Obre el menú principal

Pasqual Boronat i Barrachina

erudit, historiador i eclesiàstic valencià

Pasqual Boronat i Barrachina (Penàguila, l'Alcoià, 1866 - València, 1908) va ser un erudit, historiador i eclesiàstic valencià.

Infotaula de personaPasqual Boronat i Barrachina
Biografia
Naixement 1866
Penàguila
Mort 1908 (41/42 anys)
València
Activitat
Ocupació erudit, historiador i eclesiàstic
Modifica les dades a Wikidata

Va pertànyer breument a l'ordre religiosa dels carmelites descalços i fou beneficiat eclesiàstic de la parròquia de Santa Caterina de la ciutat de València. Publicà diversos treballs de caràcter religiós i polític, però d'escassa rellevància. Pel contrari, la seua obra com a investigador és considerable.[1] En efecte, destacà sobretot per la seua obra historiogràfica, amb la publicació en premsa de texts i documents relatius a Joan Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana i altres escriptors valencians. Per encàrrec del Reial Col·legi del Corpus Christi va escriure les seues dues obres historiogràfiques més importants, amb la intenció de reivindicar la figura de l'arquebisbe i virrei de València, Joan de Ribera: Los moriscos españoles y su expulsión. Estudio histórico-crítico (1901) i El beato Juan de Ribera y el Colegio del Corpus Christi (1904). Ambdues obres conserven plena vigència per a l'estudi de l'expulsió dels moriscs, sobretot per l'ampli aparell documental que hi va aportar.

Utilitzà el pseudònim de Luis de Ontalvilla per a les seues col·laboracions periodístiques i per a altres obres com Conservaciones histórico-familiares acerca de la Región valenciana i El Deán Martí. Apuntes bio-bibliográficos, ambdues publicades l'any 1899.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Pasqual Boronat i Barrachina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gran Enciclopedia de la C. V. (en castellà). vol. III. València: Prensa Valenciana, 2005, p. 183. ISBN 84-87502-50-4.