Tèxtil

material teixit

La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit. Per a la seva fabricació es necessita fibres. Fins al segle xx eren quatre les fibres usades: el cotó i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.

Teler primitiu

Per a Catalunya la indústria tèxtil va significar l'entrada a la revolució industrial, aprofitant l'energia dels rius centrals del Principat, especialment del Llobregat, el Ter i el Cardener, instal·lant-hi colònies industrials tèxtils al llarg de tot el seu curs.

Per convertir les fibres en fils, primer, amb el batà obridor es netegen les fibres d'impureses. El resultat és la napa, una capa gruixuda i esponjosa que es recull en bobines. Després la carda pentina la napa i acaba de netejar-la, el producte que en resulta rep el nom de cintes de carda. Aquestes cintes es comprimeixen i s'estiren a través d'una màquina que es diu manuar i el resultat vetes, un manyoc molt gruixut, curt i format per moltes fibres paral·leles entre elles. Les vetes es porten a la metxera que les acaba d'estirar i les torça lleugerament. El resultat és la metxa. Ara és quan es fabrica el fil amb les màquines filadores.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tèxtil

El conjunt d'operacions que s'utilitzen per entrellaçar fils de manera regular, permanent i contínua per fer teixits s’anomena tissatge. Per fer això, es fan servir telers.Tots funcionen segons el mateix principi: un conjunt de fils molt propers i paral·lels, passen per un altre fil perpendicularment, anomenat fils de trama. La combinació d'ordit i trama, la diversitat de fibres i fils i el post processament de teixits han produït una varietat de teixits de punt per a usos domèstics i industrials.


El primer teler es va inventar al Neolític. Sembla que són verticals, i l'ordit discorre sobre un bastiment recte. L'ordit es va col·locar horitzontalment a l'Europa medieval. Encara que ser telers manuals, permeten fabricar teixits continus.

Parts del teler:

- Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrera del teler.

- Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler.

- Lliços: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama.

- Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla.

- Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat.

- Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llançadora.