Segle XXX aC

segle
(S'ha redirigit des de: 3000 aC)
segle xxxi aC - segle xxx aC - segle xxix aC
Mil·lenni III aC

El segle XXX aC és un període de l'edat antiga marcat pel desenvolupament cultural de les illes gregues i l'auge dels intercanvis comercials i guerrers entre els diferents pobles. Inclou els esdeveniments transcorreguts entre els anys 3000 aC i 2901 aC.

Política

modifica

La divisió regional va provocar noves aliances i guerres, especialment a Mesopotàmia, on es construeixen les muralles d'Uruk, i el Llevant. A Memfis, regna la dinastia I d'Egipte. Es dona l'inici suposat de l'emigració de la cultura dels kurgans des de l'actual sud de Rússia i Ucraïna fins a la mar Egea i als Balcans. Mauritània i Nigèria presenten civilitzacions de l'edat del bronze. Canaan esdevé una regió densament poblada per pobles semites que emigraran i es barrejaran amb altres ètnies de la regió. A Europa, comencen a sorgir pobles sedentaris a la zona escandinava.

Economia i societat

modifica

La població global va assolir els 14 milions de persones, concentrades en poques zones habitades amb grans extensions de natura verge i inexplorada entre si.[1]

Es va incrementar el comerç de jade de la cultura Liangzhu, a la Xina. La civilització ciclàdica usa sobretot el marbre per a les seves figuretes votives. Si, fins ara, els intercanvis es feien amb altres productes, els pobles de la Mesopotàmia comencen a introduir la moneda: el sicle.

Es van introduir noves normes de protocol i títols afegits als noms dels governants per mostrar la seva diferència respecte al poble ras. Aquests títols feien referència a suposats atributs divins o a les seves conquestes i èxits militars.

Invencions i descobriments

modifica

Els antics egipcis uneixen canyes i troncs d'arbre per construir bucs de barca amb vela.[2]

Art, cultura i pensament

modifica

Es construeix la mítica ciutat de Troia (data discutida), matèria de l'èpica clàssica posterior. Contemporanis serien els petroglifs més antics de les Filipines. Els mites sobre els tres augustos i cinc emperadors xinesos, els situen en aquesta època

Referències

modifica
  1. Colin McEvedy und Richard Jones, Atlas of world population history. Penguin, 1978
  2. Lamb, H. H.. Climatic history and the future (en anglès). Taylor & Francis, 1977, p.73. ISBN 0691023875.