1951
any
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
| Tipus | any civil i any comú començat en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1951 (mcmli) |
| Islàmic | 1371 – 1372 |
| Xinès | 4647 – 4648 |
| Hebreu | 5711 – 5712 |
| Calendaris hindús | 2006 – 2007 (Vikram Samvat) 1873 – 1874 (Shaka Samvat) 5052 – 5053 (Kali Yuga) |
| Persa | 1329 – 1330 |
| Armeni | 1400 |
| Rúnic | 2201 |
| Ab urbe condita | 2704 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1948 1949 1950 - 1951 - 1952 1953 1954 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Arriba, per primer cop a Espanya, la Sisena Flota, fet que tindrà un impacte econòmic, social i polític molt important.
- 1 de març, Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior.
- 13 de novembre, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: hi arriba el ferrocarril.
- Barcelona: es funda l'Esbart Montseny.[1]
- 13 de desembre, Barcelona: s'hi celebra la primera edició de la Nit de Santa Llúcia, clandestinament, a l'interior de la llibreria Catalònia.[2]
- Resta del món
- 1 de gener, Ginebra, Suïssa: ACNUR inicia les seves funcions, amb l'objectiu de protegir i donar suport als refugiats.[3]
- 27 de gener, Madrid: S'inaugura el Museu Lázaro Galdiano.[4]
- 30 de març: Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I a l'Oficina del Cens dels Estats Units.
- 8 de setembre, San Francisco, Califòrnia: Es signa el Tractat de San Francisco, entre les forces aliades i el Japó.[5]
- 25 d'octubre, Regne Unit: S'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
CinemaModifica
- Categoria principal: Pel·lícules del 1951
- Estrena de la pel·lícula Chained for Life
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 14 de gener, Barcelona: Carme Elias, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[6]
- 16 de gener, Barcelona: Gemma Lienas i Massot, escriptora, política i activista catalana.[7]
- 30 de gener, Barcelona: Esperança Esteve i Ortega, treballadora social i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[8]
- 1 de febrer, Andorra la Vella, Andorra: Albert Salvadó, escriptor andorrà.
- 12 de febrer, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Marina Prat Vidal, atleta, fondista i maratoniana catalana.[9]
- 18 de febrer, Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.[10]
- 9 de març, Barcelona: Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor català.
- 13 de març, Barcelona: Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris.[11]
- 22 de març, Barcelona: Lola Badia i Pàmies, filòloga i medievalista, acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[12]
- 6 d'abril, Barcelonaː Guillermina Coll, ballarina catalana, que fou directora artística del Conservatori Superior de Dansa.[13]
- 11 d'abril, Buenos Aires: Gato Pérez, músic català d'origen argentí, que destacà especialment en la rumba catalana [14]
- 3 de maig, Leningrad (antiga URSS)ː Tatiana Tolstaia, notable escriptora russa moderna.[15]
- 7 de maig, Carlet, Ribera Alta: Bernat Sòria Escoms, metge i científic valencià, ministre de Sanitat d'Espanya entre 2007 i 2009.[16]
- 20 de maig, Barcelona: Elisabet Abeyà Lafontana, novel·lista i traductora catalana.[17]
- 25 de maig, Terrassaː Dolors Puig i Gasol, enginyera tècnica i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[18]
- 27 de maig, Madrid: Ana Belén, cantant i actriu espanyola.[19]
- 30 de maig, Sedaví, Horta Sud: Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.[20]
- 8 de juny, Santa Perpètua de Mogodaː Rosa Maria Bonàs Pahisa, biòloga i política catalana, ha estat diputada al Congrés.[21]
- 17 de juny,
- Sant Martí Sacalm, Selvaː Quima Casas, atleta especialitzada en curses de fons, amb quaranta anys de carrera esportiva.[22]
- Faió, Saragossa: Elisenda Pipió Gelabert, ceramista.[23]
- 22 de juny, Banyolesː Irene Rigau i Oliver, psicòloga i política catalana; ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.[24]
- 29 de juny, Sentmenat, Jaume Rovira Freixa, dibuixant.
- 30 de juny, Mataró: Lola Casas i Peña, escriptora i mestra catalana.[25]
- 13 de juliol, Valènciaː Pilar Ballarín Domingo, professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació.[26]
- 28 de juliol, Benimàmet, ciutat de València: Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
- 31 de juliol, MadridːTeresa Costa i Campí, economista i política catalana.[27]
- 20 d'agost, València, Francisco Javier Delicado Martínez, historiador, crític d'art i assagista valencià.
- 22 de desembre, Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català.
- Collbató, Baix Llobregat: Josep Matalonga i Espinach arquitecte i activista cultural.
- Villarrobledo, província d'Albacete, Espanya: Rafael Recuenco Montero, sindicalista valencià secretari general de la Unió General de Treballadors del País Valencià (1988 -2009).
- Barcelona: Agustí Carbonell, fotoperiodista.
- Lleida: Pere Menal i Brufal, matemàtic
- Resta del món
- 3 de gener, Madrid: Rosa Montero, periodista i escriptora espanyola.[28]
- 25 de gener, Nova York, EUA: Bill Viola, videoartista estatunidenc.
- 20 de febrer, East Renfrewshire, Escòcia, Regne Unit: Gordon Brown, Primer Ministre del Regne Unit (2007-10).
- 7 de març, Crimea: Irina Iermakova, poeta i traductora russa.[29]
- 11 de març, Berlín Est, RDA: Nina Hagen, cantant alemanya, famosa per la seva barreja d'estil punk i cant operístic.[30]
- 17 de març, Montevideo, Uruguai: Daisy Tourné Valdez, mestra i política, ha estat diputada i ministra de l'Interior de l'Uruguai.[31]
- 24 de març, Elmira, Nova York, EUA: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda estatunidenc.
- 26 de març, Corvallis, Oregon, EUA: Carl Wieman, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2001.[32]
- 29 de març, Boston, Massachusetts, EUA: Roger Bruce Myerson, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 2007.[33]
- 31 de març, Bangladeshː Firdausi Qadri, immunòloga especialista en les malalties infeccioses.[34]
- 6 d'abril, Majuro: Hilda Heine, política marshallesa; ha estat Ministra d'Educació i presidenta de les Illes Marshall.[35]
- 7 d'abril, Bad Rothenfelde, Baixa Saxòniaː Cora Stephan, escriptora alemanya de novel·la policíaca.[36]
- 27 d'abril, Esch-sur-Alzette, Luxemburgː Viviane Reding, política luxemburguesa que ha treballat al Parlament Europeu.[37]
- 1 de maig, Lexington, Virgínia: Sally Mann, fotògrafa estatunidenca, premi de la revista Time a la Millor fotògrafa nord-americana 2001.[38]
- 9 de maig, Tulsa (Oklahoma): Joy Harjo, poeta, música i escriptora mvskoke.[39]
- 14 de maig, Chicago, Illinois, EUA: Robert Zemeckis, director estatunidenc.
- 15 de maig, Mineola, Nova York (EUA): Frank Wilczek, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2004.[40]
- 19 de maig, Queens, Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock [41]
- 26 de maig, Los Ángeles, Califòrniaː Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a anar a l'espai (m.2012).[42]
- 2 de juny, Osloː Marianne Borgen, sociòloga i política noruega, alcaldessa d'Oslo.[43]
- 4 de juny, St. Leonhard in Passeierː Eva Klotz, política italiana, partidària de l'autodeterminació del Tirol de Sud.[44]
- 8 de juny, Skewen, Gal·lesː Bonnie Tyler, cantant gal·lesa de música pop i rock.[45]
- 9 de juny:
- Maastricht, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor neerlandès
- Washington DC: Bruce Duffy, escriptor
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: James Newton Howard, compositor de cinema estatunidenc, vuit vegades nominat per a l'Oscar.[46]
- Etterbeek, Bèlgicaː Françoise Nyssen, editora francesa d'origen belga, ha estat ministra de la Cultura del govern francès.[47]
- 10 de juny, Almansaː Alicia Giménez Bartlett, filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona.[48]
- 22 de juny, Managuaː Rosario Murillo Zambrana, professora, escriptora, activista i política nicaragüenca vicepresidenta del país.[49]
- 24 de juny, Buenos Airesː Erika Rosenberg, escriptora alemanya, intèrpret, traductora, periodista i biògrafa d'Oskar i Emilie Schindler.[50]
- 27 de juny, Belfast, Irlanda del Nordː Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.[51]
- 3 de juliol, Port-au-Prince (Haití): Jean-Claude Duvalier, anomenat Bébé Doc o Baby Doc ,polític haitià. Fou president d'Haití (m. 2014).[52]
- 8 de juliol, Santa Monicaː Anjelica Huston, actriu, directora i productora estatunidenca.[53]
- 18 de juliol:
- Morlanwelz, Valònia, Bèlgica: Elio di Rupo, polític belga.
- Thorvaldur Gylfason, economista islandès.
- 21 de juliol, Chicago, Illinois, EUA: Robin Williams, actor i comediant estatunidenc.
- 29 de juliol, Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, presidenta del PSOE.[54]
- 8 d'agost, Amsterdam, Països Baixos: Louis van Gaal, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 10 d'agost, Bogotá, Colòmbia: Juan Manuel Santos Calderón, periodista i polític colombià, President de Colòmbia (2010-), Premi Nobel de la Pau 2016.
- 16 d'agost, l'Havana, Cuba: Josep Oller Aragay, combatent mambí
- 22 d'agost, Tsu, Prefectura de Mieː Leiko Ikemura, pintora i escultora de nacionalitat japonesa-suïssa, resident a Alemanya.[55]
- 7 de setembre, Akron, Ohio (EUA): Chrissie Hynde, cantant, compositora i guitarrista estatunidenca, líder del grup the Pretenders.[56]
- 12 de setembre, Dublín, Irlanda: Bertie Ahern, president de la República d'Irlanda.[57]
- 14 de setembre, Londres, Anglaterra: Duncan Haldane, físic americà-anglès, Premi Nobel de Física de 2016.
- 25 de setembre, Calzada de Calatrava, Ciudad Real, Espanya: Pedro Almodóvar, director espanyol.
- 29 de setembre, Santiago de Xile, Xile: Michelle Bachelet, presidenta de Xile.
- 30 de setembre, Kalgoorlie, Austràlia: Barry Marshall, metge australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005.[58]
- 2 d'octubre, North Tyneside, Anglaterra, Regne Unit: Sting, músic britànic de The Police.[59]
- 4 de novembre, Murfatlar, Romania: Traian Basescu, President de Romania.
- 25 de novembre - Cartagena, Múrcia: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez, periodista i escriptor espanyol.
- 27 de novembre, San Carlos (Califòrnia), EUA: Kathryn Bigelow, directora i productora de cinema i televisió, i guionista estatunidenca.[60]
- 3 de desembre, Madrid, Mercedes Cabrera, política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.[61]
- 14 de desembre, Amsterdam, Holanda: Jan Timman, escaquista neerlandès.
- 19 de desembre, Nova York, EUA: Alvin E. Roth, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012.
- 31 de desembre, Valladolidː María Bolaños Atienza, historiadora de l'art, directora del Museo Nacional de Escultura de Valladolid.[62]
- David Held, sociòleg britànic.
- Kagoshima: Kenjiro Yoshigasaki, artista marcial
- Madrid: José Antonio Ruiz, ballarí i coreògraf
- Departament d'Antioquia: Piedad Bonnett, escriptora
- Livorno: Fabrizio Bartaletti, professor de geografia
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 10 de maig, València: Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (60 anys).[63]
- 6 de setembre, Barcelona: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català (n. 1867).[64]
- 19 de setembre, Barcelona: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (79 anys).
- 26 de novembre, Barcelona: Domènec Soler i Gili, pintor i escenògraf català [65]
- València: Lluïsa Botet i Mundi, pintora i gravadora catalana (n. 1884).[66]
- Resta del món
- 5 de gener: Seo Jae-pil, polític de Corea del Sud.
- 10 de gener, Roma, Itàlia: Sinclair Lewis, escriptor i dramaturg estatunidenc, Premi Nobel de Literatura l'any 1939 (n. 1885).
- 13 de gener, Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Dorothea Bate, paleontòloga britànica, pionera en arqueologia (n. 1878).[67]
- 30 de gener, Hong Kong: Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (n. 1906).[68]
- 19 de febrer, París, França: André Gide, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1947 (n. 1869).[69]
- 8 de març, Illinois: John Winter Thompson, músic.
- 6 d'abril: Robert Broom, metge i paleontòleg sud-africà.
- 18 d'abril, Lisboa, Portugal: António Óscar de Fragoso Carmona ,polític i militar portuguès, fill i nét de militars, va ser l'onzè president de la República portuguesa (n. 1869)[52]
- 20 d'abril, Roma, Itàlia: Ivanoe Bonomi, polític italià. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945 [52]
- 23 d'abril, Evaston, Illinois, EUA: Charles Gates Dawes, advocat i polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1925 (n. 1865).
- 29 d'abril, Cambridge, Regne Unit: Ludwig Wittgenstein, filòsof austro-anglès (62 anys).[70]
- 8 de maig, Harvey, Illinois, EUA: Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876).[71]
- 30 de maig, New Haven, Connecticut, EUA): Hermann Broch, escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya [72]
- 4 de juny, Boston, Estats Units: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky, contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (n. 1874).[73]
- 9 de juliol, Milà: Giannina Arangi-Lombardi, important soprano associada amb el repertori italià (n. 1891).[74]
- 13 de juliol:
- Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Arnold Schoenberg, compositor austríac (n. 1874).[75]
- 23 de juliol, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph PétainPhilippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estatde la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856).[76]
- 4 de setembre, Milford (Nova Jersey): Louis Adamic, escriptor i traductor eslovè establert als EUA
- 6 d'octubre, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Otto Fritz Meyerhof, fisiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922
- 14 de novembre, East Preston, West Sussex: Richard Henry Walthew, compositor anglès.
- 16 de novembre, Londres: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (n. 1863).[77]
- 4 de desembre, Boston, EUA: Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generació del 27 (60 anys).
- 5 de desembre, Calcuta, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (n. 1871).
- 15 de desembre, Nova York: María Grever, compositora de música popular mexicana, autora de boleros molt coneguts (n. 1885).[78]
ReferènciesModifica
- ↑ «Esbart Montseny | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Primera edició de la Nit de Santa Llúcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ ACNUR. La protección de los refugiados y el papel de ACNUR (en castellà), març de 2009, p. 17.
- ↑ «Historia del museo». Museo Lázaro Galdiano. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Treaty of Peace with Japan | 1951» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Carme Elias i Boada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Gemma Lienas i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Esteve Ortega, Esperança» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Marina Prat Vidal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Teresa Costa-Gramunt». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Lola Badia i Pàmies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ Brufau Bonet, Clàudia. «Guillermina Coll». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Gato Pérez». Satélite K. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Tatiana Nikítitxna Tolstaia. Biografitxeskaia spravka (Informació biogràfica)». RIA Novosti. [Consulta: 10 febrer 2012].
- ↑ «Bernat Sòria i Escoms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 1951 al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Puig Gasol, Mª Dolores». Congreso de los Diputados, IX Legislatura (2008-2011). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ana Belén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Ferran Torrent i Llorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Rosa María Bonàs Pahisa» (en castellà). Congrés dels Diputats. VIII Legislatura. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Joaquima Casas Carreras». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «“Alfabet” d'Elisenda Pipió a la Biblioteca Carles Rahola». Bonart Cultural, 20-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Irene Rigau i Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Lola Casas. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Currículum vitae Pilar Ballarín». Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, 22-01-2017. [Consulta: juny 2021].
- ↑ «Mª Teresa Costa Campi - VII Legislatura». Congreso de los Diputados. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Rosa Montero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Amelin, Maxim.. Esperit i fang = Duh i grâz' : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, XXIII : poetes rusos. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2015. ISBN 978-84-16473-03-8.
- ↑ «Nina Hagen». IMDb. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Daisy Tournée, nueva Ministra» (en castellà). Montevideo Portal, 01-03-2007. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Carl Wieman» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Roger B. Myerson. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Dr. Firdausi Qadri». Bangladesh Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Heine, Hilda Cathy nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Cora Stephan» (en alemany). Munzinger. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Viviane Reding». www.barcelona.cat. El Born Centre de Cultura i memòria. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Sally Mann | American photographer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Joy Harjo | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2004» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Marianne Borgen» (en noruec). Allkunne. Levande Leksikon. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «A lifetime for the independence of South Tyrol» (en anglès). Euroviews, 08-04-2011. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «La estrella de los 80, Bonnie Tyler, visita ‘El Hormiguero’». La Vanguardia, 20-01-2020.
- ↑ «James Newton Howard Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Françoise Nyssen» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Alicia Giménez Bartlett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Rosario Murillo, inspiración de la mujer luchadora» (en castellà). Barricada, 22-06-2019. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Erika Rosenberg: Erika Rosenberg biography», 04-05-2018. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Mary McAleese» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ 52,0 52,1 52,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Anjelica Huston». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cristina Narbona Ruíz. Presidenta del PSOE». PSOE. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «"Der Schrei" von Leiko Ikemura». Berliner Dom. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Sobsey, Adam. Chrissie Hynde: A Musical Biography (en anglès). University of Texas Press, 2017-04-11, p. 9. ISBN 978-1-4773-1039-7.
- ↑ «Bertie Ahern | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Sting | Biography, Songs, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Kathryn Bigelow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «IX Legislatura ( 2008-2011). Cabrera Calvo-Sotelo, Mercedes» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «María Bolaños». Academia.edu. Universidad de Valladolid. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Josep Manuel Izquierdo i Romeu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Manuel Folguera i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Domingo Soler i Gili (Sabadell, 1871-Barcelona, 1951): Cronologia». Arraona: Revista d'història, núm. 37, 2017-2018, p. 191-201.
- ↑ «Luisa Botet y Mundi. Socia Fundadora Nº 16 | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Shindle, Karolyn. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils. Consell de Mallorca. Departament de Participació Ciutadana i Presidència. Direcció Insular d'Igualtat, 2019, p. 9.
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Hermann Broch | Austrian writer» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound (en anglès). Routledge, 2004-11-12. ISBN 978-1-135-94949-5.
- ↑ Neighbour, O. «Schoenberg [Schönberg, Arnold]». A: Grove Music Online (en anglès), 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe Pétain» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
- ↑ Cruz Hernández, Graciela. «María Grever» (en castellà). Instituto de Investigaciones Históricas, Económicas, Políticas y Sociales, 28-03-2018. [Consulta: 22 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1951 |