Carlet

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Carlet (desambiguació)».

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.[1] Amb 15.945 habitants (dades del 2022) és el quart municipi en població de la comarca, després d'Alzira, Algemesí i Carcaixent.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCarlet

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 13′ 31″ N, 0° 31′ 13″ O / 39.2252°N,0.5202°O / 39.2252; -0.5202
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalCarlet Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.141 (2023) Modifica el valor a Wikidata (353,97 hab./km²)
Gentilicicarletina, carletí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície45,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud48 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCarlet
Dades històriques
PatrociniBernat d'Alzira Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDissabte
Festa patronalSegona setmana de setembre
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLola Navarro Lacuesta (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46085 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46085 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcarlet.es Modifica el valor a Wikidata

Toponímia

modifica

Segons Joan Coromines (1995), és probable que el nom de Carlet resulte de l'àrab vulgar valencià Qalaét (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Calet i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la qual els moros anomenaven Garlédi (cova infernal) o Gar-al-meit (cova dels homes morts).[2] No obstant això, el Diccionari Enciclopèdic Salvat (edició de 1967), assenyala que el nom de carleta (llima per a escalabornar el ferro) procedeix del francès carlette, la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és probable que el nom procedisca de l'antic occità. Esta última etimologia concorda més amb la forma ortogonal del seu plànol urbà que es va introduir a Espanya en les terres reconquerides als àrabs, tal com ja s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en el fet que la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat mitjana procedent de les antigues ciutats fundades durant el període de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i diferent en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'origen àrab. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àrabs a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sinó en el lloc, ara despoblat, de Pintarrafes, que queda cap al nord-oest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té origen àrab. En aquest lloc, on hui s'alça l'ermita de Sant Bernat, va ser on van nàixer Sant Bernat Màrtir, María i Gracia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons d'Alzira i Carlet.

Geografia

modifica

El terme, de 45,60 km² i pràcticament pla, se situa a la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. El nucli urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l'esquerra hi ha una zona industrial.

El seu terme té una superfície plana en la seua major part, en trobar-se en l'horta del riu Magre. Per l'oest penetren els contraforts de la lloma de Matamon, que supera els 300 metres d'altura. El riu Magre, d'escàs cabal, però de grans avingudes en èpoques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de nord-oest a sud-est. Drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranc de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedeix del terme de Tous. El mateix riu Magre divideix l'ampli terme en dues meitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra, és a dir, cap a l'est, forma una gran plana (El Pla), que arriba al límit amb Alginet pel nord-est, del qual el separa la Serra d'Alèdua (130 metres). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al sud-oest fins a tocar els contraforts de la lloma de Matamon. L'altitud oscil·la entre els 310 metres a l'oest (Lloma de Matamon) i els 40 metres a la vora del riu Magre. El poble s'alça a 49 metres sobre el nivell de la mar.

  • Carlet
  • Ausiàs March
  • Villarubia

Límits geogràfics

modifica

Carlet és fronterer amb les localitats de l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous. A més, es situa en la coneguda com "segona corona" de l'Àrea Metropolitana de València, degut a que el municipi es situa a només 34 kilòmetres al sud-oest del Cap i Casal.

Nord-oest:

Catadau

Nord:

Alfarb

Nord-est:

Alginet

Oest:

Tous

 
Est:

Guadassuar

Sud-oest:

Benimodo

Sud:

Benimodo i l'Alcúdia

Sud-est:

L'Alcúdia

Història urbana

modifica
 
Fotografia aèria de Carlet. El nucli principal de la ciutat es situa al centre de la imatge, a la dreta el riu Magre i a l'esquerra el barri de Villarubia.

La ciutat de Carlet té un plànol urbà ortogonal o en escaquer (amb una xicoteta corba cap al sud-est per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipus de plànol urbà és similar al que els cristians van emprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents a les ciutats romanes. A Espanya este tipus de pla es va difondre a partir del de Jaca.[3] El Fur aragonés va difondre este tipus de plànol urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeeix a Vila-real (Plana Baixa). En les antigues ciutats romanes, el pla es disposava entorn de dos carrers principals: el cardo de nord a sud (d'on ve la paraula punt cardinal) i el decumanus d'oest a est. En el cas de Carlet, el card correspondria a la carretera de Tavernes de la Valldigna (CV-50), que constitueix el carrer Colón, mentre que el decumanus enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) amb el pont de la carretera que va cap a Alginet i València. No obstant això, en este últim cas no es pot distingir tan nítidament perquè no hi ha un carrer completament recte d'est a oest. És molt probable que en els seus començaments en el segle xiii, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paral·lels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), la qual cosa explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "card" original). En definitiva, l'eixample urbà de la ciutat es va anar realitzant lentament durant diversos segles i el carrer Colón es va convertir, amb el temps, en el vertader card o carrer principal de nord a sud, mentre que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Segle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el Mercat municipal es va construir, en una data relativament recent (1934), en l'extrem oriental del decumanus, al costat del riu, característica que li haguera donat en l'antiguitat, el vertader caràcter de fòrum amb la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

Història

modifica

Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s'han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a la Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca, i dels romans hi ha les restes d'una possible vil·la rústica a la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.

Per tant, els primers testimonis de l'activitat humana referida a Carlet es remunten fins la prehistòria. L'origen del poblament de la zona es trasllada al Paleolític i Neolític, ja que trobem puntes de fletxa, agulles i raspadors de sílex. Totes aquestes troballes es troben en la zona de la Cova de Primo (la Parra).

La cultura ibèrica també va deixar la seua imprempta a Carlet. Esta apareix a la fi del segle VI aC. El poblament ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un nucli principal, fortament defensat. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona dels Cabeçolets, a 3600 m del poble. Un altre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels termes de Carlet i Catadau, formant límit amb el de Tous. D'esta lloma de Matamón es van recollir huit fragments de xicoteta grandària, de ceràmica àtica de vernís negre alguns de ceràmica ibèrica amb decoració geomètrica senzilla.

Amb l'arribada dels romans a la península al 218 aC, Carlet va quedar inclosa en la Hispània Citerior. D'aquesta primera època de dominació romana de Hispània, a Carlet s'ha trobat el jaciment de La Font Blanca, que compta amb evidències arqueològiques que van des del segle III aC fins al II dC. Amb la divisió provincial d'August Carlet passaria a formar part de la Tarraconensis. Durant aquest període inaugurat al 27 aC a les proximitats de la localitat s'ha documentat restes ceràmiques al jaciment de Els Fornals. A més s'ha trobat evidències d'herència romana al jaciment de El Pedregalet. Entre aquests tres poblats ha aparegut ceràmica fina Campaniana, Sigillata Aretina i Sigillata Clara, algunes amb decoració a relleu.

La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment, data en què el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de Sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut, heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut, en favor del qual, l'any 1274, el rei Jaume I confirmava la carta pobla de Carlet.[4] El 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedí al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passà a la família Vilanova i s'independitzà d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, va vendre Carlet als jurats de València i estos, el 1375, a Gonçal de Castellví; en 1393 Joan I va donar en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.

Durant les Germanies (1519-1522), els agermanats de Carlet van assaltar i van saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallatge més oneroses, es van mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats. Aquesta diferenciació entre la població musulmana i cristiana resulta evident en el fet que en 1520 Carlet posseïa dues cartes de poblament, una per a mudèjars i una altra per a cristians, i el 1610, després de l'expulsió dels moriscs, se'n va donar una altra per als nous pobladors; en les del 1520 ja ostentava la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra. Els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera. En 1604 es va crear el Comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza. El 1609 va tenir lloc el cens de Caracena, que documentava l'existència de 89 cristians vells i 290 cristians nous que comformaven la població total del moment. En la carta pobla del 1610 les condicions eren similars, encara que s'eliminaren els drets musulmans i els serveis personals i es va reduir la partició de l'oli. El poble quedà dividit en dos sectors: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi, que es renovava anualment.

El segle xvii estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves que posava a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte; el 1805 els veïns i l'Ajuntament demanaren la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrèmol va causar importants destrosses en el poble que, aquell mateix any, va ser proveït de fonts públiques; en 1891 es va derruir el palau comtal per a eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril va arribar a Carlet, amb les importants conseqüències que se'n deriven; en 1926, arran d'una visita del dictador Primo de Rivera, el municipi va adquirir el títol de ciutat.

En 1957 una riuada va assolar la població; en 1970 va ser demolit l'antic convent i en seu lloc es va construir el nou ajuntament.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2013 2016 2019
14.276 14.239 14.494 14.366 14.056 13.975 14.080 14.622 14.952 15.189 15.527 15.335 15.384 15.598

Economia

modifica
 
Canal dels regants valencians Alzira-Benimodo-Carlet
 
Plantació de caquis en la seua variant Ribera del Xúquer

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola, la qual està organitzada per la Cooperativa de Carlet (CoopCarlet), que compta amb una importància notòria entre la societat carletina, ja que gran nombre dels seus habitants hi estan vinculats. Pel que fa a la superfície, el seu conreu ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Hi ha hagut un progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava la garrofera i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilitzen l'aigua del subsòl, mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre este i la Séquia Reial del Xúquer.

El cultiu més estès és el dels cítrics. En la mateixa línia que l'agricultura traidicional valenciana, el desenvolupament de la taronja ha estat fonamental històricament en l'economia carletina. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita de pinyol o fruita d'estiu, especialment, la bresquilla.

No obstant, des de la dècada de 1960 a Carlet es va desenvolupar una forta indústria agrícola entorn a la fruita del caqui (o kaki). Aquesta fruita, originària del Japó i la Xina, va sorgir espontàniament amb una variant pròpia a Carlet, la varietat Roig Brillant.[5] L'impuls carletí en el sector del caqui es va donar, sobretot a principis del segle XXI i es va traslladar a tota la Ribera del Xúquer, naixent així la denominació d'origen Caqui Ribera del Xúquer. Açò ha valgut a Carlet la consideració de "Ciutat del Caqui", ja que, tal com assenyala l'ex-alcaldessa de la ciutat, Maria Josep Ortega: "un 85% de la població viu del caqui".[6]

La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, cabrum, porcí i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle xx, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofructicultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.

No obstant, el parc industrial de Carlet compta a dia de hui amb empreses potents. En aquest aspecte destaquen dues factories amb seu a la ciutat de Carlet. Per una banda la productora de rosquilletes Anitin. Aquesta va ser fundada per Agustí Blay al 1994, a partir d'un forn que els seus avis, Manolo Soriano i Anita Martí, tenien a Alberic, primer, i a Benimuslem, després. Anitin té la seu a Carlet i compta amb quatre fàbriques. El 2018 l'empresa va superar la barrera dels 61 milions d'euros de xifra de negoci (61.420.000), un 3,66% més que l'any anterior, segons consta en el registre mercantil.[7] L'altra gran empresa amb seu a Carlet és DRUNI, controlada per les famílies Casp Sanz i Pla Casp. Aquesta cadena de perfumeries especialitzades en la venda de perfums, cosmètica, maquillatge i neteja personal, va nàixer a Carlet en 1987. El 2023 comptava amb més de 300 tendes i més de 2.000 professionals per tot Espanya.[8]

Comunicacions

modifica

Carlet està connectada amb la capital valenciana mitjançant l'Autovia del Mediterrani (A-7). Mentre que la carretera autonòmica CV-50 travessa la localitat de nord a sud i uneix el terme amb les veïnes poblacions de L'Alcúdia i Catadau. Compta, a més, amb una sèrie de carreteres locals que connecten Carlet amb Benimodo, Matamon, la urbanització d'Ausiàs March o Alginet, entre altres.

 
Estació de tren de Carlet, construida al 1925.

Per altra banda, la ciutat compta amb serveis de transport comarcal. Com són dues línies d'autobús que travessen la localitat. La connexió Catadau-Alzira i la de Benimodo-València.

Finalment, Carlet ha comptat històricament amb una línia de tren directe a la ciutat de València, la qual era coneguda com el Trenet. Actualment els serveis estan gestionats per MetroValència. Carlet compta amb dos parades de metro al seu terme. L'aparador d'Ausiàs March i l'estació de Carlet, construida al 1925. Ambdues formen part de la Zona C de la Línia 1, la qual connecta Bétera (Camp de Túria) amb Castelló (Ribera Alta). Aquesta línia és de ferrocarril (FGV) fins que arriba a la ciutat de València, moment en què baixa al subsol per travessar la capital.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Carlet (Compromís) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Carlet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Laura Sáez Martínez 3.855 49,58% 9 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Lola Navarro Lacuesta 1.611 20,72% 4 ( )
Acord per Guanyar-Compromís per Carlet   Carla Cebrián Sánchez 1.551 19,94% 3 ( -2)
Vox   Francisco Javier Marí Ventura 481 6,18% 1 ( +1)
Sumem per Carlet - Acord Municipal (AM)   Josep Sola Sanz 219 2,81% 0 ( )
Vots en blanc   58 0,74%
Total vots vàlids i regidors 7.775 100 % 17
Vots nuls 84 1,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.859 70,38%**
Abstenció 3.306* 29,61%**
Total cens electoral 11.165* 100 %**
Alcaldessa: Laura Sáez Martínez (PPCV) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 9 de PPCV)
Fonts: https://www.naciodigital.cat/eleccions/municipals2023/municipi/46085/carlet

https://www.levante-emv.com/ribera/2023/05/28/resultados-elecciones-municipales-carlet-ribera-87920230.html

https://www.levante-emv.com/elecciones/municipales/28m/carlet/

https://www.ondacero.es/elecciones/municipales/resultados-carlet_valencia-2023/
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes en democràcia

modifica

Des de juny de 2023 l'alcaldessa de Carlet és Laura Sáez Martínez (PPCV).[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Suey García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Salvador García Carbonell UPV 15/06/1991 --
1995–1999 María Ángeles Crespo Martínez PP 17/06/1995 --
1999–2003 María Ángeles Crespo Martínez PP 03/07/1999 --
2003–2007 María Ángeles Crespo Martínez PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Ángeles Crespo Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Ángeles Crespo Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Maria Josep Ortega Requena Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Maria Josep Ortega Requena
Lola Navarro Lacuesta
Compromís
PSPV-PSOE
15/06/2019
15/10/2021
--
Pacte
Des de 2023 Laura Sáez Martínez PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Ciutats Agermanades

modifica

Monuments

modifica
 
Església de l'Assumpció
 
Mercat Municipal

Al llarg del carrers Sant Bernat (també conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats. Pel que fa a la resta del patrimoni, cal destacar:

  • Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats). De 1766. S'hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies hi van de paella els caps de setmana.
  • Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
  • Residència La Llum. Antic Hospital Municipal. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic. (Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90).
  • Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925. Revestida interiorment amb ceràmica fabricada expressament amb dissenys propis, fou buidada interiorment, desapareguent tots els trets característics interiors.
  • Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.
  • Teatre d'El Siglo. Recreació a menor escala de l'antic Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Catalogat d'Interés Local, és propietat municipal i es troba en un estat de conservació lamentable. La subvenció que la Generalitat valenciana havia concedit per a la seua rehabilitació fou utilitzada per l'Ajuntament per a comprar i rehabilitar el Saló Giner, construït als anys 60.
  • Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica de vins. Als anys 60 va ser enderrocat i construït un cinema cobert i un altre d'estiu. Posteriorment el d'estiu es va convertir en discoteca, sala de recepcions, bodes i similars. En ser adquirit per l'Ajuntament de Carlet —reutilitzant una subvenció que havia de servir per rehabilitar el Teatre del Siglo–, fou rehabilitat entre 1999 i 2002, amb una superfície d'uns 3150 m², i també s'afegí escenari a l'antic cinema, que no en tenia.

Cultura i espectacles

modifica

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L'Artística i La Unió Musical i una Coral Polifònica; s'ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.

La tradició musical de Carlet es demostra en la gran quantitat de peces de música històriques en la cultura valenciana:

  • Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor de Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.

Fills il·lustres

modifica
Categoria principal: Carletins

Imatges històriques del Trinquet de Carlet

modifica

Referències

modifica
  1. «Carlet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «cova de primo - sima del infierno carlet». [Consulta: 26 novembre 2023].
  3. «De la ciudad ortogonal aragonesa a la cuadricular hispanoameric». [Consulta: 22 novembre 2023].
  4. Sansaloni, E.; Casimiro, J. C. El feudalismo medieval valenciano a partir de sus documentos, 1986. ISBN 84-398-7323-9. 
  5. «Productos de calidad y turismo de España». [Consulta: 23 novembre 2023].
  6. S.L, EDICIONES PLAZA. «ENTREVISTA María Josep Ortega: "El 85% de la población de Carlet vive del kaki"» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2023].
  7. valència, gemma martínez |. «Los reyes de las rosquilletas» (en castellà), 09-09-2019. [Consulta: 23 novembre 2023].
  8. «¿Quiénes somos?». [Consulta: 24 novembre 2023].
  9. Talavera, A. «La nueva alcaldesa de Carlet prioriza mejorar la seguridad ciudadana» (en castellà), 19-06-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carlet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. «Bolero de Carlet.Anys 50». [Consulta: 22 novembre 2023].
  12. Profesor. «LA GLORIETA: EL MISTERIO AMPARITO ROCA. ¿QUIÉN FUE ESTA BELLA MUJER QUE INSPIRÓ AL MAESTRO TEIXIDOR?», 02-08-2011. [Consulta: 22 novembre 2023].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlet