Laura Vilagrà i Pons

política catalana

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, Bages, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana, actual consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya[1] des del maig de 2021 i vicepresidenta del govern des de gener de 2024[2]. Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.[3][4]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Laura Vilagrà i Pons

Retrat oficial de Laura Vilagrà (2021) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Laura Vilagrà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Santpedor (Bages) Modifica el valor a Wikidata
7a Vicepresidenta del Govern de Catalunya
23 gener 2024 –
← Jordi Puigneró i Ferrer
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Consellera de la Presidència
26 maig 2021 –
← Meritxell Budó i Pla
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 23 juliol 2021 (renúncia)Ángeles Llive Cruz →

Circumscripció electoral: Barcelona

Delegada territorial del govern a la Catalunya Central
19 gener 2016 – 31 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Juli Gendrau i FarguellAlba Camps i Roca →
Diputada al Parlament de Catalunya
5 desembre 2006 – 28 juny 2011
Alcaldessa de Santpedor
14 juny 2003 – 13 juny 2015
← Josep Santamans i GubianasXavier Codina i Casas →
Consellera comarcal del Bages
1999 – 2003
Regidora de l'Ajuntament de Santpedor
1999 – 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm12597322 Facebook: lauravilagra Twitter: LauraVilagrPons Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Formació acadèmica i laboral modifica

Laura Vilagrà i Pons va néixer al municipi bagenc de Santpedor el 3 de juliol de 1976. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va especialitzar en promoció comercial i turística. Posteriorment va cursar un màster en Direcció Pública a Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Vinculada a la natació a través del Club Natació del seu municipi natal, hi exercí com a monitora d'aquest esport. És membre d'Òmnium Cultural.[3][4]

Ha treballat com a assessora política de càrrecs electes municipals d'ERC. Fou guardonada amb el premi Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) per al jovent emprenedor.[3] El març de 2018 va passar a ocupar la gerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, entitat per a la protecció i la supervisió de les persones incapacitades legalment per raó de malaltia mental, discapacitat intel·lectual o envelliment.[5]

Trajectòria i càrrecs polítics modifica

Vilagrà i Pons va esdevenir membre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i responsable de les seves Polítiques Institucionals entre 2001 i 2002. Va ocupar el seu primer càrrec polític el 1999 com a regidora de l'Ajuntament de Santpedor, municipi del qual en fou la batllessa durant tres mandats locals consecutius, del 2003 al 2015 —aleshores i durant l'inici com la persona més jove a ocupar una batllia a Catalunya. Abandonà la batllia per compte propi al·legant que «és bo que els lideratges no s'eternitzin».[6] Paral·lelament, fou també consellera comarcal del Bages entre el 1999 i el 2003, Secretària de Política Territorial i Medi Ambient entre 2008 i 2009[7] i diputada al Parlament de Catalunya en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011.[3] Un cop finalitzades aquestes etapes, el 2016 fou designada com a delegada territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'àmbit funcional territorial de la Catalunya Central, i ho fou fins a l'aplicació del 155.[3][4]

El setembre de 2019, Vilagrà i Pons fou nomenada gerent del Consell Comarcal del Bages.[8] El novembre de 2020 fou escollida per ocupar la segona posició en la llista d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, que encapçalava el jurista i fins llavors vicepresident del Govern de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia.[9] I va tornar a ser diputada al Parlament de Catalunya en la XIIIª legislatura.

El gener de 2024 Pere Aragonès va nomenar-la vicepresidenta del Govern, amb l'objectiu de reforçar el tram d’aquest any de Govern que tenim per endavant, segons paraules d'Aragonès.[2]

Polèmica pels processos d'estabilització de la Generalitat de Catalunya modifica

El 29 d'abril de 2023 saltà la polèmica pel caos generat en els processos d'estabilització de places de funcionaris de la Generalitat de Catalunya a causa del caos en l'organització dels exàmens d'aquell mateix dissabte. Al llarg de la realització d'aquells exàmens es notificaren nombroses irregularitats, passant per retards en les proves, fet que provocaria que no totes les persones examinades comencessin els exàmens al mateix moment, també les deficiències logístiques davant la falta d'accés als lavabos de les instal·lacions, la cafeteria, i les insuficients aules disponibles per a realitzar les proves. A més s'hi sumà el poc control del personal vigilant de les proves el qual permeté l'entrada i sortida de persones que s'examinaven al llarg de la jornada o que diverses examinants haguessin de realitzar les proves assegudes en escales o col·locant els fulls d'examen sobre una paperera per falta de taules disponibles, a més de persones que per falta d'espai completaren els exàmens cara a cara, entre nombroses d'altres denúncies. També es notificà el retard en la recepció dels exàmens o errors en la distribució. L'oposició en ple al Parlament de Catalunya demanà explicacions al govern per l'organització de les proves.[10]

Laura Vilagrà, llavors consellera de la Presidència, i encarregada de projectes com la Taula de diàleg, els Jocs Olímpics d'Hivern entre d'altres,[11] fou la portaveu del govern en aquella polèmica, i hagué de sortir a donar explicacions sobre per què la Generalitat de Catalunya externalitzà les proves d'estabilització del funcionariat de la Generalitat de Catalunya. El contracte d'externalització, però fou firmat per Núria Cuenca Leon, secretària general del Departament de la Presidència, i Francisco Javier Muñoz Jimenez, en nom i representació de l'empresa Cegos España Learning & Development, amb un contracte adjudicat el novembre i firmat el desembre de l'any 2022. Per acord de Govern, del 2 d’agost de 2022, es va autoritzar a realitzar despeses amb càrrec a pressupostos d’exercici futurs del Departament de la Presidència la contractació de diversos serveis per a la realització dels múltiples processos selectius que hauria de gestionar la Direcció General de Funció Pública, pels imports de 59.906,28 euros l'any 2022, 718.875,33 euros l'any 2023, i 718.875,33 euros l'any 2024, amb un total de 1.497.656,94 euros.[12] Adjudicant a l'empresa Cegos España Learning & Development, les proves amb les condicions d'acord amb les característiques i les condicions que s'encarreguessin de la impressió dels quadernets, l'elaboració i impressió dels fulls de codis de barres, l'elaboració i impressió dels fulls de resposta autocopiatius, de la preparació de sobres etiquetats, la preparació de les caixes etiquetades, transport i entrega dels materials a les diferents ubicacions, la recollida dels fulls de resposta i els quadernets dels exercicis, lectura òptica dels fulls de resposta i obtenció i lliurament dels resultats a l’OSP/SGS, destrucció dels quadernets dels exercicis de cadascuna de les proves ja realitzades, i la vigilància i supervisió dels exàmens.[13] Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, però no supervisà les condicions i si es complien els requisits del contracte.[14] Cegos va cercar personal amb anunci en una ETT, concretament Randstad,[15] el qual tan sols va rebre una formació ràpida de 90 minuts.[16]

Marta Martorell, directora general de Funció Pública, fou rellevada en el càrrec, i seria substituïda per Anna Maria Molina immediatament.[17] El Govern anuncià també que s'haurien de repetir totes les proves d’estabilització de plantilles, en una compareixença posterior a reunir-se amb els representants sindicals de CCOO, UGT i IAC-CATA. També s'anuncià que el govern rescindiria el contracte amb l’empresa encarregada de l’organització de les proves, Cegos, les proves anunciades es realitzarien amb mitjans propis, i les persones afectades serien indemnitzades.[18] L'empresa Cegos per la seva banda assegurà que el govern no va facilitar les condicions adients per poder fer els exàmens, que a la meitat de les aules hi havia més convocants del que corresponia i que hi va haver molts retards en l'entrega de les proves, que no es va disposar dels espais adequats, assignar i distribuir els candidats a les aules i, finalment, elaborar el material dels exàmens, és a dir, els quaderns de preguntes i els fulls de respostes. A més, explicaren que la consellera Vilagrà, no els havia comunicat formalment la rescissió del contracte.[19]

La data anunciada per la repetició dels exàmens seria l'1 de juliol pels Agents Rurals, execució penitenciària, i laborals transversals, mentre que el 8 de juliol es repetiria l'examen de la resta de funcionaris.[20]

Línia de temps de la trajectòria política i professional modifica

Consellera de presidència del Govern de CatalunyaGerent del Consell Comarcal del BagesGerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de ComabellaDelegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya CentralDiputada al Parlament de CatalunyaAlcaldessa de l'Ajuntament de SantpedorConsellera comarcal del BagesRegidora de l'Ajuntament de SantpedorSecretària de Política Territorial i Medi Ambient d'ERCResponsable de Polítiques Institucionals de les Joventuts d'Esquerra Republicana de CatalunyaMembre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya

Referències modifica

  1. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 «El president Aragonès nomena Laura Vilagrà vicepresidenta del Govern i Sergi Sabrià viceconseller d'Estratègia i Comunicació» (en anglès). Govern de Catalunya, gener 2024. [Consulta: 24 gener 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Perfil i trajectòria professional dels alts càrrecs de l'Administració del Consell Comarcal del Bages» (PDF). Consell Comarcal del Bages, 10-10-2019. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2020 [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2021].
  5. «La Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella incorpora Laura Vilagrà com a gerent | NacióManresa». Nació Manresa, 05-03-2018. [Consulta: 1r desembre 2020].
  6. Fernàndez, Marina. «Vilagrà, número dos d'ERC el 14-F: una aposta per la gestió del mentrestant». ElNacional.cat, 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  7. «Laura Vilagrà». Fundació Irla, n.d. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 1r desembre 2020].
  8. NacióManresa. «Laura Vilagrà, escollida nova gerent del Consell Comarcal d'entre dinou candidatures | NacióManresa». Nació Digital, 17-09-2019. [Consulta: 1r desembre 2020].
  9. «Laura Vilagrà, ex-batllessa de Santpedor, serà la número 2 d'ERC a les eleccions del 14-F». Vilaweb, 30-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  10. «Exàmens equivocats, retards i queixes en les oposicions per ser funcionari de la Generalitat». 324, 29-04-2023 [Consulta: 5 maig 2023].
  11. Rexach Fumanya, Josep «Laura Vilagrà, a la corda fluixa». Vilaweb, 02-05-2023 [Consulta: 5 maig 2023].
  12. «Qui és el responsable del caos a les oposicions a funcionari? Els detalls del contracte». 324, 02-05-2023 [Consulta: 5 maig 2023].
  13. «Informació de la publicació». Plataforma de Serveis de Contractació Pública. [Consulta: 5 maig 2023].
  14. 324cat. «Qui és el responsable del caos a les oposicions a funcionari? Els detalls del contracte», 02-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  15. «Què és Cegos, l'empresa que ha convertit les oposicions en un caos?». [Consulta: 6 maig 2023].
  16. Ubieto, Gabriel. «El personal que va vigilar el fiasco de les oposicions només va rebre 90 minuts de formació», 05-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  17. NacióDigital. «El Govern fulmina la directora general de Funció Pública després del caos en les oposicions». [Consulta: 6 maig 2023].
  18. «El govern anuncia que es repetiran totes les proves fetes dissabte i en detalla el nou calendari». [Consulta: 6 maig 2023].
  19. 324cat. «L'empresa Cegos carrega contra la Generalitat i l'acusa d'"incompliments" en les oposicions», 04-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  20. 324cat. «El govern demanarà a Cegos una indemnització d'un milió d'euros pel caos a les oposicions», 05-05-2023. [Consulta: 6 maig 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Vilagrà i Pons


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Santamans i Gubianas
Alcaldessa de Santpedor
 

2003-2015
Succeït per:
Xavier Codina i Casas