Cítric
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere[2] de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies. Els seus fruits posseeixen un alt contingut en vitamina C,[3] la qual els proporciona aquest típic sabor àcid tan característic. Són originaris de l'Àsia tropical i subtropical, i en formen part tres espècies pròpiament dites i nombrosos híbrids conreats, incloses les fruites més àmpliament comercialitzades, com la llimona, la taronja, la llima o llimona dolça i la mandarina, amb diverses varietats que depenen de la regió en què es conreïn.
Citrus ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Dades | |
Font de | cítric i suc de cítric ![]() |
Planta | |
Tipus de fruit | hesperidi ![]() |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Rutaceae |
Subfamília | Aurantioideae |
Gènere | Citrus ![]() L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Espècies i híbrids principals | |
Generalment, els cítrics no són resistents al fred, temperatures continuades sota zero poden fer malbé tant els fruits com els brots joves, i per això són espècies cultivades en zones compreses entre els paral·lels 40 N i 40 S. Aquests conreus són abundants en totes les zones litorals de la conca mediterrània, essent molt comuns al sud del Principat i al País Valencià, on és regulat com a Indicació Geogràfica Protegida.
EtimologiaModifica
La paraula «cítric» deriva del mot llatí citrus, que significa 'llimona'.[4] En última instància, procedeix del mot grec κέδρος (kedros), emprat per referir-se a arbres com ara el cedre, el pi i el xiprer. Aquesta etimologia és deguda a la semblança entre els aromes que desprenen les fulles i els fruits del ponciler i l'olor que fa el cedre.[5]
HistòriaModifica
Hi ha evidència que la regió de Yunnan és d'on s'originà el gènere, amb la prova d'un fòssil de Citrus linczangensis del Miocè superior. Generalment es creu que els cítrics provenen del Sud-est asiàtic. D'Àsia passà a Australàsia durant el Miocè superior.[6]
El ponciler, que cap al segle vii fou el primer cítric introduït a Espanya, i els tarongers agres, portats pels àrabs al segle x o xi,[5] foren els únics cítrics plantats en abundància a l'Imperi Romà d'Orient.[7] La llimonera arribà a la península Ibèrica cap a la mateixa època, seguida pel taronger dolç (segle xv), el mandariner (segle xix) i l'aranger gros (segle xx).[5]
Al segle xviii esdevingueren un conreu comercial al País Valencià i altres parts d'Europa.[8]
MorfologiaModifica
Els cítrics són arbustos grossos o arbres perennifolis (excepte el taronger trifoliat, que és caducifoli[5]) que assoleixen una alçada d'entre 5 i 25 metres. Les flors són blanques, mentre que els fruits, de forma esfèrica, són de color verd, groc o negre quan maduren.
BranquesModifica
Les branques joves són verdes i quadrades. Presenten crestes a la base de les fulles que creixen gradualment cap avall. Tenen una secció triangular que va desapareixent a mesura que progressa el creixement secundari. A les axil·les de les fulles hi ha gemmes i, de vegades, espines. En general, les espines només estan ben desenvolupades en les plantes joves o en les branques en ple creixement. Les gemmes es poden desenvolupar en simples brots vegetatius, brots amb fulles i flors o només amb flors. Les branques no culminen en una gemma terminal, sinó que l'última gemma lateral compleix aquesta funció (simpodi).
TigesModifica
Els cítrics tenen un únic tronc de color terrós. La quantitat de ramificacions varia d'una espècie a l'altra. El port pot ser de tipus erecte, globós o obert. La fil·lotàxia és de 3/8 en la majoria de les espècies. En els pomelos, en canvi, és de 2/5.[5]
ArrelsModifica
Les arrels assoleixen una gran extensió i profunditat. Hi ha una arrel principal i diverses de secundàries.[5]
ClassificacióModifica
Tot i que la classificació taxonòmica és complexa,[2] una recent investigació genètica ha demostrat que únicament existeixen sis espècies reals: C. màxima, C. medica, C. reticulata més tres espècies que eren erròniament considerades gèneres relacionats: Fortunella, Eremocitrus i Microcitrus,[9] essent totes les restants híbrids d'aquestes tres. A causa de la facilitat d'hibridació dels cítrics, tots els conreus per a ús comercial s'obtenen empeltant les espècies desitjades sobre plançons seleccionats per la seva resistència a les malalties. Poncirus va ser classificada com a cítric, però més avant una investigació genètica va concloure que no pertanyia al gènere dels cítrics.[9]
Espècies del gènere CitrusModifica
Hi ha quaranta-sis espècies de cítrics catalogades.
- Citrus amblycarpa
- Citrus aurantifolia (llimoner àcid)
- Citrus aurantium (taronger bord)
- Citrus australasica
- Citrus australis
- Citrus clementina (clementina)
- Citrus bergamia
- Citrus deliciosa
- Citrus depressa
- Citrus glauca
- Citrus halimii
- Citrus hystrix (cumbabà)
- Citrus ichangensis
- Citrus indica
- Citrus iyo
- Citrus jambhiri
- Citrus japonica (cumquat)
- Citrus latipes
- Citrus latifolia (llimoner de Pèrsia)
- Citrus limettioides
- Citrus limetta
- Citrus limon (llimoner)
- Citrus limonia (rangpur)
- Citrus macrophyla
- Citrus macroptera
- Citrus mangshanensis
- Un estudi genòmic confirma que és una espècie diferenciada de les altres.[10]
- Citrus maxima (aranger gros)
- Citrus medica (poncemer)
- Citrus monstruosa
- Citrus myrtifolia
- Citrus natsudaidai
- Citrus nobilis (mandariner)
- Citrus pennivesiculata
- Citrus paradisi (aranger)
- Citrus reshni
- Citrus reticulata (mandariner)
- Citrus sinensis (taronger)
- Citrus sphaerocarpa (kabosu)
- Citrus sudachi
- Citrus sunki
- Citrus tachibana
- Segons un estudi del genoma, la mandarina Tachibana no és una espècie diferent a C. Reticulata, sinó una subepècie.[10]
Nutrició i salutModifica
Els fruits dels cítrics són un aliment ric en vitamina C.[3] Se solen menjar frescos després de pelar-los. Són fàcils de dividir en trossos.[11] N'és una excepció l'aranja, que habitualment es parteix per la meitat per consumir-ne la carn amb una cullera. Els cítrics també es poden esprémer per obtenir-ne el suc. Els més àcids, en canvi, no se solen menjar sols, sinó que es fan servir per afegir un toc d'acidesa a altres aliments. La llimona també es pot beure en forma de llimonada, normalment diluïda amb aigua i endolcida una mica amb sucre.
Diversos cítrics, especialment l'aranja,[12][13] poden afectar l'absorció i el metabolisme dels medicaments[14][15] fins a tres dies després de la ingestió dels fruits,[16] per la qual cosa els pacients que prenguin medicaments susceptibles d'interaccionar amb els cítrics han d'evitar aquests fruits (i els seus sucs) mentre segueixin el tractament.[17] Aquests efectes són deguts a les furanocumarines i, en menor mesura, els flavonoides presents en els cítrics.[18]
PlaguesModifica
Els cítrics, com les altres plantes, es veuen afectats per plagues. Al Baix Ebre i el Montsià, els artròpodes que es consideren perjudicials per als cítrics són els següents:[19]
- aranya parda (controlada)
- aranya roja (poc controlada)
- caparreta blanca (controlada)
- caparreta negra (quasi controlada)
- caparreta tova (controlada)
- cotonet (quasi controlada)
- cotxinilla acanalada (ben controlada)
- minador dels brots (mal controlada)
- mosca blanca cotonosa (controlada)
- mosca del Mediterrani (mal controlada)
- poll gris (mal controlada)
- poll roig (controlada)
- pugons (poc controlada)
- serpeta grossa (mal controlada)
Producció mundial de cítricsModifica
Els cítrics són una de les categories més destacades de fruites i hortalisses, tant pel seu volum de producció com pel seu comerç. En els darrers trenta anys, la producció de cítrics a tot el món ha continuat augmentant de manera constant i ara arriba als 130 milions de tones, el que suposa un creixement al voltant del 125%.
Amb tot, l'augment de la producció és inferior al creixement global del sector hortofrutícola en general durant el mateix període de temps, que va augmentar més d'un 155%. Això s'ha traduït en una menor quota de mercat de cítrics en el sector.
El comerç mundial de cítrics ha seguit una tendència similar. Les exportacions mundials de cítrics han crescut més d'un 120% en els últims trenta anys, arribant als 160 milions de tones [...] Els cítrics, tot i que segueixen sent una categoria líder del sector hortofrutícola, s'enfrontaran en els propers anys a importants reptes per mantenir la seva posició en un mercat cada cop més globalitzat, complex i competitiu pel fort creixement de productes com el mango, el kiwi, el raïm de taula, i l'alvocat i el meló, així com la reducció del consum de fruita a causa dels canvis d'estil de vida i la creixent competència amb altres categories de productes alimentaris.[20][21]
Regió continental | 2011 | 2016 | 2019 | major productor de la regió (2019) | producció |
---|---|---|---|---|---|
Àfrica | 12.146,8 | 14.128,4 | 15.579,3 | Egipte | 4.632,7 |
Àsia | 53.730,6 | 61.751,3 | 71.887,8 | Xina | 37,739.0 |
Carib | 827,7 | 627,3 | 589,6 | Haití | 182,7 |
Amèrica Central | 8.427,3 | 9.239,6 | 9.676,5 | Mèxic | 8.413,7 |
Europa | 11.003,2 | 11.389.4 | 10.537.8 | Espanya | 6.008,5 |
Amèrica del Nord | 12.752.1 | 14.034,5 | 15.043,4 | Estats Units d'Amèrica del Nord | 7.944,0[23] |
Oceania | - | - | 541,5 | Austràlia | 517,8 |
Amèrica del Sud | 28.964 | 26.436,3 | 27.736,3 | Brasil | 19.652,8 |
Total | 126.250,1 | 132.092,8 | 143.755,6 | 85.098,2 |
En el món es van produir uns 158 milions de tones de cítrics en la campanya de 2019-2020. L'Estat Espanyol ocupa la sisena posició en la llista de països productors. Els estats que la superen dediquen el producte més a consum intern (cas de la Xina, l'Índia o Mèxic) i a l'exportació de sucs, com el Brasil.[24]
Producció de cítrics als Països CatalansModifica
Al País Valencià es van produir 3.508.051 tones de cítrics en la temporada 2020-2021.
Alacant | Castelló | València | Total | |
---|---|---|---|---|
mandarina | 135.614 | 659.041 | 795.860 | 1.590.515 |
taronja dolça | 219.014 | 119.601 | 1.257.229 | 1.595.844 |
llimones | 302.393 | 324 | 1.448 | 304.165 |
pomelo | 5.695 | 339 | 10.783 | 16.817 |
altres cítrics | 354 | 156 | 156 | 666 |
taronja amarga | 0 | 0 | 44 | 44 |
Total | 663.070 | 779.461 | 2.065.520 | 3.508.051 |
La Comunitat Valenciana lidera les exportacions de cítrics al món, amb el 14% del total, si bé només acull el 2% de la producció. És a dir, que enfoca la major part del producte al consum exterior. [...] La citricultura representa el 34% de les terres de cultiu valencianes; el 35% de la producció de la branca agrària i el 46% de la producció vegetal. No obstant això, el pes de la citricultura valenciana ha descendit respecte a la resta de l'Estat: si el 2012 representava el 63%, el 2020 ha caigut al 33%. Tanmateix, la Comunitat Valenciana continua representant el 67% de les exportacions de cítrics de l'Estat. Per tipus de cultius, es manté la preponderància en mandarines (70% de la superfície i 64% de la producció de tot l'Estat); han baixat les taronges i han augmentat les llimes.[24]
El conreu de cítrics a Catalunya es desenvolupa bàsicament a les terres de Tarragona (179.152 tones) i Barcelona (147 tones), amb un volum total de 179.299 tones (2020) de les quals 135.501 tones corresponen a la mandarina, 43.546 a la taronja i 152 tones a llimona i pomelo.[26] Pel que fa a la superfície conreada amb cítrics, l'any 2018 hi havia 6.661 ha dedicades al conreu de la mandarina, 2.172 a la taronja i 28 a la llimona.[27]
A les Illes es dediquen 1.593 ha al conreu dels cítrics, amb una producció total de 8.860 tones (2020) on 6.153 tones coresponen a les taronges, 929 a les mandarines, 1.733 a les llimones i 45 a les aranges.[28]
ReferènciesModifica
- ↑ Entrada «Citrus» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ 2,0 2,1 Wu, 2018-2-7, Main.
- ↑ 3,0 3,1 Said i Trebble, 2016, p. 1.765.
- ↑ «cítric». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Ancillo, G.; Medina, A. «Els cítrics». Monografies botàniques. Jardí Botànic de la Universitat de València. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Wu, 2018-2-7, Diversity and evolution of the genus Citrus.
- ↑ Decker, 2008, p. 400.
- ↑ «cítric». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ 9,0 9,1 Wu, 2018-2-7, Conclusions.
- ↑ 10,0 10,1 Wu, 2018-2-7, Diversity and evolution of the genus Citrus.
- ↑ Janick, F. «Citrus» (en anglès). Universitat Purdue, 2005. Arxivat de l'original el 24 juny 2005.
- ↑ «Interacció entre medicaments». Medicaments i farmàcia. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 1 desembre 2021. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Bailey, D. G.; Dresser, G.; Arnold, J. M. O. «Grapefruit-medication interactions: Forbidden fruit or avoidable consequences?» (en anglès). Canadian Medical Association Journal, 185, 4, 2013, pàg. 309-316. DOI: 10.1503/cmaj.120951. PMC: 3589309. PMID: 23184849.
- ↑ Bailey, D.G.; Dresser, G.K.; Bend, J.R. «Bergamottin, lime juice, and red wine as inhibitors of cytochrome P450 3a4 activity: comparison with grapefruit juice» (en anglès). Clinical Pharmacology & Therapeutics, 73, 6, 2003, pàg. 529-537. DOI: 10.1016/S0009-9236(03)00051-1. PMID: 12811362.
- ↑ Chen, M.; Zhou, S. Y.; Fabriaga, E.; Zhang, P. H.; Zhou, Q. «Food-drug interactions precipitated by fruit juices other than grapefruit juice: An update review» (en anglès). J Food Drug Anal, 26, 2S, 2018, pàg. S61-S71. DOI: 10.1016/j.jfda.2018.01.009. PMID: 29703387.
- ↑ «Time course of recovery of cytochrome p450 3A function after single doses of grapefruit juice» (en anglès). Clinical Pharmacology and Therapeutics, 74, 2, 2003, pàg. 121-129. DOI: 10.1016/S0009-9236(03)00118-8. PMID: 12891222.
- ↑ Saito, Mitsuo; Hirata-Koizumi, Mutsuko; Matsumoto, Mariko; Urano, Tsutomu; Hasegawa, Ryuichi «Undesirable effects of citrus juice on the pharmacokinetics of drugs: focus on recent studies» (en anglès). Drug Safety, 28, 8, 2005, pàg. 677-694. DOI: 10.2165/00002018-200528080-00003. PMID: 16048354.
- ↑ Fuhr, Uwe «Drug Interactions with Grapefruit Juice: Extent, Probable Mechanism and Clinical Relevance» (en anglès). Drug Safety, 18, 4, 1998, pàg. 251-272. DOI: 10.2165/00002018-199818040-00002. ISSN: 0114-5916. PMID: 9565737.
- ↑ Fibla i Martínez, 2000, p. 44 i 45.
- ↑ «Citrus Market Trends» (en anglès). World Citrus Organisation, 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ «Markets and trade, Citrus» (en anglès). FAO, Food and Agriculture Organisation of the United nations, 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ «FAO. 2021. Citrus Fruit Statistical Compendium 2020. Rome» (en anglès; francès; espanyol). FAO, 2020-2021. [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ «Citrus Fruits 2019 Summary». United States Department of Agriculture, National Agricultural Statistics Service, 2020, pàg. 7-8. ISSN: 1948-9048.
- ↑ 24,0 24,1 «L'agricultura valenciana lidera l'exportació de cítrics al món, amb el 14% de les vendes». À Punt, notícies, 07-02-2022. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Previsión de la cosecha de cítricos 2021-2022» (en castellà-espanyol). Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica, 2021. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Producció agrícola. Per productes. Províncies». Idescat, 2022. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Pla d'acció dels cítrics 2020-2022. Evolució de la superfície de cítrics a Catalunya 2006-2018». Departament d'Agriciltura, Pesca i Alimentació, 2018. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Històric de produccions agrícoles». Serveis de millora agrària i pesquera, Govern de les Illes Balears, 2020. [Consulta: 20 maig 2022].
BibliografiaModifica
- Decker, M. «Agriculture and Agricultural Technology». A: Jeffreys, E.; Haldon, J.; Cormack, R. The Oxford Handbook of Byzantine Studies (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 397-406. ISBN 978-0-19-925246-6.
- Fibla, J. M.; Martínez, M. Plagues dels cítrics i els seus enemics naturals trobats a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. 6, 2000, p. 43-45.
- Said, H. M.; Trebble, T. M. «Intestinal Digestion and Absorption of Micronutrients». A: Feldman, M.; Friedman, L. S.; Brandt, L. J. Sleisenger and Fordtran's Gastrointestinal and Liver Disease (en anglès). 10a edició. Saunders, 2016, p. 1.765-1.787. ISBN 978-1-4557-4692-7.
- Wu, Guohong Albert et al. «Genomics of the origin and evolution of Citrus». Nature, 07-02-2018. DOI: 10.1038/nature25447.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Cítrics: esprémer fins a la pell Vídeo. CCMA-TV3. 17 de gener de 2011. Durada 26.28s (Consulta 3 d'abril de 2016) (català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cítric |