1921

1921
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1921 (MCMXXI)
Islàmic	1340 – 1341
Xinès	4617 – 4618
Hebreu	5681 – 5682
Calendaris hindús	1976 – 1977 (Vikram Samvat); 1843 – 1844 (Shaka Samvat); 5022 – 5023 (Kali Yuga)
Persa	1299 – 1300
Armeni	1370
Rúnic	2171
Ab urbe condita	2674
Efemèrides
	Naixements - Defuncions
Categories
	Esdeveniments (Eleccions - Esports) ; Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
	1918 1919 1920 - 1921 - 1922 1923 1924
Dècades
	1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950
Segles
	segle xix - segle xx - segle xxi

EsdevenimentsModifica

2 de febrer, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l’Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.
21 de juliol: l'exèrcit rifeny, comandat per Abd el-Krim, infringeix una severa derrota a les forces espanyoles a la batalla d'Annual.
25 d'agost, Berlín, República de Weimar: signatura del Tractat de Berlín entre els Estats Units d'Amèrica i Alemanya per posar fi a la Primera Guerra Mundial, complementant els acords del Tractat de Versalles que havien estat rebutjats pel Senat dels Estats Units.
18 de setembre: es proclama la República del Rif, un estat efímer (durà fins al maig de 1926) que suposa la independència del Protectorat Espanyol al Marroc.

Premis NobelModifica


Camp	Guardonats
Física	Albert Eisntein
Química	Frederick Soddy
Medicina o Fisiologia	No atorgat
Literatura	Anatole France
Pau	Hjalmar Branting Christian Lous Lange

NaixementsModifica

Països CatalansModifica

7 de gener, Barcelona, Barcelonès: Felícia Fuster i Viladecans, escriptora barcelonina.
25 de gener, Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
14 de febrer, Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa catalana.
28 de febrer, Paterna: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.
8 d'abril, València: Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta
15 d'abril, Barcelona: Joan Oncina, tenor català (m. 2009).
12 de juny, València: Luis García Berlanga, guionista i director de cinema valencià.
14 de juny, Màntua: Uber Gradella, futbolista italià, en la posició de porter.^[1]
5 de juliol, València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
29 de juliol, Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià.
30 de juliol, Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, pedagog, crític literari i escriptor català.
4 d'agost, Cadaqués, Firmo Ferrer i Casadevall, cronista de Cadaqués.
Algemesí: ^[2] València^[3] Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.

Resta del mónModifica

8 de gener, Racalmuto, Regne d'Itàlia: Leonardo Sciascia, escriptor i polític italià.
18 de gener, Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015).
19 de gener, Fort Worth, EUA: Patricia Highsmith, escriptora estatunidenca de novel·la negra.
4 de febrer, Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (m. 2006).^[4]
20 de febrer, Higuera de las Dueñas, Àvila, Espanya: Conrado San Martín, actor espanyol^[5].
28 de febrer, Paterna, València: Antonio Ferrandis, actor espanyol^[6].
7 de març, El Manteco, Veneçuela: Alejandro Otero, pintor i escultor veneçolà.
11 de març, Mar del Plata, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí.
12 de març, Torí, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
21 de març, Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga.
25 de març, Wiesbaden, República de Weimar: Simone Signoret, actriu francesa.
8 d'abril, Ancona, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià.
16 d'abril, Londres, Anglaterra: Peter Ustinov, actor britànic d'origen rus.
25 d'abril, Alcalá de Gurrea, Espanya: Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política catalana.
26 d'abril, Dallas, EUA: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.
5 de maig, Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).
20 de maig, Hamburg, República de Weimar: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista alemany.
21 de maig, Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear rus, Premi Nobel de la Pau de l'any 1975 (m. 1989).
25 de maig, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany , Premi Nobel de Física de l'any 1988.
4 de juliol, Calais, França: Gérard Debreu, economista, Premi Nobel d'Economia de 1983 (m. 2004).
8 de juliol, París,França: Edgar Morin, filòsof francès. Premi Internacional Catalunya 1994.
9 de juliol, Viena: Marianne Brandt (cantant)
14 de juliol, Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).
15 de juliol, Fort Worth, Texas (EUA): Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).
17 de juliol, Budapest, Hongria: Hannah Szenes, membre de la resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
19 de juliol, Nova York (EUA): Rosalyn Sussman Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977 (m. 2011).
20 de juliol, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
10 d'agost, Belem do Pará, Brasil: Carlos de Oliveira, poeta portuguès.
10 d'agost, Ion Negoițescu, poeta.
13 d'agost, París: Stéphane Just, dirigent trotskista francès.
23 d'agost, Nova York (EUA): Kenneth Arrow, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972.
21 d'octubre, Northampton, Anglaterra: Malcolm Arnold, compositor angles.
22 d'octubre, Seta, Occitània: Georges Brassens, poeta i cantautor anarquista occità.
9 de setembre, Lwow: Andrzej Dobrowolski, compositor i professor de música
11 de desembre, París, França: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

9 de març, Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari suro-taper originari de Calonge (Empordà) i polític de la Lliga Regionalista.
5 d'octubre, Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (n. 1864).
1 de desembre, Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític nord-català.

Resta del món

8 de gener, Petrograd, URSS: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus
8 de febrer, Dmitrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus , geògraf i zoòleg (n. 1842)^[7]
5 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).

12 de maig, Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
13 de juliol, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 (n. 1845).
1 de novembre, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
12 de desembre, Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (n. 1868).
16 de desembre, Alger (Algèria): Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).
Viena: : Johann Peter Frank, metge i higienista austríac.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1921

↑ Santi, Carlo. Lazio in lutto: è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.
↑ «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.
↑ «Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)». Algemesí en la memòria.
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 585. ISBN 84-206-9473-8.
↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 220. ISBN 84-206-9473-8.
↑ Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.

[mort-1] Santi, Carlo. Lazio in lutto: è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.

[bnefit-2] «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.

[AeM-3] «Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)». Algemesí en la memòria.

[4] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[5] Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 585. ISBN 84-206-9473-8.

[6] Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 220. ISBN 84-206-9473-8.

[7] Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]