1950
any
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1950 (mcml) |
Islàmic | 1370 – 1371 |
Xinès | 4646 – 4647 |
Hebreu | 5710 – 5711 |
Calendaris hindús | 2005 – 2006 (Vikram Samvat) 1872 – 1873 (Shaka Samvat) 5051 – 5052 (Kali Yuga) |
Persa | 1328 – 1329 |
Armeni | 1399 |
Rúnic | 2200 |
Ab urbe condita | 2703 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
Anys | |
1947 1948 1949 - 1950 - 1951 1952 1953 |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 6 de gener: el Regne Unit reconeix la República Popular de la Xina.
- 26 de gener: l'Índia promulga la seva constitució que estableix la república com a forma de govern. Rajendra Prasad esdevé el primer president del país.
- 28 de gener - Somalilàndia esdevé un mandat italià.
- 14 de febrer - Tractat d'Amistat, Aliança i Assistència Mútua entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica.[1]
- 23 de març - Món: hi entra en vigor el conveni de l'Organització Meteorològica Mundial.
- 25 de juny - Guerra de Corea: tropes de la Corea del Nord creuen el Paral·lel 38 i envaeixen la Corea del Sud.
- 27 de juny - Guerra de Corea: el president nord-americà Harry Truman determina que tropes del país ajudin la defensa de la Corea del Sud.
- 2 d'octubre - Charles M. Schulz publica per primer cop la tira dels Peanuts, amb els famosos Charlie Brown i el seu gos Snoopy.
- 1 de novembre - Vaticà: Pius XII declara com a dogma l'Assumpció de Maria.
- 14 de desembre - Es crea l'ACNUR per una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
- Llançament del refresc carbonat de llima Chilsung.
- Barcelona: es funda l'Obra del Ballet Popular.[2]
Premis Nobel
modificaCamp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau |
Tecnologia
modificaEl 5 de juliol, Naoharu Yamashina fundà l'empresa joguetera Bandai. El 25 d'agost, la Canadian National Exhibition presentà la màquina Bertie the Brain, un joc de tres en ratlla entre un jugador humà i una intel·ligència artificial amb dificultat ajustable, dissenyat per Josef Kates —inventor també del primer semàfor automàtic—.
Naixements
modificaLes persones nascudes el 1950 faran 74 anys durant l'any 2024: entre elles hi ha el músic Remigi Palmero i Ruà.
- Països Catalans
- 4 de gener - Navarrés, Canal de Navarrés: Joan Baptista Humet, cantautor català (m. 2008).
- 9 de gener - Roanne, Françaː Pia Crozet, escultora francesa establerta a Catalunya des dels anys setanta.[3]
- 25 de gener - València: Josepa Cucó i Giner, antropòloga valenciana, membre de l'IEC.[4]
- 26 de gener - Xirivella, l'Horta Oest: Juan Cotino Ferrer, empresari i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana a diversos governs del Partit Popular.
- 7 de febrer - Barcelona: Ramon Solsona i Sancho, escriptor, periodista i publicista.
- 9 de febrer - València: Xavier Mariscal, dissenyador i artista.
- 27 de març - Barcelonaː Núria de Dalmases, doctora en filosofia i lletres i catedràtica d'Història de l'art especialitzada en orfebreria medieval.[5]
- 30 de març - Cabezón de la Sal, Cantàbria: María Teresa Carrera i González, política catalana d'origen càntabre i resident a Tarragona, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[6]
- 7 d'abril - València: Carmen Calvo Sáenz de Tejada, artista conceptual, destacada per la seva aportació a l'art contemporani.[7]
- 10 d'abril - Barcelona: Víctor Alexandre, escriptor.
- 15 d'abril - Pollençaː Joana Serra de Gayet, escriptora i professora mallorquina.[8]
- 3 de maig - Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor.
- 14 de maig - Birminghamː Valerie Powles, mestra i activista veïnal anglesa instal·lada al Poble-sec de Barcelona (m. 2011).[9]
- 26 de maig - Molins de Reiː Antònia Castellana i Aregall, política catalana, primera alcadessa de Molins de Rei en època democràtica.[10]
- 25 de juny - Barcelona: Maria Amèlia Pedrerol, cantant d'Els Setze Jutges, el seu membre número dotze.[11]
- 2 d'agost - Barcelona: Joan Albert Amargós i Altisent, compositor català.[12]
- 18 de setembre - València: Empar de Lanuza Hurtado, escriptora valenciana de literatura infantil en català i castellà.[13]
- 22 de setembre - París: Antònia de Armengol Criado, advocada i política valenciana.[14]
- 27 de setembre - Sabadell, Vallès Occidental: Fina Miralles Nobell, artista plàstica catalana.[15]
- 1 d'octubre - Barcelona: Mila Segarra i Neira, filòloga catalana.[16]
- 8 d'octubre, Barcelonaː Lídia Santos i Arnau, advocada i política catalana.[17]
- 13 d'octubre - Xàtiva, la Costera: Alfonso Rus Terol, polític i empresari valencià, alcalde de Xàtiva des del 1995.
- 12 de desembre - Llíria: Francis Montesinos, dissenyador de moda valencià.
- 20 de desembre - el Figueróː Anna Bosch i Pareras, política i activista catalana (m. 2009).[18]
- 30 de desembre, Barcelona: Ester Bonet Solé, filòloga.
- Felanitx: Jaume Suau Puig, professor.
- Annaba: Baya Gacemi, periodista i escriptora
- Resta del món
- 1 de gener, Bogotàː Laura Restrepo, escriptora i periodista colombiana.[19]
- 3 de gener, Fukuoka, Japó: Victoria Principal, actriu Japonesa-Estatunidenca.
- 2 de febrer, Totana (Múrcia), Espanya: Bárbara Rey, actriu i vedet espanyola.[20]
- 6 de febrer, Los Angeles (Califòrnia): Natalie Cole, cantant, compositora, i intèrpret estatunidenca (m. 2015).[21]
- 12 de febrer, Madrid: Marta Fernández-Muro, actriu espanyola.[22]
- 20 de febrer, Tolosa (França): Jean-Paul Dubois, periodista i escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2019.[23]
- 26 de febrer, Hamilton, Nova Zelanda: Helen Clark, política de Nova Zelanda que n'ha estat la primera ministra durant tres mandats.[24]
- 27 de gener, Matanzas, Cuba: Pedro Juan Gutiérrez, escriptor cubà.
- 21 de març, Leningrad, URSS: Ielena Firsova, compositora russa.
- 27 de març, Detroit, Michigan, EUA: Maria Ewing, cantant d'òpera estatunidenca, soprano i mezzosoprano.[25]
- 6 d'abril, Valladolid, Espanya: Jorge Fernández Díaz, Ministeri de l'Interior d'Espanya.
- 1 de maig - Xangai (Xina): Yang Jiechi (en xinès 杨洁篪) polític i diplomàtic xinès, membre del 19è Politburó del Partit Comunista de la Xina i un dels quatre viceprimers ministres del govern (2017).[26]
- 13 de maig - Saginaw, Michigan: Stevie Wonder, cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social americà.[27]
- 16 de maig, Norwich: Arthur Henry Mann, compositor
- 16 de maig, Neuenkirchen, RFA: Johannes Georg Bednorz, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1987.[28]
- 23 de maig - Derry: Martin McGuinness, polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (m. 2017).[29]
- 24 de maig, Raoyang, Hebei (Xina): Sun Chunlan, política xinesa, viceprimer ministra del Govern xinès (2018)[30]
- 5 d'abril, Jönköping (Suècia): Agnetha Fältskog, cantant i compositora sueca coneguda sobretot per formar part del grup suec ABBA.[31]
- 6 de juny, París: Chantal Akerman, directora de cinema belga (m. 2015).[32]
- 8 de juny, Maringá, Paraná, Brasilː Sonia Braga, actriu brasilera.[33]
- 11 de juny, Roma, Itàlia: Andrea Riccardi, escriptor, polític i pacifista italià, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Premi Internacional Catalunya del 2001.
- 3 de juliol, Hangzhou, Zheijiang (Xina): Zhang Kangkang (en xinès tradicional: 張抗抗; en xinès simplificat: 张抗抗; en pinyin: Zhāng Kàngkàng) és una de les escriptores més destacats del panorama literari xinès contemporani. Una de les principals representants del moviment literari anomenat "literatura de les cicatrius".[34]
- 8 de juliol, Voorburg: Maria Machelina de Rooij –pseudònim literari de Maria van Daalen– poetessa i escriptora neerlandesa.[35]
- 15 de juliol, Atenes: Arianna Huffington, autora de columnes periodístiques i co-fundadora de The Huffington Post.[36]
- 29 de juliol, Gallipolis, Ohio: Jenny Holzer, artista avantguardista estatunidenca, que exhibeix aforismes a l'espai públic.[37]
- 2 d'agost, Copenhaguen: Jussi Adler-Olsen, actor
- 8 d'agost, Parísː Martine Aubry, política francesa, ha estat ministra, primera secretària del Partit Socialista francès i batllessa de Lilla.[38]
- 15 d'agost, Londres: Anna, Princesa Reial, aristòcrata anglesa, filla de la reina Elisabet II del Regne Unit i el príncep Felip d'Edimburg.[39]
- 30 d'agost, Pingshan, Hebei (Xina): Li Zhanshu (en xinès 栗战书),polític xinès membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina (2017-) i President del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Popular de la Xina (2018-).[40]
- 5 de setembre, Carna, Galway: Máire Geoghegan-Quinn, política irlandesa, Comissaria Europea entre 2010 i 2014.[41]
- 9 de setembre, Istanbul: Seyla Benhabib, pensadora contemporània, una de les filòsofes més influents en el món actual.[42]
- 17 de setembre:
- Santiago de Xile: Soledad Alvear, advocada, acadèmica i política; senadora, ministra i precandidata a presidenta.[43]
- Vadnagar (Índia): Narendra Modi, polític indi, Primer Ministre de l'Índia.[44]
- 20 de setembre, Bagnara, Calàbria (Itàlia): Loredana Bertè, cantant italiana.[45]
- 30 de setembre, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Laura Esquivel, escriptora mexicana autora de la cèlebre novel·la Com aigua per a xocolata.[46]
- 9 d'octubre, Putney, Vermont (EUA): Jody Williams, mestra nord-americana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1997.
- 10 d'octubre, Silver Spring, Maryland, (EUA): Nora Roberts, també coneguda com a Eleanor Marie Robertson Aufem-Brinke Wilder i amb els pseudònims de Sarah Hardesty, Jill March, i J.D. Robb, escriptora estatunidenca de novel·la romàntica.[47]
- 20 d'octubre, Gainesville, Florida (EUA): Tom Petty, músic de rock estatunidenc (m. 2017).[48]
- 27 d'octubre, Morristown, Nova Jerseyː Frances Ann «Fran» Lebowitz, escriptora nord-americana.[49]
- 31 d'octubre, Bagdadː Zaha Hadid, Important arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme (m. 2016).[50]
- 1 de novembre, Visalia, Califòrnia (EUA): Robert B. Laughlin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
- 7 de novembre, Edimburg, Escòcia: Lindsay Duncan, actriu britànica guanyadora d'un Tony de teatre.[51]
- 16 de novembre, Madrid, Espanya: Amelia Valcárcel, filòsofa espanyola.[52]
- 20 de novembre, Montoir-sur-le-Loir: Jacqueline Gourault, política francesa.[53]
- 28 de novembre,
- Differdange: Josiane Kartheiser periodista i escriptora luxemburguesa, que escriu en alemany i en luxemburguès.[54]
- Nova York, EUA: Russell Alan Hulse, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1993.
- 2 de desembre, Santianes de Pravia, Astúries: Olvido García Valdés, escriptora coneguda especialment per la seva obra poètica.[55]
- 5 de desembre, San Fernando, Cadis: Camarón de la Isla, cantaor flamenc espanyol (m. 1992).[56]
- 6 de desembre, Pakistan: Fauzia Nasreen, diplomàtica i professora pakistanesa, primera dona diplomàtica del seu país.[57]
- 12 de desembre, Nova York (EUA): Eric Maskin, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2007.
- 14 de desembre, Salobre, Castella-la Manxa: José Bono Martínez, polític espanyol pertanyent al PSOE.
- 18 de desembre, Melbourne: Gillian Armstrong, directora de cinema i de documentals australiana.[58]
- 21 de desembre, Martin, Txecoslovàquia: Patricie Holečková: escriptora txeca d'aforismes i epigrames.[59]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 24 de febrer, Barcelona: Manuel Sabaté i Llopart, anarcosindicalista català (n. 1927).[60]
- 9 de maig, Madrid, Espanya: Esteban Terradas i Illa, doctor en ciències exactes i en ciències físiques; enginyer de camins, canals i ports; i enginyer industrial català (n. 1883).
- 10 de novembre, Barcelona: Josefina Huguet, soprano lleugera catalana, la primera soprano catalana que enregistrà un disc d'òpera.[61]
- 26 de novembre, Barcelona: Emili Vallès i Vidal, gramàtic català (72 anys).
- 18 de novembre, Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català actiu als anys 1920 (51 anys).
- 15 de desembre, Barcelona: Josep Maria Folch i Torres, escriptor català (n. 1880).[62]
- 30 de desembre, Madrid: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol.
- Resta del món
- 7 de gener, Buenos Aires, Argentina: Alfonso Rodríguez Castelao, polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec (63 anys).
- 21 de gener, Londres: George Orwell, escriptor anglès.[63]
- 26 de gener, Guatemala: Constancia de la Mora Maura, alta funcionària de la Segona República espanyola exilada (n. 1906).[64]
- 6 de març, París: Albert Lebrun, enginyer, 15è president de la República Francesa, 14è de la Tercera República (78 anys).[65]
- 30 de març, Jouy-en-Josas (França): Léon Blum, polític socialista francès (n. 1872)[66]
- 3 d'abril, Nova York, EUA: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (n. 1900) (50 anys).[67]
- 8 d'abril, Londres, Regne Unit: Vàtslav Nijinski, ballarí de dansa clàssica d'origen polonès.[68]
- 16 d'abril - Saint-Quentin, França: Madeleine Zillhardt, pintora, escriptora i decoradora francesa (n. 1863).[69]
- 6 de maig, Oxford, Regne Unit: Agnes Smedley, periodista, escriptora i feminista americana (n. 1892).[70]
- 12 de maig, Gant (Bèlgica): Anna de Weert, pintora impressionista, assagista i prosista (n. 1867).[71]
- 16 de maig, Nova Yorkː Alice Kober, filòloga i arqueòloga estatunidenca, posà les bases per desxifrar l'escriptura lineal B (n. 1906).[72]
- 27 de maig, La Haia: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (n. 1863).[73]
- 4 de juny, Madrid: Carmen Baroja, escriptora i etnòloga espanyola (n. 1908).[74]
- 29 de juny, Holzhausen: Melitta Bentz, emprenedora alemanya, inventora de la cafetera Melitta i del filtre de paper per al cafè (n. 1873).[75]
- 1 de juliol, Ginebra, Suïssa: Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (84 anys).[76]
- 7 de juliol, Nova York (EUA): "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (n. 1923).[77]
- 18 de juliol, Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (n. 1869).[78]
- 22 de juliol, William Lyon Mackenzie King, polític canadenc, desè Primer ministre del Canadà (n. 1874).[66]
- 26 de juliol, Lausana, Suïssa: Hans Lodeizen, poeta.
- 30 de juliol, Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa (m. 1885).[79]
- 18 d'agost, Seraing, Bèlgica: Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga mort assassinat per a les forces ultra-catòliques belgues.
- 9 de setembre, Mèxicː Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana (n. 1872).[80]
- 15 d'octubre, Parísː Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començament del segle xx (n. 1872).[81]
- 22 d'octubre, Wayne, Pennsilvània: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials.[82]
- 1 de novembre, Santiago, Xileː Eloísa Díaz Insunza, primera metgessa de Xile i d'Amèrica del Sud (n. 1866).[83]
- 2 de novembre, Hertfordshire, Regne Unit: George Bernard Shaw, dramaturg irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1925 (94 anys).[84]
- 21 de desembre, Getaria: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.
- Ibenhain: Emil Sahlender, director d'orquestra i compositor alemany.
Referències
modifica- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «Obra del Ballet Popular | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Pia Crozet». Ajuntament de Girona. Art al carrer. [Consulta: 3 juny 2022].
- ↑ «Josepa Cucó Giner». Universitat de València. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Dalmases i Balañà, Núria de». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: març 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 68
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Calvo, artista conceptual». Heroínas. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Moments. «Moments: Imatges i històries de la Clasteta», divendres, 22 octubre 2021. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Anarcoefemèrides del 14 de maig. Naixements. Valerie Powles». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Fernández Segura, José. «Biografies. Antònia Castellana i Aregall». Memòria antifranquista del Baix Llobregat. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Callol, Mònica Planas. «Sempre serà ‘jutge’». Ara.cat, 16-01-2016. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Joan Albert Amargós i Altisent | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Empar De Lanuza Hurtado». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Armengol Criado, Mª Antonia de». Congrés dels Diputats. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ «Fina Miralles i Nobell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Mila Segarra i Neira». IEC. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura / 155. Santos i Arnau, Lídia. Parlament de Catalunya, p. 146.
- ↑ Solé Tura, Joan. «Anna Bosch Pareras». A: Mollet, cent vides, cent històries. Argentona: L'Aixernador, 1986, p. 126-127. ISBN 8486332117.
- ↑ «Laura Restrepo». Universidadcatólica Boliviana San Pablo. Biblioteca Central UCB. [Consulta: febrer 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 525. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Natalie Cole | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 219. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Biographie de Jean-Paul Dubois» (en francès). France Culture. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «Helen Elizabeth Clark | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Maria Ewing» (en anglès). [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «China Vitae». [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Stevie Wonder | Biography, Albums, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Martin McGuinness | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Sun Chunlan -- Vice-Premier» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: abril 2018].
- ↑ Ray, Michael. Disco, Punk, New Wave, Heavy Metal, and More: Music in the 1970s and 1980s (en anglès). Britannica Educational Publishing, 2012-12-01, p. 175. ISBN 978-1-61530-912-2.
- ↑ Reviriego, Carlos. «Chantal Akerman, Bruselas, 1950, París, 2015» (en castellà). El Cultural, 07-10-2015. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ García Berumen, Frank Javier. Latino Image Makers in Hollywood: Performers, Filmmakers and Films Since the 1960s (en anglès). McFarland, 2016-04-14, pàg.153-156. ISBN 978-1-4766-1411-3.
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Daalen, Maria van». Digitale Bibliotheek voor de Nederlandse Letteren.
- ↑ Goodman, Leah McGrath. Arianna Huffington: Media Visionary and Wellness Evangelist (en anglès). Orion, 2020-03-26. ISBN 978-1-4746-1072-8.
- ↑ «Biografía y obras: Holzer, Jenny» (en castellà). Guggenheim Bilbao Museoa. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Martine Aubry» (en francès). Institut Jacques Delors. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Anne, the Princess Royal» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Chinese Leaders | Information on the current leadership of the People's Republic of China». [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Maire Geoghegan-Quinn nominated as European Commissioner for Research and Innovation» (en anglès). League of European Research Universities (LERU), 01-12-2009. [Consulta: 13 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Seyla Benhabib». Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Facultat de Lletres. Universitat de Girona. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Filippi, Emilio. La clase política chilena (en castellà). Pehuén Editores Limitada, 2006, p. 45 i 46. ISBN 978-956-16-0411-7 [Consulta: 1r novembre 2021]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-24. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Narendra Modi | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Loredana Bertè | Biography & History» (en anglès). Allmusic.com. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Esquivel, Laura» (en castellà). Escritores.org, 15-11-2013. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Nora Roberts | American novelist» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Tom Petty». Brockhaus. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Alonso, Begoña. «'Supongamos que Nueva York es una ciudad' o descubrir por fin a Fran Lebowitz» (en castellà). Elle, 20-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «Las grandes obras de Zaha Hadid». Structuralia, 04-04-2016. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Lindsay Duncan: When in Rome...» (en anglès). Independent, 23-10-2005. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ «Feminismo en el mundo global» (en castellà). Ediciones Cátedra. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Jacqueline Gourault» (en francès). Gouvernement français. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Jacoby, Nathalie; Mannes, Gast. «Josiane Kartheiser» (en francès). Dictionnaire des auteurs luxembourgeois. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «La asturiana Olvido García Valdés gana el Premio Nacional de Poesía» (en castellà). El País [Madrid], 09-10-2007. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Camarón de la Isla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ New High Commissioner of Pakistan Ms Fauzia Nasreen has Arrived in Australia, SadaewatanSydney.com
- ↑ Bauer, Patricia. «Gillian Armstrong» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Aphorisms: Patricie Holečková» (en txec). Aforismy. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Josep Maria Folch i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «George Orwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Constància de la Mora Maura» (en castellà). Real Academia de la Història. Historia Hispánica. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Albert Lebrun» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ 66,0 66,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Vaslav Nijinsky | Russian dancer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Madeleine Zillhardt (1863-1950)». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Agnes Smedley | American journalist and writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «De Weert-Cogen, Anna». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «WikiVisually.com». [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ «Barbara Elisabeth van Houten. Biography». The Annex Galleries. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Persona - Baroja, Carmen (1883-1950)». PARES, Portal de los Archivos Españoles. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El perfecto café, Melitta Bentz (1873-1950) | Ciencia y más» (en castellà). Mujeres con ciencia, 17-06-2016. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Émile Jaques-Dalcroze» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Fats Navarro | American musician» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Alemany Castilla, Claudia. «Mignon Talbot, cazadora de huesos» (en castellà). Mujeres con ciencia, 23-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Mercier, Anita. Guilhermina Suggia: Cellist (en anglès). Routledge, 2017-07-05. ISBN 978-1-351-56476-2.
- ↑ «Sárraga, Belén de (1872-1950)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Biographies of Women Mathematicians. Isabel Maddison» (en anglès). Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «Eloísa Díaz Insunza» (en castellà). Facultad de Medicina - Universidad de Chile. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «George Bernard Shaw | Biography, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].