Gegants de Vilanova i la Geltrú

Gegants de Vilanova i la Geltrú

Els Gegants de Vilanova i la Geltrú són tres parelles de gegants que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera.

Infotaula gegantGegants de Vilanova i la Geltrú
Gegants de Vilanova i la Geltrú
Gegants de Vilanova i la Geltrú
Any1948
Documentat1709
PoblacióVilanova i la Geltrú
DetallsGegants moros
Gegant de la Porra i Geganta Gran[1]
Alçada4m 75cm / 4m 55cm
Pes110 kg / 90kg
Hereu o pageset / Pubilla o pageseta[1]
Alçada3m 50cm / 3m 35cm
Pes45 kg / 40kg
Ulderich i Guisla
Alçada3m 40 cm
Modifica les dades a Wikidata
Gegants petits de Vilanova i la Geltrú
Gegants de la Geltrú


Gegants grossosModifica

Els primers gegants de Vilanova i la Geltrú apareixen documentats per primera vegada el 1709 en un escrit en què es documenta el pagament de pintar el gegant per la festa del Corpus.[2][3] El gegant ja duia un gran porra i la geganta un gipó de peixera de puntes.[4] Amb els anys pateixen transformacions i reformes, canvien de vestuari i d'aspecte.[5] El 1902 van prendre part en el concurs de Gegants de Barcelona, on van guanyar la medalla d'or i diploma d'honor als "Gegants més alts de Catalunya". Amb els anys les figures es van anar deteriorant, fins que a començament de la dècada de 1930 deixen de sortir al carrer i el 1937 es van fer malbé del tot.[6] No serà fins a 1948, quan sota l'impuls de gent procedent del Foment Vilanoví, es recuperin els gegants amb un projecte elaborat per E.C. Ricart. Seran construïts a la casa El Ingenio de Barcelona. El 1961, 1983, 1998 i 2005 són restaurats.[4]

Hereu i pubillaModifica

El 1771 se'ls afegí una nova parella de gegants que foren estrenats durant la benedicció de la primera part de la construcció de l'església de Sant Antoni. Aquests gegants foren construïts per Francesc Amich de Barcelona[7] i tenien aparença de fadrins de casa adinerada.[6] Amb els anys patiren nombroses restauracions, la darrera de les quals va tenir lloc el 1916, quan passaren a tenir imatge de pagesos catalans. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil van desaparèixer, juntament amb el drac i les mulasses quan havien d'assistir a la inauguració de l'Olimpíada Popular de Barcelona.[4] El 1948, sota l'impuls de gent procedent del Foment Vilanoví, es recuperen els gegants amb un projecte elaborat per Lluís Sabadell. Seran construïts a la casa El Ingenio de Barcelona. El 1996 i 2001 se li canviaren els vestits i el 2008 se'ls hi restaurà els caps.[7]

Gegants de la GeltrúModifica

El 1940 Salvador Juncosa va pagar una parella de gegants, que foren estrenats per les festes de Corpus de la Geltrú. Anaven abillats amb indumentària reial, de color verdós i d'escassa vistositat.[8] Aquell mateix any s'incorporen a la festa major de Vilanova, però amb la recuperació de les dues parelles de gegants el 1948 aquests van passar a un segon pla. El 1951 foren cedits a la Parròquia de la Geltrú i el 1957 van actuar per darrera vegada, ja que poc després foren venuts a l'Ajuntament de La Garriga.[9][10] El 1971 un grup de geltrunencs van decidir recuperar aquests gegants, que foren estrenats per la Festa Major de la Geltrú, l'agost de 1972. Representaven els vells feudals del castell de la Geltrú i es van batejar com a Ulderich i Guisla.[11] El 1997 el gegant pateix un accident i queda molt malmès. Això farà que fins al 2000 deixin de sortir. Aquell any s'encarrega una nova parella de gegants similars als originals, però més ben equilibrats i amb les formes més arrodonides, al Taller el "Drac Petit" de Terrassa.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú». vilanova.cat. [Consulta: 18 març 2017].
  2. Ara vénen els Gegants. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 9788496349988 [Consulta: 18 març 2017]. 
  3. Güell i Cendra, Xavier «Els músics dels Gegants de Vilanova (I) Els ministrils del segle XVIII». La Porra: revista de cultura popular i tradicional, 8, abril 1997, pàg. 11-16.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gegants de museu. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 21-23 [Consulta: 18 març 2017]. 
  5. Güell i Cendra, Xavier «Notícies dels Gegants de Vilanova d'entre 1725 i 1739». La Porra: revista de cultura popular i tradicional, 13, febrer 1999, pàg. 9-11.
  6. 6,0 6,1 Comissió Municipal de Cultura Popular «Festa Vilanova i la Geltrú. Carpeta Fotogràfica». Gràfiques Ferpala, 1990 [Consulta: 18 març 2017].
  7. 7,0 7,1 «petits Història dels Gegants Petits de Vilanova i la Geltrú». www.gegantsvilanovailageltru.cat. [Consulta: 4 maig 2017].
  8. Ferrer i Soler, Albert. Llibre dels gegants i demés entremesos populars de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila, 1964, p. 28-29 [Consulta: 4 maig 2017]. 
  9. Miralles, Eloi «Els gegants vilanovins de can Juncosa són a La Garriga». La Porra. Revista de cultura popular i tradicional [Vilanova i la Geltrú], 4, gener 1996, pàg. 10-12.
  10. Pascual i Masana, Josep «Els gegants de Vilanova». La Porra. Revista de cultura popular i tradicional [Vilanova i la Geltrú], 2, abril 1995, pàg. 10-12 [Consulta: 4 maig 2017].
  11. 11,0 11,1 «Història dels Gegants Petits de Vilanova i la Geltrú». www.gegantsvilanovailageltru.cat. [Consulta: 4 maig 2017].

BibliografiaModifica

  • Ara vénen els Gegants. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 9788496349988 [Consulta: 18 març 2017]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants de Vilanova i la Geltrú