Aristòfanes
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec.
![]() ![]() | |
Nom original | (grc) Ἀριστοφάνης ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 445 aC ![]() Atenes (Grècia) ![]() |
Mort | 385 aC ![]() Atenes (Grècia) ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura i forma dramàtica ![]() |
Ocupació | comediògraf, dramaturg, poeta ![]() |
Gènere | Comèdia ![]() |
Moviment | Vella comèdia ![]() |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Araros ![]() |
Pare | Philippus (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El lloc i fins i tot la data exactes del seu naixement ens són desconeguts, però probablement es va educar a Atenes. Era del poble de Kudathenaium. És famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs: els Grans dionisíaques i Lenees. En total, va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat, i que són els únics exemples supervivents de la comèdia àtica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d'Atenes i la seva conducta en la Guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Una comèdia famosa, Les granotes, va rebre l'honor inèdit de ser repetida, i segons un biògraf posterior, li va comportar una corona cívica.
Aristòfanes apareix a El convit de Plató, donant una explicació mitològica còmica de l'origen de l'amor. Els núvols, una producció desastrosa que va acabar en un humiliant últim lloc a la Ciutat Dionisíaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofística tan de moda entre l'aristocràcia del moment; Sòcrates en va ser la víctima, apareixent com un sofista. Lisístrata fou escrita durant la guerra amb Esparta, i presenta el pacifisme de manera còmica: les dones de les dues ciutats deixen de practicar sexe amb els seus marits fins que deixin de lluitar.
Obres supervivents Modifica
- Els acarnesos (425 aC)
- Els cavallers (424 aC)
- Els núvols (original del 423 aC, més tard revisada)
- Les vespes (422 aC)
- La Pau (421 aC)
- Els ocells (414 aC) a la qual el compositor Hubert Parry (1848-1918) posà música
- Lisístrata (411 aC)
- Les tesmofòries ('Les dones del festival', primera versió del 410 aC)
- Les granotes (405 aC) a la qual el compositor Hubert Parry (1848-1918) posà música
- Les assembleistes (392 aC)
- Plutus ('Riquesa', segona versió del 388 aC)
Obres perdudes datades Modifica
- Els convidats (427 aC)
- Els babilonis (426 aC)
- Els pagesos (424 aC)
- Els vaixells mercants (423 aC)
- Els núvols (primera versió) (423 aC)
- Proagon (422 aC)
- Amphiaraos (414 aC)
- Plutus ('Riquesa', primera versió, 408 aC)
- Gerytades (probablement el 407 aC)
- Koskalos (387 aC)
- Aiolosikon (segona versió, 386 aC)
Altres obres perdudes Modifica
- Aiolosikon (primera versió)
- Anagyros
- Els pollastres
- Daidalos
- Danaids
- Dionís nàufrag
- Els centaures
- Niobos
- Els herois
- Les illes
- Les dones de Lemnos
- L'edat vella
- Pau (segona versió)
- Les dones fenícies
- Poesia
- Polyidos
- Les estacions
- Les cigonyes
- Els telemessians
- Triphales
- Les tesmofòries ('Les dones del festival', segona versió)
- El campament de dones
Traduccions catalanes Modifica
Títols per ordre alfabètic:
Referències Modifica
- ↑ «Adesiara: Els acarnesos». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Adesiara: Les granotes». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Adesiara: Lisístrata». [Consulta: 3 març 2021].
Vegeu també Modifica
- Literatura grega
- Asteroide 2934 Aristòfanes, batejat en honor del dramaturg