Obre el menú principal

Ernst Krenek

compositor estatunidenc

Ernst Křenek (Viena, 23 d'agost de 1900 - Palm Springs, Califòrnia, 22 de desembre de 1991) fou un compositor nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc.

Infotaula de personaErnst Krenek
Ernst Krenek Wien Argauergasse 3.jpg
Biografia
Naixement 23 agost 1900
Viena (Àustria)
Mort 22 desembre 1991 (91 anys)
Palm Springs (Califòrnia)
Lloc d'enterrament Zentralfriedhof
Formació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Vassar College
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, musicòleg, professor d'universitat, escriptor i periodista musical
Ocupador Vassar College
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica del segle XX
Professors Arnold Schönberg i Franz Schreker
Alumnes George Perle, Roque Cordero Tradueix, Samuel Dolin, Robert Erickson, Halim El-Dabh, Lorne Betts, Milton Barnes i Will Ogdon
Família
Cònjuge Anna Mahler
Signatura

IMDB: nm0470835 Musicbrainz: d601a5f6-254f-4ad8-8929-ec01cb059182 Discogs: 838650 IMSLP: Category:Krenek,_Ernst Find a Grave: 158805215
Modifica les dades a Wikidata

Estudià música a Berlín amb Franz Schreker i el 1920 es trasllada a Berlín, on donà a conèixer el Quartet, op. 6 (1921), la Simfonia núm. 2 (1922) i la cantata La fortalesa (1922), obres que el convertiren en un dels compositors més innovadors del panorama alemany del moment. El 1924 acabà algunes parts d'una simfonia inacabada de Gustav Mahler, i es casà amb la seva filla Anna. Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals; més tard adoptà el mètode dodecatònic d'Arnold Schönberg. El seu llenguatge atonal no fou un impediment per expressar elements del jazz, i fou el primer compositor a introduir-lo en la música operística.

El 1925 fou ajudant en l'òpera de Kassel i el 1927 assolí un èxit notable a Leipzig amb Jonny spielt auf (Jonny actua), òpera amb llibret d'ell mateix que testimonia el seu interès pel jazz i pel món mecanitzat. El 1928 retornà a Viena, on va conèixer Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg i es va apropar al dodecafonisme amb obres com l'òpera Karl V (1930-1933), fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània. En aquests anys començà a dedicar-se a la crítica musical, ensems que feia de professor, tenint entre els seus alumnes entre altres a Hans Ulrich Engelmann.[1] Quan Àustria fou incorporada al Tercer Reich (Anschluss) fou considerat com a artista degenerat i hagué de marxar als Estats Units, on es nacionalitzà el 1945. Fou professor de música a la universitat Hamline de Saint Paul (Minnesota) i al final de la seva vida es va retirar a Palm Springs, on va morir.

Durant el període estatunidenc s'inspirà en la música antiga, en particular el cant gregorià i la polifonia (Lamentatio Jeremiae prophetae, 1941). Interessat de nou per l'experimentació, el 1955 realitzà alguns treballs de música electrònica per a la Ràdio de Colònia. També escriví obres teòriques i reflexions sobre estètica.

ObresModifica

  • Òperes
    • Zwingburg. Szenische Kantate op. 14 (1922; estrena: 1924)
    • Der Sprung über den Schatten op. 17 (1923; estrena: 1924)
    • Orpheus und Eurydike op. 21 (1923; estrena: 1926)
    • Jonny spielt auf op. 45 (1925-26; estrena: 1927)
    • Der Diktator op. 49 (1926; estrena: 1928)
    • Das geheime Königreich op. 50 (1926-27; estrena: 1928)
    • Schwergewicht, oder Die Ehre der Nation op. 55 (1926-27; estrena: 1928)
    • Leben des Orest op. 60 (1928-29; estrena: 1930)
    • Karl V op. 73 (1930-33; estrena: 1938)
    • Cefalo e Procri op. 77 (1933-34; estrena: 1934)
    • Tarquin op. 90 (1940; estrena: 1950)
    • What Price Confidence? (Vertrauenssache) op. 111 (1945-46; estrena: 1960)
    • Dark Waters (Dunkle Wasser) op. 125 (1950; estrena: 1950)
    • Pallas Athene weint op. 144 (1952-55; estrena: 1955)
    • The Bell Tower (Der Glockenturm) op. 153 (1955-56; estrena: 1957)
    • Ausgerechnet und verspielt op. 179 (1961; estrena: 1962)
    • Der goldene Bock (Chrysomallos) op. 186 (1963; estrena: 1964)
    • Der Zauberspiegel. Fernsehoper op. 192 (1966)
    • Sardakai op. 206 (1967-69; estrena: 1970)
  • Ballets
    • Mammon op. 37 (1925)
    • Der vertauschte Cupido op. 38 (1925)
    • Eight Column Line op. 85 (1939)
  • Simfonies
    • Simfonia núm. 1 op. 7 (1921)
    • Simfonia núm. 2 op. 12 (1922)
    • Simfonia núm. 3 op. 16 (1922)
    • Symphonie pour instruments à vent et batterie op. 34 (1924-25)
    • Little Symphony op. 58 (1928)
    • Simfonia núm. 4 op. 113 (1947)
    • Simfonia núm. 5 op. 119 (1949)
    • Simfonia Pallas Athene op. 137 (1954)
  • Peces corals
    • Die Jahreszeiten op. 35 (1925)
    • Kantate von der Vergänglichkeit des Irdischen op. 72 (1932)
    • Lamentatio Jeremiae Prophetae op. 93 (1942)
    • O Holy Ghost op. 186A (1964)
  • Lieder

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 380. (ISBN 84-7291-227-2)

BibliografiaModifica

  • Tom núm. 2, pàg. 311 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta

Enllaços externsModifica