10 de juliol

<<	Juliol 2019					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1760 - Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
1982 - País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1,5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.

Resta del món

1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
1517 - Alcalá de Henares (Madrid, Corona de Castella): s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense.
2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

NaixementsModifica

Naiximents
A.	Nom i llinatge	Activitat	Origen	M.
1982	Leila Alaoui	fotògrafa	parisenca	2016

1845 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana (m. 1919).
1880 - Barcelona: Francesc Layret i Foix fou un polític i advocat català.
1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
1917 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
1919 - Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
1933 - Gironella (Berguedà): Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l’Orde Cistercenc (1995-2005).
1943 - Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
1947 - Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).

Resta del món

1509 - Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564).
1819 - Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
1868 - Baden-Baden (Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya): Maximilià de Baden gran duc de Baden, va ser l'últim canceller imperial d'Alemanya.
1871 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
1883 - Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units): Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
1902 - Chorzów, Silèsia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 (m. 1958).
1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista
1920 - San Francisco (EUA): Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).
1931 - Wingham, Ontàrio,(Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013.
1933 - Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
1942 - Detroit (Michigan, Estats Units): Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc.
1976 - Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana.
2017 - L'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera : Anxoves de l'Escala SA.

Resta del món

1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
1653 - Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès (n. 1600).
1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.

Festes i commemoracionsModifica

Festa major de La Granada (Alt Penedès)
Festa major de Premià de Mar (el Maresme)

Santoral^[1]Modifica

Església Catòlica^[2]Modifica

Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
- Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

Església d'ArmèniaModifica

4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).

Església CoptaModifica

3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.

Església Ortodoxa SíriaModifica

Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica

Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica

Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.

Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa enn la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Bielorússia, Pskov i Sant Petersburg.

Església Ortodoxa GregaModifica

Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).

Església Ortodoxa de GeòrgiaModifica

Sant Jordi del Mont Athos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).

Església Evangèlica d'AlemanyaModifica

Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).

NotesModifica

↑ «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de juliol

[1] «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[2] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]