- Països Catalans
- Resta del món
- 69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
- 1216 - Roma (Itàlia): el papa Honori III aprova definitivament l'Orde de Predicadors.
- 1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
- 1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
- 1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
- 1872 - Es completa la publicació per capítols a Le Temps de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies.[1]
- 1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó.
- 1888 - Tórshavn (Illes Fèroe)ː Se celebra la Reunió de Nadal, una trobada d'intel·lectuals feroesos que marca el tret de sortida del moviment nacional feroès.
- 1894 - a França, en l'anomenat cas Dreyfus, Alfred Dreyfus és condemnat per traïció.
- 1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de la Xina.
- 1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
- 1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil espanyola.
- 1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
- 1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
- 1990 - Polònia: Lech Wałęsa és nomenat president del país.
- 2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.[2]
- 2014 - En la República Popular de la Xina científics anuncien la troballa de material orgànic en un meteorit procedent de Mart.[3]
- Països Catalans
- 1810 - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
- 1874 - Barcelona Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
- 1874. Sitges: Joaquim Sunyer i de Miró, pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.
- 1922 - Madridː Mercè Gili i Maluquer, bibliotecària i mestra d'escola catalana exiliada a Mèxic.[4]
- 1932 - Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana
- 1951 - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms.
- 1972 - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.[5]
- Resta del món
- 1723 - Köthen, Alemanya: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (m. 1787).
- 1853 - Jayrambati (Índia): Sarada Devi, de nom de naixement Saradamani Mukhopadhyaya, va ser una important líder espiritual hindú. (m. 1920).[6]
- 1856 - Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
- 1858 - Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià (m. 1924).[7]
- 1861 - Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
- 1867 - Opava (República Txeca): Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (m. 1908).
- 1873 - Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.
- 1883 - París, França: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).[8]
- 1887 - Erode (Raj Britànic): Srinivasa Ramanujan (en tàmil: ஸ்ரீனிவாஸ ஐயங்கார் ராமானுஜன்), matemàtic indi (m. 1920).[9]
- 1895 - Viena: Trude Fleischmann, fotògrafa americana nascuda austríaca (m. 1990).
- 1903 - Bloomsburg, Pennsilvània (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1983).
- 1910 - Matanzas, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (m. 2001).[10]
- 1939 - Nova York: Liliane Lijn, artista nord-americana resident a Londres que treballa en el camp de l'escultura.[11]
- 1949 - Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees (m. 2003 i 2012).
- 1950 - Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic.
- 1959 - Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
- 1960 - Nova York (EUA): Jean-Michel Basquiat , fou un pintor nord-americà (m. 1988).[12]
- 1962 - Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic.[13]
- 1969 - Slovenj Gradec, Eslovènia: Andreja Katič, estadista eslovena i membre dels socialdemòcrates.
- 1972 - Saint-Maur-des-Fossés, França: Vanessa Paradis, cantant i actriu francesa.[14]
- 1976 - Saitama, Japó: Aya Takano, artista de manga, assagista de ciència-ficció i "superflat artist" japonesa.[15]
- 1984 - Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
- 1985 -
- Països Catalans
- 1916, Barcelona: Manuel Giró i Ribé, compositor i organista català (n. 1848).
- 1976, Barcelona: Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (n. 1902).[17]
- 1995, Barcelona: Nèstor Luján, periodista, gastrònom i escriptor català (n. 1922).
- 2006, Barcelona: Cesc, dibuixant i pintor català (n. 1927).
- Resta del món
- 69, Roma, Imperi Romà: Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
- 1693, Gdańsk, Polònia: Elisabeth Hevelius, astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar" (n. 1647).[18]
- 1745, Dresden, Saxònia, Sacre Imperi: Jan Dismas Zelenka, compositor barroc (66 anys).
- 1879, Madrid, Espanya: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
- 1880, Nuneaton, Warwickshire (Anglaterra): Mary Ann Evans , més coneguda pel pseudònim George Eliot, fou una novel·lista, periodista i traductora anglesa (n. 1819).[19]
- 1890, París: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.[20]
- 1940, El Centro, Califòrnia, (EUA): Nathanael West (nom de naixement: Nathan Weinstein; novel·lista i guionistaestatunidenc pertanyent a la generacióperduda (n. 1903).[21]
- 1943, Lancashire,(Anglaterra): Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter , va ser una escriptora i il·lustradora britànica de literatura infantil i una botànica significativa (n. 1866).[22]
- 1944, Hollywood (EUA): Harry Langdon , actor i director cinematogràfic nord-americà i una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic nord-americà (n. 1884).[23]
- 1965, Richmond, Surrey (Anglaterra): Richard Dimbleby, periodista i locutor anglès, que es va convertir en el primer corresponsal de guerra de la BBC (n. 1913).[24]
- 1969, Hollywood (EUA): Josef von Sternberg, director de cinema austríac, actiu als EUA (n. 1894).[25]
- 1971, Madridː Amàlia de Isaura, cantant cupletista i actriu de teatre i de cinema espanyola.[26]
- 1989, París, França: Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969 (83 anys)[27]
- 2002
- 2005, Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).[29]
- 2014, Crawford, Colorado, Estats Units: Joe Cocker, músic de rock i blues anglès (70 anys)
- 2015, Moañaː Aida Fernández Ríos, científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola (n. 1947).[30]
- 2021 - Los Angeles, Califòrnia: Robin Le Mesurier, guitarrista britànic[31] (n. 1953)
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «Novelas». Viaje al centro del Verne desconocido. La bibliografía completa de Jules Verne. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «French journalists Christian Chesnot and Georges Malbrunot released» (en anglès). ifex, 22-12-2004. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ «Geólogos hallan material orgánico en meteorito procedente de Marte» (en castellà). El Universo. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 278.
- ↑ «Paneque Sureda, Sílvia». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Sarada Devi | Hindu religious teacher» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Giacomo Puccini». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Griffiths, Paul. «Varèse, Edgard [Edgar (Victor Achille Charles)unlocked]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29042 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Srinivasa Ramanujan | Biography, Achievements, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Ferrás Pérez, Norma. «De Doralina de la Caridad a Dora Alonso» (en castellà). Tribuna de La Habana, 22-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ «Jean-Michel Basquiat | American artist» (en anglès). [Consulta: 2020-i12-22].
- ↑ «Ralph Fiennes | Biography, Movies, & Credits» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Vanessa Paradis». Filmportal.de. [Consulta: 11 desembre 2021].
- ↑ «Aya Takano». Archive of Fine Arts. [Consulta: 11 desembre 2021].
- ↑ «Kate Tempest, Akinyemi» (en anglès). PopGun, octubre 2019. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Vendrell i Sales, Ester. «Marina Noreg». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Elisabetha Koopman - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics
University of St Andrews, Scotland, desembre 2008. [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «George Eliot | British author» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Louise Marquet (chorégraphe, 1834-1890)». Bnf-Data. Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Nathanael West | American novelist» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Beatrix Potter | British author» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Richard Dimbleby | British journalist» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Josef von Sternberg | Austrian-American director» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Amalia de Isaura Pérez» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 juliol 2019].
- ↑ «Samuel Beckett | Irish author» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Joe Strummer | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Galilea, Carlos «Aurora Miranda, cantante» (en castellà). El País [Madrid], 05-01-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Fernández, Eva. «O Pazo Provincial de Pontevedra acolleu o 3 de xuño unha charla semipresencial sobre o papel das mulleres na ciencia dentro do ciclo Aida Fernández Ríos» (en gallec). Real Academia Galega de Ciencias, 15-06-2021. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Mort de Robin Le Mesurier, le «frère» guitariste de Johnny Hallyday» (en francès). Le Parisien.fr, 22-12-2021.
