16 de novembre
data
| << | Novembre 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 16 de novembre o 16 de santandria[1] és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 45 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1354, l'Alguer, Sardenya: Pere el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
- 1882, Reus: S'inaugura el Teatre Fortuny.[2]
- 1938, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.[3]
- 1985, Barcelona: Deixa de publicar-se El Correo Catalán, diari fundat el 1876 i editat en castellà.
- 2003, Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
- 2004: la Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 2005, Brussel·les: el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
- 2005, Girona: el bisbe de Girona, Carles Soler i Perdigó, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emissions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 2008, Terrassa: els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història. En aquesta mateixa actuació els Castellers de Sants descarreguen el 2 de 7 aixecat per sota, castell inèdit des de 1877.
- 2010, Nairobi, Kènia: els castells i el Cant de la Sibil·la de Mallorca són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.[4]
- 2014, Terrassa: els Castellers de Sants carreguen el seu primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història.
- Resta del món
- 1805, Estats Units: Tractat de Mount Dexter entre els Estats Units i els choctaws.
- 1870, Madrid: Amadeu de Savoia és proclamat rei d'Espanya com a Amadeu I.
- 1904, Londres, Anglaterra: John Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
- 2004, Washington, Estats Units: George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1775, Morella, els Ports: Joaquim Oliet i Cruella, pintor neoclassicista valencià.
- 1874, Sant Daniel: Carme Auguet Comalada, mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat, l'Escola Eiximenis.[5]
- 1915, Terrassa, Vallès: Jacint Morera i Pujals, pintor català.
- 1959, València: Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià.
- 1974, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana.
- 1976, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana.[6]
- 1992, Terrassa, Vallès Occidental: Sarai Gascón, nedadora paralímpica catalana.
- Resta del món
- 1717, París, França: Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof francès.
- 1881, Montegiorgio, regió de les Marques, Itàlia: Domenico Alaleona, historiador i compositor italià [7]
- 1892, Sichuan, Xina: Guo Moruo, també conegut com a Dingtang, pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen [8]
- 1895, Hanau, Hessen, Alemanya: Paul Hindemith, compositor alemany [9]
- 1902, Madrid, Espanya: Alfonso Sánchez Portela, fotògraf espanyol.
- 1921, Tver: Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes.
- 1922, Azinhaga, Portugal: José Saramago, escriptor portuguès.[10]
- 1924, Linz: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.[11]
- 1940, Jaca, Osca: Maria Josefa Yzuel, pionera en el camp de l'òptica, tant en l'àmbit nacional com internacional.[12]
- 1950, Madrid, Espanya: Amelia Valcárcel, filòsofa espanyola.[13]
- 1951, Washington DC, Estats Units: Miguel Sandoval, actor estatunidenc.
- 1958, Larvik, Noruega: Anne Holt, política, novel·lista i advocada noruega, Ministra de Justícia de Noruega.
- 1964, Nanaimo, Canadà: Diana Krall, pianista i cantant de jazz canadenca.
- 1966, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca.[14]
- 1985, Hèlsinki, Finlàndia: Sanna Marin, política finlandesa, Primera Ministra, la persona més jove del món en aquest càrrec.[15]
- 1988, Urmia, Iran: Helly Luv, cantant, ballarina, coreògrafa, actriu i model kurda.
- 1991, Egipte: Aliaa Magda Elmhady, activista feminista i ciberactivista egípcia.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1613, València: Andreu Rei d'Artieda, militar, advocat, poeta i dramaturg valencià
- 1993, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català
- 2004, Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català.
- 2006,
- Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
- Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i activista cultural.
- 2013, Barcelona: Ana de Tord, dissenyadora gràfica barcelonina [16]
- 2014, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català
- 2020, Barcelona: Maria Salvo Iborra, activista antifranquista [17]
- Resta del món
- 1625, Palerm, Sicilia: Sofonisba Anguissola, pintora renaixentista italiana [18]
- 1932, Laren, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora.[19]
- 1951, Londres: Dora Bright, compositora i pianista anglesa [20]
- 1960, Los Angeles, Califòrnia: Clark Gable, actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor [21]
- 1972, Baden bei Wien: Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.[22]
- 1989, San Salvador, El Salvador: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc assassinat per militars salvadorencs
- 1993, Múnic: Lucia Popp, soprano eslovaca.
- 2009, Moscou: Ivan Khutorskoi, prominent membre del moviment antifeixista rus assassinat a casa seva en un suburbi de Moscou.
- 2015, Cracòvia, Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.[23]
Festes i commemoracions
modifica- Santoral: sant Euqueri de Lió, bisbe; Gertrudis de Hefta, abadessa; Alfric d'Abingdon, bisbe de Canterbury; Santa Margarida d'Escòcia, reina; Otmar de Sankt Gallen, abat; Agnès d'Assís, verge; Giuseppe Moscati, laic, metge.
- Dia Internacional per a la Tolerància
- Dia Mundial en Record de les Víctimes dels accidents de Trànsit
Referències
modifica- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Història». Consorci Teatre Fortuny. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Cervelló, Àlex. «La vida després de la batalla de l'Ebre». Sàpiens. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO ho ha reconegut juntament amb el Cant de la Sibi·la de Mallorca». Nació Digital, 16-11-2010 [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Història». XTEC. Escola Carme Auguet. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Sònia Guirado Crespo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Paul Hindemith». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Erika Mahringer» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «María Josefa Yzuel, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-11-2015. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Feminismo en el mundo global» (en castellà). Ediciones Cátedra. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Sanna Marin». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-11-2913. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ «Mor als 100 anys la lluitadora antifranquista Maria Salvo». Ara, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
- ↑ «From the Archives: Clark Gable Dies at 59» (en anglès). latimes.com, 17-11-1960. [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ «Вера Каралли / Vera Caralli» (en rus). Kino-teatr, 2016-08-26 (actualitzat 31/01/24). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Zmarł Jerzy Katlewicz» (en polonès). muzyka.onet.pl, 17 novembre [Consulta: 17 novembre 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 de novembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de novembre