6 de novembre
data
<< | Novembre 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
Tots els dies |
El 6 de novembre o 6 de santandria[1] és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 55 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1264 - El rei Jaume I inicia la conquesta del regne sarraí de Múrcia.
- 1923 - Barcelona: Es crea la secció d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona, una de les més antigues del club.
- Resta del món
- 447 - Constantinoble: un terratrèmol malmet greument les muralles de Constantinoble i en destrueix 57 torres.[2]
- 1792 - Jemappes (Hainaut, Valònia): l'exèrcit revolucionari francès venç en la batalla de Jemappes en la guerra de la Primera Coalició.
- 1813 - Chilpancingo (estat de Guerrero, Mèxic): els diputats del Congrés de Mèxic van signar el Acto Solemne de la Declaración de la Independència de la América Septentrional després que s'aprovés al Congrés de Chilpancingo del 13 de setembre s'hagués aprovat la independència de Mèxic d'Espanya.
- 1844 - La República Dominicana promulga la seva primera Constitució després de la independència d'Espanya.
- 1860 - Abraham Lincoln és escollit el setzè president dels Estats Units d'Amèrica.
- 1918 - Polònia: es proclama la Segona República Polonesa.
- 1948 - Camp de la rata (La Corunya): són afusellats els maquis i dirigents comunistes José Gómez Gayoso i Antonio Seoane Sánchez.
- 1975 - Marroc: comença la Marxa Verda.[3]
- 1982 - Espanya: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys.[4]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1919 - Barcelona: Jaume Elias i Casas, futbolista català (m. 1977).
- 1940 - Barcelona: Clara Janés, traductora, assagista i poeta catalana, en llengua castellana.[5]
- 1954 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Montserrat Tura i Camafreita, política i assagista catalana.
- 1982 - València: Marta Esteban Poveda, atleta internacional valenciana especialista en llarga distància.[6]
- 1997 - Chișinău, Moldàvia: Aliona Bolsova Zadoinov, tennista catalana d'origen moldau, resident a Palafrugell.[7]
- Resta del món
- 1479 - Toledo: Joana d'Aragó i de Castella, reina de Castella i Lleó, comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, de València… (m. 1555).[8]
- 1550 - Estocolm, Regne de Suècia: Karin Månsdotter, reina consort de Suècia d'ascendència plebea (m. 1612).[9]
- 1661 - Madrid: Carles II de Castella, monarca d'Espanya, darrer de la dinastia Habsburg als trons hispànics.
- 1814 - Dinant, Bèlgica: Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon (m. 1894).[10]
- 1841 - Mézin, França: Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (m. 1931).[11]
- 1861 - Almonte (Canadà): James Naismith, entrenador, innovador i inventor del bàsquet (m. 1939).[12]
- 1886 - New Haven, Connecticutː Ida Barney, astrònoma americana que enregistrà 150.000 estrelles (m. 1982).[13]
- 1919 - Porto (Portugal): Sophia de Mello Breyner Andresen, poetessa portuguesa (m. 2004).[14]
- 1931 - Las Palmas de Gran Canariaː Pinito del Oro, trapezista de circ, escriptora i empresària espanyola (m. 2017).[15]
- 1932 - Etterbeek (Bèlgica): François Englert, científic belga, Premi Nobel de Física de l'any 2013.
- 1946:
- Pasadena, Califòrnia, Estats Units: Sally Field , actriu, productora de cinema, realitzadora i guionista estatunidenca.[16]
- Lima: Luis Bedoya de Vivanco, advocat i polític peruà.
- 1955 - Ciutat de Mèxic: Hortensia Galeana Sánchez, científica mexicana especialitzada en l'àrea de la matemàtica.[17]
- 1970 - Austin, Texas (EUA): Ethan Hawke, actor, director i guionista estatunidenc.[18]
- 1971 -
- Pointe-à-Pitre, Guadalupe: Laura Flessel-Colovic, tiradora d'esgrima francesa, medallista olímpica, que fou Ministra d'Esports.[19]
- Kyoto: Tetsuji Hiratsuka, golfista japonès.
- 1972 - Berkeley, Califòrnia (EUA): Rebecca Romijn, actriu i model estatunidenca.[20]
- 1987 - Belgrad, Iugoslàvia: Ana Ivanović, jugadora de tennis professional sèrbia.[21]
- 1988 - Scottsdale, Arizona: Emma Stone, actriu estatunidenca,[22] Oscar a la millor actriu el 2017 pel seu paper a la comèdia musical La La Land.
- 1990 -
- Alcalá de Henares, Madrid: Luna Miguel, escriptora i traductora, periodista i editora.[23]
- Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat: André Schürrle, futbolista alemany.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1918 - Barcelona: Josep Martí i Cristià, compositor de Llinars del Vallès (n. 1884).
- 2013 - Barcelona: Victòria Sau i Sánchez. escriptora, psicòloga i activista política feminista (n. 1930).
- 2023ː
- Escaldes - Engordany: Antoni Martí Petit, arquitecte i polític andorrà, cap de Govern del Principat d'Andorra (2011-2019) (n. 1963).
- Campdevànolː Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (n. 19126).
- Resta del món
- 1827 - Neustrelitz, Mecklemburg-Pomerània Occidental: Bartolomeo Campagnoli, violinista i compositor italià.
- 1884 - Chelsea (Massachusetts), Estats Units: William Wells Brown, esclau, abolicionista i escriptor afroamericà (n. 1814).[25]
- 1893 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Piotr Ilitx Txaikovski, compositor rus (n. 1840).[26]
- 1901 - Frognal, Londres, Anglaterra: Kate Greenaway, artista anglesa famosa per les seves il·lustracions de llibres infantils (n. 1846).[27]
- 1929 - Salem (República de Baden, Alemanya): Maximilià de Baden gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya.
- 1956 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Paul Kelly, actor estatunidenc.
- 1964 - Estocolm (Suècia): Hans von Euler-Chelpin, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1929 (n. 1873).
- 1965 - Nova York: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).[28]
- 1975 - Southport, Queenslandː Annette Kellermann, nedadora professional que lluità per la modernització del banyador esportiu femení.[29]
- 1986 - Warendorf, Westfaliaː Elisabeth Grümmer, soprano lírica alemanya (n. 1911).[30]
- 1997 - Oslo, Noruega: Anne Stine Ingstad, arqueòloga que descobrí un assentament viking a l'Amèrica del Nord (n. 1918).[31]
Festes i commemoracions
modifica- Dia Internacional per a la Prevenció de l'Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats
- Santoral: sants Sever de Barcelona, bisbe màrtir; Winoc de Bergues, abat; beata Josepa Naval; sants Cabrit i Bassa, sants populars de Mallorca; Pau I de Constantinoble, patriarca (355); Bertille de Chelles, abadessa; beata Cristina de Stommeln.
Referències
modifica- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «The Walls of Constantinople collapse. November 6, 447». [Consulta: 20 octubre 2022].
- ↑ Peregil, Francisco «Marruecos festeja los 40 años de la Marcha Verde» (en castellà). El País [Madrid], 06-11-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ País, Ediciones El «Carrillo dimite como secretario general del PCE y propone al dirigente asturiano Gerardo Iglesias como sucesor» (en castellà). El País [Madrid], 07-11-1982. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Clara Janés Nadal». Escritores.org [Consulta: 29 novembre 2015].
- ↑ «Real Federación Española de Atletismo» (en castellà). Rfea.es. Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 13 desembre 2017].
- ↑ «Aliona Bolsova | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Joana I de Castella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Karin Månsdotter - Svenskt Biografiskt Lexikon». Sok.riksarkivet.se. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine-Joseph dit Adolphe Sax» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Armand Fallières» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «James Naismith | Canadian-American athlete and educator» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Ida Barney (1886-1982) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Sophia de Mello Breyner Andresen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Muere alos 86 años la gran trapecista Pinito del Oro». La Vanguardia, 26-10-2017. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ «Sally Field | Biography, Movies, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Doctora Hortensia Galeana Sánchez. Docencia en ciencias exactas». Matemáticos en México. Instituto de Matemáticas de la UNAM. Arxivat de l'original el 2017-02-12. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Ethan Hawke». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Laura FLESSEL-COLOVIC: biografía». Olympic Channel. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Rebecca Romijn - Biografia». La Vanguardia.
- ↑ «Ana Ivanović | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ «Emma Stone» (en anglès americà). Biography. [Consulta: 13 febrer 2020].
- ↑ «Interpretación de un poema contemporáneo - Definición del vientre, de Luna Miguel» (en castellà). Estación del 24. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], 1973.
- ↑ «William Wells Brown | American writer» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Pyotr Ilyich Tchaikovsky | Biography, Compositions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Kate Greenaway | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Griffiths, Paul. «Varèse, Edgard [Edgar (Victor Achille Charles)unlocked]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29042 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Walsh, G. P.. Kellermann, Annette Marie (1886–1975) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Elisabeth Grummer (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Solberg, Bergljot. «Anne Stine Ingstad». Norsk biografisk leksikon, 13-02-2009. [Consulta: febrer 2020].