1921
any
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1921 (mcmxxi) |
| Islàmic | 1340 – 1341 |
| Xinès | 4617 – 4618 |
| Hebreu | 5681 – 5682 |
| Calendaris hindús | 1976 – 1977 (Vikram Samvat) 1843 – 1844 (Shaka Samvat) 5022 – 5023 (Kali Yuga) |
| Persa | 1299 – 1300 |
| Armeni | 1370 |
| Rúnic | 2171 |
| Ab urbe condita | 2674 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1918 1919 1920 - 1921 - 1922 1923 1924 | |
EsdevenimentsModifica
Països Catalans
- 15 de febrer, Palma: A la revista mallorquina Baleares es publica el Manifest de l’Ultra, signat per Jorge Luís Borges, Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda, que propugna el corrent estètic avanguardista de l'ultraisme.[1][2]
- 27 de febrer, Barcelona: l'Orfeó Català programà la primera audició a la península de la Passió segons sant Mateu, de J. S. Bach.[3]
- 10 de març, Barcelona: Comença la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 12 de març, Vallvidrera: S'inauguren les Escoles Vil·la Joana, escoles municipals d'educació especial.[4]
- 20 d'abril, Barcelona: Finalitza la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 26 de maig, Barcelonaː Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció d'una línia de metro a la ciutat.[5]
- 21 de juliol, Barcelonaː comencen les obres del Gran Metro de Barcelona.[5]
- 3 d'agost, Barcelonaː S'inaugura oficialment l'Escola del Mar, a la platja de la Barceloneta.[6]
- 29 de setembre, Alziraː S'inaugura el Gran Teatre d'Alzira.[7]
- 4 de novembre, Barcelonaː Sarrià s'agrega a Barcelona; constituirà, juntament amb Sant Gervasi de Cassoles, el districte de Sarrià-Sant Gervasi.[8]
Resta del món
- 2 de febrer, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.
- 1 d'abril, Santiago de Xile: Adrienne Bolland, pilot de proves francesa, primera dona que travessa els Andes en un avió.[9]
- 21 de juliol: l'exèrcit rifeny, comandat per Abd el-Krim, infringeix una severa derrota a les forces espanyoles a la batalla d'Annual.
- 23 de juliol, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.[10]
- 25 d'agost, Berlín, República de Weimar: signatura del Tractat de Berlín entre els Estats Units d'Amèrica i Alemanya per posar fi a la Primera Guerra Mundial, complementant els acords del Tractat de Versalles que havien estat rebutjats pel Senat dels Estats Units.
- 18 de setembre: es proclama la República del Rif, un estat efímer (durà fins al maig de 1926) que suposa la independència del Protectorat Espanyol al Marroc.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | No atorgat |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
Països CatalansModifica
- 7 de gener, Barcelona, Barcelonès: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (m. 2012).[11]
- 13 de gener, Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[12]
- 25 de gener, Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
- 14 de febrer, Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa catalana.
- 17 de febrer, Barcelonaː Paulina Andreu, pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.[13]
- 19 de febrer, el Caire: Aida Stucki, violinista i professora suïssa de gran renom internacional (m. 2011).[14]
- 28 de febrer, Paterna: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.
- 8 d'abril, València: Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta
- 15 d'abril, Barcelona: Joan Oncina, tenor català (m. 2009).
- 26 d'abril, Dallas, Estats Units: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.[15]
- 5 de maig, Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).[16]
- 12 de juny, València: Luis García Berlanga, guionista i director de cinema valencià.
- 14 de juny, Màntua: Uber Gradella, futbolista italià, en la posició de porter.[17]
- 23 de juny, Madridː Carmelina Sánchez-Cutillas, historiadora, novel·lista i poeta valenciana (m. 2009).[18]
- 5 de juliol, València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
- 20 de juliol, Castelló de la Planaː Piedad Ortells Agut, advocada i política valenciana, diputada a Corts (m. 2007).[19]
- 26 de juliol, Barcelonaː Victòria Pujolar Amat, republicana i activista, primera veu en català de la clandestina Radio Pirenaica (m. 2017).[20]
- 29 de juliol, Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià.
- 30 de juliol, Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, pedagog, crític literari i escriptor català.[21]
- 4 d'agost, Cadaqués, Firmo Ferrer i Casadevall, cronista de Cadaqués.
- 24 d'agost, Montblanc, Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista
- 6 de setembre, Barcelona: Carme Laforet i Díaz, escriptora catalana en castellà (m. 2004).[22]
- 12 d'octubre, Barcelonaː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (m. 1978).[23]
- 21 de novembre, Alcoiː Carmen Llorca Vilaplana, historiadora i política valenciana (m. 1998).[24]
- 2 de desembre, València: Lola Gaos, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió, de reconegut prestigi internacional (m. 1993).[25]
- 12 de desembre, Venta de Bañosː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (m. 2013).[26]
- Algemesí: [27] València[28] Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.
- València: Olga Poliakoff, ballarina, coreògrafa i professora de ballet valenciana (m. 2006).
Resta del mónModifica
- 8 de gener, Racalmuto, Regne d'Itàlia: Leonardo Sciascia, escriptor i polític italià.
- 9 de gener, Budapest: Ágnes Keleti, gimnasta artística hongaresa, guanyadora de deu medalles olímpiques.[29]
- 10 de gener, Saragossa: Pilar Andrés de Pablo, coneguda com Pilarín Andrés, va ser una soprano espanyola (m. 2006).[30]
- 13 de gener, Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[31]
- 18 de gener, Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015).
- 19 de gener, Fort Worth, EUA: Patricia Highsmith, escriptora estatunidenca de novel·la negra.[32]
- 24 de gener, Nova York: Beatrice Mintz, embrióloga nord-americana.[33]
- 27 de gener, Denison (Iowa): Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (m. 1986).[34]
- 4 de febrer, Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (m. 2006).[35]
- 5 de febrer, Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (m. 2007).[36]
- 8 de febrer, Wallace, Idaho: Lana Turner, una actriu estatunidenca de Hollywood (m. 1995).[37]
- 12 de febrer, Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC (m. 2006).[38]
- 13 de febrer,
- Perpinyà (Pirineus Orientals): Renée Doria, soprano de coloratura francesa.[39]
- Montpeller: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (m. 1968).[40]
- 20 de febrer,
- Higuera de las Dueñas, Àvila, Espanya: Conrado San Martín, actor espanyol.[41]
- Bexhill, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora de música (m. 1999).[42]
- 28 de febrer, Paterna, València: Antonio Ferrandis, actor espanyol.[43]
- 7 de març, El Manteco, Veneçuela: Alejandro Otero, pintor i escultor veneçolà.
- 8 de març, Amarillo, Texas, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.[44]
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí.(m. 1992)[45]
- 12 de març, Torí, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 21 de març, Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga (m. 1986).[46]
- 25 de març,
- Wiesbaden, República de Weimar: Simone Signoret, actriu francesa (m. 1985).[47]
- Sanremo: Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme. (m. 2007).[48]
- 26 de març, Londres: Julie Harris, sastressa anglesa, dedicada al cine i la televisió; obtingué un Oscar al millor vestuari (m. 2015).[49]
- 2 d'abril, Paterson, Nova Jersey: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (m. 2013).[50]
- 8 d'abril, Ancona, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià.[51]
- 9 d'abril, Hampton, Virgíniaː Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (m. 2005).[52]
- 13 d'abril,
- Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara (en portuguès: Yvonne Lara da Costa), cantant i compositora brasilera (m. 2018).[53]
- Scheveningen, La Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art (m. 2002).[54]
- 14 d'abril, Oakland, Califòrnia, EUA: Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005 (m. 2016).[55]
- 16 d'abril, Londres, Anglaterra: Peter Ustinov, actor britànic d'origen rus.
- 25 d'abril,:
- Alcalá de Gurrea, Espanya: Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política catalana.
- Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès (m. 2006).[56]
- 26 d'abril, Dallas, EUA: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.
- 5 de maig,
- Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).[57]
- Dulwichː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (m. 2013).[58]
- 9 de maig, Forchtenberg, Baden-Württemberg: Sophie Scholl, dirigent i activista del moviment de Resistència La Rosa Blanca a l'Alemanya nazi (m. 1943).[59]
- 11 de maig, Essenː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (m. 2016).[60]
- 20 de maig, Hamburg, República de Weimar: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista alemany (m. 1947).[61]
- 21 de maig, Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear rus, Premi Nobel de la Pau de l'any 1975 (m. 1989).[62]
- 25 de maig, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany , Premi Nobel de Física de l'any 1988.[63]
- 26 de maig, Mannheim (Baden-Württemberg, Alemanya): Inge Borkh, soprano sueca, de carrera centreeuropea.[64]
- 29 de maig, Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (m. 2001).[65]
- 31 de maig, Pola, Ístria; actualment Pula, Croàciaː Alida Valli, actriu italiana (m. 2006).[66]
- 1 de juny, Venècia, Itàliaː Giuliana avaglierrT esoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (m. 2002).[67]
- 8 de juny, Yogyakarta,(Indonèsia): Suharto, va ser el segon president d'Indonèsia.[35]
- 15 de juny, Pittsburgh, Pennsylvania (EUA): Erroll Garner, pianista i compositor de jazz estatunidenc (m. 1977).[68]
- 21 de juny,
- Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965).[69]
- Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca.[70]
- 4 de juliol, Calais, França: Gérard Debreu, economista, Premi Nobel d'Economia de 1983 (m. 2004).[71]
- 8 de juliol, París,França: Edgar Morin, filòsof francès. Premi Internacional Catalunya 1994.
- 9 de juliol, Viena: Marianne Brandt (cantant)
- 10 de juliol, Brooklineː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (m. 2009).[72]
- 13 de juliol, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003).[73]
- 14 de juliol, Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).[74]
- 15 de juliol,
- Fort Worth, Texas (EUA): Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).[75]
- Blyth, Northumberland, Anglaterraː Jean Heywood, actriu anglesa (m. 2019).[76]
- 16 de juliol, La Rochelle (França): Guy Laroche, dissenyador de moda francès (m. 1989).[77]
- 17 de juliol,
- Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[78]
- Budapest, Hongria: Hannah Szenes, membre de la resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- 19 de juliol, Nova York (EUA): Rosalyn Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (m. 2011).[79]
- 20 de juliol, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
- 28 de juliol, Cruces, Cuba: Melba Hernández, advocada i Heroïna de la Revolució Cubana (m. 2014).[80]
- 2 d'agost, Nova Yorkː Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (m. 2012).[81]
- 8 d'agost, Inglewood, Califòrniaː Esther Williams, campiona de natació i estrella de cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (m. 2013).[82]
- 10 d'agost,
- Heerlen, Països Baixosː Agnes Giebel, soprano clàssica alemanya, especialista en la música de Bach (m. 2017).[83]
- Belem do Pará, Brasil: Carlos de Oliveira, poeta portuguès.
- Ion Negoițescu, poeta.
- 13 d'agost, París: Stéphane Just, dirigent trotskista francès.
- 20 d'agost, Bradford, Vermontː Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars (m. 2018).[84]
- 21 d'agost, Madridː Gertrudis de la Fuente, doctora en Farmàcia, pionera de la investigació bioquímica (m. 2017).[85]
- 23 d'agost, Nova York (EUA): Kenneth Arrow, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (m. 2017).[86]
- 26 d'agost, Tulsa, Oklahomaː Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèlebre cartell We Ca Do It! (m. 2018).[87]
- 28 d'agost, Cochabambaː Lidia Gueiler Tejada, política boliviana, presidenta interina de Bolívia entre 1979 i 1980 (m. 2011).[88]
- 29 d'agost, Queens, Nova Yorkː Iris Apfel, empresària americana, dissenyadora d'interiors i icona de moda.[89]
- 9 de setembre, Lwow: Andrzej Dobrowolski, compositor i professor de música.
- 12 de setembre,Lwów (Polònia), actual Lviv (Ucraïna): Stanisław Lem escriptor polonès de ciència-ficció.(m. 2006).[90]
- 30 de setembre, Helensburg, Escòciaː Deborah Kerr, actriu britànica, cèlebre en el cinema de Hollywood dels anys 50 (m. 2007).[91]
- 9 d'octubre, Thomery, Seine-et-Marneː Adrienne Clostre, compositora francesa de música contemporània.[92]
- 13 d'octubre,
- Monsummano Terme, Toscana, Itàlia: Yves Montand, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià (m. 1991).[93]
- Gyula, Hongriaː Edith Farkas, meteoròloga i investigadora antàrtica, líder en el control de l'ozó durant més de 30 anys (m. 1993).[94]
- 15 d'octubre, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006).[95]
- 21 d'octubre,
- Detroitː Jane Briggs Hart, aviadora i candidata a astronauta del projecte dels anys seixanta Mercury 13 (m. 2015).[96]
- Northampton, Anglaterra: Malcolm Arnold, compositor angles.
- 22 d'octubre, Seta, Occitània: Georges Brassens, poeta i cantautor anarquista occità.
- 23 d'octubre, París, Françaː Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Poulenc (m. 2016).[97]
- 24 d'octubre, Travnik, antiga Iugoslàviaː Sena Jurinac, soprano croatobosniana nacionalitzada austríaca (m. 2011).[98]
- 1 de novembre, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca (m. 2016).[99]
- 3 de novembre, Ehrenfeld, Pennsilvània (EUA), Charles Bronson, actor de cinema estatunidenc (m. 2003).[100]
- 4 de novembre, Ray, Dakota del Nordː Mary Sherman Morgan, científica estatunidenca de combustible per a coets del programa espacial.[101]
- 16 de novembre, Tverː Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes.
- 2 de desembre, Detroit, Míchiganː Isabella Karle, físicoquímica, cristal·lògrafa i investigadora nord-americana (m. 2017).[102]
- 4 de desembre, Winnipeg (Canadà): Deanna Durbin, actriu canadenca.[103]
- 11 de desembre, París, França: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.[104]
- 20 de desembre, La Plata, Buenos Airesː Aurora Venturini, novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina (m. 2015).[105]
- 26 de desembre, Pechelbronn, Alsàcia, França: Jacqueline Berenstein-Wavre, política socialista de Suïssa.[106]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 9 de març, Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari suro-taper originari de Calonge (Empordà) i polític de la Lliga Regionalista.
- 14 de juny, Cervera, la Segarraː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848).[107]
- 5 d'octubre, Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (n. 1864).
- 1 de desembre, Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític nord-català.
- Resta del món
- 8 de gener, Petrograd, URSS: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus
- 8 de febrer, Dmítrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus , geògraf i zoòleg (n. 1842)[108]
- 5 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).
- 12 de maig, Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
- 8 de juny, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (n. 1858).[109]
- 13 de juliol, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 (n. 1845).[110]
- 21 de juliol, Sofia, Bulgàriaː Vela Blagòeva, pedagoga i escriptora, fundadora del moviment de dones a Bulgària.[111]
- 27 de juliol, Ribadesella: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (n. 1928).[112]
- 3 d'octubre, Manila, Filipinesː María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).[113]
- 1 de novembre, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
- 4 de novembre, Tòquio (Japó): Hara Takashi, també anomenat Hara Kei, va ser un periodista i polític japonès que va ser primer ministre de 1918 a 1921 (n. 1856).[35]
- 7 de novembre, Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (n. 1859).[114]
- 30 de novembre, Montrouge: Madeleine Brès, primera dona que es doctorà en Medicina a l'estat francès (n. 1842).[115]
- 12 de desembre, Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (n. 1868).[116]
- 16 de desembre, Alger (Algèria): Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).[45]
- Viena: : Johann Peter Frank, metge i higienista austríac.
ReferènciesModifica
- ↑ «ultraisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Manifiesto del Ultra» pàg. 19. Revista Baleares núm 130. Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España, 15-02-1921. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Conde Pons, Mercedes. «Mostra 18 Moments estel·lars de la música simfònica a Barcelona: La Passió de Bach al Palau de la Música». Museu de la Música. L'Auditori, 06-02-2019. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l’aire lliure». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Cronologia del Metro de Barcelona». Andana Central. Associació d'amics del Metro de Barcelona. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ «Inauguración oficial. Escuela del Mar» (en castellà). La Vanguardia, 04-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «El Gran Teatro de Alzira reabrirá en septiembre para celebrar su centenario» (en castellà). Las Provincias, 17-03-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Grífol Porta, Gabriela. «L'annexió de Sarrià». Betevé. Va passar aquí, 9 desembre del 2019. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Senyora Montserrat Maspons i Bigas». Casal Català de Guayaquil, 20-06-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Paulina Andreu i Bustos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Mor la llegenda del violí Aida Stucki» (en alemany). Klassic.com. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Jimmy Giuffre» (en castellà). Discogs. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Santi, Carlo. Lazio in lutto: è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.
- ↑
- ↑ «Mª de la Piedad Ortells Agut». Corts Valencianes. Fitxa del diputat/ada (I Legislatura). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «100 anys del naixement de Victòria Pujolar Amat (2021). Orígens». Institut Català de les Dones. Gencat, 2021. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Pin Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «2ª legislatura | Carmen LLORCA VILAPLANA | Eurodiputats». Parlament Europeu. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Lola Gaos, una de las grandes secundarias del cine español, muere de cáncer». La Vanguardia, 06-07-1993, pàg. 47.
- ↑ Inés Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, pàg. 710.
- ↑ «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.
- ↑ «Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)». Algemesí en la memòria.
- ↑ Sobovitz, Jacob. «Agnes Keleti» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Pilarín Andrés». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Biografia al web del Casal Català de Guayaquil
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Beatrice Mintz (1921- ) | The Embryo Project Encyclopedia». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Donna Reed» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ 35,0 35,1 35,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Marion Eames | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Mattei, Cornelius. «Renee Doria: Iron Woman». Great Opera Singers, 26-04-2015. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Frazier, James E. Maurice Duruflé: The Man and His Music (en anglès). University Rochester Press, 2007, pàg. 300, nota 13. ISBN 978-1-58046-227-3.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 585. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «A Celebration of Female Composers: Ruth Gipps» (en anglès). Harmony Sinfonia Orquestra, 01-03-2019. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 220. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Bergan, Ronald «Obituary: Cyd Charisse» (en anglès). The Guardian, 18-06-2008. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 45,0 45,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Arthur Grumiaux» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Mary Douglas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Julie Harris». IMDb. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Natalie Griffin de Blois» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «CORELLI, Dario Franco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Mary Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Thomas C. Schelling | Biography, Books, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Karel Appel» (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Sophie Scholl | German activist» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Haberl, Tobias. «»Ich bin immer gegen den Strom geschwommen, wollte aber trotzdem hübsch dabei aussehen«» (en alemany). Süddeutsche Zeitung Magazin, 14-03-2014. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Wolfgang Borchert» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1975» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Inge Borkh obituary» (en anglès). The Guardian, 31-08-2018. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Alida Valli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Head, Lisa. Got Inspiration? 365 Days of Inspiration for You! (en anglès). Page Publishing Inc, 2018-01-02. ISBN 978-1-64082-817-9.
- ↑ «Erroll Garner | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jane Russell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983» (en anglès americà). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Marcella Pobbe» (en anglès americà). Bel Canto Society. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Hayward, Anthony. «Jean Heywood obituary» (en anglès). The Guardian, 07-11-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Guy Laroche» (en francès). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Rosalyn Yalow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Melba Hernández Rodríguez del Rey» (en castellà). mujeres.co.cu. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Gendler, Tamar S. «Ruth Barcan Marcus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Esther Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Agnes Giebel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Ursula B. Marvin» (en anglès). Keefe, 12-02-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «La 1ª matemática con Medalla Fields o la sucesora de Lévi-Strauss. Genios a quienes dijimos adiós | Tribuna Feminista» (en castellà), 01-01-2018. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Muere a los 96 años Naomi Parker Fraley, que inspiró el cartel icono del feminismo». Europa Press, 23-01-2018. [Consulta: 3 juliol 2021].
- ↑ «Muere la primera presidenta mujer de Bolivia Lydia Gueiler Tejada» (en castellà). Opinión, 09-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «La 'Irreverente' Iris Apfel: La moda no tiene edad» (en castellà). Obsidiana, 26-09-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Stanisław Lem | Polish author» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Deborah Kerr | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ivo Livi dit Yves Montand» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Rosslyn Shanks» (en anglès). iwonderweather. Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ Sobovitz, Jacov. «Angelica Adelstein-Rozeanu». Jewish Women's Archive. Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ Heinlein, Gary. «Jane Hart made mark as equal rights, anti-war activist» (en anglès). The Detroit News. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Radigales, Jaume «Obituaris. Adéu a la veu humana». La Vanguardia, 28-01-2016.
- ↑ «Sena Jurinac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Ilse Aichinger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Charles Bronson | Biographies, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Glorfeld, Jeff. «Mary Sherman Morgan – Rocket Girl» (en anglès). Cosmos Magazine, 19-06-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Isabella Karle» (en anglès). Atomic Heritage Foundation i National Museum of Nuclear Science & History. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ Sparks, Karen. «Deanna Durbin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Pèire Bec | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Salerno, María Paula. «La «nueva» narrativa de Aurora Venturini: textos de ayer y de hoy» (en castellà) pàg. 8. III Congreso Internacional Cuestiones Críticas, Rosario, abril 2013. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ 1921 en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
- ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Mor Menchu Álvarez, l’àvia paterna de la reina Letícia». El Periódico, 27-07-2021. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Maria Roesset, una interesante y desconocida pintora». Villa de Madrid, núm. 86, 4t trimestre 1985, pàg. 3-14.
- ↑ González Pozo, María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi» (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Madeleine Brès». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Henrietta Swan Leavitt | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1921 |