Vilanova i la Geltrú

municipi de Catalunya, capital del Garraf

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilanova i la Geltrú
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 13′ 27″ N, 1° 43′ 33″ E / 41.224277°N,1.725905°E / 41.224277; 1.725905
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaGarraf Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalVilanova i la Geltrú Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població68.854 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.025,12 hab./km²)
Llars127 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicivilanoví, vilanovina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície34 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud22 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Antoni Abat i Mare de Déu de les Neus
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Luis Ruiz López (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08800 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08307 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT083073 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
País Valencià Vila-real (País Valencià)
Cuba Matanzas (Cuba)
Occitània Mérignac (Occitània)

Lloc webvilanova.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

 
Vilanova i la Geltrú i les viles veïnes.

El terme municipal és limitat al nord per Canyelles, a l'est per Sant Pere de Ribes, al sud per la mar Mediterrània, a l’oest per Cubelles i al nord-oest pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès. El terme comprèn, al nord i al nord-oest, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori. La façana marítima fa uns 6 km. El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú. Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per exemple la Masia d’en Cabanyes, el Pi Torrat, el Racó de Santa Llúcia, l’Aragai o la Torre del Veguer, entre d’altres.

Vilanova i la Geltrú és el centre de comunicacions de la comarca. Hi passen la carretera C-31, que connecta amb el Baix Llobregat i el Baix Penedès, la C-15, que comunica amb Vilafranca i Igualada, la C-246a que connecta amb Cubelles i Sitges, i dues carreteres locals que porten fins a Sant Pere de Ribes i Olivella, d’una banda, i amb Castellet i la Gornal, de l’altra. Passa per la vila el ferrocarril que va de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i també és Vilanova l’origen i final d’algunes línies que van en direcció Barcelona, cosa que fa molt fàcil el desplaçament amb aquest mitjà. Cal no oblidar el port de Vilanova, que combina l’activitat pesquera amb l'esportiva i la comercial.[1]

Història modifica

Segons la llegenda, Vilanova de Cubelles va ser fundada com a resposta als mals usos que duia a terme el senyor feudal, des de la seva residència a la Geltrú (dret de cuixa)[cal citació]. Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora el mar, a territori de Cubelles, i fundessin Vilanova prop Cubelles, o de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li va concedir la Carta-Pobla (1274).

A mitjans del segle xviii, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important, un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.

És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D'aquesta manera, a principis del segle xix, apareixen els jardins del Tívoli i d'altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l'Havana Xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.

El 1804 Pere Gumà va erigir el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.

Durant el segle xix la ciutat es transforma en una població industrial, procés iniciat amb la instal·lació d'una fàbrica a la Rambla el 1839 i posteriorment afectat per l'arribada del ferrocarril a la vila, que implicarà amb el temps la creació d'infraestructures culturals com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[2]

Cap a 1840, el frenòleg Marià Cubí imparteix diverses xerrades al poble, on té un èxit aclaparador. És a Vilanova on es crea la primera associació de frenologia composta únicament per dones.[3] També es publica una revista frenològica, per tal de difondre el coneixement sobre aquesta tècnica.[4]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
14971553  17871887190019201950197020102023  
97127  6.16113.81111.85613.72019.48335.71466.53268.854  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Economia modifica

 
L'edifici Neàpolis

L'actual Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (pertanyent a la UPC) és des de l'any 1902 un important suport estructural de la ciutat. També disposa del Campus Universitari de la Mediterrània, que té l'objectiu principal d'ajudar a cobrir les limitacions de l'actual formació universitària en temes marítims i posar les bases per a la creació de plataformes de debat, intercanvi i investigació en l'àmbit social i cultural tenint com a referència el context mediterrani.

Un dels pols on s'uneix la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) és l'Edifici Neàpolis. Aquest edifici, projectat per l'arquitecte català Oriol Bohigas i Guardiola, forma part de l'European Network of Living Labs (ENoLL) i es defineix com “una agència d'innovació de la tecnologia, el disseny i l'esperit empresarial”. Durant l'any 2012 celebra el seu primer aniversari de la creació del Centre de Coworking, espai des del qual s'aposta clarament per l'emprenedoria, coincidint amb l'any internacional de les Cooperatives reconegut per les Nacions Unides. Neàpolis també ha estat lloc d'acollida l'any 2011 del Genmob, el primer congrés de telefonia intel·ligent de Catalunya.

Vilanova i la Geltrú té el tercer port en importància de Catalunya i un dels principals ports pesquers de Catalunya,[5] amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú provinents de l'antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l'any 1579), i es constitueix en 1921 el nou Pòsit de Pescadors, on actualment es pot fer la compra directa del peix a través d'Internet. Vilanova i la Geltrú també disposa d'una estació nàutica on se celebren competicions nàutiques de caràcter nacional i internacional.

Transport modifica

Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com a Autopista Pau Casals; l'autopista del Garraf, que uneix l'aeroport de Barcelona - el Prat; l'autovia C-15, coneguda també com l'Eix Diagonal, que uneix la ciutat de Manresa, i l'autopista de la Mediterrània amb la mar Mediterrània.

L'estació de ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, construïda entre el 1882 i el 1884 pel mestre d'obres i director de camins Jeroni Granell i Mundet, disposa de connexió ferroviària que uneix a la imperial ciutat romana de Tarragona, a la ciutat de Tortosa, a la ciutat de Reus, i amb les terres de ponent, connecta amb la ciutat de Lleida. A l'estació de Vilanova i la Geltrú hi ha també un servei de rodalia de Barcelona, l'R2 Sud (Barcelona Estació de França - Sant Vicenç de Calders), operada per Renfe Operadora.

Vilanova i la Geltrú            

Cultura modifica

Festes i tradicions populars modifica

 
Tres Tombs a Vilanova i la Geltrú

El 17 de gener, per Sant Antoni (copatró de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per ser beneïts.

Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional.

El 5 d'agost se celebra la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa Juanita i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball d'en Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el Ball de Cintes, la moixiganga, la colla de castellers Bordegassos de Vilanova, els falcons i altres.

Per Nadal són tradicionals les representacions dels Pastorets, al Teatre Círcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal.

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.

 
Teatre Principal

A més, s'hi organitzen diversos festivals artístics i musicals: el Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (o FIMPT), que se celebra des de 1981 i que és el festival de músiques ètniques (músiques del món) de més llarga trajectòria d'Espanya, i altres festivals anuals com el Nowa Reggae Festival (des de 2006), l'Ateveu (2007-) El Tingladu (2005-) o el Vida Festival (2014-).

Museus i biblioteca modifica

Un museu representatiu de la ciutat és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, llegat de la persona que li dona nom. Un altre museu de la ciutat és Can Papiol en un edifici d'estil neoclàssic ben conservat. També hi ha el Museu del Ferrocarril de Catalunya i un Centre d'Interpretació del Romanticisme, a la Masia d'en Cabanyes. Al Parc de Ribes Roges hi ha un circuit de ferrocarril en miniatura (via de 127 mm d'amplada)[nota 1] on els festius hi circulen trens de vapor/benzina/elèctrics, passejant grans i petits.[6] Pel que fa al patrimoni mariner, la ciutat compta des del juliol de 2016 amb l'Espai Far.[7] Ubicat al recinte del Far de Sant Cristòfol, aquest museu engloba el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, el bot de salvament Víctor Rojas i el Museu de curiositats marineres Roig Toquès.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell és una biblioteca pública del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.[8] Fou inaugurada l'11 d'abril de 2003. És un servei públic municipal obert a tota la població i que alhora ofereix un servei de proximitat als habitants de la zona de ponent de la ciutat. La seva funció principal és donar accés a la informació, local i global, suport a la formació i promoció de la lectura i la cultura.[9] La ciutat posà el nom del pintor a la biblioteca, ja que es considerava un gran amant de la literatura, fet que es reflecteix en l'extens fons bibliogràfic que la família donà a la biblioteca.[10]

Societat modifica

Vilanova i la Geltrú es una població amb un teixit social actiu i fortament vinculat als esdeveniments culturals de la ciutat fins al punt d'esdevenir-ne clau en la seva organització. Històricament, la societat vilanovina ha usat l'associacionisme com a mecanisme d'organització social, esbarjo cultural, vinculació veïnal i acció política. És sobretot a partir del segle xx, amb el moviment cultural de la Renaixença catalana, que les societats recreatives i culturals privades passen a tenir un paper important en la vida cultural de la ciutat i ploriferen els espais d'oci com el Cercle Artesà, l'Orfeó Vilanoví, La Sala, o altres locals privats. Posteriorment, les rivalitats entre associacions i la rica oferta cultural vilanovina fan créixer i arrelar aquesta dinàmica associativa.[11]

Al llarg de la història moltes han estat les associacions o entitats importants a la ciutat, destacant-ne algunes de centenàries que perduren fins a l'actualitat com el Foment Vilanoví, la Cofradia de Pescadors, La Unió Vilanovina o el Círcol Catòlic. A partir de la transició democràtica espanyola, el teixit associatiu es refà i creix amb el naixement d'entitats noves que agrupen centenars de socis com l'A.E. Talaia, l'Agrupació de Balls Populars, els Bordegassos de Vilanova, A.S. Dansaires Vilanovins, la Gran Penya i diverses associacions de veïns. Ja entrat el segle xxi, el teixit associatiu es reforça amb noves entitats de caràcter juvenil com La Medusa o Can Pistraus. Totes elles aporten un gran capital humà a l'organització d'events culturals i festius a la ciutat de forma regular.

Un exemple en són les més de 70 entitats que conformen la Federació d'Associacions pel Carnaval [1], una de les festes organitzades de forma més massiva i directa per la societat civil, la quantitat de locals socials i actes públics autogestionats per diversos col·lectius d'associats, o les prop de 300 associacions inscrites en el Registre d'Entitats de l'ajuntament [2] en l'actualitat.

En el món de l'esport, destaquen clubs que han competit a nivell nacional com el Club Patí Vilanova (fundat al 1951) i el Club de Futbol Vilanova (fundat al 1951) i events importants com la Cursa popular (1979-) i la Mitja marató Ciutat de Vilanova.

En el camp de la comunicació la ciutat és bressol d'una de les capçaleres periodístiques més antigues de la premsa local escrita, el Diari de Vilanova (fundat al 1850 i descontinuat al 2018). Desde el 1989 disposa d'una emissora municipal de televisió anomenada Canal Blau que emet també ràdio i continguts, tot i que al llarg de la seva història ha tingut altres emissores radiofòniques destacades com la desapareguda Ràdio Vilanova (1932-1954).

Vilanovins il·lustres modifica

Categoria principal: Vilanovins

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. gestionat per AFEVI

Referències modifica

  1. «Vilanova i la Geltrú». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 13 juliol 2021].
  2. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 19. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  3. «Mariano Cubí, propagador de la frenología en España. Con una breve recuerdo del auge y caída de la frenología». [Consulta: 14 abril 2021].
  4. «Revista frenológica : publicación destinada a difundir en todas las clases de la sociedad el conocimiento de la frenología ...». Revista frenológica : publicación destinada a difundir en todas las clases de la sociedad el conocimiento de la frenología ..., 1852-1854.
  5. «Vilanova té un dels tres ports pesquers més importants de Catalunya». La Fura, 21-11-2012. Arxivat de l'original el 2015-10-26. [Consulta: 27 març 2012].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 135. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. «Vilanova i la Geltrú inaugura el Espai Far como una “puerta de la cultura y el patrimonio”». La Vanguardia.
  8. «Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Armand Cardona Torrandell». Diputació de Barcelona - Biblioteca Virtual. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  9. «Web de la Biblioteca». [Consulta: 10 maig 2013].
  10. «Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Armand Cardona Torrandell». Diputació de Barcelona. [Consulta: 17 agost 2020].
  11. «Programa de Carnaval 2017: Des dels inicis fins a la postguerra». Ajuntament de Vilanova. [Consulta: 24 maig 2018].
  12. «L'Ajuntament nomena Josep Joan Llorens Domingo Fill Predilecte de la Ciutat». Arxivat de l'original el 2011-02-17. [Consulta: 24 gener 2011].

Bibliografia modifica

  • Garí, P. Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
  • Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova i la Geltrú