura de lord Cornwallis.

Bibliografia

Holmes, Richard. Casacas Rojas. Una historia de la Infantería Imperial británica. Edhasa, 2004. ISBN 84-350-2655-8