Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb Macedònia del Nord i Albània, i a l'oest amb Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Sèrbia

Србија (sr)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat sobirà
Himne	Bože Pravde
Localització
43° 57′ N, 20° 56′ E
Capital	Belgrad
Conté la subdivisió	Ciutat de Belgrad Districte de Banat Central Districte de Banat del Nord ../... 30+
Població humana
Població	6.647.003 (2022) (75,11 hab./km²)
Idioma oficial	serbi
Geografia
Part de	estats postiuguslaus Europa del Sud
Superfície	88.499 km²
Punt més alt	Big Rudoka (en) (2.660 m)
Punt més baix	Timok (en) (28 m)
Limita amb	Hongria, nord Bòsnia i Hercegovina, oest Croàcia, nord-oest Albània Kosovo, sud Montenegro, sud-oest Bulgària, sud-est Macedònia del Nord, sud Romania, nord-est Unió Europea (2006–)
Dades històriques
Anterior	Sèrbia i Montenegro
Creació	2006
Dia festiu	Cap d'Any (1 de gener, 2 de gener) Nadal (7 de gener) festa nacional de Sèrbia (15 de febrer) Divendres Sant (2 dies abans de Pasqua) Pasqua de Resurrecció (22 de març) Dilluns de Pasqua (dia següent de Pasqua) Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig) Dia de l'Armistici (11 de novembre)
Organització política
Òrgan executiu	Govern de Sèrbia
Òrgan legislatiu	Assemblea Nacional de Sèrbia , (Escó: 250)
• President	Aleksandar Vučić (2017–)
• Primer ministre	Miloš Vučević (en) (2024–)
Membre de	Organització Hidrogràfica Internacional Grup d'Observacions de la Terra Grup de Proveïdors Nuclears ../... 26+
PIB nominal	63.082.021.206 $ (2021)
Moneda	dinar serbi
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard
Domini de primer nivell	.rs i .срб
Prefix telefònic	+381
Telèfon d'emergències	192, 193, 194, 92, 93 i 94
Codi país	RS
Codi NUTS	RS
Lloc web	srbija.gov.rs

Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent-hi el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro del 2003 al 2006. Després que Montenegro votés per sortir de la Unió Estatal, la República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independència com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

El 17 de febrer de 2008, Kosovo va declarar la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.

No s'ha de confondre Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina.

Història

Article principal: Història de Sèrbia

El Regne de Sèrbia va ser establert en el segle xi, i en el segle xiii va convertir en l'Imperi Serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Macedònia del Nord, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia.

Sèrbia està poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.

Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle vii, instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.

El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle x en Rascia. La primera meitat del segle xi va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta.

Finalment, a mitjan segle xii va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Esteve Dušan a mitjan segle xiv, abans van sucumbir a l'Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure el 1499). En ascendir l'arxiduc Carles al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals perdé en la guerra de 1737-1739.

Sèrbia va guanyar la seua autonomia a l'Imperi Otomà en dos alçaments, el 1804 i en 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic.

L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi Austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de l'Imperi Rus en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana d'agost.

Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia el 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una unió amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independència després d'un referèndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de Sèrbia, va declarar a la república com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

Política

El president de Sèrbia és Aleksandar Vučić des del 2017. La primera ministra de Sèrbia és Ana Brnabić des del mateix any.

El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle xix.

El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro.

Després de la caiguda de Slobodan Milošević, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milošević va ser detingut, el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant això, el 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia.

Divisió administrativa

Article principal: Organització territorial de Sèrbia

Sèrbia està formada per 180 municipis, més la regió autònoma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins al 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou també una regió autònoma de Sèrbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment accedí a la independència. Sèrbia està dividida administrativament en 29 districtes (Округ/Okrug en serbi) i la Ciutat de Belgrad. Dels 30 districtes (inclosa la Ciutat de Belgrad), 7 estan ubicats a la Voivodina i 18 a la Sèrbia central.

La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia central. La Sèrbia central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.

Districtes per província

  Voivodina

  Sèrbia central

Divisions administratives de Sèrbia.

La ciutat de Belgrad, capital de Sèrbia i del districte al qual dona nom, vista des de la Fortalesa de Kalemegdan.

Sèrbia central

Districte	Província	Superfície (km²)	Població (2002)	Capital
Bor	Sèrbia central	3.507	146.551	Bor
Braničevo	Sèrbia central	3.865	200.503	Požarevac
Jablanica	Sèrbia central	2.769	240.923	Leskovac
Kolubara	Sèrbia central	2.474	192.204	Valjevo
Mačva	Sèrbia central	3.268	329.625	Šabac
Moravica	Sèrbia central	3.016	224.772	Čačak
Nišava	Sèrbia central	2.729	381.757	Niš
Pčinja	Sèrbia central	3.520	227.690	Vranje
Pirot	Sèrbia central	2.761	105.654	Pirot
Podunavlje	Sèrbia central	1.248	210.290	Smederevo
Pomoravlje	Sèrbia central	2.641	227.435	Jagodina
Raška	Sèrbia central	3.918	291.230	Kraljevo
Rasina	Sèrbia central	2.668	259.441	Kruševac
Šumadija	Sèrbia central	2.387	298.778	Kragujevac
Toplica	Sèrbia central	2.231	102.075	Prokuplje
Zaječar	Sèrbia central	3.623	137.561	Zaječar
Zlatibor	Sèrbia central	6.140	313.396	Užice
Ciutat de Belgrad	Sèrbia central	3.222	1.576.124	Belgrad

Voivodina

Districte	Província	Superfície (km²)	Població (2002)	Capital
Bačka del Nord	Voivodina	1.784	200.140	Subotica
Bačka de l'Oest	Voivodina	2.420	214.011	Sombor
Bačka del Sud	Voivodina	4.016	593.666	Novi Sad
Banat Central	Voivodina	3.256	208.456	Zrenjanin
Banat del Nord	Voivodina	2.329	165.881	Kikinda
Banat del Sud	Voivodina	4.245	313.937	Pančevo
Sírmia	Voivodina	3.486	335.901	Sremska Mitrovica

Geografia

Article principal: Regions geogràfiques de Sèrbia

Sèrbia està ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica d'Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, Macedònia del Nord, i Romania. No té sortida al mar, això no obstant, el riu Danubi proporciona navegació a l'interior d'Europa i al mar Negre.

El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i al sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud.

El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic al sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

Economia

Article principal: Economia de Sèrbia

Demografia

Sèrbia està poblada majoritàriament per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.

Transport

Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, de molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa.

Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres.

El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb la mar Negra, flueix a través de Sèrbia.

Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš.

El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.

Bibliografia addicional

• Michael Boro Petrovich, The History of Modern Serbia 1804-1918, 2 vols. I-II, Harcourt Brace Jovanovich, New York 1976.
• Stevan K. Pavlowitch, (2002). Serbia: the History behind the Name, London: C. Hurst & Co. Publishers. ISBN 978-1-85065-476-6.
• Dušan T. Bataković, Histoire du peuple serbe, (sous la direction de) D. T. Bataković, L'Age d'Homme, Lausanne 2005.
• Dušan T. Bataković, The Kosovo Chronicles, Plato Books, Belgrade 1992.
• The Serbs and Their National Interest, N. Von Ragenfeld-Feldman & D. T. Bataković (eds.), SUC, San Francisco & Belgrade 1997
• Kosovo and Metohija. Living in the Enclave, D. T. Bataković (ed.), Institute for Balkan Studies, SASA, Belgrade 2007. ISBN 978-86-7179-064-2
• Dušan T. Bataković, Kosovo. Un conflit sans fin ?, Lausanne, L'Age d'Homme 2008.
• Dušan T. Bataković, Serbia's Kosovo Drama. A Historical Perspective, Čigoja Štampa, Belgrade 2012.
• Vlahović, Petar. Serbia: the country, people, life, customs. Ethnographic Museum, 2004. ISBN 978-86-7891-031-9 [Consulta: 9 novembre 2017]. 
• Vlahović, Petar. Serbia: The Country, People, Life, Customs, 2006. ISBN 978-86-7891-031-9. 
• Деретић, Јован. Београд. Културна историја Срба, 2005. ISBN 978-86-331-2386-0. 
• Живковић, Љиљана; Алексић, Ана; Живковић, Ненад. Географија за осми разред основне школе. Фреска, p. 24 [Consulta: 9 novembre 2017].  Arxivat 2017-04-03 a Wayback Machine.
• Zepetnek, Steven Tötösy de; Vasvári, Louise Olga. Purdue University Press. Comparative Hungarian Cultural Studies (en anglès), 2011, p. 24. ISBN 978-1-55753-593-1 [Consulta: 3 febrer 2019]. 
• Kopanski, Ataullah Bogdan. Sabres of Two Easts: An Untold History of Muslims in Eastern Europe, Their Friends and Foes. Institute of Policy Studies, 1995. ISBN 978-969-448-031-2. 
• Matić, Đorđe. LEKSIKON YU mitologije. Rende i Postscriptum, 2004. ISBN 978-953-99584-0-2. 
• Razavi, Vahid. Vahid Razavi. The Age of Nepotism: Travel Journals and Observations from the Balkans During the Depression (en anglès), 2009, p. 23. ISBN 978-0-615-27433-1 [Consulta: 4 febrer 2019]. 
• Razowska-Jaworek, Lidia. CRC Press. Calcium and Magnesium in Groundwater: Occurrence and Significance for Human Health (en anglès), 2014, p. 32. ISBN 978-1-315-76416-0 [Consulta: 3 febrer 2019]. 
• Rushforth, Keith D. Conifers. Christopher Helm, 1987. ISBN 978-0-7470-2801-7. 
• FLPA, Keith Rushforth; photographs assembled by. Collins wildlife trust guide trees: a photographic guide to the trees of Britain and Europe. HarperCollins, 1999. ISBN 978-0-00-220013-4. 
• Comparative Hungarian Cultural Studies. Purdue University Press, 2011. ISBN 978-1-55753-593-1. 
• Ћирковић, Сима. Equilibrium. Срби међу европским народима, 2004. 
• Farjon, Aljos. Pinaceae, drawings and descriptions of the Genera: Abies, Cedrus, Pseudolarix, Keteleeria, Nothotsuga, Tsuga, Cathaya, Pseudotsuga, Larix and Picea.. Koeltz Scientific Books, 1990. ISBN 978-3-87429-298-6. 
• Ферјанчић, Божидар. Византолошки институт. Византиски извори за историју народа Југославије, 1959, p. 1-98. 
• Бела књига Милошевићеве владавине, p. 43 [Consulta: 9 novembre 2017].  Arxivat 2015-04-19 a Wayback Machine.

Vegeu també

• Llista de peixos de Sèrbia
• FK Bačka Bačka Palanka
• Església Ortodoxa Sèrbia
• Front de Sèrbia
• Futbol a Sèrbia

Enllaços externs

• Invertir Obrenovac Sèrbia (serbi) (anglès) (italià)