24 de juliol
data
| << | Juliol 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1832 - València: S'inaugura el Teatre Principal de València, amb les obres encara per acabar.[1]
- 1936 - Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
- 1938 - Comença la Batalla de l'Ebre.
- 1942 - És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.
- 2015 - El Parlament de Catalunya declara la rumba catalana Patrimoni d'interès cultural i musical a Catalunya i dona suport al projecte de candidatura de la rumba com a patrimoni cultural de la Unesco.[2]
- Resta del món
- 1132 - Nocera, Sicília: hi té lloc la Batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer.
- 1411 - Inverurie, Escòcia: hi té lloc la Batalla de Harlaw, una de les més sagnants de la història d'Escòcia.
- 1534 - Península de Gaspé, actual Canadà: Jacques Cartier planta una creu a terra en arribar a la península i pren possessió d'aquella terra en nom del rei Francesc I de França, anomenant-la Nova França.
- 1567 - Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any.
- 1823 - Xile: s'hi aboleix l'esclavitud.
- 1911 - Perú: Hiram Bingham redescobreix el Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques.
- 1969 - Oceà Pacífic: l'Apol·lo 11 hi ameritza de forma segura.
- 2005 - França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de forma consecutiva.
- 2010 - Duisburg, Alemanya: es produeixen 21 morts i 500 ferits en una allau humana mentre se celebrava la Love Parade. Dues catalanes, Clara Zapater Caminal (Tarragona, 1988) i Marta Acosta Mendoza (Cambrils, 1989), hi perden la vida.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1856 - Valladolid, Espanya: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.[3]
- 1930 - Barcelona: Eduard Manchón i Molina, futbolista català (m.2010).
- Resta del món
- 1737 - Alexander Dalrymple, geògraf i botànic escocès (n. 1808).
- 1759 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Víctor Manuel I, rei de Sardenya (f. 1824).
- 1783 - Simón Bolívar, militar, estadista i polític veneçolà, llibertador d'Amèrica del Sud (f. 1830).
- 1783 - Frédéric de Lafresnaye, ornitòleg i col·leccionista francès (n. 1861).
- 1802 - Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (n. 1870).
- 1803 - Adolphe Adam, compositor francès (n. 1856).
- 1826 - Francisco Solano López, heroi militar i president paraguaià; assassinat (n. 1870).
- 1832 - Antonio García Cubas, historiador i geògraf mexicà (n. 1912).
- 1836 - Ivan Bloch, banquer polonès (n. 1902).
- 1848 - Villanueva de Gállego, Saragossa, Espanya: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
- 1857 - Fredericia, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (m. 1943).
- 1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
- 1875 - Chiclana de la Frontera, Espanya: Carmen Abela y Espinosa de los Monteros, mestra cèlebre per desenvolupar mètodes pedagògics per a l'educació de nens discapacitats.
- 1884 - Garai, País Basc: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art vasca (m. 1970).[4]
- 1895 - Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
- 1897 - Atchison, Kansas: Amelia Earhart, aviadora nord-americana (m. 1937).[5]
- 1909 - Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
- 1921 - Motta Santa Anastasia, Catània, Itàlia : Giuseppe Di Stefano fou un tenor italià.
- 1924 - Grenoble, França: Janine Charrat, és una ballarina, coreògrafa, i directora de ball francesa.
- 1960 - Orà, Algèria: Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa.[6]
- 1969 - Sud del Bronx, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.
- 1998 - Buderim, Queensland, Austràlia: Bindi Irwin, actriu i cantant australiana-estatunidenca.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1922 - Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).
- 1942 - Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i Ministre d'Indústria durant la II República.
- 1957 - Sabadell, Vallès Occidental): Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 1977 - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
- 2017 - Palma: Joana Maria Roque Company fou una periodista mallorquina.
- Resta del món
- 1115 - Bondeno di Roncore: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.
- 1862 - Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (n. 1782).
- 1945 - Milà: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (n. 1872).[7]
- 1965 - Fort Dix, Nova Jersey: Constance Bennett, actriu estatunidenca, una de les més populars de la seva època (n. 1904).[8]
- 1974 - Cambridge (Anglaterra): James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (n. 1891).
- 1986 - Poughkeepsie, Nova York (EUA): Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1889).
Festes i commemoracionsModifica
- S'inicien les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, Marina Baixa) fins al 31 de juliol.
- A certs països, se celebra el Dia Internacional del BDSM.
- Santoral:
- Santa Cristina de Bolsena, màrtir;
- Santa Cristina l'Admirable, anacoreta;
- Sant Dictí d'Astorga, bisbe;
- Santa Segolena de Troclar, abadessa;
- Sant Borís i Gleb, prínceps màrtirs;
- Santa Cunegunda de Polònia, reina i monja;
- Sant Xàrbel Makhluf, monjo maronita;
- beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador;
- beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa;
- beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana;
- beats Màrtirs Passionistes de Daimiel;
- beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).
ReferènciesModifica
- ↑ Frasquet, Ivana. Valencia en la revolución (1834-1843): Sociabilidad, cultura y ocio (en castellà). Universitat de València, 2002, p. 72. ISBN 978-84-370-5371-4.
- ↑ «La rumba catalana, patrimoni cultural català | Enderrock.cat». Enderrock.cat, 24-07-2015. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, ISBN 978-84-7283-986-1
- ↑ «Biografiak : Hamaika Bide Elkartea» (en eu). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Amelia Mary Earhart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Kwasny, Dariusz. Rock Climbing (en alemany). Ebozon Verlag, 2018-09-17. ISBN 978-3-95963-514-1.
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989.
- ↑ «Constance Bennett» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 28 maig 2020].
