1947
any
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1947 (MCMXLVII) |
| Islàmic | 1366 – 1367 |
| Xinès | 4643 – 4644 |
| Hebreu | 5707 – 5708 |
| Calendaris hindús | 2002 – 2003 (Vikram Samvat) 1869 – 1870 (Shaka Samvat) 5048 – 5049 (Kali Yuga) |
| Persa | 1325 – 1326 |
| Armeni | 1396 |
| Rúnic | 2197 |
| Ab urbe condita | 2700 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1944 1945 1946 - 1947 - 1948 1949 1950 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 5 d'abril, Barcelona: S'estrena La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Romea de Barcelona.[1]
- 27 d'abril, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, el Bages: aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
- El 18 de setembre a Sabadell es funda la entitat teatral La Joventut de la Faràndula de Sabadell
- 19 d'octubre, estadi de Sarrià, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i guanyà per 3 a 1.[2]
- El matrimoni Folch obre el Bar Pastís a Barcelona.
- Resta del món
- 1 de gener, Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 26 de gener, Paipote, Regió d'Atacama, Xile: s'hi inaugura la foneria de coure.
- 28 de febrer, Incident 228 o Revolta contra el govern de Taiwan.[3]
- 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya: L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonació única no nuclear més gran de la història. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.
- 2 de maig, finalització de la Constitució de l'Imperi del Japó (Kyūjitai: 大日本帝國憲法 Shinjitai: 大日本帝国憲法 , Dai-Nippon Teikoku Kenpō?), més coneguda com la Constitució Imperial o Constitució de Meiji, que fou la llei fonamental de l'Imperi del Japó del 29 de novembre de 1890 fins al 2 de maig de 1947, entrà en vigor després de la Restauració Meiji, i establí una monarquia constitucional basada en el model prussià.[4]
- 5 de juny, A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.[5]
- 29 de novembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
TecnologiaModifica
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 9 de gener, Castelló de la Plana: Biel Mesquida Amengual, escriptor mallorquí.
- 13 de gener, Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
- 24 de gener:
- Barcelona: Mercè Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.
- Aldaia, Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- 10 de febrer, L'Argentera, Baix Campː Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.[7]
- 17 de febrer, Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat (m. 2015).
- 8 de març, Barcelona, Barcelonès: Sílvia Tortosa, actriu catalana.[8]
- 14 de març, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).[9]
- 12 d'abril, Barcelonaː Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana en castellà (m. 2014).[10]
- 27 d'abril, Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.[11]
- 30 d'abril, Barcelona: Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista català.[12]
- 30 de maig, Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.[13]
- 10 de juliol, Bellreguard, Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).
- 26 de juliol,
- Barcelona: Maria Teresa Ocaña i Gomà, conservadora de museus, ha dirigit el Museu Picasso i el MNAC.[14]
- Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
- 20 d'octubre, Barcelona: Jordi Coca, doctor en Arts Escèniques i escriptor català.
- 31 d'octubre, Castelló de Rugat, Vall d'Albaida: Carmen Alborch, política i escriptora valenciana, Ministra de Cultura d'Espanya (1993-1996).
- Resta del món
- 15 de gener, Chicago, Illinois (EUA): Martin Chalfie, científic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2008.
- 18 de gener, Tòquio (Japó): Takeshi Kitano actor i director de cinema, comediant, escriptor, poeta i pintor.
- 25 de gener - Zamora: Ángel Nieto Roldán, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (m. 2017).
- 29 de gener, Seattle, EUA: Linda B. Buck, metgessa i microbiòloga nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2004.
- 3 de febrer, Newark (Nova Jersey), Estats Units: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc.[15]
- 4 de febrer, Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.
- 15 de febrer, Worcester, Massachusetts (EUA): John Adams (compositor) compositor i director d'orquestra estatunidenc.[16]
- 10 de març, Port Alberni, Colúmbia Britànica: Kim Campbell, política canadenca, ha estat Primera Ministra del Canadà.[17]
- 19 de març, Greenwich, Connecticut: Glenn Close, actriu estatunidenca.[18]
- 25 de març,
- Pinner, Middlesex, Anglaterra: Reginald Kenneth Dwight, conegut com a Elton John, cantant i compositor anglès.[19]
- Bratislava: Gabriela Beňačková, soprano lírica eslovaca.[20]
- 26 de març, Srinagar (Índia): Subhash Kak, físic i filòsof i poeta.
- 29 de març, Ukkel: Geert van Istendael, escriptor belga.
- 2 d'abril, Veracruz, Mèxic: Paquita la del Barrio, cantant mexicana.[21]
- 4 d'abril, Palerm (Itàlia): Salvatore Sciarrino, compositor italià de música acadèmica contemporània.[16]
- 12 d'abril, Indianàpolis, Estats Unitsː David Letterman, humorista i presentador de televisió.[22]
- 14 d'abril, Masterton, Nova Zelanda: Alan MacDiarmid, químic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 2000 (m. 2007).[23]
- 16 d'abril, Harlem, Nova York, EUA: Kareem Abdul-Jabbar, jugador de bàsquet professional nord-americà.
- 19 d'abril, Nova York, EUA: Murray Perahia, pianista i director d'orquestra nord-americà.[24]
- 21 d'abril, Muskegon, Estats Units: Iggy Pop, cantant, compositor i actor estatunidenc (m. 1975)[25]
- 24 d'abril, Saint Louis, Missouri (EUA): Roger David Kornberg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2006.
- 25 d'abril, Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol neerlandès. (m. 2016).
- 30 d'abril, Madrid: Isabel Guerra Peñamaría, pintora hiperrealista i monja cistercenca espanyola.[26]
- 8 de maig, Chicago,Illinois (EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.[27]
- 9 de maig, Pretòria (Sud-àfrica): Michael Levitt, físic i biofísic sud-africà, Premi Nobel de Química de l'any 2013.[28]
- 16 de maig, Dublín (Irlanda): John Bruton (en gaèl·lic irlandès: Seán de Briotún) polític irlandès, Primer Ministre d'Irlanda (1994-97).[29]
- 21 de maig, Copenhaguen: Bjørn Nørgaard, artista danès
- 1 de juny:
- Hillingdon, Middlesex, Anglaterra: Ron Wood, guitarrista, baixista i compositor de rock.[30]
- Villers-sur-Mer, Calvados (França): Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976.[31]
- 5 de juny, Glen Ellyn, Illinois, EUA: Laurie Anderson, música, poeta, dibuixant i artista experimental.[32]
- 8 de juny, South Bend, Indiana (EUA): Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[33]
- 21 de juny, Hamadan, Pèrsia: Shirin Ebadi, advocada iraniana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2003.[34]
- 1 de juliol, Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa: Arantxa Urretabizkaia, escriptora basca, i membre de la Euskaltzaindia.[35]
- 9 de juliol,San Francisco (EUA): Orenthal James "O. J." Simpson "The Juice", jugador de futbol americà.[36]
- 12 de juliol, Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola (m. 2009).[37]
- 16 de juliol, Denver, Colorado: Linda Hogan, poetessa, narradora, acadèmica, dramaturga, novel·lista i ambientalista ameríndia.[38]
- 17 de juliol, Londres, Anglaterra: Camilla Parker-Bowles, segona esposa del príncep Carles de Gal·les.[39]
- 20 de juliol,
- Frankfurt del Main (RFA): Gerd Binnig, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1986.[40]
- Notre-Dame-de-Bellecombe: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa, associada a papers mozartians.[41]
- 26 de juliol, Avezzano, Itàlia: Ada Gentile, és una compositora italiana d’obres orquestrals, de cambra i vocals.[42]
- 30 de juliol, París (França): Françoise Barré-Sinoussi, metgessa francesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.
- 2 d'agost, Madrid: Massiel, nom artístic de María de los Ángeles Santamaría, cantant espanyola.[43]
- 7 d'agost, Marxyntsi, Província de Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
- 11 d'agost, Brixton, Anglaterra: David Robert Hayward-Jones, conegut com a David Bowie, cantant de música rock anglès.
- 17 d'agost, Marràqueix o Smara: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i el president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) (m. 2016).
- 28 d'agost, Madrid, Espanya: Manuel Catalán Chana, polític i empresari valencià, alcalde de Benidorm (1983-1991).
- 2 de setembre - Vilagarcía de Arousa, Espanya: Pepe Rubianes, actor galaicocatalà (m. 2009).
- 19 de setembre, Irvine, Escòcia: Quintin Young, futbolista escocès.
- 1 d'octubre, Haifa (Israel): Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
- 20 d'octubre, Munic, Alemanya Occidental: Wolfgang Brendel, baríton alemany.
- 27 d'octubre, Berlín, Alemanya: Gunter Demnig, artista, creador del memorial Stolpersteine.
- 8 de desembre, Chicago, EUA: Thomas Cech, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1989.
- 14 de desembre, Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil: Dilma Rousseff, presidenta del Brasil (2011-16).
- 17 de desembre, Hässleholm, Suècia: Ingvar Cronhammar, escultor suec nacionalitzat danès conegut per les seves obres monumentals.
- 21 de desembre, Algesires, província de Cadis: Francisco Sánchez Gómez, conegut com a Paco de Lucía, guitarrista, andalús (m. 2014).
- 26 de desembre - Aurenja (França): Jean Echenoz, escriptor francès, Premi Médicis de l'any 1983.
- 31 de desembre, São Paulo, Brasil: Rita Lee Jones, coneguda com a Rita Lee, música de rock brasilera.
- Riverside, Califòrnia: Janet Campbell Hale, escriptora coeur d'alêne.
- 30 de desembre, Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a l'NBA.
- Madrid: Gregorio Montero Cortijo, ballarí
- Teramo: Attilio Danese, assagista
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 7 de gener, València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (82 anys).
- 30 d'abril, Buenos Aires, l'Argentina: Francesc Cambó, polític i financer, va ser Ministre de Foment Espanyol (1918-1921) i de Finances (1921-1923) (n. Verges, Baix Empordà, 1876).[44]
- 9 de novembre, Madrid, Espanya: Mariano Benlliure, escultor valencià (85 anys).
- 28 de novembre, València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià (n. 1883).
- Resta del món
- 25 de gener, Miami, Florida, EUA: Al Capone, gàngster estatunidenc d'ascendència napolitana, més conegut per Scarface (48 anys).
- 27 de gener, Beirut, Líban: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 6 de febrer, Cerro di Laveno, Varese, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (n. 1885).[45]
- 9 de març, New Rochelle, Nova York (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (n. 1859)[4]
- 4 d'octubre, Göttingen, Alemanya: Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica (89 anys).
- 1 d'abril, Atenes (Grècia): Jordi II de Grècia, rei de Grècia (n. 1890).[46]
- 16 d'abril, Auschwitz, Polònia: Rudolf Höss, militar i oficial nazi, primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz (1940 -43), penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz (n. 1900)[47]
- 24 d'abril, Nova York: Willa Cather, escriptora estatunidenca de novel·les i relats, Premi Pulitzer 1923 (n. 1873)[48]
- 1 de maig, Nova York: Evelyn McHale, suïcida.
- 11 de maig:
- Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
- Malborough-on-Hudson (Nova York, EUA): Frederic Goudy, dissenyador, gravador i fonedor de caràcters estatunidenc (n. 1865).[49]
- 12 de maig, San Francisco, Estats Units: Catherine Yronwode, escriptora, editora, dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.[50]
- 16 de maig, Cambridge (Anglaterra): Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (n. 1861).[51]
- 20 de maig, Messelhausen, Alemanya: Philipp Lenard, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1905 (n. 1862).[52]
- 26 de juny, Mickleham, Surrey (Anglaterra): Richard Bedford Bennett, primer vescomte de Bennett, advocat i polític canadenc. (n. 1870).[4]
- 8 d'agost, Ann Arbor, Michigan (EUA): Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), militar, va dirigir els exèrcits blancsdel sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic (n. 1872).[4]
- 8 de setembre, Brussel·les, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (86 anys).
- 5 d'octubre, Roma: Giuseppe Emanuele Modigliani, advocat i polític.
- 5 de novembre, Hamburg, Alemanya: Fritz Schumacher, arquitecte i urbanista.
- 20 de novembre, Basilea, Suïssa: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista.
- 7 de desembre, Nova York (EUA): Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (n. 1862).
- 14 de desembre, Stourport-on-Severn, Worcestershire, Anglaterra: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (80 anys).
- Le Pecq: Louis Delage, enginyer i dissenyador industrial francès especialitzat en la indústria automobilística
ReferènciesModifica
- ↑ Santamaria Roig, Núria «El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia, Galatea i Ocells i llops, un cicle escatològic?». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura, 14-12-2014, pàg. 83–109. DOI: 10.7238/fit.v0i2.2478. ISSN: 2014-511X.
- ↑ ??? El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Fohlen, Claude,. Histoire des États-Unis d'Amérique. ISBN 978-2-85229-727-2.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en espanyol). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 89. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Anna Maria Moix i Messeguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Maria del Mar Bonet i Verdaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jaume Cabré i Fabré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Josep Piera i Rubio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «La ampliación del MNAC es una utopía» (en castellà). El País, 28-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
- ↑ «Paul Auster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Kim Campbell». Encyclopaedia Britrannica. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Glenn Close» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Holden, Stephen. «Elton John». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Gabriela Beňačková». Music Centre Slovakia, 25-11-2019. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Paquita la del Barrio». NR Artistas. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «David Letterman» (en anglès). Biography. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Alan MacDiarmid» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Murray Perahia» (en castellà). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Iggy Pop» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Isabel Guerra: La monja pintora hipoerrealista». ArtyCultura. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «John Bruton | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ron Wood | British musician» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Patrick Grainville» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Don, Randel. The Harvard Biographical Dictionary of Music (en anglès). Harvard University Press, 1996. ISBN 978-0-674-37299-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Arantxa Urretabizkaia – Biografía» (en castellà). Bilbo Zaharra Euskaltegia. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «O.J. Simpson | Biography, Trial, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Fallece la cantante Mari Trini» (en castellà). Cadena SER, 07-04-2009. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Bitgood, Brenda. «Linda Hogan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en espanyol). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 192. ISBN 9788441434400.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 9 i 10. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Ada Gentile». The Living Composers Project, 02-01-2017. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2016. Lulu.com, 17 de juliol de 2016, p. 230. ISBN 978-1-326-73851-8.
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dennis, F. «Russolo, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.24174 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «George II. King of Greece» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Rudolf Franz Hoss | Biography, Auschwitz, & Execution» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Frederic W. Goudy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «catherine yronwode» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1947 |