Pollença

municipi de l'illa de Mallorca

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i la Pobla. La vila està situada a prop de 6 quilòmetres del seu port, el Port de Pollença.

Infotaula de geografia políticaPollença
Bandera de Pollença.svg Escudo de Pollensa (Islas Baleares).svg
Pollença2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Pollença respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 52′ 38″ N, 3° 00′ 59″ E / 39.8772°N,3.01643°E / 39.8772; 3.01643
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalPollença (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total16.283 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat107,37 hab/km²
GentiliciPollencí, pollencina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície151,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud47 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniMare de Déu dels Àngels
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataBartomeu Cifre Ochogavia Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07460 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07042 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajpollenca.net… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El terme fou poblat ja d'època antiga, com ho testimonien els més de setanta jaciments que s'hi documenten. Hi destaca el jaciment de Bóquer, una població indígena federada després de la conquesta romana, de la qual es coneix l'estatus jurídic gràcies a la troballa de dues Tabulae Patronatus en plom. Per la proximitat amb Pol·lèntia, ciutat romana situada sota l'actual Alcúdia, el terme degué ésser molt explotat durant l'ocupació romana, principalment testimoniat per l'aprofitament de l'aigua que venia de Ternelles.[1] No obstant això, l'anomenat Pont romà no data d'aquesta època, ans sembla que és d'època islàmica.[2] D'aquesta època es conserva una inscripció a la possessió de Son Grua dedicada a Zaynab hint Abi Alhakam, mort el 517 després de l'hègira. Llavors, Pollença era un districte que englobava també el terme d'Alcúdia, i que rebia el nom de Bullānsa.[1] Els musulmans foren els darrers que poblaren l'illa, i allà hi feren la darrera resistència a la conquesta catalana.[3]

Després del Repartiment, els principals beneficiaris a Pollença foren els de l'Orde del Temple, juntament amb altres magnats de la primera Mallorca, les terres pollencines dels quals, amb el temps, anaren essent adquirides dels templers. El 1312, quan l'orde fou abolit i els seus béns passaren a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, tot el terme de Pollença era sota gran influència d'aquest darrer orde, i la parròquia en depengué fins a 1834. La casa del Temple es trobava annexa a la parròquia, per bé que no es conserva.[4] Pollença va créixer molt ràpidament després del repoblament, i el 1329 ja comptava amb més de 3.000 habitants; aquest total de població, però, decaigué fins a la meitat després de la pesta negra el 1349.[1]

Pollença ha estat una zona de Mallorca particularment donada als enfrontaments bèl·lics, probablement per la proximitat amb la costa catalana i la presència del Castell del Rei. Així, a més del setge al castell durant la conquesta cristiana, l'expedició del Rei en Jaume, en un primer moment, tenia la intenció de desembarcar a la badia de Pollença, i només una forta tempesta que desvià les naus cap a Andratx ho impedí. El castell fou escenari de resistència en els enfrontaments entre Jaume II de Mallorca i Alfons el Franc i, més tard, el darrer reducte del partit de Jaume III de Mallorca (el qual havia arribat a l'illa el 1343 desembarcant a Pollença) en el seu enfrontament amb Pere el Cerimoniós. Jaume III provà de recuperar l'illa el 1349, sense succés, després de desembarcar a Formentor i enfrontar-se a l'exèrcit reial a la vila de Pollença, la qual fou saquejada. La Revolta Forana el segle xv tengué participació pollencina i el darrer any de la guerra, el 1453, encara hi havia forans que combatien en guerrilles a les muntanyes de Pollença i Escorca. També durant les Germanies, Pollença s'alineà amb els revoltats, i els pollencins tengueren un paper important en el setge d'Alcúdia. El 1522, l'armada reial desembarcà a Alcúdia i el 29 d'octubre reprimí la vila de Pollença a sang i foc, fet conegut com el dia de la destrossa.[1]

També durant els segles xv i xvi, Pollença hagué de fer front als atacs pirates. Així, el 1534 els pollencins refusaren un desembarcament a Formentor; el 1537 emboscaren un grup de corsaris sarraïns que havien desembarcat a Cala Estremer. No obstant això, destaquen els fets de 1550, quan el corsari turc Dragut ocupà la vila amb 1.500 homes; els pollencins, encapçalats per Joan Mas, hi feren front i aconseguiren fer-los reembarcar, perdent —això sí— més de trenta presoners. La valentia de Joan Mas i els altres combatents es contraposà amb la negligència dels talaiers, el casteller i el capità d'armes Pere Brull, que fou castigat amb el desterrament de la vila. Els fets es recorden cada mes d'agost, per les festes patronals, amb un simulacre de lluita entre Moros i Cristians.[5] El segle xvii les incursions pirates continuaren, a menor escala, però s'afegí la conflictivitat derivada del bandolerisme.[1][6]

La majoria de les cases daten del segle xvii i xviii, amb carrers molt estrets i compactes que li donen un aire medieval. La plaça central —la plaça Major— compta amb molts de cafès amb terrassa i és dominada per una gran església, l'església de Nostra Senyora dels Àngels.

PoblacióModifica

Entitat de població Habitants (2006)
Can Singala 52
Cala Sant Vicenç 262
Pollença 9.251
Port de Pollença 6.524
Aeròdrom militar 41
Bellresguard 59
La Font 59
Les Palmeres 123
El Vilà 27
Font: Idescat

Festes, mercats i firesModifica

  • Patrons:
    • 2/08: Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença.
    • 16/07: Verge del Carme, patrona del Port de Pollença.
  • Activitats anuals:
    • A mitjans de gener: Mitja Marató de Pollença (des de 2006).- Concurs de Fotografies "Dones fotografien dones" (des de 2000). Cicle de conferències. Premis anuals de Narrativa Infantil i Juvenil "Guillem Cifre de Colonya". Concurs anual de Fotografia de Sant Antoni.
    • Juliol i agost: Festival Internacional de Música de Pollença.
    • Octubre: Diada de Cala Murta (Anual).
    • Novembre (realment, de novembre a maig): cicle de conferències de diferents associacions i societats pollencines.
  • Festes i Fires:[5]
    • 5 i 6 de gener: Festa dels Reis d'Orient. Cavalcada.
    • 17 de gener: Festes de Sant Antoni Abat. El Pi de Ternelles.
    • Març/Abril: Setmana Santa (Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua amb pujada al Puig de Santa Maria).
    • Maig: Corpus Christi. Ball de les Àguiles. Fira de la Mar i Nàutica de Port de Pollença.
    • 16 de juliol: Festes de la Mare de Déu del Carme al Port de Pollença, patrona del Port.
    • 1 i 2 d'agost: Festes de la Patrona de Pollença, la Mare de Déu dels Àngels. Festes dels Moros i Cristians.
    • Novembre: Fira anual de la Tardor (ramaderia, artesania i agrícola).
  • Mercats:
    • Dimecres, al Port de Pollença.
    • Diumenges, a Pollença.

AdministracióModifica

Resultats electorals - Pollença, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Tots per Pollença Bartomeu Cifre 2.065 6 30,09
Junts Avançam Miquel Àngel March 1.996 6 29,09
Alternativa per Pollença Marina Llobera 880 2 12,82
PI Martí Roca 586 1 8,54
Unió Mollera Pollencina André Nevado 555 1 8,09
PP David Alonso 479 1 6,98
GPP Jaume Torrens 203 0 2,96
Total 6.915 17

Pollencins il·lustresModifica

Pollencins d'adopcióModifica

AssociacionsModifica

  • Club Pollença (1910), club esportiu i cultural
  • Fundació Rotger Villalonga
  • Fundació Dionís Bennàssar
  • Fundació Peter Maffay[7]
  • Associacions de la Tercera Edat de Pollença i Port de Pollença
  • ONG Dentistas sobre Ruedas

LlinatgesModifica

Entre els primers pobladors de Pollença, hom hi troba destacats els llinatges Boada, Bonet, Bosc, Castelló, Cifre, Colomes, Company, Domènec, Fornells, Garraf, Garriga, Girona, Magre, Martorell, Marc, Maçanet, Peralada, Reus, Roger, Serra, Sitges, Torrella, Tortosa i Vives.[8]

Actualment, els llinatges pollencins més comuns són Cifre i Cerdà,[9] i també hi destaquen Capllonch, Cànaves, Cantallops, Domingo, Llobera, Martí, Mas, Mulet, Perelló, Picó, Rotger, Rull, Torrandell, Salas, Vicenç, Villalonga i Vives.

Entre els noms de casa, destaquen Can Balaguer, Can Cifre, Can Cuarassa, Can Llobera, Can Costa, Can Cañero i Can Bonnín.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pollença. Història». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 228-240. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Salas Vives, Pere «La invenció del Pont Romà de Pollença». Jornada d'antroponímia i toponímia, XXII, 2009, pàg. 15-26 [Consulta: 7 abril 2020].
  3. Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençuts» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.
  4. «Casa del Temple de Pollença». Monestirs.cat. [Consulta: 7 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 «Les festes». Ajuntament de Pollença. [Consulta: 7 abril 2020].
  6. Boronat i Barrachina, Pascual; Danvila y Collado, Manuel. Los Moriscos españoles y su expulsión (en castellà). vol.1, 1901, p. 210. 
  7. La casa de la fundació Peter Maffay en Pollença (català)
  8. «Pollença». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 229. ISBN 84-8661702-2. 
  9. Ruiz de Galarreta, C «Coll, Barceló, Ramis o Pons, después de García». Última Hora, 14-08-2010 [Consulta: 7 abril 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pollença
Vegeu texts en català sobre Pollença a Viquitexts, la biblioteca lliure.