1966
any
 | |
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1966 (MCMLXVI) |
| Islàmic | 1386 – 1387 |
| Xinès | 4662 – 4663 |
| Hebreu | 5726 – 5727 |
| Calendaris hindús | 2021 – 2022 (Vikram Samvat) 1888 – 1889 (Shaka Samvat) 5067 – 5068 (Kali Yuga) |
| Persa | 1344 – 1345 |
| Armeni | 1415 |
| Rúnic | 2216 |
| Ab urbe condita | 2719 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1963 1964 1965 - 1966 - 1967 1968 1969 | |
EsdevenimentsModifica
- Catalunya
- 9 de març, Barcelona: Les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la Caputxinada.[1]
- 25 de setembre, Barcelona: Se celebra el concurs de castells III Gran Trofeu Jorba-Preciados a l'avinguda del Portal de l'Àngel.
- 5 d'octubre, Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, un goril·la albí, quan aquest tenia entre dos i tres anys.
- Resta del món
- 19 de gener, Índia: Indira Gandhi és elegida primera ministra del país.[2]
- 7 de març, Palomares (Almeria), Espanya: El ministre Fraga es banya al mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi existia perill de radioactivitat.
- 18 de març, Espanya: Aprovació de la Llei 14/1966 de premsa i impremta.
- 30 de setembre, Botswana: El país declara la independència de l'Imperi Britànic.[3]
- 4 d'octubre, Lesotho va obtenir la independència del Regne Unit.
- 15 d'octubre, Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres.[4]
- 21 d'octubre, Aberfan, prop de Merthyr Tudful, Gal·les: El runam de la mina de carbó s'esllavissa en forma d'un flux de fang cobrint el poble i matant a 144 persones (116 nens i 28 adults). Els fets són coneguts com la catàstrofe d'Aberfan
- 17 de novembre: Les Barbados s'independitzen de l'Imperi Britànic.[5]
- 16 de desembre, Nova York: L'Assemblea General de les Nacions Unides acorda el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- S'estrena la pel·lícula franco-italiana El sol negre
- Estrena de la pel·lícula Johnny Or.
MúsicaModifica
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| 05/16 | The Beach Boys | Pet Sounds | pop |
| 06/ | Judy Collins | In My Life | folk |
| 06/20 | Bob Dylan | Blonde on Blonde | rock |
| 12/29 | Ennio Morricone | The Good, the Bad and the Ugly | BSO |
| 06/27 | The Mothers of Invention | Freak Out! | art rock |
| 04/15 | The Rolling Stones | Aftermath | rock |
| 01/17 | Simon and Garfunkel | Sounds of Silence | folk |
El 6 de juny s'estrenà l'òpera sacra de Benjamin Britten The Burning Fiery Furnace; al novembre, el Festival Sigma de Bordeus acollí l'estrena de la Suite bufa de Mestres Quadreny, amb Carles Santos al piano; i, el 16 de desembre, Antony and Cleopatra, de Samuel Barber. Enguany es publicaren les cançons "Black Is Black" (del grup Los Bravos), "God Only Knows" (dels Beach Boys), "I'm Only Sleeping" (dels Beatles) i "El muerto vivo" (Peret).
Blonde on Blonde
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
|
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 13 de gener, Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
- 20 de gener, València: Marta Torrado de Castro, advocada i política valenciana.[6]
- 10 de maig, Barcelona: Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana.[7]
- 4 de juny, Arbúcies, Selvaː Mercè Pons i Veiga, actriu catalana de teatre, doblatge, cinema i televisió.[8]
- 9 de juny, Folgueroles, Osonaː Cristina Nogué Bori, atleta especialitzada en camp a través i curses de mig fons i fons.[9]
- 7 de juliol, Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.[10]
- 26 de juliol, Montblanc, Conca de Barberà: Montserrat Martín Moncusí, arquera catalana.[11]
- 8 d'agost, Mataróː Isabel Medina i Cantón, pianista, contrabaixista i compositora.[12]
- 20 d'agost, El Pilar de la Foradada, Baix Segura: Miguel Albaladejo, director de cinema valencià.
- 7 de setembre, Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.
- 8 de setembre, Barcelona: Laura Conejero, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[13]
- 12 de setembre, Girona: Mercè Saurina Clavaguera, escriptora.
- 22 de setembre, Sabadell: Albert Pla i Álvarez, cantautor català.
- 22 de novembre, Còrdova, Andalusia, Espanya: Francisco Ángel Blanco Nieto, més conegut com a Latino, músic de jazz valencià, director i cofundador de Sedajazz.
- 7 de desembre, València: Lucía Etxebarria, escriptora basca.
- 16 de desembre, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.[14]
- Girona: Rafael de Ribot, periodista català.
- Les Borges Blanques: Gregorio Iglesias Mayo, pintor
- Borriana: Julián Arribas Pérez, escriptor
- Resta del món
- 6 de gener, Foz, Lugo: Luisa Castro Legazpi, escriptora i columnista gallega en llengües gallega i espanyola.[15]
- 19 de gener,
- Andorra: Meritxell Mateu i Pi, política andorrana; ha estat ministra i Consellera General del Principat d'Andorra.[16]
- Quebec: Guy Delisle, autor de còmics
- 6 de febrer, Lancashire, Anglaterra: Rick Astley, cantant Inglés.
- 1 de març, Boulogne-Billancourt: Delphine de Vigan, escriptora francesa.[17]
- 18 de març, Anduins Vito d'Asio, Itàlia: Fiorenza Cedolins, soprano italiana.[18]
- 22 de març, Kíev (Ucraïna): Olha Bohomòlets, política, compositora i metgessa ucraïnesa.[19]
- 8 d'abril, Dallas, Texas, EUA: Robin Wright, actriu Estatunidenc.
- 15 d'abril,
- Mile End, Londres, Anglaterra: Samantha Fox, modelu i cantant Inglesa.
- Londres: Cressida Cowell, autora anglesa de literatura infantil.[20]
- 19 d'abril, Orleans: Véronique Gens, soprano francesa.[21]
- 3 de maig, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i preparador físic
- 16 de maig: Gary, Indiana, EUA: Janet Jackson, actriu i cantant Estatunidenc.[22]
- 24 de maig, Marsella, França: Éric Cantona, actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United.[23]
- 4 de juny, Romaː Cecilia Bartoli, mezzosoprano italiana.[24]
- 13 de juny, Leningrad, Unió Soviètica: Grigori Perelman, matemàtic rus.
- 14 de juny, Brasil: Gilberto Carlos Nascimento, futbolista.
- 19 de juny, Steinkjer, Noruega: Silje Nergaard, cantant i compositora de jazz noruega.[25]
- 26 de juny, Oslo, Noruega: Tom Henning Øvrebø, àrbitre de futbol noruec
- 27 de juny, Nova York, Estats Units: Jeffrey Jacob Abrams, productor i director de televisió i cinema nord-americà
- 28 de juny, Uppsala, Suècia: Åsa Larsson, escriptora sueca de novel·la negra.[26]
- 7 de juliol, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.[27]
- 9 de juliol, Kobe, Japó: Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa.[28]
- 21 de juliol, Neyland, comtat de Pembroke, Gal·les: Sarah Waters, escriptora britànica.[29]
- 25 de juliol, Portneuf, Quebec, Canadà: Lynda Lemay, cantant quebequesa.[30]
- 26 de juliol, Cassano delle Murge, Pulla, Itàlia: Anna Rita del Piano, actriu italiana i també directora teatral i de curts.[31]
- 7 d'agost, Huntsville (Alabama), EUA: Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia
- 10 d'agost, Cevenes, França: Laurent Gounelle, escriptor i especialista en desenvolupament personal
- 2 de setembre, Coatzacoalcos, Mèxic: Salma Hayek, actriu mexicana
- 9 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Adam Sandler, actor Estatunidenc.
- 8 d'octubre, Rochester (Nova York): Thomas Rickner, tipògraf estatunidenc.
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra, Regne Unit: David Cameron, polític conservador britànic i primer ministre del Regne Unit des de l'11 de maig de 2010.[32]
- 22 d'octubre: Lisa Lipps, actriu porno i ballarina exòtica nord-americana
- 11 de novembre, Milà, Llombardia: Benedicta Boccoli, actriu italiana.
- 16 de novembre, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca.[33]
- Eisenkappel-Vellach, Àustria, Cvetka Lipuš, poeta austríaca en eslovè
- Seül: Jeongmoon Choi, artista sud-coreana.
- Londres: Carne Ross, diplomàtic
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 27 de gener, l'Escala, Alt Empordà): Víctor Català, autora de la reeixida novel·la Solitud (96 anys).[34]
- 2 de febrer, Almenar, Lleidaː Clemència Berdiell, mestra i directora de l'Escola Pública d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (n.1889).[35]
- 1 d'abril, Barcelona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (n. 1881).[36]
- 8 d'abril, Barcelona: Joan Sedó i Peris-Mencheta, col·leccionista i cervantista català (n. 1908).
- 2 de maig, Barcelona: Miquel Llor, escriptor català (n. 1894).[37]
- 21 de maig, Barcelona: Ricard Opisso i Sala, dibuixant i caricaturista català (85 anys).[38]
- 11 de juliol, Barcelona: Dolors Frau i Julià, mezzosoprano catalana (n. 1882).[39]
- 26 de juliol, Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.[40]
- 10 de desembre, Sabadell, Vallès Occidental): Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.
- Mèxic: Miquel Curcó i Rubió, dirigent obrer urgellenc
- Resta del món
- 1 de gener, París, França: Vincent Auriol, advocat, 16è president de la República Francesa, 1r de la IV República (n. 1884).
- 28 de gener, Brema: Paolo Costoli, nedador i jugador de waterpolo italià.
- 1 de febrer, Ixelles: Max Deauville, metge i escriptor.
- 1 de febrer, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Buster Keaton, actor i director de cinema estatunidenc.
- 12 de febrer, Siracusa, Sicilia (Itàlia): Elio Vittorini, escriptor i polític italià (n. 1908).[41]
- 5 de març, Domodédovo, prop de Moscou, Rússia: Anna Akhmàtova, poeta russa, representant de l'acmeisme (n. 1889).[42]
- 10 de març, Amersfoort, Utrecht (Països Baixos): Frits Zernike, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1953 (n. 1888).[43]
- 30 de març, Florència, Toscana, Itàlia: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (n. 1895).[44]
- 10 d'abril, Combe Florey, Somerset, Regne Unit: Evelyn Waugh, escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge (n. 1903).[45]
- 4 de maig,:
- Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886).[46]
- 12 de maig, París (França): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de l'any 1962 (n. 1920).[47]
- 7 de juny:
- 2 de novembre, Ithaca, Nova York (EUA): Peter Joseph William Debye, físic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1936 (n. 1884).
- 15 de desembre, Chicago, EUA: Walt Disney, director, animador i productor de cinema
ReferènciesModifica
- ↑ «La Caputxinada». Sàpiens, 09-03-2020.
- ↑ «Shrimati Indira Gandhi, elegida primera ministra a l’Índia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Peaslee, Amos Jenkins; Xydis, Dorothy Peaslee. Constitutions of Nations (en anglès). vol. I, Africa. BRILL, 1974, p. 11. ISBN 9024716810.
- ↑ «Panteres Negres, 50 anys d'una revolució inacabada». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Barbados Independence Act 1966 (en anglès).
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Torrado de Castro, Marta» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Teresa Forcades i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Entrevistes Heura Marçal i Fina Birulés» pàg. 215. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Cristina Nogué Bori». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Serpent de llibres: La trampa de foc». Biblioteca Municipal de Manlleu, 23-03-2013. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Montserrat Martín Moncusí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Medina i Cantón, Isabel». Músics per la cobla. [Consulta: juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Laura Conejero» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Empar Moliner i Ballesteros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Luisa Castro». America Reads Spanish. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Meritxell Mateu Pi. Consellera general». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Delphine De Vigan». Grup62. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Fiorenza Cedolins». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Olga Bogomolets». How old. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Cressida Cowell». SM. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Véronique Gens» (en anglès). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Janet Jackson | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Éric Cantona» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Bartoli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Monsen, Christopher «Silje Nergaard» (en noruec). Store norske leksikon, 15-01-2016.
- ↑ «Asa Larsson: biografía y obra» (en castellà). AlohaCriticón. Cine, música y literatura, 13-07-2016. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Eszter Balint» (en castellà). Discogs. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Amélie Nothomb, the most Japanese Belgian writer» (en anglès). Focus on Belgium, 07-03-2016. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Grandes escritoras universales (XLVII)» (en es-es). escritores.org, 31-12-2019. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ De Surmont, Jean-nicolas. «Lynda Lemay». The Canadian Encyclopedia, 28-04-2016. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Anna Rita Del Piano» (en castellà). Fandango. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «David Cameron | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Català, Víctor. Introducció de Carme Arnau. Solitud (en català). Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 218. ISBN 84-297-1-546-0.
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ «Josep Maria Pericas i Morros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ricard Opisso i Sala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Dolors Frau i Julià | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Carme Montoriol i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Elio Vittorini» (en italià). [Consulta: maig 2018].
- ↑ «Anna Akhmatova (Russian poet)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Frits Zernike. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Evelyn Waugh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Am�d�e_Ozenfant/153681 Encyclopédie Larousse en ligne - Amédée Ozenfant]» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1966 |