25 de juliol
data
| << | Juliol 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1713 - Barcelona Arrancava un setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona. La resistència catalana va durar 413 dies, fins a l'11 de setembre de 1714.
- 1835 - Barcelona - Crema de convents.
- 1836 - Albaida (Vall d'Albaida): els carlins perden la batalla d'Albaida de la primera Guerra Carlina.
- 1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
- 1980 - Naixement públic de l'organització Terra Lliure.
- 1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
- 2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.
- 2014 - Barcelona: Jordi Pujol confessa públicament que ha tingut diners no declarats fora d'Espanya durant més de trenta anys.
- Resta del món
- 1799 - Abukir (Egipte): l'exèrcit francès venç en la batalla d'Abukir contra les forces otomanes i britàniques en le curs de la campanya napoleònica d'Egipte i Síria.
- 1917 - Tòquio (Japó): fundació de la Nikon Corporation.
- 2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'Aeroport de París-Charles de Gaulle.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1888, LLeida: Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic de l'estat espanyol i poeta.
- 1933, Barcelona: Laly Soldevila, actriu catalana.
- 1944, Barcelona: Maria Rosa Ribas i Monné, compositora i pianista catalana.[1]
- 1945, Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
- 1946, Barcelona: Susana Solano Rodríguez, escultora catalana.[2]
- 1947, Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
- 1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, futbolista i entrenador de futbol valencià.
- Resta del món
- 1016, Cracòvia, Polònia: Casimir I de Polònia (El Restaurador), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
- 1512, Toledo, Espanya: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà
- 1654, Castelfranco Veneto, República de Venècia: Agostino Steffani, compositor italià
- 1848, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (m. 1930).[3]
- 1894, Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
- 1905, Rusçuk, Imperi Austrohongarès: Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1981.[4]
- 1920, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica que obtingué les imatges que desembocaren en el descobriment de l'estructura de l'ADN.
- 1923, Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
- 1930, Mont-real, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (m. 2010).[5]
- 1935, Evanston: Barbara Harris, actriu estatunidenca de teatre i cinema (m. 2018).[6]
- 1940, Ciutat de Mèxic: Lourdes Grobet Argüelles, fotògrafa mexicana contemporània.[7]
- 1956, Pittsburgh, Pensilvània (EUA): Frances Arnold, científica estatunidenca, Premi Nobel de Química de l'any 2018.[8]
- 1966, Portneuf, Quebec, Canadà: Lynda Lemay, cantant quebequesa.[9]
- 1976, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno
- 1978, Oldham (ciutat d'Anglaterra): Louise Brown, primer "nen proveta".
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1911 - Sabadell: Josep Santanac i Camps, primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
- 1978 - Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
- 1982 - Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, erudit, bibliotecari, filòleg i historiador català (n. 1887).
- 1994 - Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (n. 1925).[10]
- 2010 - la Garriga, Vallès Oriental: Josep Segú i Soriano, ciclista català.
- Resta del món
- 1794 - París (França): André Marie de Chénier,, anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa (n. 1762).[11]
- 1853 - Sevilla, Espanya: José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo fou un militar i polític espanyol.
- 1934 - Viena (Austria): Engelbert Dollfuss, polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934 (n. 1892).
- 1969 - Singen, Alemanya: Otto Dix, un dels grans pintors alemanys del segle xx (n. 1891).[12]
- 2002 - el Caire: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.
- 2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema anglès.
Festes i commemoracionsModifica
- A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús
- Festa major de Riudoms (el Baix Camp)
- Festa major de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
- Festa major de Salt (Gironès)
- Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
- Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
- Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp)
- Festa major de Begues (el Baix Llobregat)
- Al País Valencià:
- Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
- A Galícia:
- Dia de la Pàtria Gallega
- Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là
- Festa major de Santiago de Compostel·la
Santoral[13]Modifica
Església Catòlica[14]Modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
- Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
- Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
- Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
- Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).
Església CoptaModifica
- 18 Abib: Jaume de Jerusalem, bisbe
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 7 d'agost del calendari gregorià
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen als sants del 12 de juliol del calendari julià.
- Sants: Verònica, seguidora de Jesús; Procle i Hilari d'Ancira, màrtirs (106); Mamas de Sigmata, màrtir; Golindukha de Pèrsia (591); Joan d'Ivíron, príncep i abat; Gabriel d'Atos, monjo; Miquel de Maleinus (962); Teodor i Joan de Kíev, màrtirs (962); Serapió de Volomsk, abat (1275); Arseni de Novgorod (1570); Simó de Volomsk (1641); Antoni de Leokhnov, abat (1611); Momcilo Grgurevic, màrtir (ca. 1940).
Església Ortodoxa GregaModifica
- Andreu el Comandant, màrtir, i els seus companys: Heracli, Taust i Menrtyrer, und Menna, màrtirs.
Església Evangèlica d'AlemanyaModifica
- Jaume el Major, apòstol; Thomas Hemerken, prevere.
Esglésies anglicanesModifica
- Jaume el Major, apòstol i màrtir.
ReferènciesModifica
- ↑ «Mª Rosa Ribas» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Susana Solano escultora». Heroínas. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Elias Canetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Maureen Forrester | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Muere la actriz estadounidense Barbara Harris a los 83 años» (en castellà). La República, 21-08-2018. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Martínez Aniesa, Luís. «Lourdes Grobet» (en castellà). Cada día un fotógrafo, 03-03-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Frances H. Arnold. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ De Surmont, Jean-nicolas. «Lynda Lemay». The Canadian Encyclopedia, 28-04-2016. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - André de Chénier dit André Chénier» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Otto Dix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Kalender - 25. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de juliol |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de juliol. |