25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1713 - Barcelona Arrancava un setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona. La resistència catalana va durar 413 dies, fins a l'11 de setembre de 1714.
• 1835 - Barcelona - Crema de convents.
• 1836 - Albaida (Vall d'Albaida): els carlins perden la batalla d'Albaida de la primera Guerra Carlina.
• 1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
• 1980 - Naixement públic de l'organització Terra Lliure.
• 1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
• 2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.
• 2014 - Barcelona: Jordi Pujol confessa públicament que ha tingut diners no declarats fora d’Espanya durant més de trenta anys.

Resta del món

• 1799 - Abukir (Egipte): l'exèrcit francès venç en la batalla d'Abukir contra les forces otomanes i britàniques en le curs de la campanya napoleònica d'Egipte i Síria.
• 1917 - Tòquio (Japó): fundació de la Nikon Corporation.
• 2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'Aeroport de París-Charles de Gaulle.

Naixements

Països Catalans

• 1933, Barcelona: Laly Soldevila, actriu catalana.
• 1945, Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
• 1947, Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
• 1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor: César Ferrando Jiménez, futbolista i entrenador de futbol valencià.

Resta del món

• 1016, Cracòvia, Polònia: Casimir I de Polònia (El Restaurador), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
• 1512, Toledo, Espanya: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà
• 1654, Castelfranco Veneto, República de Venècia: Agostino Steffani, compositor italià
• 1848, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905)
• 1894, Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
• 1905, Rusçuk, Imperi Austrohongarès: Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1981
• 1920, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica que obtingué les imatges que desembocaren en el descobriment de l'estructura de l'ADN.
• 1923, Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
• 1930, Mont-real, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (m. 2010).
• 1976, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno
• 1978, Oldham (ciutat d'Anglaterra): Louise Brown, primer "nen proveta".

Necrològiques

Països Catalans

• 1911 - Sabadell: Josep Santanac i Camps, primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
• 1978 - Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
• 1982 - Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, erudit, bibliotecari, filòleg i historiador català (n. 1887).
• 1994 - Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (n. 1925).
• 2010 - la Garriga, Vallès Oriental: Josep Segú i Soriano, ciclista català.

Resta del món

• 1853 - Sevilla, Espanya: José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo fou un militar i polític espanyol.
• 2002 - el Caire: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.
• 2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: John Schlesinger, director, actor, guionista i productor de cinema anglès.

Festes i commemoracions

• A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús
  • Festa major de Riudoms (el Baix Camp)
  • Festa major de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
  • Festa major de Salt (Gironès)
  • Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
  • Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
  • Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp)
  • Festa major de Begues (el Baix Llobregat)
• Al País Valencià:
  • Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
• A Galícia:
  • Dia de la Pàtria Gallega
  • Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là
  • Festa major de Santiago de Compostel·la

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
  • Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
• Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
• Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
• Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).

Església Copta

• 18 Abib: Jaume de Jerusalem, bisbe

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 7 d'agost del calendari gregorià

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 12 de juliol del calendari julià.

• Sants: Verònica, seguidora de Jesús; Procle i Hilari d'Ancira, màrtirs (106); Mamas de Sigmata, màrtir; Golindukha de Pèrsia (591); Joan d'Ivíron, príncep i abat; Gabriel d'Athos, monjo; Miquel de Maleinus (962); Teodor i Joan de Kíev, màrtirs (962); Serapió de Volomsk, abat (1275); Arseni de Novgorod (1570); Simó de Volomsk (1641); Antoni de Leokhnov, abat (1611); Momcilo Grgurevic, màrtir (ca. 1940).

Església Ortodoxa Grega

• Andreu el Comandant, màrtir, i els seus companys: Heracli, Taust i Menrtyrer, und Menna, màrtirs.

Església Evangèlica d'Alemanya

• Jaume el Major, apòstol; Thomas Hemerken, prevere.

Esglésies anglicanes

• Jaume el Major, apòstol i màrtir.

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de juliol