387 aC
any
El 387 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Mamercí, Cursor, Lanat i Publícola (o, més rarament, any 367 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «387 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 387 aC (ccclxxxvii aC) |
| Islàmic | 1040 aH – 1038 aH |
| Xinès | 2310 – 2311 |
| Hebreu | 3374 – 3375 |
| Calendaris hindús | -331 – -330 (Vikram Samvat) 2715 – 2716 (Kali Yuga) |
| Persa | 1008 BP – 1007 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -136 |
| Ab urbe condita | 367 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
| Anys | |
| 390 aC 389 aC 388 aC - 387 aC - 386 aC 385 aC 384 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Antàlcides, polític i diplomàtic espartà, que havia estat enviat a l'Àsia Menor com a comandant d'una flota (ναύαρχος, navarc) i com ambaixador l'any 388 aC, va negociar amb Tiribazos, un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia, un tractat de pau entre Esparta, Atenes i l'Imperi Aquemènida, tractat conegut amb el nom de la Pau d'Antàlcides, un acord general de pau imposat per Pèrsia, però sota influència de les conveniències d'Esparta.[2]
- Tiribazos va convocar als diferents estats grecs i als espartans, amb gran alegria per part de tots pel fet que la Pau d'Antàlcides suposava posar fi a la guerra, i va proposar els acords de pau. Va ser comunicada als estats grecs l'hivern del 387 aC al 386 aC. Esparta i Atenes van acceptar l'acord el 386 aC, i fins més tard no el van signar Tebes i el govern unit d'Argos i Corint.[3]
- Plató, filòsof, compra, fora de les muralles d'Atenes, una propietat que dedica a les Muses i bateja amb el nom d'Acadèmia. Comença a donar lliçons sobre filosofia.[4]
Sicília
modifica- Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, després d'un setge d'onze mesos, ocupa la ciutat de Règion.[5]
- L'illa d'Issa, la més allunyada de la costa de Libúrnia, es ocupada per Dionisi el Vell, per assegurar-se el domini de la mar Adriàtica, ajudat per la gent de Paros. Va fundar una colònia a l'illa.[6]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Gai Sergi Fidenat, Luci Emili Mamercí, Luci Papiri Cursor, Luci Meneni Lanat i Luci Valeri Publícola.[7]
- Enfrontament entre la República Romana i els gals en la batalla de l'Àl·lia, que va portar al saqueig de Roma pels gals[8] encapçalats per Brennus. Algunes fonts situen aquesta batalla l'any 390 aC.[9]
Naixements
modificaNecrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, I, 31-34
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, IV, 8
- ↑ Goulet, Richard. Dictionnaire des philosophes antiques. París: Éditions du CNRS, 1994, p. 693. ISBN 9782222040422.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 40
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 13-14
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 5
- ↑ Mackay, Christopher S. Ancient Rome: a military and political history (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p.24. ISBN 0521809185.
- ↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum, IX, 5