Almussafes

municipi del País Valencià

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.[1] És seu d'un dels principals motors econòmics industrials de l'Àrea Metropolitana de València i de tot el País Valencià, la factoria de la multinacional automobilística Ford.[2]

Infotaula de geografia políticaAlmussafes
Escut d'Almussafes.svg
Ajuntament d'Almussafes.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Almussafes respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 17′ 33″ N, 0° 24′ 50″ O / 39.2924°N,0.4139°O / 39.2924; -0.4139
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Ribera Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.967 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat832,59 hab/km²
GentiliciAlmussafenc, almussafenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície10,77 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCarlet
Dades històriques
PatrociniBartomeu apòstol i Veracreu Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDel 13 al 16 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal46440 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46035 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46035 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalmussafes.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat al sud-oest del llac de l'Albufera. Té una superfície completament plana, de terres argilenques. El clima és mediterrani i els vents dominants són els del nord, l'oest i l'est, sent el provinent del mar el que ocasiona les pluges. Disposa de gran varietat de camps de tarongers.

Municipis limítrofsModifica

Limita amb Sollana (a la mateixa comarca), amb Alginet i Benifaió (a la Ribera Alta), i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud).

AccessosModifica

Des de València, per carretera, s'accedix a Almussafes a través de la V-31, continuant per l'AP-7 direcció Alacant i desviant-se en l'eixida 532, agafant la carretera CV-42. També compta amb estació de ferrocarril de la línia C-2 de Rodalies València (RENFE).

HistòriaModifica

Encara que hi ha empremtes de població en el neolític, Almussafes està documentada per primera vegada en el segle xi, quan Rodrigo Díaz de Vivar va acampar en una zona anomenada Rayosa (l'actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l'àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a "a mitjan camí" perquè era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i eixien de València.

Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpeller que l'ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic, i se'n va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i altres drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins a 1346, quan el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Este va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 13-07-1351 a l'abat del Reial Monestir de Nostra Senyora de la Valldigna, qui el retingué durant quasi 415 anys, fins al 30-03-1766, que va ser incorporada a la Corona, després d'un plet que va presentar Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l'any 1788 es va deslligar definitivament de la parròquia de Benifaió i es convertí en parròquia.

DemografiaModifica

Durant la segona meitat del segle xx la població va augmentar en més del 50 per cent.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2018
6.249 6.471 6.676 6.881 7.030 7.256 7.318 7.459 7.836 7.967 8.300 8.358 8.408 8.523 8.567 8.744 8.932

EconomiaModifica

AgriculturaModifica

L’agricultura local tingué sempre la seua importància com l’activitat que més ma d’obra ocupava fins a la implantació de l’empresa multinacional Ford Espanya a mitjan anys setanta, ja que el sector de la indústria fins aquell moment era molt minoritari i quasi inexistent.

Aquell fet va provocar una gran disminució de les terres de cultiu, ja que l’empresa ocupà 270 hectàrees, un espai equivalent a una quarta part de tot el terme municipal. Els quaranta anys que han passat i l’envelliment dels agricultors professionals ha provocat que en queden ja pocs. Encara que n’hi ha prou persones que dediquen algun temps a l’agricultura de forma secundària.

En 1951 es va constituir la “Cooperativa Agrícola Ganadera de Almussafes” (Coagal) que amb la seua consolidació en les anys seixanta i setanta va contribuir a dinamitzar una agricultura intensiva i comercial.[3] A partir de l’any 1964 es donà la pràctica desaparició del sector ramader.[4]

En els últims anys hem assistit a una disminució gradual dels camps de cultiu. Però al mateix temps que s’arrancaven molts camps de cítrics se'n plantaven de caquis. Malgrat això, l’extensió de cultius del terme municipal ha entrat en una desatenció de la sisena part, quantitat que representa entre un 12 i un 13% de les 7.700 fanecades de terra[5]

Les dades de l’última campanya hortofrutícola de Coagal –la de 2015-2016– donen les xifres següents: 5.540.444 quilograms de cítrics, amb un augment molt important de la varietat “okitsu” al mateix temps que es reduïxen les varietats clementina, navelina i lane-late, 1.560.050 quilograms d’hortalisses, fonamentalment col xinesa i melons d’Alger que representen un total del 85,53% i 2.121.271 quilograms de fruites, entre les quals els caquis –caquier– representen el 94,76%.[6]

Factoria Ford i indústries auxiliarsModifica

Vegeu també: Ford España

L'activitat econòmica d'Almussafes i les poblacions limítrofes es concentra al voltant de la factoria d'automòbils Ford, inaugurada el 18 d'octubre de 1976, on s'han fabricat més de 9 milions de vehicles. Esta factoria acobla en l'actualitat els models Focus, Fiesta, Ford Ka de la marca Ford i el Mazda 2. La producció mitjana diària és de 2.000 unitats.

La factoria de Ford oferix ocupació directa a 7.000 persones, mentre que la indústria auxiliar ocupa uns 21.000 treballadors addicionals. L'origen de la fàbrica es remunta a 1973, quan la multinacional nord-americana llavors dirigida per Henry Ford II va decidir adquirir 636 horts en la comarca amb una extensió total de 270 hectàrees.

Més enllà de la importància de la companyia amb caràcter local, la quota de Ford Motor en el Producte Interior Brut del País Valencià ascendix al 8,2%.

Política i GovernModifica

 
Ajuntament d'Almussafes.

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Almussafes i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Almussafes

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Antonio González Rodríguez 3.029 57,79% 9 ( +2)
Compromís per Almussafes   Lourdes Moreno Blay 1.114 21,26% 3 ( -2)
Partit Popular   Rafael Enrique Beltrán Doménech 630 12,02% 1 ( )
Altres candidatures[a]   436 8,32% 0
Vots en blanc   32 0,61%
Total vots vàlids i regidors 5.241 100 % 13
Vots nuls 38 0,73%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.279 75,96%**
Abstenció 1.671* 24,04%**
Total cens electoral 6.950* 100 %**
Alcalde: Antonio González Rodríguez (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PSPV[7])
Fonts: JEC,[8] JEZ Sueca,[9] M. Interior,[10] Periòdic Ara.[11]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde d'Almussafes és Antonio González Rodríguez, del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[12]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Miguel Duart Aparici
Vicent Escrivà Ribes
UCD
?
19/04/1979
29/05/1979
n/d
--
1983–1987 Vicent Escrivà Ribes PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicent Escrivà Ribes PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent Escrivà Ribes PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicent Escrivà Ribes
Josep Chaqués i Pérez
PSPV-PSOE
UPV-BN
17/06/1995
04/03/1997
Moció de censura UPV+UV+PP
--
1999–2003 Josep Chaqués i Pérez BLOC-Verds 03/07/1999 --
2003–2007 Mª Ángeles Lorente Iglesias PSPV-PSOE/EU-E 14/06/2003 --
2007–2011 Mª Carmen Santos-Juanes Fuster
Albert Girona i Albuixech
PP
BLOC
16/06/2007
15/01/2009
Pacte de govern PP+Bloc-EUPV
--
2011–2015 Albert Girona i Albuixech Compromís 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio González Rodríguez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio González Rodríguez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[12]

MonumentsModifica

  • Torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d'alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
  • Església de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xorrigueresc i apreciables pintures.
  • El mercat municipal, ubicat al centre de la població data de l'any 1956, i l'any 2011 acabaren les obres de millora consistents en la millora de l'accessibilitat, substitució de la coberta superior i la modernització de la façana del mercat i del seu equipament interior així com la instal·lació de dues noves portes laterals.[13][14]
 
Mercat d'Almussafes

Festes i celebracionsModifica

  • Festes Patronals. Del 13 al 16 de juliol se celebren les festes en honor als seus patrons Sant Bertomeu i la Santíssima Creu amb revetles, espectacles pirotècnics, actuacions musicals, dances tradicionals valencianes, cercaviles, actes religiosos, etc. És destacable l'Homenatge a la Paella o la desfilada de Moros i Cristians.

Fills il·lustresModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Unides Podem Almussafes (Podem-EUPV) (225 vots, 4,29%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (211 vots, 4,03%).

ReferènciesModifica

  1. «Almussafes». A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p. 468-469. ISBN 84-345-7465-9. 
  2. «la Ribera Baixa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mari Carme Raga, Mª Àngel Martí i Albert Girona. Almussafes: geografia i història d’una comunitat agrícula valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer. 
  4. Cooperativa Agrícola Ganadera de Almussafes - 50 Años de vida 1951-2001. ISBN V-2748-2001. 
  5. Diari Levante-EMV, domingo, 22 de enero de 2017, pàg. 38 entre les dedicades a La Ribera..
  6. Informe de Coagal, repartit a l’assemblea general del 03-03-2017, corresponent a l’exercici 2015-2016.
  7. Redacció «Toni González revalida el seu càrrec com a alcalde d'Almussafes». www.elperiodic.com, 17-06-2019.
  8. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.494 [Consulta: 29 abril 2020].
  9. Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 19 [Consulta: 27 març 2020].
  10. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 6 maig 2020].
  11. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Almussafes», 26-05-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  12. 12,0 12,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almussafes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  13. «L'Ajuntament d'Almussafes millorarà el mercat municipal». Elpuntavui.cat, 16-09-2011. [Consulta: Juny 2016].
  14. «El mercat municipal d'Almussafes lluïx nova imatge». Elpuntavui.cat, 28-11-2011. [Consulta: Juany 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almussafes