15 de març
data
| << | Març 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1298 - Simat de la Valldigna, País Valencià: Jaume el Just funda el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb dotze monjos i l'abat arribats de Santes Creus.[1]
- 1311 - Ducat d'Atenes: Els catalans derroten l'exèrcit franc en la batalla del Cefís, la darrera gran batalla dels almogàvers.
- 1427 - Garrotxa: Es produeix un terratrèmol amb epicentre entre Olot i Amer, de grau 8 segons l'escala de Mercalli, que destrueix les tres quartes parts de la vila d'Amer.
- 1836 - el Bruc (Anoia): els carlins guanyen la batalla del Bruc gràcies al que el massís de Montserrat i de Sant Llorenç passen a ser controlats pels carlins durant la primera guerra carlina.
- 1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada consecutiva: hi obté majoria absoluta.
- 1996 - l'Alguer, Fertilia, illa de Sardenya - L'aeroport de l'Alguer inicia les operacions.
- 2011: Manel treuen el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura.[2]
- Resta del món
- 44 aC - Juli Cèsar és assassinat per un grup de senadors, entre ells Gai Cassi Longí, Marc Juni Brut i Dècim Juni Brut Albí.
- 1493 - Palos de la Frontera, Andalusia, Regne de Castella: Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
- 1822 - Castenaso, prop de Bolonya: esposalles del compositor italià Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran
- 1848 - Budapest, Hongria: Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (cant nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 1917 - Sant Petersburg (Rússia): abdica el tsar Nicolau II de Rússia.
- 1922 - Madrid, Espanya: el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
- 1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el «protectorat alemany» de Bohèmia i Moràvia.
- 1945 - Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.[3]
- 1957 - Santo Domingo (la República Dominicana: al III Congrés Iberoamericà d'Educació es constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura, OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 1990 - Brasil: Fernando Collor de Mello és elegit president del país.
- 1994 - els Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 1996 - Malabo, Guinea Equatorial: Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 2006 - Madrid: El Tribunal Suprem d'Espanya no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1858 - Bromberg, Prússia: Clara Hammerl, mestra vinculada a Pollença i primera directora bancària d'Espanya (m. 1931).[4]
- 1923 - Girona: Maria Mercè Costa Paretas, arxivera catalana, primera directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (m. 2020).[5]
- 1925 - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca (m. 1986).[6]
- 1927 - Barcelona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista jugador del FC Barcelona (m. 2008).
- 1933 - Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (m. 2020).[7]
- 1936 - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (m. 2023).
- 1938 - Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana (m. 2014).
- 1942 - Barcelona: Montserrat Figueras. soprano catalana, especialitzada en música antiga (m. 2011).[8]
- 1948 -
- Terrassa: Dolors Palau Vacarisas, periodista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura (m. 1991).[9]
- València, l'Horta: Antoni Ortiz Fuster, conegut com a Ortifus, humorista gràfic valencià.
- 1979 - Barcelona: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió.[10]
- 1981 - Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.[11]
- 1983 - Sabadell: Elisenda Alamany i Guitérrez, filòloga i política catalana.
- 1984 - Vic, Osona: Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[12]
- Resta del món
- 270 - Patara (Lícia, actual Turquia): Sant Nicolau de Mira, bisbe (m. 346).
- 1638 - Mukden, actual Shenyang (Xina): Emperador Shunzi, segòn emperador de la dinastia Qing (m. 1661).[13]
- 1666 - Fürstenwalde, Erzgebirge Oriental: George Bähr, arquitecte alemany (m. 1738).
- 1767 - Comtat de Lancaster, Carolina del Sud (EUA): Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (m. 1845)[14]
- 1779 - Londres, Anglaterra: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1834 i 1835 a 1841) (m. 1848).[14]
- 1816 - Belorado, Burgos: Raimundo de Miguel y Navas, catedràtic espanyol de Retòrica i Poètica, distingit humanista i poeta (m. 1878).
- 1825 - Santiago de Xile, Xile: Aníbal Pinto Garmendia, advocat i polític xilè, president del país.[15]
- 1830 - Berlín, Alemanya: Paul Heyse, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910 (m. 1914).[16]
- 1837 - París: Célestine Galli-Marié, mezzosoprano francesa (m. 1905).[17]
- 1851 - Berlín (aleshores Prússia): Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (m. 1925).
- 1854 - Hansdorf, Prússia, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1901 (m. 1917).[18]
- 1860 - Grythyttan, Comtat d'Örebro: Anna Cassel, artista sueca (m. 1937).[19]
- 1868 - Haslemere: Grace Chisholm Young, matemàtica anglesa (m. 1944).[20]
- 1879 - Landsberg an der Warthe: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.[21]
- 1883 - Badostain, Eguesibar: Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (m. 1958).[22]
- 1885 (potser 1889) - Hammelev: Gerda Wegener, pintora i il·lustradora eròtica danesa (m. 1940).[23]
- 1916 - Bilbao, Euskadi: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (m. 1979).[24]
- 1920 - Mart (Texas), EUA: Edward Donall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 1930 -
- Vítsiebsk, URSS: Jorés Alfiórov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 2000.
- Viena (Àustria): Martin Karplus, químic austríac, Premi Nobel de Química de l'any 2013.
- 1933 - Brooklyn: Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units nomenada per Bill Clinton.[25]
- 1943 - Toronto, Ontario, Canadà: David Cronenberg, actor canadenc.
- 1946 - Louisiana: Beverly Matherne, escriptora estatunidenca en francès.
- 1950 - Sevilla: Pilar del Río, periodista i traductora espanyola.[26]
- 1953, Tirana, Albània: Arta Dade, llicenciada en literatura i política albanesa; ha estat Ministra de Cultura i Ministra d'Exteriors.[27]
- 1955 - Camp de Jabalia (Palestina)ː Jamila Abdallah Taha al-Shanti, política palestina i membre de Hamàs (m. 2023).[28]
- 1967 - L'Havana: Lucrecia, actriu, cantant i escriptora cubana instal·lada a Catalunya.
- 1975 -
- Corpus Christi, Texas: Eva Longoria, actriu estatunidenca,
- Rousse, Bulgària: Vesselín Topàlov, jugador d'escacs búlgar, que té el títol de Gran Mestre des de 1992, fou Campió del món de la FIDE entre 2005 i 2006.
- 1976 - Ourense, Galícia: Miryam Gallego, actriu espanyola.
- 1977 - Glendale (Califòrnia), EUA: Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.
- 1982 - Malú: cantant espanyola
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1891 - València: Magdalena García Bravo, escriptora valenciana (n. 1862).[29]
- 1939 - Girona: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (n. 1881).
- 1971 - Caracas (Veneçuela): Carles Pi i Sunyer, enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.[30]
- 1983 - Barcelona: Josep Lluís Sert i López, arquitecte i urbanista català, un dels artífexs del GATCPAC (n. 1902).[31]
- 1999 - Barcelona: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana (n. 1928).[32]
- 2011 - València: Maria Beneyto i Cuñat poetessa valenciana. (n. 1925).[33]
- 2021 - Barcelona: Estanislau Torres i Mestres, escriptor català.
- 2023 - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935).
- Resta del món
- 44 aC - Roma, República Romana: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
- 220 - Luoyang (Xina): Cáo Cāo (曹操;) cabdill regional i el penúltim Canceller de la dinastia Han de l'Est (n. 155).[34]
- 1660 - París: Lluïsa de Marillac, religiosa francesa, fundadora de les Filles de la Caritat (n. 1591).[35]
- 1842 - París, França: Luigi Cherubini, compositor, director d'orquestra, professor, administrador, teòric i editor musical italià, actiu a França (n. 1760).[36]
- 1848 - Bombai, Índia Britànica: Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
- 1853 - Milà (Imperi Austrohongarès): Giovanni Ricordi, editor musical (n. 1785).
- 1892 - Berkeley, Califòrnia, EUA: Arthur Holly Compton, Premi Nobel de Física de 1927 (n. 1892).
- 1898 - Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813)[14]
- 1918 - Mézy (França): Lili Boulanger, compositora francesa (n. 1893).[37]
- 1920 - Londres, Edith Holden, artista britànica, il·lustradora i professora d'art.[38]
- 1942 - Larchmont, Nova York (EUA): Alexander Zemlinsky o Von Zemlinsky, compositor, director d'orquestra i professor austríac (n. 1871)[37]
- 1950 - Cambridge, EUAː Alice Stone Blackwell, poeta, escriptora, feminista i sufragista americana (n. 1857).[39]
- 1968 - Beverly Hills (Califòrnia, USA): Mario Castelnuovo-Tedesco, compositor italià (n. 1895).[37]
- 1971 - Caracas, Veneçuela: Carles Pi i Sunyer, enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
- 1977 - Múnic: Marg Moll, escultora i pintora alemanya (n. 1884).[40]
- 1983 - Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).[41]
- 1984 - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 1990 - Madrid: Jimena Menéndez-Pidal Goyri, pedagoga espanyola (n. 1901).[42]
- 1999 - Lurgan: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (n. 1958).[43]
- 2016 - Els Banys i Palaldà: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (n. 1924).
Festes i commemoracions
modifica- Santoral:
- Santa Madrona de Tessalònica verge i màrtir (s. II);
- Leocrícia de Còrdova, màrtir;
- Vicenta de Coria, màrtir;
- Ramon de Fitero, abat fundador de l'orde de Calatrava;
- Lluïsa de Marillac, fundadora de les Filles de la Caritat;
- Climent Maria Hofbauer, prevere redemptorista;
- Sant Longí, soldat i màrtir;
- Sisebut de Cardeña, abat benedictí (festivitat fins al 1969, traslladada al 9 de febrer);
- Zacaries I, papa
Referències
modifica- ↑ «Història del Monestir de la Valldigna». Generalitat Valenciana. Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Manel publiquen el seu esperat segon disc "sense voluntat rupturista"». Vilaweb, 15-03-2011.
- ↑ Villagrán Kramer, Francisco. Biografía Política de uatemala (en castellà). FLACSO Guatemala, 1933, p.411. ISBN 9993972819.
- ↑ Salas Vives, Pere; Llabrés Mesquida, Fanny. «En un país estranger: la vida plena de Clara Hammerl a Mallorca». Mallorca Zeitung, 14-06-2012. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Carme Obradors, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ Corominas i Julián, Jordi «Jordi Corominas i Julián: Looking for Carmen de Mairena (Part II) en Bcn week». Blog de Jordi Corominas i Julián, 20-05-2009 [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Muere la soprano Montserrat Figueras». La Vanguardia, 23-11-2011.
- ↑ «Necrológicas. Dolors Palau» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «L'Ariadna Informa». Els matins, 15-03-2013. [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ «El Govern ret homenatge a Brigitte Yagüe per la seva trajectòria esportiva». Govern Illes Balears, 29-10-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Emma Corominas Yebra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Encina, Francisco Antonio. Resumen de la historia de Chile (en castellà). Zig-Zag, 1968, p. vol.3, p.2117.
- ↑ «Paul Heyse. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Célestine Galli-Marié» (en anglès). Opera Arias. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Emil Adolf von Behring. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Ansedel Anna Maria Augusta Cassel». Gammalkils Hembygds Forening. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Grace Chisholm - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-02-2005. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «MARIE JUCHACZ». GDW. German Resistance Memorial Center. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Gerda Wegener». Biography, 12-04-2019. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Biografia» (en euskera). Fundació Blas de Otero. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Houck, Aaron M.; Smentkowski, Brian P. «Ruth Bader Ginsburg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Abelenda, Ana. «Pilar del Río: «Saramago decía que en el mundo hay dos superpotencias, una eres tú»» (en castellà). La voz de Galicia, 23-11-2022. [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010. ISBN 978-0-8108-6188-6.
- ↑ «Brief profiles of Hamas leading candidates» (en anglès). Albawaba, 27-01-2006. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Magdalena García Bravo (1862-1891)». Find A Grave. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Carles Pi i Sunyer». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Josep Lluis Sert será enterrado en Ibiza, después de un funeral que se celebrará en Barcelona». El País, 17-03-1983 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ «Saint Louise de Marillac» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2025].
- ↑ Fend, Michael. «Cherubini, Luigi (Carlo Zanobi Salvadore Maria)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.53110 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 37,0 37,1 37,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Artist/Naturalist Edith Holden» (en anglès). Morning Earth, 22-07-2018. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alice Stone Blackwell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marg Moll» (en alemany). RKD Research, 01-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Jimena Menéndez-Pidal (Madrid, 1901 – Madrid, 1990)» (en espanyol europeu). Fundación Ramón Menéndez Pidal. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Rosemary Nelson». El norte de Irlanda, 15-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de març.