- Països Catalans
- Resta del món
- 1822 - Castenaso, prop de Bolonya: esposalles del compositor italià Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran
- 1848 - Budapest, Hongria: Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (cant nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 1917 - Sant Petersburg (Rússia): abdica el tsar Nicolau II de Rússia.
- 1922 - Madrid, Espanya: el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
- 1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el «protectorat alemany» de Bohèmia i Moràvia.
- 1945 - Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.[2]
- 1957 - Santo Domingo (la República Dominicana: al III Congrés Iberoamericà d'Educació es constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura, OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 1990 - Brasil: Fernando Collor de Mello és elegit president del país.
- 1994 - els Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 1996 - Malabo, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 2006 - Madrid: El Tribunal Suprem d'Espanya no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.
- Països Catalans
- 1925 - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca (m. 1986).
- 1927 - Barcelona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista jugador del FC Barcelona (m. 2008).
- 1933 - Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (m. 2020).[3]
- 1936 - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó.
- 1938 - Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana (m. 2014).
- 1942 - Barcelona: Montserrat Figueras. soprano catalana, especialitzada en música antiga (m. 2011).[4]
- 1948 -
- 1979 - Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió.[5]
- 1981 - Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.[6]
- 1983 - Sabadell: Elisenda Alamany i Guitérrez, filòloga i política catalana.
- 1984 - Vic, Osonaː Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[7]
- Resta del món
- 270 - Patara (Lícia, actual Turquia): Sant Nicolau de Mira, bisbe (m. 346).
- 1638 - Mukden, actual Shenyang (Xina): Emperador Shunzi, segòn emperador de la Dinastia Qing (m. 1661).[8]
- 1666 - Fürstenwalde, Erzgebirge Oriental: George Bähr, arquitecte alemany (m. 1738).
- 1767 - Comtat de Lancaster, Carolina del Sud (EUA): Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (m. 1845)[9]
- 1779 - Londres, Anglaterra: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1834 i 1835 a 1841) (m. 1848).[9]
- 1816 - Belorado, Burgos: Raimundo de Miguel y Navas, catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta (m. 1878).
- 1825 - Santiago de Xile, Xile: Aníbal Pinto Garmendia, advocat i polític xilè, president del país.[10]
- 1830 - Berlín, Alemanya: Paul Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910 (m. 1914).[11]
- 1837 - París: Célestine Galli-Marié, mezzosoprano francesa (m. 1905).[12]
- 1851 - Berlín (aleshores Prússia): Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (m. 1925).
- 1854 - Hansdorf, Prússia, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1901 (m. 1917).[13]
- 1868 - Haslemere: Grace Chisholm Young, matemàtica anglesa (m. 1944).
- 1883 - Badostain, Eguesibar: Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (m. 1958).[14]
- 1885 (potser 1889) - Hammelev: Gerda Wegener, pintora i il·lustradora eròtica danesa (m. 1940).[15]
- 1916 - Bilbao, Euskadi: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (m. 1979).[16]
- 1920 - Mart (Texas), EUA: Edward Donall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 1930 -
- 1933 - Brooklyn: Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units nomenada per Bill Clinton.[17]
- 1943 - Toronto, Ontàrio, Canadà: David Cronenberg, actor canadenc.
- 1946 - Louisiana: Beverly Matherne, escriptora estatunidenca en francès.
- 1950 - Sevilla: Pilar del Río, periodista i traductora espanyola.
- 1953, Tirana, Albània: Arta Dade, llicenciada en literatura i política albanesa; ha estat Ministra de Cultura i Ministra d'Exteriors.[18]
- 1967 - L'Havana: Lucrecia, actriu, cantant i escriptora cubana afincada a Catalunya.
- 1975 -
- 1976 - Ourense, Galíciaː Miryam Gallego, actriu espanyola.
- 1977 - Glendale (Califòrnia), EUA: Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.
- 1982 - Malú: cantant espanyola
- Països Catalans
- Resta del món
- 44 aC - Roma, República Romana: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
- 220 - Luoyang (Xina): Cáo Cāo (曹操;) cabdill regional i el penúltim Canceller de la dinastia Han de l'Est (n. 155).[21]
- 1660 - París: Lluïsa de Marillac, religiosa francesa, fundadora de les Filles de la Caritat (n. 1591).
- 1842 - París, França: Luigi Cherubini, compoistor, director d'orquestra, professor, administrador, teòric i editor musical italià, actiu a França (n. 1760).[22]
- 1848 - Bombai, Índia Britànica: Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
- 1853 - Milà (Imperi Austrohongarès): Giovanni Ricordi, editor musical (n. 1785).
- 1892 - Berkeley, Califòrnia, EUA: Arthur Holly Compton, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1892).
- 1898 - Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813)[9]
- 1918 - Mézy (França): Lili Boulanger, compositora francesa (n. 1893).[23]
- 1942 - Larchmont, Nova York (EUA): Alexander Zemlinsky o Von Zemlinsky, compositor, director d'orquestra i professor austríac.(n. 1871)[23]
- 1950 - Cambridge, EUAː Alice Stone Blackwell, poeta, escriptora, feminista i sufragista americana (n. 1857).[24]
- 1968 - Beverly Hills (Califòrnia, USA): Mario Castelnuovo-Tedesco, compositor italià (n. 1895).[23]
- 1971 - Caracas, Veneçuela: Carles Pi i Sunyer, enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
- 1983 - Londresː Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).[25]
- 1984 - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 1985 - Princeton, Nova Jersey, (EUA): Roger Sessions, professor i crític musical estatunidenc.(n. 1896).[23]
- 1990 - Madrid: Jimena Menéndez-Pidal Goyri, pedagoga espanyola (n. 1901).[26]
- 1999 - Lurgan: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (n. 1958).[27]
- 2016 - Els Banys i Palaldà: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (n. 1924).
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «Història del Monestir de la Valldigna». Generalitat Valenciana. Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Villagrán Kramer, Francisco. Biografía Política de uatemala (en castellà). FLACSO Guatemala, 1933, p.411. ISBN 9993972819.
- ↑ Corominas i Julián, Jordi «Jordi Corominas i Julián: Looking for Carmen de Mairena (Part II) en Bcn week». Blog de Jordi Corominas i Julián, 20-05-2009 [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Muere la soprano Montserrat Figueras». La Vanguardia, 23-11-2011.
- ↑ «L'Ariadna Informa». Els matins, 15-03-2013. [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ «El Govern ret homenatge a Brigitte Yagüe per la seva trajectòria esportiva». Govern Illes Balears, 29-10-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Emma Corominas Yebra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Encina, Francisco Antonio. Resumen de la historia de Chile (en castellà). Zig-Zag, 1968, p. vol.3, p.2117.
- ↑ «Paul Heyse. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Célestine Galli-Marié» (en anglès). Opera Arias. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Emil Adolf von Behring. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Gerda Wegener». Biography, 12-04-2019. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Biografia» (en euskera). Fundació Blas de Otero. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Houck, Aaron M.; Smentkowski, Brian P. «Ruth Bader Ginsburg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010. ISBN 978-0-8108-6188-6.
- ↑ «Carles Pi i Sunyer». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ Fend, Michael. «Cherubini, Luigi (Carlo Zanobi Salvadore Maria )». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.53110 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Alice Stone Blackwell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Jimena Menéndez-Pidal (Madrid, 1901 – Madrid, 1990)» (en castellà). Fundación Ramón Menéndez Pidal. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Rosemary Nelson». El norte de Irlanda, 15-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2020].