Franz Schreker

compositor austríac

Franz Schreker (Montecarlo (Mònaco), 23 de març de 1878 - Berlín (Alemanya), 21 de març de 1934) fou un compositor, professor i director d'orquestra austríac.

Infotaula de personaFranz Schreker
Schreker 1912.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1878 Modifica el valor a Wikidata
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1934 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri boscós de Berlín-Dahlem Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical, professor d'universitat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArnold Rosé, Robert Fuchs i Hermann Graedener Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRudolf Kolisch, Zdenka Ticharich (en) Tradueix, Víctor Babin, Ferdinand Leitner i Ilmari Hannikainen Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm3555261 Musicbrainz: 8363e991-3656-4cbd-b89e-60bf0dbadebc Discogs: 1510348 IMSLP: Category:Schreker,_Franz Modifica els identificadors a Wikidata

Va estudiar amb Robert Fuchs (1847-1927) en el Conservatori de Viena. Assolí el primer èxit amb el ballet L'aniversari de la Infanta (1908). Aquest any fundà a Viena el Cor Filharmònic, que dirigí fins al 1920.

L'estrena el 1912 de la seva òpera Der Ferne Klang (El so distant) li aportà el seu primer èxit i quan Fuchs es va jubilar el 1912, Schreker va passar a dirigir les classes de composició a l'Acadèmia de Viena (nom que havia recuperat el Conservatori a partir de 1909), on entre altres alumnes tingué a Ferdinand Leitner,[1] Jerzy Fitelberg,[2] Friedric Reidinger[3] Felix Petyrek[4] i Ernst Kanitz.[5]

Amb el final de la I Guerra Mundial i l'esfondrament de l'imperi austrohongarès, la incertitud va portar a molts artistes vienesos, entre ells a Schreker, a cercar una nova orientació cultural a l'Alemanya de la República de Weimar. L'èxit de les seves operetes Die Gezeichneten (Els marcats) (1913-1915) i Der Schatzgräber (El caçador de tresors) (1915-1918), ambdues estrenades a Frankfurt del Main el 1918 i 1920, respectivament, el van propulsar en els primers llocs del debat en matèria de composició i el 1920 fou nomenat director de la cèlebre Escola Superior de Música de Berlin, on entre altres alumnes tingué a Paul Hoeffer[6] i l'espanyol Evaristo Fernández Blanco. Per culpa del seu origen jueu, els nazis l'obligaren a abandonar els seus càrrecs i impediren l'estrena de la seva òpera Christophorus (1925-1929).

Altres obres: Vals lent (1908), Simfonia de cambra (1916), Vom Ewigen Leben (1927), per a soprano i orquestra, Das Weib des Intaphernes (1933), Salmo CXVI (1900), Der Wind (1908).

També destaquen les seves òperes Flammen (1901-1902), Irrelohe (1919-1922) i Der Schmied von Gent (1929-1932).

Revifada de la seva obraModifica

Després de dècades en l'obscuritat, les obres de Schreker han començat a gaudir d'una revifada considerable en el món germànic i als Estats Units. L'any 2005 el Festival de Salzburg va fer una gran producció de Die Gezeichneten, dirigida per Kent Nagano, i el Museu Jueu de Viena va dur a terme una exposició dedicada a la seva vida i obra.

També s'han posat en escena noves produccions de Der ferne Klang a la Staatsoper Unter den Linden de Berlín i a l'Òpera de Zuric el 2010, així com en altres teatres d'òpera menors d'Alemanya. Irrelohe es va representar a la Volksoper de Viena el 2004 i de nou a l'Òpera de Bonn el novembre de 2010.

A la primavera del 2010 Die Gezeichneten es va estrenar a Amèrica, a l'Òpera de Los Angeles, mentre que Der ferne Klang es va representar per primer cop al continent americà al Bard Summerscape Festival.

ÒperesModifica

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 695. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 434. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1185 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1084. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 654. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 593. (ISBN 84-7291-255-8)
  7. "Müde fährt der Schmied gen Himmel" a Kultiversum.de.