- Països Catalans
- Resta del món
- 69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
- 1216 - Roma (Itàlia): el papa Honori III aprova definitivament l'Orde de Predicadors.
- 1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
- 1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
- 1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
- 1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó.
- 1888 - Tórshavn (Illes Fèroe)ː Se celebra la Reunió de Nadal, una trobada d'intel·lectuals feroesos que marca el tret de sortida del moviment nacional feroès.
- 1894 - a França, en l'anomenat cas Dreyfus, Alfred Dreyfus és condemnat per traïció.
- 1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de la Xina.
- 1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
- 1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil espanyola.
- 1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
- 1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
- 2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.[1]
- 2014 - En la República Popular de la Xina científics anuncien la troballa de material orgànic en un meteorit procedent de Mart.[2]
- Països Catalans
- 1810 - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
- 1874 - Barcelona Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
- 1874. Sitges: Joaquim Sunyer i de Miró, pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.
- 1883 - París, França: Edgar Varèse, compositor francès (m. 1965).
- 1932 - Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana
- 1951 - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms.
- Resta del món
- 1723 - Köthen, Alemanya: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (m. 1787).
- 1856 - Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
- 1858 - Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià.
- 1861 - Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
- 1867 - Opava (República Txeca): Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (m. 1908).
- 1873 - Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.
- 1883 - París, França: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).[3]
- 1895 - Viena: Trude Fleischmann, fotògrafa americana nascuda austríaca (m. 1990).
- 1903 - Bloomsburg, Pensilvània (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1983).
- 1924 - Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor italià (m. 1924).[4]
- 1939 - Nova York: Liliane Lijn, artista nord-americana resident a Londres que treballa en el camp de l'escultura.[5]
- 1949 - Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees.
- 1950 - Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic.
- 1959 - Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
- 1962 - Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic.
- 1984 - Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
- 1985 - Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant espanyola.
- Països Catalans
- Resta del món
- 69, Roma, Imperi Romà: Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
- 1745, Dresden, Saxònia, Sacre Imperi: Jan Dismas Zelenka, compositor barroc (66 anys).
- 1879, Madrid, Espanya: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
- 1890, París: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.
- 1969, Hollywood (EUA): Josef von Sternberg, director de cinema austríac, actiu als EUA (n. 1894).
- 1989, París, França: Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969 (83 anys)
- 2002
- 2005, Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).[6]
- 2014, Crawford, Colorado, Estats Units: Joe Cocker, músic de rock i blues anglès (70 anys)
Festes i commemoracionsModifica