Alois Hába

Alois Hába (Vizovice, Moràvia, 21 de juny de 1893 - Praga, Txèquia, 18 de novembre de 1973) fou un compositor i teòric musical txec.[1][2]

Infotaula de personaAlois Hába
Hába.JPG
Retrat d'Alois Hába.JPG Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarl Friedrich Christian Fasch
21 juny 1893 Modifica el valor a Wikidata
Vizovice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatTxecoslovàquia Txecoslovàquia
FormacióConservatori de Praga
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, professor
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, música clàssica i microtonalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBlažena Rylek Staňková Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansKarel Hába Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 37975cba-2416-4068-9b55-e684ba609359 Discogs: 955719 IMSLP: Category:Hába,_Alois Allmusic: mn0001637756 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

En el Conservatori de Praga fou deixeble de Vítězslav Novák (1914-15), en el de Viena, de Franz Schreker (1917-20) i en el de Berlín, amb Busoni. Allà estudià a més, acústica i música exòtica en la Universitat. Adepte al folklorisme, com la majoria de compositors de la seva època, des de molt jove es dedicava a recollir, amb fonògraf, les cançons de la Moràvia i Eslovènia. Des de 1923 fou professor del Conservatori de Praga, on tingué entre altres alumnes a Václav Dobiáš,[3] Rudolf Kubin[4] i, on també o va ser (1945-51) de l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic, així com director de la Segona Òpera.[5]

ObraModifica

Les seves primeres obres, d'estètica romàntic-nacionalista, són:[6]

  • Variacions per a piano, sobre un cànon de Schumann.
  • Dues peces i Sonata, per a piano.
  • Quartet, de corda.
  • Obertura, per a orquestra.
  • Peces per a piano.

La influència dels cants eslovens, amb elements de la música del Pròxim Orient, així com al coincidir amb les idees de Busoni, el mogueren no sols a estudiar, com aquell, sinó a portar a la pràctica la divisió dels sis tons que es consideren en l'escala, a més dels semitons tradicionals, en quarts de to, d'on resulten escales temperades a 24 sons (micra tonals) en comptes dels 12. La nova divisió tonal presentava una notable complicació, encara que, només interpretativa, pels instruments de so continu: els d'arc, la veu humana i el trombó i antigues trompetes de vares. En canvi, els de teclat, l'arpa i els altres de vent havien de ser construïts expressament, projecte que fou portat a terme per les fabriques Förster i Gotrian-Steinweg. La seva primera obra en la nova tècnica és el Quartet 1 per a corda (op. 7), al que li succeïren, ja en aquesta línia, Fantasia per a piano i orquestra, Fantasia i música per a violí sol, Música simfònica, les Suites I i II per a piano, els quartets II i III, i una Suite coral. En l'obra següent, un altre Quartet I, op. 14, empra els sisens de to, procediment al que tornaria en algun quartet molt posterior. Més tard va compondre:

  • Suite III i Fantasia I, per a piano.
  • Fantasia. per a solo de violoncel.
  • Fantasia II i III, per a piano.
  • Fantasia I, per a violí i piano.
  • Tres suites (IV i V per a piano, i I) per a clarinet i piano.
  • Les Fantasies IV i V per a piano.
  • Set peces per harmònium.
  • Un Noneto,
  • Un Duet vocal. (1937).

Les òperesModifica

Altres obresModifica

  • El camí de la vida, fantasia orquestral (1934).
  • Per la Pau, (1949).

I diversos treballs per al teatre i el cinema, on va utilitzar una orquestra amb piano, dues arpes i dos clarinets, tots ells en quarts de to

EscritsModifica

  • El fonament harmònic del sistema en quarts de to, (1922).
  • Psicologia de la forma musical, (1925).
  • Nous treballs d'harmonia sobre els sistemes diatònic, cromàtic i per quarts, tercis, sexts i dotzes de to, (1927).

ReferènciesModifica

  1. Myles Lee Skinner, "Toward a Quarter-Tone Syntax: Analyses of Selected Works by Blackwood, Haba, Ives and Wyschnegradsky", PhD diss. (Buffalo: State University of New York at Buffalo, 2006; Ann Arbor: ProQuest/UMI, 2007), p. 15.
  2. Patricia Strange and Allen Strange, The Contemporary Violin: Extended Performance Techniques (Berkeley, Los Angeles & Londres: University of California Press, 2001), p. 165.
  3. Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Retrieved 28 December 2008.
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 673. (ISBN 84-7291-255-8)
  5. Editors of the Encyclopædia Britannica, "Alois Hába: Czech Composer", Encyclopædia Britannica Online (accessed 12 September 2016).
  6. Lubomír Spurný and Jiří Vysloužil, Alois Hába: A Catalogue of the Music and Writings, trans. Paul Victor Christiansen (Prague: Koniasch Latin Press, 2010).

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alois Hába