Viquipèdia

Fritz Schumacher

Fritz Schumacher (Bremen, 1869 - Hamburg, 1947) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a Hamburg a Alemanya.

Infotaula de personaFriedrich Wilhelm Schumacher

Estàtua al parc d'Eppendorf
Nom original(de) Fritz Schumacher Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Bremen Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Ohlsdorf Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatalemanya
Activitat
Lloc de treball Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTechnische Hochschule Múnic
Membre de
Obra
Projectes principalsUrbanització de Veddel i de Dulsberg
Davidwache (Sankt Pauli)
Urbanització Fritz Schumacher (Langenhorn)
Premis
Find a Grave: 22041 Modifica el valor a Wikidata

El 1908 va ser nomenat director de la gerència de la construcció de la ciutat. El llavors burgmestre Johann Georg Mönckeberg va optar per a un perfil d'arquitecte-artista abans que un gestor.[1] Tot i que va construir a Múnic, Leipzig i Dresden, és la ciutat d'Hamburg la que va impremtar més amb centenars d'escoles, edificis de despatxos, piscines, hospitals, el seu disseny urbanístic de barris i de places públiques, ponts... tot arreu. Va introduir l'estil de la nova objectivitat. Al barri de Veddel es troba un conjunt quasi intacte segons les seves concepcions urbanístiques a l'entorn d'una plaça central amb l'escola popular com a peça mestre. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf.[2]

Biografia modifica

 
Escola popular, biblioteca i dispensari al barri de Veddel

Ix d'una família notable de Bremen. Son pare, Hermann Albert Schumacher, hi era síndic de la Cambra de Comerç i va ocupar una missió diplomàtica que va conduir el jove Fritz cap a Bogotà i Nova York. Quan tenia 14 anys, la seva família tornà cap a la seva ciutat natal. Va estudiar a l'Altes Gymnasium al qual es va lligar d'amistat amb el futur historiador Karl Ludwig Hampe.

Múnic (1889-1896) modifica

De 1889 a 1896 va estudiar a l'Escola superior tècnica de Múnic a Baviera, a l'inici va triar matemàtica i física fins que va trobar la seva vocació al departament d'arquitectura conduït per Friedrich von Tiersch. Va començar la seva carrera a Múnic, prop de l'arquitecte Gabriel von Seidl, que ja coneixia de pràctiques que havia fet durant els seus estudis. Va treballar amb Seidl sobre el projecte del Museu Nacional Bavarès. Seidl era un adepte de l'historicisme arquitectònic i li ensenyava com es podia integrar les formes històriques en una expressió contemporània. A aquesta època també es va trobar amb artistes i col·leccionistes, que van convèncer-lo de la importància de la col·loboració intensiva entre les arts plàstiques i l'arquitectura.

Leipzig (1896-1901) modifica

El 1896 va acceptar el càrrec de director de la gerència de l'urbanisme de la ciutat de Leipzig, on es va aliar amb adeptes del moviment de Lebensreform (literalment: reforma de la vida), un moviment d'oposició als excessos de la industrialització i el seu materialisme i urbanització inherents i una aspiració a una manera de viure més natural, un moviment precursor de l'ecologisme de la fi del segle xx. També es va trobar amb adeptes de l'avantguardisme i a poc a poc es va distanciar de l'historicisme. A tal punt que va escriure una peça de teatre Phantasien in Auerbachs Keller[3] per il·lustrar el seu punt de vista dins la controvèrsia de la construcció de la nova casa de la vila de Leipzig durant la qual va entrar en conflicte amb el seu superior Hugo Licht, un aficionat de l'historicisme. El teatre va quedar com una de les seves passions, al costat de la seva activitat principal d'arquitecte.

Dresden (1901-1909) modifica

El 1901 va ser promogut professor a l'Escola tècnica superior de Dresden, un càrrec que va ocupar fins al 1909. El 1907, junt amb Hermann Muthesius, Friedrich Naumann i Henry van de Velde va crear el Deutscher Werkbund (DWB), una associació mixta d'arquitectes, artistes e industrials, fundada el 1907 a Múnic, una organització important dins la història de l'arquitectura moderna, i precursora del moviment Bauhaus.

Hamburg (1909-1920) modifica

 
La piscina Holthusenbad a Eppendorf

Quan es va cercar un successor per Carl Johann Christian Zimmermann, va haver-hi una concurrència amb Albert Erbe, finalment Schumacher va obtenir el càrrec. Durant el seu primer període a Hamburg va realitzar, entre altres, l'Hamburgmuseum, el Tropeninstitut (el departament de malalties tropicals) de l'Hospital universitari, l'escola mitjana Johanneum, la piscina Holthusenbad i l'Escola d'art al carrer Lerchenfeld al barri d'Uhlenhorst.

Com a urbanista va acabar els plans de la Mönckebergstrasse, una avinguda central que havia de reemplaçar un antic barri d'una alta densitat de població, al qual semblava difícil millorar les condicions higièniques després de l'epidèmia de còlera que va tocar la ciutat a la fi del segle XIX; el parc municipal Stadtpark, la canalització de l'Alster, la urbanització Fritz Schumacher a Langenhorn i la reconstrucció de la plaça Rathausmarkt davant la casa de la vila.

Colònia (1920-1923) modifica

Després de guanyar una competició va deixar Hamburg amb llicència per anar cap a Colònia com a urbanista, sota la direcció del llavors burgmestre Konrad Adenauer. Després de l'enderroc de les fortificacions, Schumacher va dissenyar la zona verda dels bulevards nous. El 1923 va tornar cap a Hamburg.

Hamburg (1923-1933)

Mentrestant va canviar d'estil i optar per a un aprotx més senzill. El més visible va ser l'abandó dels teulats inclinats reemplaçats per teulats plans. En tornar a Hamburg, va esdevenir director de la gerència de l'urbanisme. Al seu servei ttenia un centenar de persones, el que va fer difícil estimar la part seva als plans de tots els edificis que es van construir sota la seva direcció.

El 3 de maig de 1933, després de la presa de poder del partit nazi, Schumacher va haver de declarar, com solia a aquesta època, «la seva dimissió voluntària de tots els càrrecs oficials».[4] Les raons per a la dimissió sota la pressió del partit NSDAP no són conegudes.

1933-1947: Una vida amagada modifica

 
Tomba de Schumacher al cementiri d'Ohlsdorf

Després de demetre va gairebé desaparèixer de la vida pública als temps del nazisme. El 1945 va donar una oració davant del parlament sobre el tema de la reconstrucció de la ciutat, de la qual quasi la meitat de les habitacions va ser destruïda durant l'operació Gomorra al juliol del 1943.[5] La seva visió de reconstruir la ciutat mantenint el teixit urbà anterior, no va ser seguit pels partidaris d'una ciutat nova, accessible per tot arreu amb cotxe.[6] De 1943 fins a la seva mort el 5 de novembre del 1947 a un hospital d'Hamburg, va viure a Lüneburg.[7]

Obra escrita modifica

  • 1916, Grundlagen der Baukunst. Studien zum Beruf des Architekten
  • 1919, Die Kleinwohnung. Studien zur Wohnungsfrage, Leipzig, editorial Quelle & Meyer (en català: La casa petita: estudis sobre la qüestió de l'habitatge)
  • 1932, Das Werden einer Wohnstadt Hamburg, ISBN 3-7672-0866-0 (reimpressió per Georg Westermann) (en català: Esdevenir d'una ciutat per a habitar)
  • 1935, Stufen des Lebens (autobiografia).
  • 1948, Wandlungen im Bühnenbild Hamburger Theaterbücherei, tom 1.
  • 1949 Selbstgespräche – Erinnerungen und Betrachtungen (en català: Conversacions amb mi mateix: records i consideracions)
  • Der Geist der Baukunst Stuttgart/Berlin, editorial DVA.
  • Das bauliche Gestalten, (en català: La concepció arquitectural) Birkhäuser, Basel, Berlin, Boston, ISBN 3-7643-2611-5
  • 1985, Das Wesen des neuzeitlichen Backsteinbaues Ziegel-Zentrum Nordwest e.V., Essen (redacció.): Múnic, Editorial DCallwey, ISBN ISBN 3-7667-0775-2, S. 149 (Reimpressió).
  • Wie das Kunstwerk Hamburg nach dem großen Brande entstand : ein Beitrag zur Geschichte des Städtebaus. Christians, Hamburg (Veröffentlichungen des Vereins für Hamburgische Geschichte).
  • Dieter Schäde (redacció), Fritz Schumacher: Hamburger Staatsbauten von Fritz Schumacher, tom 3 (1920–1933), Múnic, editorial Dölling und Galitz, 2006, ISBN 978-3-937904-29-0
  • Manfred F. Fischer (redacció), Fritz Schumacher: Hamburger Staatsbauten 1909–1919/21,
    eine denkmalpflegerische Bestandsaufnahme    , Hamburg, editorial Hans Christians Verlag, 1995, ISBN 3-7672-1248-X
  • J.Paschen (redacció), Fritz Schumacher, Mein Hamburg – Bilder und Erinnerungen, Hamburg, editorial Medien-Verlag Schubert, 1994, ISBN 3-929229-19-6

Obres modifica

Referències modifica

  1. ↑ Fritz Schumacher i Manfred F. Fischer (redacció.), Hamburger Staatsbauten 1909–1919/21 eine denkmalpflegerische Bestandsaufnahme, (en català: Edificis de l'estat d'Hamburg 1909-1919/21: un inventari amb la perspectiva de la protecció dels monuments), pàgina 15 ss, Hamburg, Editorial Hans Christians, 1995, ISBN 3-7672-1248-X
  2. ↑ Helmut Schoenfeld, «Fritz Schumacher», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 165, ISBN 9783861080862
  3. ↑ en català: Fantasies al celler d'Auerbach
  4. ↑ 1933 Arxivat 2011-11-30 a Wayback Machine., Hamburg Stadtwiki
  5. ↑ Fritz Schumacher, Zum Wiederaufbau Hamburgs. Rede im Hamburger Rathaus am 10. Oktober 1945. Hamburg 1945 (en català: Per a la reconstrucció d'Hamburg, oració a la casa de la vila d'Hamburg del 10 d'octubre de 1945)
  6. ↑ «1945 - Kapitulation und Wiederaufbau». Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 28 març 2012].
  7. ↑ Kunstverein Uelzen e.V., Fritz Schumacher: Architekt, Künstler, Stadtplaner Arxivat 2013-09-22 a Wayback Machine., Veranstaltungskalender, Ajuntament d'Uelzen, consulta el 27 de març de 2012 (en català: Fritz Schumacher: arquitecte, artista, urbanista)

Bibliografia modifica

  • Fritz Schumacher. Reformkultur und Moderne, catàleg de l'exposició «Fritz Schumacher und seine Zeit» al centre d'exposicions Deichtorhallen d'Hamburg, 1994, Stuttgart, Editorial Hartmut Frank, 1994, ISBN 3-7757-0491-4
  • Thomas Völlmar, Bild – Bühne – Architektur. Fritz Schumachers Entwürfe für das Theater 1899–1920 (en català: Imatge, escena, arquitectura: els dissenys per al teatre de Fritz Schumacher de 1899 a 1920), Berlín, Editorial CulturconMedien, 2009, ISBN 978-3-941092-25-9

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fritz Schumacher
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fritz_Schumacher&oldid=33282321»