Obre el menú principal
Aquest article és sobre el fruit. També existeix el color taronja.
Taronja

La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hesperidis, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc. El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, i és l'espècie més important del gènere Citrus. És un cítric de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit.

La taronja és un híbrid entre l'aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata). Conté un ~25% de gens de pomelo i un ~75% de gens de mandarina.[1]

Contingut

OrigenModifica

El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa milers d'anys al sud de la Xina. Des d'allí, es va anar escampant pel sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l'Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la ruta de la Seda i les croades. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que eren molt amargues) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranche (derivat del persa arangus), van introduir el taronger agre a Europa pel sud de la península Ibèrica al segle X. Actualment s'adapta molt bé al clima mediterrani. Avui en dia, els Països Catalans en són un dels grans productors mundials: hi ha conreus de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià. Al Baix Ebre són molt populars, fins i tot a la població de Xerta se celebra una fira relacionada amb els cítrics, amb especial rellevància de la taronja.

DialectologiaModifica

En valencià, en terres de Castelló i Alacant es pronuncia teronja i al Rosselló és toronjo m. o toronge m.

VarietatsModifica

Hi ha nombrosos tipus de taronges, cadascun destinat per a un ús en concret: com a fruita de taula, per a fer sucs, per a fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seves varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. Les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges agres tenen un gust tan àcid i amarg que no se solen consumir crues i es reserven per cuinar, per fer melmelades i per obtenir olis essencials.[cal citació]

Es poden classificar els diferents tipus de taronja de la manera següent:[cal citació]

De mida granModifica

Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel lane late, Navel Powell.
Mutacions de la Washington Navel són:[2]

  • Chislett Summer Navel
  • Powel Summer Navel

Taronja blanca: Salustiana, Valencia Late, Valencia Delta Seedles.
De sang o sanguina: Sanguinelli, Doble Fina, Entrefina.

De mida petitaModifica

Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari.
Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour.
Mutacions de l'Oronules són:[3]

  • Clemenrubí
  • Orogrós

Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esval.

Valor energèticModifica

La taronja té un valor energètic escàs a causa de l'elevat contingut d'aigua, Tanmateix, com tots els cítrics, és rica en vitamina C, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color i conegut per les seves propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric; aquest darrer potencia l'acció de la vitamina C. Hi és apreciable la quantitat de fibra, que es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l'escorça, i per això, consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal. És habitual menjar-les senceres i també en forma de suc.

ProduccióModifica

 
Producció de taronges el 2005

Les taronges destinades a la producció comercial es conreen en tarongerars repartits per tot el món, encara que els tres productors més grans són Brasil, EUA i Mèxic. Les taronges són molt sensibles a les gelades. Un tractament corrent, quan es preveuen temperatures sota zero, consisteix a regar els arbres amb aigua perquè, mentre l'aigua es transforma en gel a les branques dels arbres, el gel acabat de formar es quedi al punt de congelació i protegeixi la planta si la temperatura de l'aire arriba a baixar molt més de zero graus.

Principals productors de taronja al món entre 2000 i 2009 (en tones)
PAÏSOS 2000 2005 2009
  Brasil 21.330.300 17.853.400 17.618.500
  Estats Units 11.790.700 8.393.270 8.280.780
  Índia 2.674.700 3.314.000 5.201.350
  Xina 1.180.631 2.740.927 4.864.959
  Mèxic 3.812.680 4.112.710 4.193.480
  Iran 1.843.560 2.253.210 2.713.240
  Espanya 2.616.220 2.376.230 2.617.700
  Itàlia 1.876.180 2.261.400 2.359.400
  Egipte 1.610.520 1.789.000 2.200.000
  Indonèsia 644.052 2.214.020 2.102.560
  Turquia 1.070.000 1.445.000 1.689.920
  Pakistan 1.328.000 1.721.000 1.492.400
  Sud-àfrica 1.169.810 1.246.450 1.445.300
  Marroc 870.000 835.000 1.200.000
TOTAL MUNDIAL 63.793.124 62.832.014 68.475.267
Fonts:[4] FAO

CuriositatsModifica

Beneficis de la taronja[cal citació]Modifica

ReferènciesModifica

  1. «The draft genome of sweet orange (Citrus sinensis)». Nature Genetics, vol. 45, 25-11-2012, pàg. 59-66. DOI: 10.1038/ng.2472.
  2. Unió de Llauradors, juliol-agost 2017, p. 24.
  3. Unió de Llauradors, juliol-agost 2017, p. 22.
  4. ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER L'ALIMENTACIÓ I LA AGRICULTURA FAOSTAT

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Unió de Llauradors «Variedades exclusivas de AVASA». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 22-24. DL V-3260-1991

Enllaços externsModifica