Àixraf Alí Khan
Àixraf Alí Khan (Delhi, 1727 - Azimabad, 1772/1773) fou un príncep i poeta indi,[1] germà de llet de l'emperador mogol Ahmad Xah Bahadur (1748-1754), fill de Mirza Alí Khan Nukta, cortesà de Muhàmmad Xah i nebot d'Iraj Khan, nazim (governador) de Murshidabad (per Àhmad Xah). Va escriure poesies en urdú i persa amb el pseudònim Fughan o Fighan. Va rebre del seu germà de llet el títol de Zarif-al-Mulk Kokaltaix-Khan Bahadur (1754). Va morir a Azimabad el 1772/1773. El seu diwan fou publicat a Karachi el 1950.
| Biografia | |
|---|---|
| Príncep | |
 | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Referències
modifica- ↑ Chatterjee, Kumkum. Merchants, Politics, and Society in Early Modern India: Bihar, 1733-1820 (en anglès). BRILL, 1996, p.210. ISBN 9004103031.
Bibliografia
modifica- M. Baqir, "ĀŠRAF-ʿALĪ KHAN FOḠĀN" a Encyclopaedia Iranica