Leipzig

ciutat més gran de Saxònia, Alemanya

Leipzig Leipzig (pàg.) (IPA: [ˈlaɪpt͡siç]) és una ciutat de Saxònia (Alemanya). Amb més de 560.000 habitants [1] és la ciutat més gran de l'estat. El seu antic ajuntament és un dels edificis més destacats del Renaixement alemany, i allotja un dels museus històrics més grans d'Alemanya.

Infotaula de geografia políticaLeipzig
Leipzig
Bandera de Leipzig Escut de Leipzig
Völki fullsize.jpg

Localització
Saxony L (City).svg
51° 20′ 00″ N, 12° 23′ 00″ E / 51.333333333333°N,12.383333333333°E / 51.333333333333; 12.383333333333
Estat Alemanya
Estat federat Saxònia
Capital de
Població
Total 591.608 (2017)
• Densitat 1.989,53 hab/km²
Geografia
Superfície 297,36 km²
Altitud 113 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Burkhard Jung (2006)
Indicatius
Codi postal 04003, 04357, 04275, 04155, 04157, 04109, 04105 i 04229
Fus horari
Prefix telefònic (+49) 341
NUTS DED51
Municipi Alemanya 14713000
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Església de Sant Tomàs de Leipzig. Bach hi fou organista

Contingut

HistòriaModifica

La primera notícia de la ciutat és un document del 1015 que parla d'un assentament eslau, i el 1165 ja té un privilegi de mercat.

En aquesta ciutat va treballar i està enterrat Johann Sebastian Bach. També va ser organista oficial de l'església de Sant Tomàs, fins a la seva mort, el compositor Johann Georg Hermann Voigt (1769-1811), i August Mühling (1786-1847) els quals, malgrat no ser gaire coneguts, encara s'interpreten moltes obres d'ells. Richard Wagner hi va néixer el 1813. També en aquesta ciutat hi va treballar durant molts anys, Moritz Vogel, que va fer una tasca molt important en les escoles, ensenyant la música per a piano en tots els graus escolars.

El 19 d'octubre de 1813 Leipzig fou testimoni de la primera derrota de Napoleó I a l'anomenada Batalla de les Nacions, en record de la qual fou erigit, el 1911, el Völkerschlachtsdenkmal amb una plataforma amb vista panoràmica a 91 m d'alçada.

A l'església de Sant Nicolau s'hi van celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revolució pacífica de 1989 que va conduir a la reunificació alemanya. Els precs dels dilluns, que després es convertiren en manifestacions pacífiques, obriren la porta a la revolució de la República Democràtica Alemanya.

A l'inici del 1945, Leipzig va ser el teatre d'una sèrie de crims de la fase final, poc abans de la desfeta i la rendició incondicional de la Wehrmacht a la Segona Guerra Mundial. El 12 d'abril 53 presoners alemanys i estrangers van ser morts a la vora de la ciutat, el 13 d'abril 32 arrestats alemanys, francesos, austríacs i txecoslovacs són morts a una caserna de la Wehrmacht i el 18 d'abril almenys 80 presoners del camp de Leipzig-Thekla, una extensió del camp de Buchenwald són cremats vius pels SS, durant la «massacre d'Abtnaundorf».[2]

La Universitat de Leipzig, la segona més antiga d'Alemanya, va ser fundada el 1409 per docents i estudiants alemanys expulsats de la Universitat de Praga. Al voltant d'aquest fet va començar el desenvolupament de la ciutat com a centre del dret alemany i de la indústria editorial. Entre el 1953 i el 1990 aquesta universitat era coneguda amb el nom de Karl-Marx Universität.

Actualment Leipzig és una important seu firal que atreu professionals de tot Europa. El dret de Fira Imperial li fou atorgat per l'emperador Maximilià I, el qual va ser confirmat el 1507, i, a més, va conferir a la ciutat el dret d'emmagatzematge (Stapelrecht), que obligava als comerciants que hi estaven de pas de posar en venda les seves mercaderies durant uns dies.

EconomiaModifica

Entre les empreses que tenen seu a Leipzig o als voltants cal destacar:

DHL està en procés de transferir la major part de les seves operacions aèries d'Europa a l'aeroport de Leipzig-Halle Airport.

TransportsModifica

Leipzig és un nus ferroviari important, tant del nord cap al sud com de l'est cap a l'oest. A pocs quilòmetres de la ciutat hi ha dos aeroports: el de Leipzig-Halle i el d'Altenburg-Nobitz.

Fills il·lustresModifica

Ciutats agermanadesModifica

ReferènciesModifica

  1. [enllaç sense format]https://www.statistik.sachsen.de/download/010_GB-Bev/Bev_Z_Gemeinde_akt.pdf
  2. Karl-Heinz Rother, «Das Massaker von Abtnaundorf» (alemany) , Leipzigs Neue, gener del 2009 (volum 17), pàgina 7 (en català: «El Massacre d'Abtnaundorf»)

Enllaços externsModifica