Aristòfanes

comediògraf de l'Antiga Grècia
Per a altres significats, vegeu «Aristòfanes (desambiguació)».

Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec.

Infotaula de personaAristòfanes

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀριστοφάνης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 445 aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort385 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i forma dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócomediògraf, dramaturg, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia Modifica el valor a Wikidata
MovimentVella comèdia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
FillsAraros Modifica el valor a Wikidata
ParePhilippus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0034922 IBDB: 4223
Musicbrainz: 38c84aa8-d33f-4c33-bea2-56b016581f5f Songkick: 8750464 Discogs: 706026 IMSLP: Category:Aristophanes Find a Grave: 86216058 Modifica el valor a Wikidata

El lloc i fins i tot la data exactes del seu naixement ens són desconeguts, però probablement es va educar a Atenes. Era del poble de Kudathenaium. És famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs: els Grans dionisíaques i Lenees. En total, va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat, i que són els únics exemples supervivents de la comèdia àtica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d'Atenes i la seva conducta en la Guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Una comèdia famosa, Les granotes, va rebre l'honor inèdit de ser repetida, i segons un biògraf posterior, li va comportar una corona cívica.

Aristòfanes apareix a El convit de Plató, donant una explicació mitològica còmica de l'origen de l'amor. Els núvols, una producció desastrosa que va acabar en un humiliant últim lloc a la Ciutat Dionisíaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofística tan de moda entre l'aristocràcia del moment; Sòcrates en va ser la víctima, apareixent com un sofista. Lisístrata fou escrita durant la guerra amb Esparta, i presenta el pacifisme de manera còmica: les dones de les dues ciutats deixen de practicar sexe amb els seus marits fins que deixin de lluitar.

Obres supervivents Modifica

Obres perdudes datades Modifica

Altres obres perdudes Modifica

  • Aiolosikon (primera versió)
  • Anagyros
  • Els pollastres
  • Daidalos
  • Danaids
  • Dionís nàufrag
  • Els centaures
  • Niobos
  • Els herois
  • Les illes
  • Les dones de Lemnos
  • L'edat vella
  • Pau (segona versió)
  • Les dones fenícies
  • Poesia
  • Polyidos
  • Les estacions
  • Les cigonyes
  • Els telemessians
  • Triphales
  • Les tesmofòries ('Les dones del festival', segona versió)
  • El campament de dones

Traduccions catalanes Modifica

Títols per ordre alfabètic:

  • Els acarnesos, traducció de Cristián Carandell. Martorell: Adesiara: 2017.[1]
  • Les granotes, traducció de Cristián Carandell. Martorell: Adesiara, 2014.[2]
  • Lisístrata, traducció de Cristián Carandell. Martorell: Adesiara, 2010.[3]

Referències Modifica

  1. «Adesiara: Els acarnesos». [Consulta: 3 març 2021].
  2. «Adesiara: Les granotes». [Consulta: 3 març 2021].
  3. «Adesiara: Lisístrata». [Consulta: 3 març 2021].

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica