15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any.

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

• 1311, Ducat d'Atenes: Els catalans derroten l'exèrcit franc en la Batalla del riu Cefís, la darrera gran batalla dels almogàvers.
• 1992, Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada consecutiva: hi obté majoria absoluta.

Resta del món

• 1493, Palos de la Frontera, Andalusia, Regne de Castella: Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
• 1822, Castenaso, prop de Bolonya: esposalles del compositor italià Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran
• 1848, Budapest, Hongria: Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (cant nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
• 1917, Sant Petersburg (Rússia): abdica el tsar Nicolau II de Rússia.
• 1922, Madrid, Espanya: el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
• 1939, Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el "protectorat alemany" de Bohèmia i Moràvia.
• 1945, Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.
• 1957, Santo Domingo (la República Dominicana: en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura, OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
• 1990, el Brasil: Fernando Collor de Mello és escollit president del país.
• 1994: els Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
• 1996, Malabo, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
• 2006, Madrid: El Tribunal Suprem d'Espanya no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.

NaixementsModifica

Països Catalans

• 1925, Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
• 1927, Barcelona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista jugador del FC Barcelona.
• 1936, Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó.
• 1938, Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.
• 1942, Barcelona: Montserrat Figueras. soprano catalana, especialitzada en música antiga.
• 1948, València, l'Horta: Antoni Ortiz Fuster, conegut com a Ortifus, humorista gràfic valencià.
• 1979, Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió.
• 1981, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.

Resta del món

• 1666, Fürstenwalde, Erzgebirge Oriental: George Bähr, arquitecte alemany (m. 1738).
• 1767, Comtat de Lancaster, Carolina del Sud (EUA): Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (m. 1845)
• 1779, Londres, Anglaterra: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1834 i 1835 a 1841) (m. 1848).
• 1816, Belorado, Burgos: Raimundo de Miguel y Navas, catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta (m. 1878).
• 1825, Santiago de Xile, Xile: Aníbal Pinto Garmendia, advocat i polític xilè, president del país.
• 1830, Berlín, Alemanya: Paul Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910 (m. 1914).
• 1854, Hansdorf, Prússia, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1901 (m. 1917).
• 1916, Bilbao, Euskadi: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (m. 1979).
• 1920, Mart (Texas), EUA: Edward Donall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
• 1930:
  • Vítsiebsk, URSS: Jorès Ivànovitx Alfiórov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 2000.
  • Viena (Àustria): Martin Karplus, químic austríac, Premi Nobel de Química de l'any 2013.
• 1943, Toronto, Ontàrio, Canadà: David Cronenberg, actor canadenc.
• 1977, Glendale (Califòrnia), EUA: Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

• 1939, Girona: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (n. 1881).
• 2011, València: Maria Beneyto i Cuñat poetessa valenciana. (n. 1925).

Resta del món

• 44 aC, Roma, República Romana: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
• 1660, París: Lluïsa de Marillac, religiosa francesa, fundadora de les Filles de la Caritat (n. 1591).
• 1842, París, França: Luigi Cherubini, compositor italià (n. 1760).
• 1848, Bombai, Índia Britànica: Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
• 1853, Milà (Imperi Austrohongarès): Giovanni Ricordi, editor musical (n. 1785).
• 1892, Berkeley, Califòrnia, EUA: Arthur Holly Compton, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1892).
• 1984, Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).

Festes i commemoracionsModifica

• Dia mundial dels drets dels consumidors
• Santoral:
  • Santa Madrona de Tessalònica verge i màrtir (s. II);
  • Leocrícia de Còrdova, màrtir;
  • Vicenta de Coria, màrtir;
  • Ramon de Fitero, abat fundador de l'orde de Calatrava;
  • Lluïsa de Marillac, fundadora de les Filles de la Caritat;
  • Climent Maria Hofbauer, prevere redemptorista;
  • Sant Longí, soldat i màrtir;
  • Sisebut de Cardeña, abat benedictí (festivitat fins al 1969, traslladada al 9 de febrer);
  • Zacaries I, papa

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de març

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de març.