Brazzaville
Brazzaville és la capital i la ciutat principal de la República del Congo. La seva població és d'1.326.975 habitants (2006), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, a la riba dreta del riu Congo, davant per davant de Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo. Des del 1980 el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol altra regió congolesa i ja no depèn de la regió circumdant de Pool; se subdivideix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.
 Brazzaville | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Pierre Savorgnan de Brazza | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República del Congo | ||||
| Capital de | Àfrica Equatorial Francesa (1910–1958) Free French Africa (en)  (1940–1944)República del Congo (1958–) República Popular del Congo (1970–1992)
| ||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.733.263 (2014) | ||||
| • Densitat | 6.567,88 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 263,9 km² | ||||
| Banyat per | Riu Congo | ||||
| Altitud | 320 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Fundador | Pierre Savorgnan de Brazza | ||||
| Creació | 1880 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 242 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | brazzaville.cg | ||||
Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (drassanes) i d'exportació d'ivori i cautxú. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Disposa de l'aeroport de Maya-Maya.
Història Modifica
Fou fundada el 1880 per Pierre Savorgnan de Brazza, de qui pren el nom. L'explorador italià naturalitzat francès Savorgnan de Brazza va explorar (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstacles portuguesos el que el va incitar a apoderar-se de la zona; va fer signar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa a Mfoa, al lloc on va sorgir després Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza va marxar la factoria va quedar sota comandament del sergent senegalès Malamine Camara. Brazza va retornar el 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fou anomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i el 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) amb poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i altres teòrics amb capital general a Brazzaville. El 1891 l'AEF fou rebatejada Congo Francès i Brazzaville es va mantenir com a capital. També fou el 1910 la capital de l'Àfrica Equatorial Francesa.
El febrer del 1944 hi va tenir lloc la conferència entre les forces de la França Lliure i representants de les colònies africanes franceses que va culminar en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seves colònies d'Àfrica després de la Segona Guerra Mundial.
El 1960 va esdevenir la capital del nou estat independent del Congo. Des de llavors ha estat escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i Angola. També s'hi van desenvolupar sagnants guerres civils a la dècada del 1990 que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que van obligar centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brazzaville |