1933
any
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1933 (MCMXXXIII) |
| Islàmic | 1352 – 1353 |
| Xinès | 4629 – 4630 |
| Hebreu | 5693 – 5694 |
| Calendaris hindús | 1988 – 1989 (Vikram Samvat) 1855 – 1856 (Shaka Samvat) 5034 – 5035 (Kali Yuga) |
| Persa | 1311 – 1312 |
| Armeni | 1382 |
| Rúnic | 2183 |
| Ab urbe condita | 2686 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1930 1931 1932 - 1933 - 1934 1935 1936 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 16 d'abril, Sitges: El Museu del Cau Ferrat és inaugurat com a museu públic.[1]
- Les dones voten per primera vegada a Catalunya.
- Lluís Companys passa a ser president de la Generalitat de Catalunya.
- La Universitat de Barcelona passa ser la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que conservarà fins al 1939 i que el 1968 adoptarà l'actual Autònoma.
- Resta del món
- 5 de març:
- República de Weimar: s'hi celebren eleccions legislatives: els Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys hi obtenen el 44% dels vots.
- Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 8 de març, Madrid: S'estrena al Teatro Beatriz Bodas de sangre, tragèdia en vers i en prosa de Federico García Lorca, escrita el 1931.[2]
- 23 de març, Alemanya: S'instaura la Llei de Capacitació.[3]
- 1 d'abril, Magdeburg, República de Weimar: Comença la persecució nazi contra els Testimonis de Jehovà.
- 2 de maig: Celeste Caeiro, revolució dels clavells
- 25 de juny, Magdeburg: Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaració de Fets.
- 27 d'agost, Surwold (Alemanya): s'estrena la cançó de protesta «Die Moorsoldaten» al Camp de concentració de Börgermoor
- 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Es funda la Falange al Teatro de la Comedia de Madrid.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | No atorgat |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 9 de gener - Ribeirão Preto: Paulo Goulart, actor
- 21 de gener - Barcelona, Barcelonès: Julieta Serrano i Romero, actriu de cinema i teatre catalana.
- 10 de març - Tortosa: Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària catalana.[4]
- 28 de març - Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).[5]
- 23 de gener - Ripoll: Jordi Roca i Tubau, artista i dissenyador gràfic
- 12 d'abril - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera catalana.[6]
- 14 de maig - Manresa, Barcelonès: Joan Monegal i Castells, pintor català
- 7 de juny - Sabadell, Vallès Occidental: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.
- 9 de juny - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana.[7]
- 21 de juny - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 3 de juliol - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.[8]
- 10 de juliol - Gironella, Berguedà: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998).
- 20 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
- 25 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Laly Soldevila, actriu catalana.
- 9 de setembre - Cullera, Ribera Baixa: Rafael Talens Pelló, compositor i pedagog musical valencià.
- 12 de novembre - Palma, Mallorca: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí.
- 22 de desembre - Roda de Ter, Osona: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.
- Gavà, Baix Llobregat: Alexandre Ballester i Moragues, escriptor i dramaturg mallorquí.
- Resta del món
- 5 de gener, Construcció del Pont Golden Gate iniciat a San Francisco
- 7 de gener, Niterói: Nicette Bruno, actriu
- 15 de febrer, Violència política causada a Espanya i provoca més de cent morts
- 18 de febrer, Sacriston, Anglaterra: Sir Robert William Robson, futbolista i entrenador.
- 21 de febrer, Tryon, Carolina del Nord: Nina Simone, cantant, compositora i pianista nord-americana
- 24 de febrer, Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana.
- 1 de març: Rosa Francisca Fadul, advocada, funcionària i política dominicana.[9]
- 3 de març, Havars: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (m. 2019).[10]
- 12 de març, Bethel Park, Pennsilvània: Barbara Feldon, actriu nord-americana, coneguda pel seu paper a El Superagent 86.[11]
- 14 de març, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.[12]
- 16 de març, Madrid: Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola.[13]
- 19 de març, Newark, Nova Jersey (EUA): Philip Roth, escriptor estatunidenc (m. 2018)[14]
- 1 d'abril, Constantina, Algèria: Claude Cohen-Tannoudji, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1997.[15]
- 9 d'abril: Jean-Paul Belmondo, actor francès.
- 26 d'abril, Munic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany Premi Nobel de Física de l'any 1978.[16]
- 30 d'abril, Abbott, Texas: Willie Nelson, cantant de música country, autor, poeta, actor i activista estatunidenc.[17]
- 3 de maig:
- Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1979.[18]
- Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà (m. 2006).[19]
- 19 de maig, Madrid: José Luis Abellán García-González, historiador de la filosofia i de les idees, i assagista espanyol
- 6 de juny, Sankt Gallen, Suïssa: Heinrich Rohrer, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1986.
- 9 de juny, Madridː Marisa de Leza, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[20]
- 14 de juny, Mula, Múrcia, Espanya: José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina
- 26 de juny, Milà, Itàlia: Claudio Abbado, director d'orquestra. Va ser director musical, entre d'altres, de La Scala de Milà, l'Òpera de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i la Filharmònica de Berlín.[21]
- 20 de juliol, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
- 26 de juliol, Evanston, Illinois, EUA: Edmund Strother Phelps, economista estatunidenc, premi Nobel d'Economia 2006.
- 31 de juliol, La Haia, Països Baixos: Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges dels Països Baixos que escriu en neerlandès.
- 7 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de 2009 (m. 2012)[22]
- 14 d'agost, Winterthur, Zuric (Suïssa: Richard Robert Ernst, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 1991.
- 23 d'agost, Alice (Texas), EUA: Robert Curl, químic estatunidenc.
- 29 d'agost, Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
- 2 d'octubre, Dippenhall, Hampshire, Anglaterra: John B. Gurdon, biòleg anglès.
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra: Peter Mansfield, físic anglès.
- 3 de novembre:
- Santiniketan (Índia): Amartya Sen, economista indi.
- York, Anglaterra: John Barry, compositor de música anglès.
- 4 de novembre, Xangai, Xina: Charles Kao, enginyer electrònic i físic xinès.
- 7 de novembre, Azemmour, Marroc: Abdallah Laroui, escriptor marroquí.
- 15 de novembre, Veauche, França: Françoise Héritier, etnòloga i antropòloga francesa (m. 2017)[23]
- 23 de novembre, Dębica, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (m. 2020).[24]
- 3 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès.
- Zunhua, Hebei: Cong Weixi, escriptor xinès.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 2 d'abril, Barcelona: Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (n. 1878)[25]
- 8 de maig, Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).[26]
- 19 de novembre, Sabadell: Maria Teresa Duran i Nogués, escriptora i activista feminista catalana.
- 3 de desembre, Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.[27]
- 25 de desembre, Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, President de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 5 de gener, Northampton, Massachusetts, EUA: Calvin Coolidge, advocat, 29è president dels Estats Units. (n. 1872).
- 31 de gener, Londres (Anglaterra): John Galsworthy, novel·lista i dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de 1932 (n. 1867).[28]
- 4 d'abril, Stuttgart: Ewald Straesser, compositor alemany.
- 29 d'abril, Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec.
- 30 d'abril, París: Anna de Noailles, poetessa francesa d'origen romanès (n. 1876).[29]
- 1 de maig, Charlottenburg, Tercer Reich: Harriet von Rathlef, escultora russa
- 25 de juny, Tervete, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (n. 1861).[30]
- 29 de juny, Hollywood, Califòrnia: Roscoe Arbuckle, Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (n. 1887).
- 20 de setembre, Adayr (Índia): Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(n. 1847)[31]
- 31 de desembre: John Galsworthy, escriptor en anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.
- 14 de desembre, Torgau: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[32]
ReferènciesModifica
- ↑ «‘125 anys del Cau Ferrat. La construcció d’un ideal (1894-2019)’». Museus de Sitges, 12-11-2019. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Mónica Arrizabalaga, Mónica. «La noticia del misterioso crimen que Lorca leyó en ABC y le inspiró «Bodas de sangre»». Archivo ABC, 04-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Briggs, Asa; Clavin, Patricia. Modern Europe, 1789-present (en anglès). Pearson Education, 2003, p.255. ISBN 0582772605.
- ↑ «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Tete Montoliu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Montserrat Caballé i Folc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Gudiol i Corominas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Carmen Barbará» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Fallece la exgobernadora de Santiago Rosita Fadul de Villamán». Dicenpunto.com. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira». Jornalet, 18-06-2019.
- ↑ «Bàrbara Feldon». Pennsylvania Center for the Book. The Pennsylvania State University Libraries. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Teresa Berganza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Claude Cohen-Tannoudji. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Willie Nelson | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «James Brown | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Alesves. «Enciclopedia del Cine Español: Marisa de Leza», 03-05-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Claudio Abbado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Elinor Ostrom» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Françoise Heritier, Biographie» (en francès). [Consulta: març 2019].
- ↑ «Krzysztof Penderecki». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.
- ↑ La Vanguardia, 14-12-1933, p. 2.
- ↑ «John Galsworthy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Anna princesse Brancovan comtesse Mathieu de Noailles» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mülberger, Elisabeth Helene» (en alemany). LEO-BW. Landeskunde entdecken online (Arxius estatals de Baden-Württemberg). [Consulta: 3 maig 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1933 |