- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1740 - Torà, Bisbat de Solsona: Joan Nuix, jesuïta.
- 1940 - Barcelona: Mercè Madolell, cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60.
- 1941 - Vidrà, Osona: Maria Dolors Alibés i Riera, escriptora de llibres infantils, historiadora i mestra de professió (m. 2009).[5]
- 1943 - Breda?: Maria Assumpció Codina i Gubianes, compositora, pianista i professora de música.[6]
- 1964 - Campdevànol, Ripollès: Carmen Rísquez Cuenca, arqueòloga, professora de la Universitat de Jaén i membre de l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia Ibèrica.
- 1968 - Badalona, Barcelonès: Anna Pruna i Grivé, esportista i dirigent esportiva catalana.[7]
- 1972 - Valls, Alt Camp: Laia Bonet, política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra.[8]
- 1984 - Marratxí, Mallorca: Mavi García Cañellas, atleta i ciclista balear.
- 1991 - Badalona: Mireia Vila Cabiro, jugadora de bàsquet catalana professional.[9]
- Resta del món
- 1642, Istanbul, Imperi Otomà: Mehmet IV, soldà otomà.
- 1815, Montevideo: Isidoro de María, periodista uruguaià.
- 1822, Koszalin, Regne de Prússia: Rudolf Clausius, físic prussià.
- 1837, Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Mili Balàkirev, músic rus.
- 1870, Wedel, Slesvig-Holstein, Alemanya: Ernst Barlach, escultor, impressor i escriptor expressionista alemany (m. 1938).
- 1871, Ciutat de Luxemburg: Nikolaus Welter, escriptor, polític i crític literari luxemburguès.
- 1873, Alençonː Teresa de Lisieux, religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església, que la té per santa (m. 1897).[10]
- 1886, Hamilton, Ontario, Canadà: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica.[11]
- 1905, Londres, Anglaterra: Michael Tippett, compositor anglès (m.1998).[12]
- 1916, Quesada, Jaén: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (m. 1987).[13]
- 1917, Berlín, Alemanya: Vera Zorina, actriu i ballarina germanonoruega.
- 1920:
- 1927, Atenes, Grècia: Grigórios Varfis, polític grec, ministre al seu país així com membre de la Comissió Delors I entre 1985 i 1989.
- 1928, Tòquio (Japó): Daisaku Ikeda, poeta i escriptor japonès.
- 1931, Lwów, Ucraïna actual: Janina Altman, química i escriptora polonesa i israeliana, autora d'unes memòries de l'holocaust.[15]
- 1933 - Kumagaya: Seiichi Morimura, escriptor japonès (m. 2023).
- 1938, Mount Vernon, Nova York: Lynn Conway, informàtica i inventora estatunidenca.
- 1941, Saint Julien-sur-Calonne, Calvados, Normandia: Françoise Ozanne-Rivierre, lingüista francesa.
- 1943, Bodrum, Muğlaː Janet Akyüz Mattei, astrònoma turco-americana (m. 2004).[16]
- 1961, Encino, EUA: Todd Haynes, director de cinema i guionista estatunidenc.
- 1962, Sahagún, Espanya: Carmelo Gómez, actor espanyol.
- 1942, Torrelavega, Espanya: Manuel Gutiérrez Aragón, director de cine, guionista i escriptor espanyol.
- 1968, Bronx, EUA: Cuba Gooding Jr. , actor estatunidenc.
- 1969, Walnut Creek, EUA: Christy Turlington, model estatunidenca.
- 1976:
- 1983, Los Angeles, EUA: Kate Bosworth, actriu estatunidenca.
- 1985, East Brunswick, EUA: Heather O'Reilly, futbolista estatunidenca.
- Països Catalans
- 2020 - Barcelona: Joan de Muga Dòria, galerista barceloní.
- 1914 - Utiel, Plana d'Utiel: Fidel García Berlanga, advocat, polític i terratinent valencià.
- 1916 - Sabadell, Vallès: Fèlix Sardà i Salvany, eclesiàstic apologista i escriptor català.
- 1964 - Barcelona: Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català.
- 1984 - Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català.
- 1991 - Sant Cugat del Vallès: Maria Teresa Gibert i Perotti, periodista i política catalana (n. 1904).[17]
- 1997 - Pineda de Mar, Maresme: Joan Coromines, lingüista català.
- 2000:
- Resta del món
- 1169: Bertrand de Blanchefort, gran mestre de l'orde del Temple.
- 1497, Florència: Beatriu d'Este, noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.[22]
- 1557, Florència, Ducat de Florència: Pontormo, pintor italià.
- 1614: Luisa Carvajal y Mendoza, poetessa.[23]
- 1726: Domenico Zipoli, compositor italià.[24]
- 1792: Pedro López de Lerena, polític espanyol.[25]
- 1819, Parmaː Maria Lluïsa de Borbó-Parma, reina consort d'Espanya de 1788 a 1808.[26]
- 1861: Frederic Guillem IV de Prússia.[27]
- 1865: Leandro Gómez, militar uruguaià.
- 1868: Marcos Paz, president de l'Argentina.[28]
- 1884, Milà: Marietta Gazzaniga, soprano italiana.
- 1890: Julián Gayarre, tenor.
- 1904: James Longstreet general de la confederació americana (1861-1865).
- 1917: Edward Burnett Tylor antropòleg Britànic.
- 1939: Roman Dmowski, polític polonès.[29]
- 1948: Vicente Huidobro, poeta xilè.
- 1955: José Antonio Remón Cantera, militar i president de Panamà.[30]
- 1960, Tortona, Itàlia: Fausto Coppi, ciclista italià.
- 1963:
- 1965: Jenaro de Urrutia Olaran, pintor basc.[32]
- 1974: Tex Ritter, actor i músic nord-americà.[33]
- 1990: Alan Hale Jr., actor nord-americà.[34]
- 1995:
- 1999:
- 2000: Dublín, Irlanda: Patrick O'Brian, novel·lista britànic, autor de la sèrie Aubrey-Maturin, que va viure la major part de la seva vida a Catalunya del Nord
- 2002: Armi Aavikko, cantant finesa.[38]
- 2007: Elizabeth Fox-Genovese, historiadora nord-americana.[39]
- 2008 -
- 2009: Inger Christensen, escriptora danesa.
- 2011:
- 2015 -
Festes i commemoracions
modifica
- Onomàstica: sants Abel, patriarca; Defensor de Viena, màrtir de la Legió Tebana a Viena del Delfinat; Basili el Gran i sant Gregori de Nazianz, bisbes i doctors de l'Església; Teodor de Marsella, bisbe; sant Joan Bono de Milà, bisbe de Milà; Blidulf de Bobbio, abat; Vicentià de Tula o Vicentó, eremita; Adalard de Corbie, abat; sant Macari d'Alexandria el Jove, eremita; Isidor d'Antioquia, bisbe i màrtir.
- ↑ «Biografia de Joanot Martorell». Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: desembre 2019].
- ↑ CGT. Agenda Confederal 2013. Madrid: Secretariado Permanente Comité Confedeal de la CGT, 2013.
- ↑ «Don Markstein's Toonopedia: Brenda Starr». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Manifestant iranians incendien l'ambaixada saudita, després de l'execució de Nimr al-Nimr». VilaWeb. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Llibres de la M.Dolors Alibés a la maleta». Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Servei Educatiu del Ripollès, 18-09-2028. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Codina i Gubianes, Maria Assumpció». Músics per la Cobla. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Anna Pruna Grivé | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Laia Bonet Rull». Casa Asia. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «Resultados y estadísticas. VILA CABIRO, MIREIA» (en castellà). FEB. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Teresa de Lisieux | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juliol 2022].
- ↑ Brown, Kelly. «Florence Lawrence». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Clarke, David. «Tippett, Sir Michael (Kemp)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.28005 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ Heberer, Patricia. Children during the Holocaust. Rowman Altamira, maig de 2011, p. 151. ISBN 9780759119864.
- ↑ «Janet Akyüz Mattei, astrónoma». Mujeres con ciencia, 02-01-2016. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Maria Teresa Gibert Perotti». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans, 27-08-2020. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «2 de gener». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Trenc, Eliseu. «Mathilde Bensoussan». Visat, octubre 2012. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ 324cat. «Mor Joan Soler i Amigó, un savi de la cultura popular», 02-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ esport3. «Mor als 68 anys Carme Valero, referent de l'atletisme català i estatal», 02-01-2024. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Beatrice d'Este (1475-1497) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Pérez de Guzmán, Juan. Crónica de la provincia de Cáceres (en castellà). Editorial MAXTOR, 2003, p.41. ISBN 8497610490.
- ↑ O'Malley, John W. The Jesuits: cultures, sciences, and the arts, 1540-1773 (en anglès). University of Toronto Press, 1999, p. vol 1, p.321. ISBN 0802042872.
- ↑ Escudero, José Antonio. Los orígenes del Consejo de Ministros en España (en castellà). Editorial Complutense, 2003, p.539. ISBN 8474915945.
- ↑ «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ Martineau, Harriet. Biographical sketches (en anglès). Macmillan and co., 1869, p.30.
- ↑ Alonso Piñero, Armando. Cronología histórica argentina (en castellà). Ediciones Depalma, 1981, p.1.
- ↑ Marcus Fountain, Alvin. Roman Dmowski, party, tactics, ideology, 1895-1907 (en anglès). East European Monographs, 1980, p.173. ISBN 0914710532.
- ↑ Charpentier Herrera, Eduardo. La Banda Republicana (en castellà). Imprenta Nacional, 1969, p.184.
- ↑ Foster, Charles. [Once upon a time in paradise: Canadians in the Golden Age of Hollywood Once upon a time in paradise: Canadians in the Golden Age of Hollywood] (en anglès). Dundurn Press Ltd., 2003, p.76. ISBN 1550024647.
- ↑ Enciclopedia general ilustrada del País Vasco (en castellà). Auñamendi, 1999. ISBN 8470252658.
- ↑ Dicaire, David. The first generation of country music stars: biographies of 50 artists born before 1940 (en anglès). McFarland, 2007, p.64. ISBN 0786430214.
- ↑ Jackson, Ronald; Abbott, Doug. 50 Years of the Television Western (en anglès). AuthorHouse, 2008, p.34. ISBN 1434359255.
- ↑ .Suleiman, Mahmoud. The Autobiography I Wrote Begins at a Zaghawa Village in Darfur (en anglès). AuthorHouse, 2010, p.134. ISBN 1452025878.
- ↑ «Nancy Kelly» (en anglès). LA Times [Consulta: 18 abril 2011].
- ↑ Enciclopedia Vniversal Ilvstrada Evropeo-Americana (en castellà). Espasa-Calpe, 2001, p. v.114 p.83. ISBN 8423965740.
- ↑ «Armi Aavikon äiti ei syytä Dannyä tyttärensä kohtalosta» (en finès). Ilta Lehti. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ Steichen, Donna. Chosen: How Christ Sent Twenty-Three Surprised Converts to Replant His Vineyard (en anglès). Ignatius Press, 2009, p.35. ISBN 1586173405.
- ↑ «Julio Martínez (1923-2008)» (en castellà). El Mercurio Online [Consulta: 21 abril 2011].
- ↑ «Robert C. Schnitzer» (en anglès). New York Times, 20-01-2008 [Consulta: 21 abril 2011].
- ↑ «Navždy nás opustil Arpád Račko (†84): Významný košický sochár, autor slávneho Maratónca mieru» (en eslovac). Topky, 02-01-2015.
