10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.

Contingut

Esdeveniments

Països Catalans

• 1760 - Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
• 1910 - Barcelona: es celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina
• 1982 - País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
• 2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
• 2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
• 2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1,5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.

Resta del món

• 1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
• 1517 - Alcalá de Henares (Madrid, Corona de Castella): s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense.
• 1985 - Auckland, Nova Zelanda: els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, hi mor el fotògraf Fernando Pereira.
• 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

Naixements

• 1746 - Barcelona: Rafael d'Amat i de Cortada, conegut popularment com a baró de Maldà, autor d'un immens dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre (m. 1819).
• 1845 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana (m. 1919).
• 1880 - Barcelona: Francesc Layret i Foix fou un polític i advocat català.
• 1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
• 1917 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
• 1919 - Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
• 1933 - Gironella (Berguedà): Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l’Orde Cistercenc (1995-2005).
• 1943 - Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
• 1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).

Resta del món

• 1509 - Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564).
• 1819 - Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
• 1830 - Illa de Saint Thomas, llavors colònia danesa: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (m. 1903).
• 1856 - Smiljan, (Imperi Austríac, actual Croàcia): Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc (m. 1943).
• 1867 - Baden-Baden (Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya): Maximilià de Baden gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya (m. 1929.
• 1871 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
• 1883 - Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units): Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
• 1888 - Volos (Grècia): Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià (m. 1978).
• 1895 - Munic (Alemanya): Carl Orff, compositor alemany (m. 1982).
• 1902 - Chorzów, Silèsia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 (m. 1958).
• 1914 - Toronto (Canadà): Joe Shuster, dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman (m. 1992).
• 1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista
• 1920 - San Francisco (EUA): Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).
• 1931 - Wingham, Ontàrio,(Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013.
• 1933 - Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
• 1942 - Detroit (Michigan, Estats Units): Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc.
• 1976:
  • Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.
  • Lió (França): Ludovic Giuly, jugador de futbol francès.
• 1982 - París, França: Leila Alaoui, fotògrafa francesa (m. 2016).

Necrològiques

Països Catalans

• 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
• 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
• 2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana.
• 2017 - L'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera : Anxoves de l'Escala SA.

Resta del món

• 1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
• 1480 - Ais de Provença: Renat I, dit el Bo, comte de Barcelona i rei de Nàpols (n. 1409).
• 1559 - París: Enric II de França, duc de Bretanya i rei de França (n. 1519).
• 1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
• 1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
• 1653 - Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès (n. 1600).
• 1910 - Potsdam (Alemanya): Johann Gottfried Galle, astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest (n. 1812).
• 1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

• Festa major de La Granada (Alt Penedès)
• Festa major de Premià de Mar (el Maresme)

Santoral

Església Catòlica

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
  • Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
• Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
• Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
• Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
• Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
• Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

Església d'Armènia

• 4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).

Església Copta

• 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.

Església Ortodoxa Síria

• Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.

• Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa enn la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Bielorússia, Pskov i Sant Petersburg.

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Sant Jordi del Mont Athos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de juliol