Carlet

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Carlet (desambiguació)».

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.[1]

Infotaula de geografia políticaCarlet
Escut de Carlet.svg
Ronda del Malecón en Carlet.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Carlet respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 13′ 31″ N, 0° 31′ 13″ O / 39.2252°N,0.5202°O / 39.2252; -0.5202
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Alta Modifica el valor a Wikidata

CapitalCarlet Modifica el valor a Wikidata
Població
Total15.598 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat342,06 hab/km²
GentiliciCarletí, carletina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície45,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud48 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCarlet
Dades històriques
PatrociniBernat d'Alzira Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDissabte
Festa majorSegona setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaria Josep Ortega Requena Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46085 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46085 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcarlet.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El terme, de 45,60 km² i pràcticament pla, se situa a la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. El nucli urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l'esquerra hi ha una zona industrial.

Limita amb l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

NuclisModifica

  • Carlet
  • Ausiàs March

HistòriaModifica

El topònim major prové de l'àrab Qualaet, que significava, "castell" o "plaça forta". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s'han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a la Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca, i dels romans hi ha les restes d'una possible vil·la rústica a la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.

La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment, data en què el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de Sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut, heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut, en favor del qual, l'any 1274, el rei Jaume I confirmava la carta pobla de Carlet.[2] El 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedí al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passà a la família Vilanova i s'independitzà d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, va vendre Carlet als jurats de València i estos, el 1375, a Gonçal de Castellví; en 1393 Joan I va donar en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.

En 1520 Carlet posseïa dues cartes de poblament, una per a mudèjars i una altra per a cristians, i el 1610, després de l'expulsió dels moriscs, se'n va donar una altra per als nous pobladors; en les del 1520 ja ostentava la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra. Els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera. En temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví; nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor, mentre que la població cristiana estigué a favor dels agermanats. En 1604 es va crear el Comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza. En la carta pobla del 1610 les condicions eren similars, encara que s'eliminaren els drets musulmans i els serveis personals i es va reduir la partició de l'oli. El poble quedà dividit en dos sectors: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi, que es renovava anualment.

El segle xvii estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves que posava a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte; el 1805 els veïns i l'Ajuntament demanaren la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrèmol va causar importants destrosses en el poble que, aquell mateix any, va ser proveït de fonts públiques; en 1891 es va derruir el palau comtal per a eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril va arribar a Carlet, amb les importants conseqüències que se'n deriven; en 1926, arran d'una visita del dictador Primo de Rivera, el municipi va adquirir el títol de ciutat.

En 1957 una riuada va assolar la població; en 1970 va ser demolit l'antic convent i en seu lloc es va construir el nou ajuntament.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2013 2016 2019
14.276 14.239 14.494 14.366 14.056 13.975 14.080 14.622 14.952 15.189 15.527 15.335 15.384 15.598

EconomiaModifica

 
Canal dels regants valencians Alzira-Benimodo-Carlet

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície conreada ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Hi ha hagut un progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava la garrofera i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilitzen l'aigua del subsòl, mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre este i la Séquia Reial del Xúquer.

El cultiu més estès és el dels cítrics. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita de pinyol o fruita d'estiu, especialment, del préssec primerenc.

La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, cabrum, porcí i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle xx, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 de Compromís per Carlet (Compromís) i 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Carlet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Laura Sáez Martínez 3.162 43,95% 8 ( +1)
Compromís per Carlet   Maria Josep Ortega Requena 2.101 29,20% 5 ( -3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Lola Navarro Lacuesta 1.671 23,23% 4 ( +2)
Altres candidatures[a]   181 2,52% 0
Vots en blanc   79 1,10%
Total vots vàlids i regidors 7.194 100 % 17
Vots nuls 91 1,25%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.285 65,08%**
Abstenció 3.909* 34,92%**
Total cens electoral 11.194* 100 %**
Alcaldessa: Maria Josep Ortega Requena (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís i 4 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de València,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Carlet és Maria Josep Ortega Requena (Compromís).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Suey García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Salvador García Carbonell UPV 15/06/1991 --
1995–1999 María Ángeles Crespo Martínez PP 17/06/1995 --
1999–2003 María Ángeles Crespo Martínez PP 03/07/1999 --
2003–2007 María Ángeles Crespo Martínez PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Ángeles Crespo Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Ángeles Crespo Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Maria Josep Ortega Requena Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Maria Josep Ortega Requena Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

 
Església de l'Assumpció

Al llarg del carrers Sant Bernat (també conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats. Pel que fa a la resta del patrimoni, cal destacar:

  • Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats). De 1766. S'hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies van de paella els caps de setmana.
  • Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
  • Residència La Llum. Antic Hospital Municipal. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic. (Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90).
  • Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925. Revestida interiorment amb ceràmica fabricada expressament amb dissenys propis, fou buidada interiorment, desapareguent tots els trets característics interiors.
  • Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.
  • Teatre d'El Siglo. Recreació a menor escala de l'antic Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Catalogat d'Interés Local, és propietat municipal i es troba en un estat de conservació lamentable. La subvenció que la Generalitat valenciana havia concedit per a la seua rehabilitació fou utilitzada per l'Ajuntament per a comprar i rehabilitar el Saló Giner, construït als anys 60.
  • Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins. Als anys 60 va ser enderrocat i construït un cinema cobert i un altre d'estiu. Posteriorment el d'estiu es va convertir en discoteca, sala de recepcions, bodes i similars. En ser adquirit per l'Ajuntament de Carlet -reutilitzant una subvenció que havia de servir per rehabilitar el Teatre del Siglo"-, fou rehabilitat entre 1999 i 2002, amb una superfície d'uns 3150 m², i també s'afegí escenari a l'antic cinema, que no en tenia.

Cultura i espectaclesModifica

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L'Artística i La Unió Musical i una Coral Polifònica; s'ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklor carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.

FestesModifica

  • Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.

Fills il·lustresModifica

Categoria principal: Carletins

Imatges històriques del trinquet de CarletModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Suma't per Carlet (EUPV-ERPV) (181 vots, 2,52%)

ReferènciesModifica

  1. «Carlet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sansaloni, E.; Casimiro, J. C. El feudalismo medieval valenciano a partir de sus documentos, 1986. ISBN 84-398-7323-9. 
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  4. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 95 [Consulta: 12 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Carlet», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carlet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlet