Carolina Michaëlis de Vasconcelos

Carolina Michaëlis de Vasconcelos (Berlín (aleshores formava part de Prússia), 15 de març de 1851[1] - Porto, 18 de novembre de 1925) fou una romanista germano-portuguesa, una de les figures més rellevants per a la filologia portuguesa.

Infotaula de personaCarolina Michaëlis de Vasconcelos
Carolina Michaëlis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1851 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrítica literària, professora d'universitat, lexicògrafa, escriptora, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Coïmbra
Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoaquim de Vasconcelos Modifica el valor a Wikidata
PareGustav Michaelis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHenriette Michaelis Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obraModifica

Carolina Michaelis fou la darrera dels cinc fills del matemàtic Gustav Michaelis. Feu estudis primaris i secundaris però aleshores no estava permès l'accés a la Universitat a les dones, cosa que la dugué a una formació autodidacta en filologia clàssica i romànica i també amb el romanista amic de la família Carl Goldbeck. Des de ben jove va començar a publicar els primers treballs i a intercanviar correspondència amb els romanistes més prestigiosos del moment com Graziadio Isaia Ascoli, Gaston Paris, Adolf Mussafia, Hugo Schuchardt o Friedrich Diez. Va conèixer el seu futur marit també a través de la correspondència sobre temes filològics.

El 1876 es va casar a Berlín amb Joaquim António da Fonseca Vasconcelos, que seria el futur fundador de la història de l'art portuguesa, i es va traslladar a viure a Porto. Allà desenvolupà una important labor filològica, publicant articles i editant textos. És important l'edició del Cancioneiro da Ajuda però treballà sobre molts altres temes, filològics, literaris i també lingüístics, sobretot de temàtica portuguesa però també espanyola.

El 1911 va ser nomenada professora de la Faculdade de Letras de la Universitat de Lisboa. Però va demanar de traslladar-se a Coimbra (la universitat més antiga de Portugal), ja que tenia els lligams familiars a Porto. Va ser la primera dona professora de filologia portuguesa i germànica. El seu nomenament el 1912 a l'Academia de Ciências de Lisboa fou objecte de polèmica pel fet de ser dona.

A més de la tasca filològica es preocupà de l'educació infantil i de l'educació de les dones.

ReconeixementsModifica

En vida, Carolina Michaëlis rebé tres doctorats honoris causa; per les universitats de Friburg de Brisgòvia (1893), Coïmbra (1916) i Hamburg (1923). Se li concedí la insignia d'oficial de la Ordem de Santiago da Espada portuguesa el 1901.

Després de la seva mort, es posà el seu nom a diversos carrers i escoles. També a Porto una estació de metro porta el seu nom. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, s'edità un segell de correus a Portugal.

PublicacionsModifica

  • Poesias de Sá de Miranda, 1885
  • História da Literatura Portuguesa, 1897
  • A Infanta D. Maria de Portugal e as suas Damas (1521-1577), 1902
  • Cancioneiro da Ajuda (2 volums), 1904
  • Dicionário Etimológico das Línguas Hispânicas
  • Estudos sobre o Romanceiro Peninsular: Romances Velhos em Portugal
  • As Cem Melhores Poesias Líricas da Língua Portuguesa, 1914
  • A Saudade Portuguesa, 1914
  • Notas Vicentinas: Preliminares de uma Edição Crítica das Obras de Gil Vicente, 1920-1922
  • Autos Portugueses de Gil Vicente y de la Escuela Vicentina, 1922
  • Mil Provérbios Portugueses

ReferènciesModifica

  1. El seu nom al naixement era Karoline Wilhelma Michaelis

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolina Michaëlis de Vasconcelos