Per a altres significats, vegeu «Dresden (desambiguació)».

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig. Està situada a la vall del riu Elba.

Infotaula de geografia políticaDresden
Flag of Dresden.svg Escut d'armes
Escut d'armes
Babisnauer Pappel Blick auf Dresden.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Saxony DD.svg Modifica el valor a Wikidata
 51° 03′ N, 13° 44′ E / 51.05°N,13.74°E / 51.05; 13.74Coord.: 51° 03′ N, 13° 44′ E / 51.05°N,13.74°E / 51.05; 13.74
EstatAlemanya
Estat federatSaxònia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Saxònia (1990–) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total554.907 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.689,32 hab./km²
Geografia
Superfície328,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perElba, Weißeritz, Lockwitzbach, Prießnitz, Kaitzbach i Lausenbach Modifica el valor a Wikidata
Altitud112 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTriebenberg (en) Tradueix (384 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixNiederwartha Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1206 (Gregorià)
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuConsell de Dresden Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal01067, 01326, 01309, 01069, 01097, 01099, 01159, 01127, 01307, 01129 i 01279 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic351 i 35201 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDED21 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya14612000 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webdresden.de Modifica el valor a Wikidata

La zona urbana de Dresden comprèn les ciutats de Freital, Pirna, Radebeul, Meißen (Meissen), Coswig, Radeberg i Heidenau i té uns 790.000 habitants.[1] L'àrea metropolitana de Dresden té aproximadament 1,34 milions d'habitants.[2]

Dresden té una llarga història com a capital i com a residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i els quaranta anys que ha format part de la República Democràtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.

Des de la reunificació Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de la República Federal d'Alemanya. De 1994 a 2005 es va reconstruir l'església de la Frauenkirche, perla del barroc alemany, destruïda en el bombardeig aliat i es continua reconstruint els edificis civils a la plaça Neumarkt a l'entorn de l'església.

HistòriaModifica

Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten del neolític. L'any 1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.

El 1485 esdevé la residència del sobirà de Saxònia i experimenta un gran apogeu, gràcies a la rebel·lió que va dur a terme la Casa de Wettin a fi d'obtenir la dignitat electoral, convertint-se en un centre polític i cultural d'importància. A causa de l'obtenció d'aquesta dignitat, Dresden també es va convertir en el Land protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. En aquesta època es duen a terme grans assoliments culturals, que són la causa, encara, del prestigi que té aquesta ciutat.

El desenvolupament de la ciutat es va estancar durant la Guerra dels Trenta Anys. En els anys posteriors es van construir els parcs i edificis més famosos, però la ciutat va patir els danys de gairebé totes les grans guerres europees.

El 1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucció total com "Nova ciutat règia" (avui Neustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara manté. Durant el segle xvii Dresden va ser conquerida per Prússia en dues ocasions (Guerra de Successió Austríaca (1745) i Guerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta última contesa, els prussians van cremar la ciutat. El 1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prússia, aquesta vegada sense èxit, però va haver de suportar un bombardeig.

Prop de la ciutat, Napoleó lliurà i guanyà (1813) la primera gran batalla contra la sisena coalició aliada.[3]

Segona Guerra MundialModifica

Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 (630 216 h) i la ciutat fou destruïda en un 60%.[3]

El bombardeig de Dresden per la Royal Air Force (RAF) i les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF) entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 continua sent controvertit. La nit del 13 al 14 de febrer de 1945, 773 bombarders Lancaster de la RAF van llançar 1.181,6 tones de bombes incendiàries i 1.477,7 tones de bombes explosives contra la ciutat. El centre de Dresden va ser en gran part destruït.[4][5] Els informes de propaganda nazi van declarar 200.000 morts, però la Comissió d’historiadors alemanys de Dresden, formada per 13 destacats historiadors alemanys, en un informe oficial publicat el 2010 després de cinc anys d’investigació va concloure que les víctimes eren entre 18.000 i 25.000.[6] Els aliats van descriure l'operació com el legítim bombardeig d'un objectiu militar i industrial.[7]

CulturaModifica

Centre important de l’art barroc del s. XVIII, gairebé tots els monuments notables (el palau reial, el teatre de l’òpera, el museu Johanneum i la Frauenkirche) foren destruïts el 1945; alguns, però, han estat reconstruïts. Tanmateix, malgrat la guerra, les obres pictòriques que posseïa el palau Zwinger pogueren ésser salvades i actualment són totes a la Dresden Gemäldegalerie: hi ha pintures del Veronès, Giorgione, Ticià, Rembrandt, Rubens i Velázquez.[3]

Nicolaus Ludwig von Zinzendorf, teòleg i que fou un gran propulsor del pietisme era fill d'aquesta ciutat. Schiller en 1785 va escriure en aquesta ciutat l'Oda a l'Alegria, el poema que actualment és l'Himne de la Unió Europea.

El compositor d'òperes Edmund Kretschmer en fou organista de la Capella Reial i hi va viure fins a la seva mort el 1908. El compositor Friedrich Reichel (1833-1889) en fou cantor i organista de l'església de Sant Joan també fins a la seva mort. El tenor Karl Scheidemantel fou director del Teatre de l'Òpera.

Fills il·lustresModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. citypopulation.de quoting Federal Statistics Office. «Germany: Urban Areas». Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 3 juny 2020].
  2. «Population on 1 January by broad age group, sex and metropolitan regions». Eurostat. Arxivat de l'original el 3 December 2018. [Consulta: 3 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Dresden». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «1945: Thousands of bombs destroy Dresden». BBC News, 14-02-1945.
  5. (RAF Bomber Command 60th Anniversary – Campaign Diary February 1945 Arxivat 7 June 2007 a Wayback Machine.)
  6. «Up to 25,000 died in Dresden's WWII bombing». BBC, 18-03-2010.
  7. «Historical Analysis of the 14–15 February 1945 Bombings of Dresden». Air Force Historical Studies Office. Arxivat de l'original el 17 August 2010.

Enllaços externsModifica