1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

1976

Tipus	any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià	1976 (MCMLXXVI)
Islàmic	1396 – 1397
Xinès	4672 – 4673
Hebreu	5736 – 5737
Calendaris hindús	2031 – 2032 (Vikram Samvat) 1898 – 1899 (Shaka Samvat) 5077 – 5078 (Kali Yuga)
Persa	1354 – 1355
Armeni	1425
Rúnic	2226
Ab urbe condita	2729
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
1973 1974 1975 - 1976 - 1977 1978 1979
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi

Contingut

Esdeveniments

Països Catalans

• 1 de febrer i 8 de febrer, Barcelona: Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 sota el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya, són les primeres grans manifestacions a Catalunya després de la mort del cap de l'estat Francisco Franco Bahamonde
• 28 de març, Barcelona: S'hi celebra el primer congrés del Partit Popular de Catalunya.
• 13 d'abril, València: S'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
• 23 d'abril, Barcelona: S'hi publica el primer número del diari Avui escrit en català.
• 22 de juny, Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil espanyola.
• 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra Civil espanyola.
• 16 de setembre, Perpinyà, Rosselló: Hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
• 17 de setembre, El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistensts, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat.
• 26 de novembre, l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà: s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
• 28 de novembre, Madrid: El rei Joan Carles I signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans.
• 2 de desembre, Barcelona: Obre portes el Teatre Lliure amb l'espectacle Camí de nit, 1854.
• 15 de desembre, Espanya: S'hi celebra el referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, que permeté un cert pluralisme polític.
• 21 de desembre, Barcelona: S'inaugura l'actual Carilló del Palau de la Generalitat.

Resta del món

• 1 de gener, Veneçuela: El govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
• 1 de març, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
• 3 de març, Vitòria, País Basc: Massacre del 3 de març de Vitòria: essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
• 1 d'abril, EUA: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne funden Apple Computer Company.
• 24 de març, Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durarà fins al 1983.
• 2 de juliol: El Nord i el Sud de Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam.
• 17 de juliol, 1 d'agost, Mont-real, Canadà: Se celebren els Jocs Olímpics d'estiu de 1976.
• 25 d'agost, Montevideo: Guillermo Lockhart, model i presentador
• 3 de setembre, Planeta Mart: La nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
• 14 de setembre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: El pres de l'IRA Provisional Kieran Nugent inicia la protesta de la manta per reclamar ser considerat pres de guerra i no criminal comú, tal com havia previst la Special Category Status, abolida el març del mateix any. La protesta escalarà l'any 1978 a la protesta de la brutícia i perdurarà fins a l'any 1981, quan té lloc segona vaga de fam dels presos.
• 15 de desembre: Samoa esdevé membre de l'ONU.

Cinema i televisió

Pel·lícules estrenades enguany

M/d	Direcció	Títol	Gènere
10/28	Jaime Camino	Les llargues vacances del 36	drama històric
09/22	Antoni Ribas	La ciutat cremada	històrica
04/05	Ingmar Bergman	Cara a cara	drama
05/21	Bernardo Bertolucci	Novecento	drama històric
03/02	Tinto Brass	Saló Kitty	drama eròtic
11/03	John Carpenter	Assalt a la comissaria del districte 13	policíac
10/20	Goscinny/Uderzo	Els dotze treballs d'Astèrix	animació
	Sébastien Japrisot	Un mal començament	drama
03/18	Nicolas Roeg	L'home que va caure a la Terra	ciència-ficció
02/08	Martin Scorsese	Taxi Driver	drama
10/	Gerald Thomas	Carry on England	comèdia

Categoria principal: Pel·lícules del 1976

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Dansa i deport

Eusebio, Genovés I i Rovellet, entre altres figures, jugaren en la jornada inaugural del Trinquet de Pedreguer.

• 

Música i ràdio

Discs publicats enguany

M/d	Artistes	Títol	Estil
	Al Tall	Deixeu que rode la roda	folk
	Lluís Llach	Barcelona gener de 1976	cançó

Categoria principal: Discs del 1976

Naiximents i defuncions

Naiximents

Naixements

(ordenats per defecte per llinatges)

M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen
06/08	Montse Castellà Espuny	cantautora	tortosina
07/03	Adrián Celda García	pilotaire	muserenc
	Jesús Huguet Enguita	dibuixant	alberiqueny

Les persones nascudes el 1976 faran 43 anys durant el 2019.

• 23 d'abril, Barcelona: Ferran Cruixent, pianista
• 28 de juny, Igualada, Anoia: Marina Llansana i Rosich, política.
• 2 de novembre, Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana.
• 12 de desembre, Elx: Diana Palazón, actriu valenciana.
• 15 de desembre, Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
• Castelló de la Plana: Mar Arza, artista.
• Alcoi: Anna Boluda, periodista freelance.
• Palafrugell: Iolanda Bustos i Cabezuelo, cuinera

• 

  Adrián de Museros

• 

  Montse Castellà

Resta del món

• 15 de febrer, Torrelavega, Cantàbria, Espanya: Óscar Freire, ciclista espanyol.
• 24 de febrer: Yuval Harari, autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat.
• 20 de març, Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.
• 27 de maig, Bakú, RSS de l'Azerbaidjan: Khadija Ismayilova, periodista d'investigació i locutora de ràdio
• 4 de juny, província de Moscou, Rússia: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític
• 25 de juliol, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno
• 3 de novembre, Roma: Emiliano Reali, escriptor italià.
• 16 de desembre: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana
• Pamplona: Maiorga Ramírez Erro, polític navarrès
• Lió: Camille de Toledo, assagista francès.
• Beirut: Yasmine Hamdan, actriu, cantant i compositora libanesa

• Mariana Cecilio, arquitecta, docent, fotògrafa i artista uruguaiana.
• Celia Barboza, surfista uruguaiana.
• Quimper: Erwan Bouroullec, dissenyador. 
• França, Maxence Caron, escriptor

Defuncions

Entre les morts destacades de l'any estan l'escriptora Agatha Christie, el cineasta Luchino Visconti, el filòsof Heidegger o el polític Mao Tse-Tung.

Països Catalans

• 17 de febrer, Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.
• 6 d'abril, Burguete, Navarra: Oriol Solé Sugranyes, mort per un tret de la Guàrdia Civil quan intentava arribar a la frontera després de participar en la Fuga de Segòvia.
• 31 de maig, Perpinyà, Rosselló: Carme Boatell, lluitadora antifeixista.
• 8 de juny, Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català.
• 15 de juny, Palma, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
• 3 d'agost, Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
• 28 d'agost, Muxía, Galícia, Espanya: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (n. 1897).
• 8 de setembre, Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
• 19 d'octubre, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
• 14 de novembre, Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.

Resta del món

• 12 de gener, Londres, Regne Unit: Agatha Christie, escriptora anglesa. (85 anys).
• 1 de febrer:
  • - Munic, RFA: Werner Heisenberg, físic alemany (n. 1901), premi Nobel de física el 1932 per les seves descobertes en física quàntica.
  • - Rochester, Nova York (EUA): George Hoyt Whipple, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1878).
• 17 de març, Roma, Itàlia:Luchino Visconti, director de cinema italià.
• 17 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n.1895).
• 26 de maig, Todtnauberg (Alemanya): Martin Heidegger, filòsof alemany.
• 9 de setembre, Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong o Mao Tse-Tung, polític xinès, president del país (82 anys).
• 26 de setembre, Mammern (Suïssa): Leopold Ružička, cienhtífic croat-suís, Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1887).
• 18 de novembre, París: Man Ray, artista nord-americà

• Estrasburg: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.

• 19 de desembre, La Spezia: Giuseppe Caselli, pintor italià

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1976

Un any abans / Un any després