Pla territorial general de Catalunya

marc global d'ordenació del territori de Catalunya

El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març.[1]

Àmbits funcionals territorials de Catalunya.
  Alt Pirineu i Aran
  Àmbit metropolità
  Camp de Tarragona
  Comarques Centrals
  Comarques Gironines
  Penedès
  Ponent
  Terres de l'Ebre

Els seus objectius són la definició de:

  • Les zones homogènies segons el potencial de desenvolupament i la seva situació socioeconòmica.
  • Els nuclis de població que poden exercir una funció reequilibradora del territori.
  • Els espais naturals a conservar.
  • Les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que s'hagin de conservar o ampliar.
  • Els emplaçaments idonis de grans infraestructures (transport, sanejament i equipaments d'interès general).
  • Els àmbits d'aplicació dels Plans Territorials Parcials, definits per agregació de comarques.

Els sistemes de propostes del pla són a tres nivells:

  • Definició d'àrees bàsiques territorials (ABT) constituïdes per l'agrupació de municipis amb poca població com a llindar mínim de cobertura territorial per als equipaments col·lectius (salut, sanejament, educació, esport...)
  • Estudi dels grans sistemes urbans com a àrees de cohesió i d'influència del seu entorn territorial.
  • Definició dels àmbits funcionals territorials (AFT) constituïts per agrupacions de comarques i de sistemes urbans.

Sistemes urbans

modifica

El Pla fa un estudi exhaustiu dels sistemes urbans definits a partir de la mobilitat laboral que permet establir unes àrees de cohesió del territori sobre les que es fonamenten les estratègies de reequilibri territorial. Es distingeixen dos grans grups subdividits en diferents nivells:

Àmbits funcionals territorials

modifica

Els àmbits funcionals territorials (AFT) estan definits com a agrupació de comarques a partir d'un sistema urbà central i uns sistemes urbans amb cert grau de dependència. Els àmbits funcionals són les àrees de planificació que serveixen com a marc per la definició dels Plans Territorials Parcials. Les diverses Conselleries de la Generalitat de Catalunya han anat adaptant els seus serveis en els àmbits funcionals, i serveixen de base per la publicació de les dades estadístiques de la Generalitat. Són els següents:

El Pla territorial general de Catalunya preveia sis àmbits funcionals, però es va modificar mitjançant la Llei 24/2001, de 31 de desembre, reconeixent l'Alt Pirineu i Aran com a nova àrea funcional diferenciada de l'àmbit de Ponent.[3] La Llei 23/2010, del 22 de juliol, va ampliar els àmbits a vuit amb la creació de l'àmbit funcional del Penedès amb l'excepció dels municipis de l'Anoia que manifestessin seguir adscrits a l'Àmbit de les Comarques Centrals.[1]

Àmbit funcional Habitants
Metropolità 4.772.130
Comarques Gironines 736.965
Camp de Tarragona 517.661
Terres de l'Ebre
Ponent 364.173
Comarques Centrals
Alt Pirineu i Aran 75.274
Penedès 470.303
Alt Ter (regió reivindicada com a futura vegueria) 196.722

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Departament de la Presidència «Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per a fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5681, 29-07-2010 [Consulta: 24 novembre 2010].
  2. «Set municipis anoiencs reivindiquen l'Alta Segarra». anoiadiari.cat, 19-01-2010. [Consulta: 24 novembre 2010].
  3. «Aprovació del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran». Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 25 març 2008].

Vegeu també

modifica