Països Catalans Resta del món
Països Catalans
1740 , Torà , Bisbat de Solsona : Joan Nuix , jesuïta.
1940 , Barcelona : Mercè Madolell , cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60 .
1941 , Vidrà , Osona : Maria Dolors Alibés i Riera , escriptora de llibres infantils , historiadora i mestra de professió (m. 2009 ).[5]
1943 , Breda ?: Maria Assumpció Codina i Gubianes , compositora, pianista i professora de música.[6]
1964 , Campdevànol , Ripollès : Carmen Rísquez Cuenca , arqueòloga , professora de la Universitat de Jaén i membre de l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia Ibèrica.
1968 , Badalona , Barcelonès : Anna Pruna i Grivé , esportista i dirigent esportiva catalana.[7]
1972 , Valls , Alt Camp : Laia Bonet , política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra .[8]
1984 , Marratxí , Mallorca : Mavi García Cañellas , atleta i ciclista balear .
1991 , Badalona : Mireia Vila Cabiro , jugadora de bàsquet catalana professional.[9] Resta del món
1642 , Istanbul , Imperi Otomà : Mehmet IV , soldà otomà.
1815 , Montevideo : Isidoro de María , periodista uruguaià.
1822 , Koszalin , Regne de Prússia : Rudolf Clausius , físic prussià.
1837 , Nijni Nóvgorod , Imperi Rus : Mili Balàkirev , músic rus.
1870 , Wedel, Slesvig-Holstein, Alemanya: Ernst Barlach , escultor, impressor i escriptor expressionista alemany (m. 1938).
1871 , Ciutat de Luxemburg : Nikolaus Welter , escriptor, polític i crític literari luxemburguès.
1873 , Alençon ː Teresa de Lisieux , religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església , que la té per santa (m. 1897 ).[10]
1886 , Hamilton , Ontàrio , Canadà : Florence Lawrence , actriu de cinema mut , la primera gran estrella cinematogràfica.[11]
1905 , Londres , Anglaterra : Michael Tippett , compositor anglès (m.1998 ).[12]
1916 , Quesada , Jaén : Josefina Manresa , modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (m. 1987 ).[13]
1917 , Berlín , Alemanya : Vera Zorina , actriu i ballarina germanonoruega.
1920 :
1927 , Atenes , Grècia : Grigórios Varfis , polític grec, ministre al seu país així com membre de la Comissió Delors I entre 1985 i 1989 .
1928 , Tòquio (Japó ): Daisaku Ikeda , poeta i escriptor japonès.
1931 , Lwów , Ucraïna actual: Janina Altman , química i escriptora polonesa i israeliana, autora d'unes memòries de l'holocaust .[15]
1933 - Kumagaya: Seiichi Morimura , escriptor japonès (m. 2023 ).
1938 , Mount Vernon , Nova York : Lynn Conway , informàtica i inventora estatunidenca.
1941 , Saint Julien-sur-Calonne , Calvados , Normandia : Françoise Ozanne-Rivierre , lingüista francesa.
1943 , Bodrum , Muğla ː Janet Akyüz Mattei , astrònoma turco-americana (m. 2004 ).[16]
1961 , Encino , EUA : Todd Haynes , director de cinema i guionista estatunidenc.
1962 , Sahagún , Espanya : Carmelo Gómez , actor espanyol.
1942 , Torrelavega , Espanya : Manuel Gutiérrez Aragón , director de cine, guionista i escriptor espanyol.
1968 , Bronx , EUA : Cuba Gooding Jr. , actor estatunidenc.
1969 , Walnut Creek , EUA : Christy Turlington , model estatunidenca.
1976 :
1983 , Los Angeles , EUA : Kate Bosworth , actriu estatunidenca.
1985 , East Brunswick , EUA : Heather O'Reilly , futbolista estatunidenca.
Països Catalans
2020 - Barcelona : Joan de Muga Dòria , galerista barceloní.
1914 - Utiel , Plana d'Utiel : Fidel García Berlanga , advocat, polític i terratinent valencià.
1916 - Sabadell , Vallès : Fèlix Sardà i Salvany , eclesiàstic apologista i escriptor català .
1964 - Barcelona : Pius Font i Quer , botànic, farmacèutic i químic català.
1984 - Barcelona : Sebastià Juan Arbó , escriptor català.
1991 - Sant Cugat del Vallès : Maria Teresa Gibert i Perotti , periodista i política catalana (n. 1904 ).[17]
1997 - Pineda de Mar , Maresme : Joan Coromines , lingüista català.
2000 :
Resta del món
1169 : Bertrand de Blanchefort , gran mestre de l'orde del Temple .
1497 , Florència : Beatriu d'Este , noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.[21]
1557 , Florència , Ducat de Florència : Pontormo , pintor italià.
1614 : Luisa Carvajal y Mendoza , poetessa.[22]
1726 : Domenico Zipoli , compositor italià.[23]
1792 : Pedro López de Lerena , polític espanyol.[24]
1819 , Parma ː Maria Lluïsa de Borbó-Parma , reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 .[25]
1861 : Frederic Guillem IV de Prússia .[26]
1865 : Leandro Gómez , militar uruguaià.
1868 : Marcos Paz , president de l'Argentina.[27]
1884 , Milà : Marietta Gazzaniga , soprano italiana.
1890 : Julián Gayarre , tenor.
1904 : James Longstreet general de la confederació americana (1861-1865).
1917 : Edward Burnett Tylor antropòleg Britànic.
1939 : Roman Dmowski , polític polonès.[28]
1948 : Vicente Huidobro , poeta xilè.
1955 : José Antonio Remón Cantera , militar i president de Panamà .[29]
1960 , Tortona , Itàlia : Fausto Coppi , ciclista italià.
1963 :
1965 : Jenaro de Urrutia Olaran , pintor basc.[31]
1974 : Tex Ritter , actor i músic nord-americà.[32]
1990 : Alan Hale Jr. , actor nord-americà.[33]
1995 :
1999 :
2000 : Dublín , Irlanda : Patrick O'Brian , novel·lista britànic, autor de la sèrie Aubrey-Maturin , que va viure la major part de la seva vida a Catalunya del Nord
2002 : Armi Aavikko , cantant finesa.[37]
2007 : Elizabeth Fox-Genovese , historiadora nord-americana.[38]
2008 -
2009 : Inger Christensen , escriptora danesa.
2011 :
2015 -
Festes i commemoracions
Modifica
Onomàstica : sants Abel , patriarca; Defensor de Viena , màrtir de la Legió Tebana a Viena del Delfinat; Basili el Gran i sant Gregori de Nazianz , bisbes i doctors de l'Església; Teodor de Marsella , bisbe; sant Joan Bono de Milà , bisbe de Milà; Blidulf de Bobbio , abat; Vicentià de Tula o Vicentó, eremita; Adalard de Corbie , abat; sant Macari d'Alexandria el Jove , eremita; Isidor d'Antioquia , bisbe i màrtir.
↑ «Biografia de Joanot Martorell ». Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: desembre 2019].
↑ CGT . Agenda Confederal 2013 . Madrid: Secretariado Permanente Comité Confedeal de la CGT, 2013.
↑ «Don Markstein's Toonopedia: Brenda Starr ». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Manifestant iranians incendien l'ambaixada saudita, després de l'execució de Nimr al-Nimr ». VilaWeb. [Consulta: 4 gener 2021].
↑ «Llibres de la M.Dolors Alibés a la maleta ». Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Servei Educatiu del Ripollès, 18-09-2028. [Consulta: 2 novembre 2020].
↑ «Codina i Gubianes, Maria Assumpció ». Músics per la Cobla. [Consulta: 5 desembre 2020].
↑ «Anna Pruna Grivé | enciclopedia.cat ». [Consulta: 12 novembre 2022].
↑ «Laia Bonet Rull ». Casa Asia. [Consulta: desembre 2021].
↑ «Resultados y estadísticas. VILA CABIRO, MIREIA » (en castellà). FEB . [Consulta: 16 gener 2019].
↑ «Teresa de Lisieux | enciclopedia.cat ». [Consulta: 26 juliol 2022].
↑ Brown , Kelly. «Florence Lawrence ». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].
↑ Clarke , David. «Tippett, Sir Michael (Kemp) ». A: Grove Music Online , 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.28005 [Consulta: 14 abril 2020].
↑ «Manresa Marhuenda, Josefina » (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
↑ «Anna Langfus 1920-1966 » (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
↑ Heberer , Patricia. Children during the Holocaust . Rowman Altamira, maig de 2011, p. 151. ISBN 9780759119864 .
↑ «Janet Akyüz Mattei, astrónoma ». Mujeres con ciencia, 02-01-2016. [Consulta: 17 març 2020].
↑ «Maria Teresa Gibert Perotti ». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans, 27-08-2020. [Consulta: 27 novembre 2022].
↑ «2 de gener ». Enciclopèdia de l'esport català . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ Trenc , Eliseu. «Mathilde Bensoussan ». Visat, octubre 2012. [Consulta: 23 novembre 2021].
↑ 324cat . «Mor Joan Soler i Amigó, un savi de la cultura popular », 02-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
↑ «Beatrice d'Este (1475-1497) - Find A Grave... » (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2021].
↑ Pérez de Guzmán , Juan. Crónica de la provincia de Cáceres (en castellà). Editorial MAXTOR, 2003, p.41. ISBN 8497610490 .
↑ O'Malley , John W. The Jesuits: cultures, sciences, and the arts, 1540-1773 (en anglès). University of Toronto Press, 1999, p. vol 1, p.321. ISBN 0802042872 .
↑ Escudero , José Antonio. Los orígenes del Consejo de Ministros en España (en castellà). Editorial Complutense, 2003, p.539. ISBN 8474915945 .
↑ «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 novembre 2021].
↑ Martineau , Harriet. Biographical sketches (en anglès). Macmillan and co., 1869, p.30.
↑ Alonso Piñero , Armando. Cronología histórica argentina (en castellà). Ediciones Depalma, 1981, p.1.
↑ Marcus Fountain , Alvin. Roman Dmowski, party, tactics, ideology, 1895-1907 (en anglès). East European Monographs, 1980, p.173. ISBN 0914710532 .
↑ Charpentier Herrera , Eduardo. La Banda Republicana (en castellà). Imprenta Nacional, 1969, p.184.
↑ Foster , Charles. [Once upon a time in paradise: Canadians in the Golden Age of Hollywood Once upon a time in paradise: Canadians in the Golden Age of Hollywood ] (en anglès). Dundurn Press Ltd., 2003, p.76. ISBN 1550024647 .
↑ Enciclopedia general ilustrada del País Vasco (en castellà). Auñamendi, 1999. ISBN 8470252658 .
↑ Dicaire , David. The first generation of country music stars: biographies of 50 artists born before 1940 (en anglès). McFarland, 2007, p.64. ISBN 0786430214 .
↑ Jackson , Ronald; Abbott , Doug. 50 Years of the Television Western (en anglès). AuthorHouse, 2008, p.34. ISBN 1434359255 .
↑ .Suleiman , Mahmoud. The Autobiography I Wrote Begins at a Zaghawa Village in Darfur (en anglès). AuthorHouse, 2010, p.134. ISBN 1452025878 .
↑ «Nancy Kelly » (en anglès). LA Times [Consulta: 18 abril 2011].
↑ Enciclopedia Vniversal Ilvstrada Evropeo-Americana (en castellà). Espasa-Calpe, 2001, p. v.114 p.83. ISBN 8423965740 .
↑ «Armi Aavikon äiti ei syytä Dannyä tyttärensä kohtalosta » (en finès). Ilta Lehti. [Consulta: 20 abril 2011].
↑ Steichen , Donna. Chosen: How Christ Sent Twenty-Three Surprised Converts to Replant His Vineyard (en anglès). Ignatius Press, 2009, p.35. ISBN 1586173405 .
↑ «Julio Martínez (1923-2008) » (en castellà). El Mercurio Online [Consulta: 21 abril 2011].
↑ «Robert C. Schnitzer » (en anglès). New York Times , 20-01-2008 [Consulta: 21 abril 2011].
↑ «Navždy nás opustil Arpád Račko (†84): Významný košický sochár, autor slávneho Maratónca mieru » (en eslovac). Topky , 02-01-2015.