10 de juliol
data
| << | Juliol 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1760 - Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
- 1880 - Es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana, la primera revista gràfica en català, amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya.[1]
- 1910 - Barcelona: se celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina
- 1982 - País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.[2]
- 2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
- 2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
- 2009 - Parlament de Catalunya: S'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació, que blinda la immersió lingüística.[3][4]
- 2010 - Barcelona: massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut, amb caràcter marcadament independentista.
- Resta del món
- 1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
- 1517 - Alcalá de Henares (Madrid, Corona de Castella): s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense.
- 1940 - Vichy (França): El mariscal Pétain, heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun, darrer primer ministre de la Tercera República Francesa, va dissoldre el parlament i va instaurar un règim dictatorial aliat del Tercer Reich.[5]
- 1985 - Auckland, Nova Zelanda: els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, hi mor el fotògraf Fernando Pereira.
- 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.
NaixementsModifica
- 1746 - Barcelona: Rafael d'Amat i de Cortada, conegut popularment com a baró de Maldà, autor d'un immens dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre (m. 1819).
- 1845 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana i pionera del feminisme, que en signava les obres com a Dolors Monserdà de Macià (m. 1919).[6]
- 1887 - Cornellanaː Maria Majoral, coneguda com la Tamastima, trementinaire de la Vall de la Vansa (m.1976).[7]
- 1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).[8]
- 1917 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
- 1919 - Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.[9]
- 1933 - Gironella (Berguedà): Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l'Orde Cistercenc (1995-2005).
- 1936 - Barcelona: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu (m. 2016).[10]
- 1943 - Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
- 1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).
- 1970 - Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.[11]
- Resta del món
- 1509 - Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564).
- 1724 - Estocolm, Suèciaː Eva Ekeblad, agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris (m. 1786).[12]
- 1819 - Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
- 1830 - Illa de Saint Thomas, llavors colònia danesa: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (m. 1903).[13]
- 1856 - Smiljan, (Imperi Austríac, actual Croàcia): Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc (m. 1943).[14]
- 1862 - Hèlsinki, Finlàndiaː Helene Schjerfbeck, pintora finlandesa, l'artista més important de Finlàndia (m. 1946).[15]
- 1867 - Baden-Baden (Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya): Maximilià de Baden gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya (m. 1929.
- 1871 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).[16]
- 1877 - Tournai (França): Hélène Dutrieu, pionera de l'aviació (m. 1961).[17]
- 1883 - Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units): Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
- 1888 - Volos (Grècia): Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià (m. 1978).[18]
- 1895 - Munic (Alemanya): Carl Orff, compositor alemany (m. 1982).[19]
- 1899 - Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica: André Souris, compositor i director d'orquestra belga (m. 1970).[20]
- 1902 - Chorzów, Silèsia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 (m. 1958).[21]
- 1914 - Toronto (Canadà): Joe Shuster, dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman (m. 1992).
- 1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista
- 1920 - San Francisco (EUA): Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).[22]
- 1921 - Brooklineː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (m. 2009).[23]
- 1930 - Peckham, Anglaterra: Josephine Veasey, mezzosoprano britànica, associada a papers d'òperes de Wagner i Berlioz.[24]
- 1931 - Wingham, Ontàrio,(Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013.[25]
- 1933 - Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
- 1940 - Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.[26]
- 1941 - Bugia, Algèria: Wassyla Tamzali, advocada i escriptora, feminista i laïcista algeriana.[27]
- 1942 - Detroit (Michigan, Estats Units): Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc.
- 1943 - Richmond, Virgínia (EUA): Arthur Ashe ,fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units (m. 1993).[28]
- 1954 - (Lancaster, Pennsilvània, Estats Units: Martha De Laurentiis, productora estatunidenca de cinema. (m. 2021)
- 1957 - Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà.[29]
- 1974 - Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly.
- 1976:
- Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.
- Lió (França): Ludovic Giuly, jugador de futbol francès.
- 1980 - São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[30]
- 1982 - París, França: Leila Alaoui , fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista (m. 2016).[31]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
- 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
- 1973 - Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.[32]
- 2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana.
- 2017 - L'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera : Anxoves de l'Escala SA.
- Resta del món
- 1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
- 1480 - Ais de Provença: Renat I, dit el Bo, comte de Barcelona i rei de Nàpols (n. 1409).
- 1559 - París: Enric II de França, duc de Bretanya i rei de França (n. 1519).
- 1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
- 1851 - Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip (n. 1787).[33]
- 1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
- 1863 - Nova York (EUA): Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega (n. 1779).[34]
- 1653 - Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès (n. 1600).
- 1910 - Potsdam (Alemanya): Johann Gottfried Galle, astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest (n. 1812).
- 1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.
- 1983 - Inning (Alemanya): Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1901).[35]
- 2015 - El Caire (Egipte) :Omar Sharif —en àrab: عمر الشريف, ʿUmar ax-Xarīf—, actor egipci (n. 1932).[36]
Festes i commemoracionsModifica
- Festa major de La Granada (Alt Penedès)
- Festa major de Premià de Mar (el Maresme)
Santoral[37]Modifica
Església Catòlica[38]Modifica
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (segle iv); Lleonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (segle iv); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
- Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
- Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
- Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
- Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
- Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
- Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (segle xiii).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.
Església d'ArmèniaModifica
- 4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).
Església CoptaModifica
- 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.
Església Ortodoxa SíriaModifica
- Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.
- Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa enn la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Bielorússia, Pskov i Sant Petersburg.
Església Ortodoxa GregaModifica
- Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).
Església Ortodoxa de GeòrgiaModifica
- Sant Jordi del Mont Atos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
Església Evangèlica d'AlemanyaModifica
- Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).
ReferènciesModifica
- ↑ «La Ilustració Catalana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «El Parlament aprueba la Llei d'Educació de Catalunya sin unidad en el tripartito» (en castellà), 01-07-2009. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Dolors Monserdà i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Bosch, Carme «Trementinaires. De l'oblit al reconeixement». Milfulles, núm 1, juny 2018, pàg. 48-54.
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Carrer de Maty Mont». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Sayós i Motilla, Maria Carme. Diputada por Barcelona. X Legislatura (2011-2016)». Congrés dels Diputats. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Tikkanen, Amy. «Eva Ekeblad». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Nikola Tesla | Biography, Facts, & Inventions» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Konttinen, Riitta. «Schjerfbeck, Helene (1862–1946)» (en anglès). SKS. Societat finlandesa de literatura. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Hélène Dutrieux» (en anglès). Early Birds of Aviation, Ralph Cooper. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Andr�_Souris/170170 Encyclopédie Larousse en ligne - André Souris]» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Marek, Dan H. «Josephine Veasey». A: Alto: The Voice of Bel Canto. Rowman & Littlefield Publishers, 20 d'octubre de 2016, p. 219. ISBN 978-1-4422-3589-2 [Consulta: 8 novembre 2017].
- ↑ «Alice Munro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Helen Donath (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001, pàg. 562. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ «Arthur Ashe | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Salaberria, Urkiri. «Luisa Etxenike. Escritora: La igualdad no es la negación de la diferencia, es la negación de la desigualdad» (en castellà). euskonews, 15-22 gener 2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Claudia Leitte - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Diada per la Noviolència 2019. Leila Alaoui». Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, gener 2019. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ «Fernando Alcolea - Montserrat Alberich» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Jacques Mandé Daguerre» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Clement Clarke Moore | American scholar and author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Werner Egk | German composer» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Omar Sharif | Biography, Movies, Lawrence of Arabia, Bridge, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de juliol. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de juliol |