La Garriga

municipi de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Garriga».

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Garriga
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 40′ 49″ N, 2° 17′ 00″ E / 41.68039°N,2.28333°E / 41.68039; 2.28333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Garriga Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població17.052 (2023) Modifica el valor a Wikidata (907,02 hab./km²)
Llars53 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGarriguenc, garriguenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCongost Modifica el valor a Wikidata
Altitud252 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMeritxell Budó i Pla Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08530 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08088 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080885 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblagarriga.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Ubicada al nord de la comarca del Vallès Oriental, sota la imponent presència del turó de Santa Margarida, és la principal porta d'entrada de comunicacions viàries venint de la comarca d'Osona, juntament amb el Figaró. Forma part del Parc Natural del Montseny.

D'origen tradicionalment agrícola, el poble va experimentar un fort creixement per mor de la immigració a partir dels anys 60 del segle xx, així com més tard al moviment demogràfic en cerca de residència cap a la perifèria de Barcelona produït els darrers anys del segle xx i començament del segle xxi.

El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, el qual ha estat recuperat ambientalment en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys. A l'alçada dels ponts del Figaró, el riu té una resclosa de la qual neix el rec Monar,[1] un curs d'aigua per accionar el molí de can Blancafort, al nord de poble, i que amb el transcurs dels segles es va allargar per regar els camps, se'l va fer travessar el poble de nord a sud i va determinar l'existència de carrerons petits i estrets, típics d'una part del centre de la població. Encara avui en dia, el rec, en gran part soterrat, condueix l'aigua per sota les cases del poble.

La població és connectada amb l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic, la circumaval·lació va ser inaugurada el dia 2 de juliol de l'any 1966. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

En l'estructura urbanística del poble destaca fortament el Passeig, una via urbana oberta el 1878 de gairebé un quilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents del parc de la Devesa de Girona. És l'avinguda més senyorial de la Garriga.

 
El Passeig de la Garriga
 
Catifes de Corpus

La Garriga ha estat molt coneguda les últimes dècades del segle xx, arreu de Catalunya, per la indústria del moble, així com per les aigües termals, pels edificis modernistes d'estiueig i per les catifes de flors que s'hi fan durant la festa del Corpus Christi (Per Corpus, la Garriga fa olor de flors).[2]

La situació geogràfica, el clima amable i el bon sentit artístic de l'arquitectura modernista han fet de la Garriga un indret residencial destacable dins la comarca del Vallès Oriental.

Topònims

modifica

Llista de topònims de la Garriga

Vida cultural i associativa

modifica

Entre els anys 1911 i 1914, s'hi organitzaren les multitudinàries representacions teatrals del Teatre de la Naturalesa al bosc de Can Terrers, situat al sud de la capella romànica de la Mare de Déu del Camí. Inspirades pel corrent modernista, van ser organitzades per un grup d'intel·lectuals i artistes com a promoció de la zona que, amb el reclam del termalisme i les facilitats del ferrocarril, havia esdevingut un lloc d'estiueig de moda a començament del segle xx.

El Museu Biblioteca Fundació Maurí, al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, historiador i fill predilecte de la Garriga.[3]

Actualment, nombroses entitats socials, culturals i esportives donen a la població una rica xarxa participativa.[4]

Equipaments culturals

modifica

Entre d'altres hi ha el Teatre de La Garriga, el Patronat o la Biblioteca Núria Albó.

Història

modifica

En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'edat del bronze, ibèrics i romans.

La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que els romans s'hi establissin entre els segle i aC i iv, tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil·la romana avui coneguda com a Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès o masies.

Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions, el terme restà uns segles abandonat. No és fins al segle ix que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l'edat mitjana va créixer de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjan segle xiv no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual placeta de Santa Isabel, el que constitueix el nucli primitiu de la vila.[5] El poble va créixer, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antiga via romana, el Camí Ral, que des del Vallès s'endinsava seguint la vall del Congost a la plana osonenca.

 
Antic emplaçament de l'hostatgeria d'en Centelles, a la placeta de Santa Isabel

La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi feu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí l'Humà i la reina Maria de Luna. Van venir per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'en Centelles, al voltant de l'actual placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successió espanyola, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans, encapçalats per Josep Moragues, contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sufocar la rebel·lió a la plana de Vic.

Durant la segona meitat del segle xix, la Garriga es beneficià de la situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.

La situació propera a Barcelona, el clima, i la presència d'aigües termals en van fer un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana al començament del segle xx, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població. Aquest fenomen va dur les autoritats locals a redissenyar el centre de la vila i a planificar un eixample al voltant d'un nou passeig que fomentaria la construcció de torres modernistes, eclèctiques i noucentistes amb jardí.

Durant la Guerra civil espanyola, la Garriga patí primer importants actes de violència revolucionària contra persones conservadores i catòliques i més tard rebé importants contingents de refugiats d'altres contrades d'Espanya, sobretot nens i famílies senceres, que augmentaren la carència alimentària de la població. Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista els últims dies de la guerra. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrera l'estació de tren, al qual es fan visites guiades.

Els anys seixanta del segle xx, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que feu incrementar notablement la població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta, que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).

Més tard, les seves bones condicions geogràfiques, climàtiques i socials han consolidat el poble com un lloc de residència per a classes socials mitjanes i altes amb l'activitat laboral a l'àrea de Barcelona.

Patrimoni històric, artístic i arquitectònic

modifica
 
L'església parroquial de la Garriga

La vil·la romana de Can Terrers

modifica

La vil·la romana de Can Terrers, construïda al segle i aC es troba al sud del terme. Era un edifici d'uns dos cents metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals de l'època romana més rellevants del patrimoni cultural català. És senyalitzada i es pot visitar.

L'església de la Doma

modifica

L'antiga església parroquial de la Doma és un dels monuments més interessants. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga l'interessant retaule de Sant Esteve Protomàrtir, d'estil gòtic i dedicat al patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals.

L'ermita de Santa Maria del Camí

modifica

L'ermita de Santa Maria del Camí, al costat del mas de Can Terrers, és una ermita d'origen romànic del segle x, si bé l'actual edifici respon a modificacions fetes al segle xii.

Al costat de la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona en el marc de la seva política repobladora. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós.

El modernisme a la Garriga

modifica

L'arquitectura modernista és prou representada tant en obra civil com en les cases jardí d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall, amb més d'un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934. També hi podem trobar obra representada de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, com ara la Casa Furriols.[6]

Política

modifica

Llista d'alcaldes i alcaldesses des de 1979

modifica

Article principal: Llista d'alcaldes de la Garriga

# Imatge Alcalde Inici mandat Fi de mandat Partit polític
 
Núria Albó i Corrons 19 d'abril de 1979 9 de juny de 1987 Partit dels Socialistes de Catalunya
 
Alfred Vilar i Serra 30 de juny de 1987 24 de maig de 2003 Convergència i Unió
 
Miquel Pujol i Jordà 4 de juny de 2003 26 de maig de 2007 Esquerra Republicana de Catalunya
 
Meritxell Budó i Pla 16 de juny de 2007 27 de març de 2008 Convergència i Unió
 
Neus Bulbena i Burdó 27 de març de 2008 21 de maig de 2011 Partit dels Socialistes de Catalunya
 
Meritxell Budó i Pla 11 de juny de 2011 23 de març de 2019 Convergència i Unió
 
Jordi Pubill i Sauquet 23 de març de 2019 15 de juny de 2019 Partit Demòcrata Europeu Català
 
Dolors Castellà i Puig 15 de juny de 2019 17 de juny de 2023 Esquerra Republicana de Catalunya
 
Meritxell Budó i Pla 17 de juny de 2023 En el càrrec Junts per la Garriga

Eleccions municipals 2019

modifica
Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Dolors Castellà i Puig 2.656 31,38% 6
Junts per la Garriga Jordi Pubill i Sauquet 2.519 29,76% 6
Candidatura d'Unitat Popular- Alternativa municipalista Josep Tarradas i Dulcet 1.088 12,86% 2
Partit dels Socialistes de Catalunya Àlex Valiente Almazan 1.016 12,01% 2
Ciudadanos Ángel Guillén Deu 660 7,80% 1
La Garriga en Comú - En Comú Podem-Guanyem el Canvi Carme Pérez Farrerons 294 3,47% 0
Podem Manu Gonzalez Martinez 143 1,69% 0
Vots en blanc 87 1,03%
Total vots vàlids i regidors 8.463 100 % 17
Vots nuls 44 0,36%**
Participació (vots vàlids més nuls) 8.507 68,84%**
Abstenció 3.850 31,16%**
Total cens electoral 12.357 100 %**
Font: Resultats electorals publicats per l'Ajuntament de la Garriga.[7]

(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Fills i filles il·lustres de la Garriga

modifica
 
El campanar de l'església parroquial de Sant Esteve
 
La Font de can Santadigna, de l'arquitecte Raspall

Residents il·lustres a la Garriga

modifica

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
43 52 53 773 1.188 1.518 1.585 1.732 1.767 2.162

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.427 3.115 3.380 3.517 4.121 6.558 8.164 9.273 9.592 9.592

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.476 10.929 11.547 12.333 12.923 13.942 14.585 15.069 15.472
15.762

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
15.912
16.227
16.668
16.788 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Referències

modifica
  1. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Centre de visitants La Garriga, 2022.
  2. «Corpus La Garriga». Associació Cultural Corpus la Garriga.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Directori d'entitats de la Garriga». Consistori de la Garriga. [Consulta: 18 març 2023].
  5. Darreres troballes arqueològiques a la Garriga[Enllaç no actiu]
  6. Lluís Cuspinera. Guia arquitectònica de la Garriga. Obra cultural de la Caixa. ISBN 84-500-2806-X
  7. «Resultats Eleccions locals i europees 26 maig 2019 a la Garriga». [Consulta: 6 abril 2020].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica