Viquipèdia

Moràvia

terra històrica a la República Txeca
Per a altres significats, vegeu «Moravia».

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca. Limita a l'oest amb la regió de Bohèmia i a l'est amb Eslovàquia. Va prendre el nom del riu Morava, que travessa el nord-oest de la regió. La capital i principal ciutat és Brno.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMoràvia
Morava (cs) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Imatge
EpònimRiu Morava Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 30′ N, 17° 00′ E / 49.5°N,17°E / 49.5; 17
PaísTxèquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalBrno
Olomouc (–1642) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície22.348,87 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPraděd (en) Tradueix (1.491,3 m) Modifica el valor a Wikidata
PatrociniCiril i Metodi Modifica el valor a Wikidata

Orografia modifica

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s'insereix la vall del Morava, que s'obre, al sud, cap a la plana pannònica i, al NE, cap a la conca de l'Oder. És una regió de transició i de pas entre l'Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula. Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius. Al N, entre la serralada del Jesenik i els primers contraforts occidentals dels Beskidy Occidentals, comprèn la Silèsia, que correspon a l'alta conca de l'Oder, rica zona carbonífera.

Economia modifica

És una de les regions agrícoles riques de l'Europa central, ja que les terres són molt fèrtils. Té conreus molt intensius, i produeix cereals (blat i ordi), patates, bleda-rave sucrera, llúpol, fruita, lli, raïm i tabac. També hi és important la ramaderia bovina i la porcina. Gràcies als seus rics jaciments de lignit, s'hi ha desenvolupat una important indústria siderúrgica i metal·lúrgica, bàsicament a Silèsia. També són importants altres indústries, més esteses, com la química, la tèxtil, la de la fusta, la de construcció de maquinària, la de blanqueria i l'alimentària.

 
Mapa de Moràvia dins la República Txeca

Història modifica

 
Principats de Nitra i de Moràvia a principis del segle IX

Hi ha testimonis de poblament a Moràvia des del 1300 aC, però els primers habitants coneguts foren els bois (boii), poble d'origen cèltic (segle v aC), i posteriorment fou ocupada pel poble germànic dels marcomans. A partir del segle V fou poblada pels eslaus, que la integraren a l'estat de Samo (623-635).

Després de la desfeta de l'imperi Carolingi, del qual Moràvia havia estat tributària, el príncep Mojmir I fundà la Gran Moràvia (830), que rebé el cristianisme dels missioners romans d'Orient Ciril i Metodi (vers el 860) i que arribà a l'esplendor màxima en temps de Svatopluk (870-894). Les migracions magiars (908) i poloneses significaren la fi de la Gran Moràvia, que fou annexada per l'emperador Otó I com a marca del Sacre Imperi Romanogermànic (955); des d'aleshores Moràvia seguí generalment la sort de Bohèmia.

Al final de l'edat mitjana, el progressiu malcontentament camperol, degut a l'opressió de les relacions entre senyors feudals i vassalls, donà lloc al moviment popular dels hussites; després de la batalla de Mohács (1526), el país fou incorporat a l'imperi dels Habsburg, incorporació que restà consolidada després de la batalla de la Muntanya Blanca (1620). Més tard formà una província de l'Imperi Austrohongarès.

En acabar la Primera Guerra Mundial (1918), Moràvia formà part de Txecoslovàquia, fins que fou ocupada per Adolf Hitler (març del 1939) i passà a formar part del Protectorat de Bohèmia-Moràvia; desaparegut aquest al final de la Segona Guerra Mundial (1945), s'integrà a la República Socialista de Txecoslovàquia i, amb el desmembrament d'aquesta el 1993, passà a formar part de la República Txeca, juntament amb Bohèmia. En els darrers anys han aparegut moviments autonomistes, representats per la Hnutí za Samospravnou Demokracii Moravy a Slezska (Unió Democràtica Autonomista per a Moràvia i Silèsia, HSDMS), fundada el 1989 i dirigida per Jan Krycer, que reclama autonomia per a Moràvia i Silèsia.

 
Estàtua eqüestre de Jobst de Moràvia a Moravské náměstí (Plaça de Moràvia) a Brno. L'escut rodó que tenia el cavaller es va proveir de l'escut d'armes de Moràvia el 26 de març de 2021. Els representants de la ciutat de Brno l’utilitzen per commemorar el cens de població, cases i habitatges del 2021.[1]

Llista dels municipis amb més habitants modifica

Posició Municipi Districte Població[2]
1   Brno Districte de Brno-město 378.965
2   Ostrava Districte d'Ostrava-město 299.529
3   Olomouc Districte d'Olomouc 99.529
4   Zlín Districte de Zlín 75.660
5   Frýdek-Místek Districte de Frýdek-Místek 57.747
6   Přerov Districte de Přerov 45.082
7   Jihlava Districte de Jihlava 50.669
8   Prostějov Districte de Prostějov 44.387
9   Třebíč Districte de Třebíč 33.575
10   Znojmo Districte de Znojmo 34.073
11   Uherské Hradiště Districte d'Uherské Hradiště 33.823
13   Břeclav Districte de Břeclav 24.881
12   Uherský Brod Districte d'Uherské Hradiště 16.590
14   Příbor Districte de Nový Jičín 8.447
15   Telč Districte de Jihlava 5.410
16   Luhačovice Districte de Zlín 5.093

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO als Països Moràvians modifica

Fills il·lustres modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Sochu Jošta v Brně ozdobil moravský znak, připomíná význam Moravy (L'estàtua de Jobst a Brno estava decorada amb l'escut d'armes de Moràvia, que recorda la importància de Moràvia)». [Consulta: 31 març 2021].
  2. ↑ CSO Web DEL´ESTADISTICA OFICIAL de República Txeca


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moràvia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moràvia&oldid=32636888»