La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de cabra, llama, alpaca, vicunya, etc. Quan comença a pujar a la temperatura a la primavera, aquests animals són esquilats tallant-ne la llana. Aquesta, segons l'ús a què es destini, s'haurà de sotmetre a diversos processos, com ara neteja, filat, etc. Amb la llana es fan matalassos, jerseis i també teixits, amb els quals es confeccionen vestits diversos.

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica.

Propietats físiques modifica

La llana és un mal conductor de la calor, i per això és un bon aïllant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.

Ofereix certa resistència contra bacteris i fongs, però aquests microorganismes poden atacar les taques que a la llarga apareixen al teixit. Com que la llana és una proteïna (i per tant pot ser considerada un producte alimentari modificat) pot ser una font d'aliment per a diferents tipus d'insectes, com les arnes, que faran malbé el teixit.

Història modifica

Tot i que les ovelles es van domesticar fa entre 9000 i 11000 sembla que inicialment només va ser per la carn i la llet. Les proves arqueològiques trobades a l'Iran no mostren proves d'una selecció de les ovelles més llanudes (les salvatges en tenien molt menys que les actuals) fins a l'any 6000 aC.[1][2] Els primers fragments de roba feta amb llana que s'han descobert daten d'entre el 4000 i el 3000 aC.[3] Les ovelles llanudes van ser introduïdes des del Pròxim Orient a Europa a l'inici del 4t mil·lenni abans de la nostra era tot i que el teixit de llana més antic que es conserva és de 1500 aC a Dinamarca.[4]

Tipus històrics de teixits de llana modifica

  • Alpaca: Teixit fet amb llana d'alpaca. La fibra es caracteritza per la seva llargada, brillantor i color de canyella. S'usava sobretot per a teles que tenien per funció abrigar del fred, però també s'ha utilitzat en teles d'estiu fetes amb una mescla de cotó i que podien ser tenyides.[5]
  • Anascot: Teixit d'estam amb lligat de sarja. Sovint es tenyia de negre i s'utilitzava per fer sotanes de rector i, a vegades, per vestits femenins.[5]
  • Burat / buratí: Teixit en què la trama era de llana, però l'ordit de seda. El lligat era de sarja.[5]
  • Burell: Teixit bast de llana pura sense aprest posterior. Se'n feia servir per confeccionar abrics i capes.[5]
  • Casimir: Teixit de llana local (més barata), o de mescla de llana i cotó, que imitava el suau teixit autèntic de llana caixmir asiàtica.[5]
  • Castor: Teixit atapeït, fort, perxat i enfeltrat que vol imitar la pell de castor. S'emprava per confeccionar abrics, barrets i fins i tot sabates.[5]
  • Catifa: Teixit gruixut fet amb fils de llana, la superfície del qual és vellutada i llueix diversos dibuixos i colors. Es teixeixen els fils sobre una base forta, la qual ha estat prèviament teixida amb fibres de cànem, jute, cotó... La catifa s'utilitza per cobrir terres i escales a l'interior de les cases, tant per protegir del fred com per decoració estètica.[5]
  • Drap: Denominació genèrica i primigènia dels teixits de llana.[5]
  • Drapet: Teixit que s'emprava per a la confecció de vestits d'estiu masculins.[5]
  • Edredó: Originalment era un teixit gruixut de llana.[5] Avui dia la mateixa paraula designa teixits lleugers de fibres sintètiques que s'utilitzen per abrigar al llit.
  • Elasticotina: Tela de llana de pèl curt. És de color negre i s'utilitza sobretot per a la confecció de pantalons.[5]
  • Flassada: Peça quadrangular habitualment usada per abrigar al llit. El lligat del teixit podia ser molt variat, així com els colors.[5]
  • Lasting-calamac: Tela de llana setinada en què les llistes o els dibuixos només es veuen per la cara bona.[5]
  • Novetats: Aquells teixits de llana que segueixen les modes i es renoven contínuament combinant nous lligats, tipus de fils, colors, etc.[5]
  • Setí de llana: Teixit amb la cara bona llisa i lluent gràcies a un ordit molt dens i de fibra lluent que forma llargues bastes d'ordit adjacents.[5]
  • Tartà: Teixit normalment gruixut amb el clàssic dibuix escocès de quadres. S'emprava en la confecció de roba d'abrigar i mantes de viatge.[5]
  • Tupelí: Tela de llana amb pèl. Podia ser de diferents colors i es feia servir per fer vestits d'estiu masculins.[5]
  • Xeviot: Teixit gruixut de fils de llana xeviot. Aquesta ovella feia una fibra molt blanca, llarga i lluenta, que es filava i cardava, i els fils es tenyien amb colors suaus. L'acabat és lleugerament enfeltrat i perxat. El seu tacte és suau i gruixut, i s'ha usat per fer vestits i abrics masculins.[5]

Producció modifica

La producció mundial de llana és d'aproximadament 1,3 milions de tones per any, de les quals un 60% es destina a la indústria tèxtil. El líder en la producció mundial és Austràlia, seguit per Nova Zelanda i Xina. La major part de la llana és produïda per la cria d'ovelles merines.

 
Imatge d'un home tibetà filant llana de l'any 1905.

Producció mundial de llana la temporada 2004/2005:[6]

  1.   Austràlia: 25% del total (475 milions de kg)
  2.   República Popular de la Xina: 18%
  3.   Estats Units: 17%
  4.   Nova Zelanda: 11%
  5.   Argentina: 3%
  6.   Turquia: 2%
  7.   Iran: 2%
  8.   Regne Unit: 2%
  9.   Índia: 2%
  10.   Sudan: 2%
  11.   Sud-àfrica: 1%

La llana de producció orgànica està esdevenint cada cop més popular tot i que la producció és força limitada.[7] Tot i que es distribueixen cada cop més peces de roba de cotó orgànic aquestes solen tenir un preu major. La llana és més sostenible que materials sintètics derivats del petroli com ara el nylon o el polipropilè.

Referències modifica

  1. Ensminger, Dr. M.E.; Dr. R.O. Parker. Sheep and Goat Science, Fifth Edition. Danville, Illinois: The Interstate Printers and Publishers Inc, 1986. ISBN 0-8134-2464-X. 
  2. Weaver, Sue. Sheep: small-scale sheep keeping for pleasure and profit. 3 Burroughs Irvine, CA 92618: Hobby Farm Press, an imprint of BowTie Press, a division of BowTie Inc., 2005. ISBN 1-931993-49-1. 
  3. Smith M.S., Barbara; Mark Aseltine PhD, Gerald Kennedy DVM. Beginning Shepherd's Manual, Second Edition. Ames, Iowa: Iowa State University Press, 1997. ISBN 0-8138-2799-X. 
  4. «AWI». Woolmark. Arxivat de l'original el 2006-08-28. [Consulta: 27 novembre 2009].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 Cabana, Francesc. «Els llaners i el procés industrial de la llana». A: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. 3 Llana. Seda. Gènere de punt. Lli. Jute. Acabats. octubre 2001. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana i Diputació de Barcelona [1a. ed. octubre 1992], p. 10. Dipòsit Legal: B.39.571-2001. ISBN 84-7794-798-8. 
  6. «WoolFacts» (PDF). . Australian Wool Innovation, setembre 2005. Arxivat de l'original el 2007-11-28 [Consulta: 2 maig 2012].
  7. Speer, Jordan K. «Shearing the Edge of Innovation». Apparel Magazine, 01-05-2006.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llana