Viquipèdia

Partit Demòcrata Europeu Català

partit polític social-liberal i independentista català
No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És considerat el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[1] i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».[2]

Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Dades
Nom curtPDeCAT Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
catalanisme
republicanisme
proeuropeisme
socioliberalisme
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConvergència Democràtica de Catalunya (2016) Modifica el valor a Wikidata
Creació10 juliol 2016
Activitat
Membre deAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membres12.700 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDavid Bonvehí i Torras (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalMaria Àngels Chacón i Feixas (2021–2021) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2016–2020)
Fòrum Demòcrata (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part deJunts pel Sí (2016–2017)
Junts per Catalunya (2017–2020) Modifica el valor a Wikidata
Diputats al
Parlament
0 / 135
Diputats al
Congrés
4 / 48
Regidors a
Catalunya
3.186 / 9.069
Denominació anterior
Partit Demòcrata Català (2016–2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpartitdemocrata.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pdemocratacat Twitter: Pdemocratacat Instagram: pdemocratacat Youtube: UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ Flickr: 143135689@N04 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El procés independentista català ha fet que diversos partits polítics catalans s'hagin replantejat part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[3] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.

Congrés fundacionalModifica

 
Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català.

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[4] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[5] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[6][7] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest escull, ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[8]

EstructuracióModifica

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[9] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[10] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[11] i David Bonvehí com a coordinació general.[12] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els següents mesos es va anar fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, va entrar en una fase d'hibernació. Jacint Borràs va ser el president formal de CDC.[2]

Alguns dels principals objectius que s'han posat la nova directiva són configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferenciï tant d'Esquerra Republicana com dels «comuns», amb una voluntat centrista;[13] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre és definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[14]

Registre de partitsModifica

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit —on es parla obertament d'independència de Catalunya— i la llei de partits de 2002, que va servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[15] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català, marca alternativa que es va presentar per tal de poder esquivar la negativa del registre i alhora mantenir la fidelitat del Congrés Fundacional.[16] Finalment, el 22 de novembre del mateix any els militants van ratificar amb un 85,7% dels vots i una participació del 32,8% la nova denominació del partit, ara ja com a Partit Demòcrata Europeu Català.[17]

Estructuració territorialModifica

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[18] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat és trobar un alcaldable que pugui competir amb Ada Colau.[19]

Imatge corporativaModifica

El desembre de 2016 es va presentar la imatge oficial del partit, un asterisc blanc amb quatre barres, sobre fons blau, sorgit d'un concurs on es van presentar més de 150 propostes. La proposta guanyadora va ser realitzada per un estudi de disseny barceloní, Dos Grapes. Segons Marta Pascal, «[l]es quatre barres són perquè tenim molt clar d'on venim, i el color blau és per recordar el passat de Convergència, és una declaració d'intencions, del que hem estat, del que volem ser, i del que tenim».[20]

Després de la 1a Assemblea Nacional, el partit va modificar la seva imatge corporativa. El blau fosc es va canviar per un blau semblant al del Partit Demòcrata nord-americà, es va donar més importància al groc i a la senyera i es va canviar la font del partit, de la Open Sans a la Graphik.[21]

ActualitatModifica

Al Consell Nacional de març de 2018 es van ratificar les decisions de l'executiva sobre quina estratègia caldria seguir per formar un govern que permetés posar fi a l'aplicació de l'article 155. Es va nomenar els diputats Marc Solsona i Lluís Fonts com a encarregats de les negociacions i a Maria Senserrich com a nova portaveu de la formació.[22]

Un cop recuperat el govern, van començar a preparar l'estratègia de les municipals 2019, on van acordar fer servir la marca Junts per Catalunya en alguns municipis. Aquest fet va generar crítiques entre els diputats independents d'aquesta coalició al Parlament, que van acusar a la direcció del partit d'intentar apropiar-se de la marca electoral.[23] De fet, la situació es va agreujar quan Marta Pascal va registrar Junts per Catalunya com a partit polític a una setmana de l'Assemblea Nacional que havia de decidir el rumb del partit.[24]

1a Assemblea NacionalModifica

A la 1a Assemblea Nacional de juliol de 2018, Marta Pascal es va veure forçada renunciar al càrrec de Coordinadora General perquè com ella mateixa va afirmar en roda de premsa: "No tinc la confiança del President Carles Puigdemont com s'ha vist i com és evident".[25] La fins aleshores coordinadora general del Partit Demòcrata havia tingut desavinences amb l'estratègia política del 130è President, el qual havia arribat a amenaçar amb donar-se de baixa de la formació política si Pascal persistia en continuar al capdavant.[26]

A l'Assemblea també es va aprovar que el Partit Demòcrata instés els associats del partit a fer-se de la Crida Nacional per la República a "títol individual".[27] Tanmateix, i després de dures negociacions, es va presentar una llista d'unitat entre els dos sectors enfrontats -pascalistes i puigdemontistes-, amb David Bonvehí de president de la formació i Míriam Nogueras de vicepresidenta, que va aconseguir el suport d'un 65,57% del vots. No obstant, es va presentar una segona llista encapçalada per un grup de militants descontents amb que la votació fos amb llistes bloquejades i que s'impedís votar a cada persona de forma individual.[28] Aquesta segona candidatura, encapçalada per l'associat badaloní David Torrents, va aconseguir un 28,9% dels vots.

Cas 3%Modifica

Poc després de l'Assemblea, la formació va haver de fer front a una nova dificultat. El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va imputar el Partit Democràta pels delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals en la causa judicial del 3%, que investiga el presumpte finançament irregular de Convergència. El magistrat va considerar que el Partit Demòcrata era només un «canvi d'aparença» de la històrica Convergència Democràtica de Catalunya.[29] L'auto judicial argumenta que el Partit Demòcrata conserva l'estructura, el funcionament, els materials i el personal de CDC. A més, segons el document, el partit fundat per Jordi Pujol segueix sent la propietària d'alguns dels seus béns.[30]

El Partit Demòcrata va emetre un comunicat on mostrava «la més absoluta disconformitat i incredulitat» respecte a la decisió del jutge. El partit va argumentar que els fets investigats en la causa corresponen «a una etapa en la qual el Partit Demòcrata no s'havia constituït». Tanmateix, van destacar que el Partit Demòcrata és un partit que «té la transparència i les bones pràctiques com a senya d'identitat», i van assegurar que volen col·laborar amb la justícia.[31]

Espai CiUModifica

L'octubre del 2022 van registrar la marca Espai CiU com a partit polític, amb la qual es reivindica com a projecte aglutinador del sobiranisme moderat, allunyat de la via unilateral cap a la independència.[32]

Crisi entre el PDeCAT i JuntsModifica

Demanda a Junts per CatalunyaModifica

La disputa del Partit Demòcrata Europeu Català i Junts per Catalunya per les sigles electorals esclataria l'estiu del 2020 amb una demanda del PDeCAT a JxCat per l'ús de les sigles. El juliol d'aquell any s'havia oficialitzat al registre de partits que la propietat de la marca JxCat passava a estar a mans de persones properes a l'expresident Carles Puigdemont. El PDeCAT considerà però que el canvi s'havia fet de forma fraudulenta i per això presentà una demanda als tribunals que dinamitaria les opcions d'un acord entre les dues formacions de cara a presentar-se conjuntament a les següents eleccions.[33]

Dimissió dels senadors del PDeCATModifica

A resultes d'aquest conflicte cinc senadors de JxCat van decidir donar-se de baixa del PdeCAT: Josep Lluís Cleries, Mayte Rivero, Josep Maria Cervera, Josep Maria Matamala, Assumpció Castellví.

Dimissió de membres del PDeCATModifica

També Lluís Puig que en aquells moments es trobava a l'exili. I dies després també acabarien donant-se de baixa Carles Puigdemont, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, així com la portaveu del Govern i consellera de presidència, Meritxell Budó, el conseller de Polítiques Digitals i Administrció Pública, Jordi Puigneró, i el conseller d'Interior, Miquel Buch. En total es calcularen unes 800 baixes més de militants, cosa que representava un 7% de la militància, a les quals se sumarien també les de Míriam Nogueras i les dels exconsellers i presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn.[34]

Canvi de membres del governModifica

El dijous dia 3 de setembre del 2020 el president de la generalitat Quim Torra va fer una remodelació en el govern cessant Miquel Buch com a Conseller d'Interior, Maria Àngels Chacón com a Consellera d'Empresa i Coneixement i Mariàngela Vilallonga com a Consellera de Cultura i nomenant Miquel Sàmper com a Conseller d'Interior, Ramon Tremosa com a Conseller d'Empresa i Coneixement i Àngels Ponsa com a Consellera de Cultura.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021Modifica

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, en les quals va retenir els drets electorals de la coalició Junts per Catalunya, no va obtenir cap diputat.[35]

OrganitzacióModifica

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Caldria actualitzar-ne els membres»
 
Artur Mas i Carles Puigdemont al congrés fundacional del partit

La direcció del Partit Demòcrata és encapçalada per un tàndem presidencial que consta d'un president i d'una vicepresidenta en parella mixta, que representa el màxim òrgan de representació institucional i executiu del partit. Un grau per sota disposa d'una direcció executiva, que es construeix a partir de criteris de paritat de gènere.[2]

També disposa d'un comitè nacional, amb cinquanta representants de les seccions territorials, i un consell nacional amb 300 integrants. L'assemblea nacional del partit es reunirà aproximadament cada dos anys.[2]

Els membres del partit només poden compaginar un càrrec orgànic amb un d'institucional i s'estableix un sistema de primàries per a l'elecció de nous càrrecs, que tindran una limitació de vuit anys, exceptuant-ne els càrrecs d'abast municipal.

PresidènciaModifica

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat  
1
 
 Artur Mas i Gavarró 23-07-2016 09-01-2018  
2
 
 Neus Munté i Fernández
 (interí) 		09-01-2018 22-07-2018  
3
 
 David Bonvehí i Torras 22-07-2018  
Fi llista auto-generada.

Direcció executivaModifica

Càrrec Nom Data d'inici Notes
Presidenta del Consell Nacional Mercè Conesa 24 de juliol de 2016 Ex-Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès[36]
Ex-Presidenta de la Diputació de Barcelona[37]

Presidenta del Port de Barcelona[36]

Secretari d'Organització Ferran Bel 2 de desembre de 2017 Ex-alcalde de Tortosa
Diputat al Congrés dels Diputats
Portaveu Marc Solsona 22 de juliol de 2018 Alcalde de Mollerussa

Diputat al Parlament de Catalunya

Marc Castells 23 de juliol de 2016 Alcalde d'Igualada

Ex-President de la Diputació de Barcelona[37]

Lluís Font 2 de desembre de 2017 Diputat al Parlament de Catalunya[38]

President del Consell Escolar de Catalunya

Lluís Soler 23 de juliol de 2016 Alcalde de Deltebre
Vanessa Farré 23 de juliol de 2016
Maria Dolors Tella 23 de juliol de 2016
Montserrat Candini 2 de desembre de 2017 Alcaldessa de Calella
Ex-diputada al Parlament de Catalunya
Xavier Fonollosa 23 de juliol de 2016 Alcalde de Martorell
David Font 22 de juliol de 2018
Genís Boadella 22 de juliol de 2018
Lluís Guinó 22 de juliol de 2018 Alcalde de Besalú

Diputat al Parlament de Catalunya

Ex-Vicepresident Primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

Josep Tarín 22 de juliol de 2018 Alcalde de Talamanca
Albert Alins 22 de juliol de 2018 Ex-alcalde d'El Pont de Suert
Lourdes Ciuró 22 de juliol de 2018 Diputada al Congrés dels Diputats
Dídac Nadal 22 de juliol de 2018
Albert Piñeira 22 de juliol de 2018 Alcalde de Puigcerdà
Susanna Rivero 22 de juliol de 2018
Francina Vila 22 de juliol de 2018
Pere Soler 22 de juliol de 2018
Maria Àngels Planas 22 de juliol de 2018
Antoni Postius 22 de juliol de 2018 Diputat al Congrés dels Diputats
Meritxell Budó 22 de juliol de 2018 Alcaldessa de La Garriga
Carles Agustí 22 de juliol de 2018
Joan Pere Gómez 22 de juliol de 2018
Montserrat Morante 22 de juliol de 2018

IdeologiaModifica

El partit es defineix com a independentista i defensa un estat català independent en forma de república. Per aconseguir-ho, no descarta realitzar passos «unilaterals» en cas que Espanya bloquegés la resta de vies legals. De fet, al congrés de juliol de 2018 el partit va aprovar fer efectiva la República «al més aviat possible».[39] Pel que fa al model social, el partit defensa un estat del benestar on «el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats».[40] També defensa la seguretat com una de les principals llibertats, vol establir un discurs envers la immigració basat en els «drets i les responsabilitats, la família com un model obert però alhora com a eix central de la societat, i la sostenibilitat, com una nova realitat econòmica». Pel que fa a l'economia, potencia l'economia de mercat però «amb rostre social». Pel que fa a l'educació, continuaran donant suport a la llibertat de tria d'escola.[13]

Moviments internsModifica

Entre els corrents i moviments a l'òrbita del partit s'hi troben:

Secció juvenilModifica

En els inicis del Partit Demòcrata Europeu Català, la seva organització juvenil va ser la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), fundada l'abril de 1980.[42] Però amb la crisi entre el Partit Demòcrata Europeu Català i Junts per Catalunya, la JNC va decidir trencar les relacions amb el PDeCAT i unir-se a Junts, en data de 17 d'octubre del 2020.[43] Des d'aleshores, el PDeCAT no ha tingut secció juvenil ni cap conveni amb cap entitat de joves.

El 2021 l'organització nacionalista independent Fòrum Demòcrata, formada per joves, va donar-hi suport electoral, malgrat no ser unes joventuts ni tenir cap vinculació formal amb el partit.[44]

ReferènciesModifica

  1. ↑ March, Oriol «Partit Demòcrata Català: la Convergència refundada ja té nom». Diari Ara, 10-07-2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 García Pagan, Isabel; Gisbert, Josep «Las nueve claves del Partit Demòcrata Català y su independentismo sin matices». La Vanguardia, 11-07-2016.
  3. ↑ March, Oriol «Convergència canvia de pell i defineix l'abast de la seva renovació». Ara, 08-07-2016, pàg. 8.
  4. ↑ «CDC clausura l'últim Congrés». VilaWeb, 08-07-2016.
  5. ↑ «La nova Convergència «salpa» amb un revés a la direcció». NacióDigital.cat.
  6. ↑ «Elecció del nom del PDC». VilaWeb, 10-07-2016.
  7. ↑ «La nova Convergència escull Partit Demòcrata Català com a nom de la formació». 324.cat.
  8. ↑ «Demòcrates recorre la via administrativa contra el nom de Partit Demòcrata Català». ElMon.cat. Arxivat de l'original el 2016-07-13. [Consulta: 11 juliol 2016].
  9. ↑ March, Oriol «CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona». Diari Ara, 15-01-2016.
  10. ↑ March, Oriol «La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació». Diari Ara, 13-07-2016.
  11. ↑ «Marta Pascal: un ascens meteòric forjat des de la JNC». Diari Ara, 13-07-2016.
  12. ↑ «David Bonvehí: pròxim a Puigdemont i al món municipal». Diari Ara, 13/0772016.
  13. ↑ 13,0 13,1 March, Oriol «El PDC es prepara per contraposar el model de país al d'ERC i els ‘comuns'». Diari Ara, 19-07-2016.
  14. ↑ March, Oriol «Recosir les famílies i fer més associats: primers deures de Pascal al PDC». Diari Ara, 25-07-2016.
  15. ↑ March, Oriol. «Interior veta el nom del PDC i l'adverteix amb la llei de partits». Diari Ara, 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  16. ↑ Orriols, Núria. «El PDC veu tancada la crisi del nom amb l'aval a Partit Demòcrata Europeu Català». Diari Ara. [Consulta: 4 octubre 2016].
  17. ↑ «Los asociados del PDC ratifican que el partido pase a llamarse PDECAT con el 85,7% de votos» (en castellà). El Diario.es, 22-10-2016. [Consulta: 22 octubre 2016].
  18. ↑ March, Oriol «El PDC defensa que es debatin aquesta setmana al Parlament les conclusions sobre el procés constituent». Diari Ara, 25-07-2016.
  19. ↑ Pruna, Gerard. «Mercè Homs s'imposa en la pugna per liderar el PDC a Barcelona». Diari Ara, 01-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  20. ↑ «El PDECat ja té nou logotip: un asterisc blau amb les quatre barres». Ara.cat, 17-12-2016.
  21. ↑ «L'altra renovació del PDeCAT». Toni Aira.
  22. ↑ 324cat «El PDeCAT designa nova portaveu i nous negociadors per formar govern». http://www.ccma.cat.
  23. ↑ «Diputats de Junts per Catalunya critiquen que el PDECat es presenti amb la seva marca a les municipals». [Consulta: 18 juny 2018].
  24. ↑ «El PDECat registra la marca Junts per Catalunya com a partit polític». [Consulta: 8 agost 2018].
  25. ↑ «Pascal cede a las presiones y renuncia a estar en la dirección del PDECat». La Vanguardia.
  26. ↑ «Puigdemont advierte a Pascal que si se presenta para dirigir el PDeCAT se dará de baja». La Vanguardia.
  27. ↑ «L'assemblea del PDeCAT aprova convergir en la Crida Nacional de Puigdemont» (en castellà). Público, 21juliol 2018.[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Militants del PDeCAT presenten una candidatura en protesta per la llista tancada». [Consulta: 8 agost 2018].
  29. ↑ Vázquez, Ángeles «El juez imputa al PDECat en la causa del 3%» (en castellà). elperiodico, 27-07-2018.
  30. ↑ Rincón, Reyes «La Audiencia Nacional imputa a Convergència y el PDeCAT por el ‘caso 3%’» (en castellà). El País [Madrid], 27-07-2018. ISSN: 1134-6582.
  31. ↑ Timtul. «Partit Demòcrata Europeu Català |». [Consulta: 30 setembre 2018].
  32. ↑ «El PDECat registra la marca "Espai CiU" como partido político» (en castellà). El Periódico. EFE, 18-10-2022 [Consulta: 25 octubre 2022].
  33. ↑ «El PDeCAT porta JxCat als tribunals». Diario Público, 29-08-2020 [Consulta: 1r setembre 2020].
  34. ↑ «Puigdemont es dona de baixa del PDeCAT». Diario Público, 31-08-2020 [Consulta: 1r setembre 2020].
  35. ↑ «El PSC guanya a Barcelona i a Tarragona 18 anys després i ERC, per primer cop a Lleida». 324, 15-02-2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Mercè Conesa relleva Sixte Cambra com a presidenta del Port de Barcelona». El Nacional, 06-06-2018. [Consulta: 9 juny 2018].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Marc Castells rellevarà Mercè Conesa a la Diputació de Barcelona». El Nacional, 05-06-2018. [Consulta: 9 juny 2018].
  38. ↑ Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 9 juny 2018].
  39. ↑ NacióDigital «El PDECat aprova fer efectiva la República «al més aviat possible»». .
  40. ↑ March, Oriol «Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys». Ara, 12-07-2016.
  41. ↑ «Llibergència». Arxivat de l'original el 2016-04-12. [Consulta: 11 març 2017].
  42. ↑ Martín i Berbois, Josep Lluís. Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003) (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, p. 289. 
  43. ↑ «La JNC aprova trencar relacions amb el PDECat». [Consulta: 8 gener 2021].
  44. ↑ «El Fòrum Demòcrata dona suport al projecte del PDeCAT». Regió7. [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Demòcrata Europeu Català
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Demòcrata_Europeu_Català&oldid=31381118»