Calendari xinès

calendari usat a la Xina

El calendari xinès (農曆 en xinès tradicional i 农历 en xinès simplificat) és un lunisolar, a diferència del calendari gregorià, que és solar.

Avui dia a la Xina s'utilitza el calendari gregorià, però encara s'utilitza el xinès per a marcar vacances tradicionals (com l'Any Nou xinès o la Festa de les Barques de Drac), en l'astrologia o per a triar la data més propícia per a un casament. Com que cada mes segueix un cicle de la Lluna, també s'utilitza per determinar les fases d'aquesta.

A la Xina, el calendari tradicional es coneix com el "calendari agrícola" (農曆 nónglì, 农历), mentre que el calendari gregorià es coneix com a "calendari estàndard" (公曆 gōnglì, 公历), o "calendari occidental" (西曆 xīlì, 西历). Un altre nom per al calendari xinès és el "Calendari Ying" (陰曆 yīnlì, 阴历), per la referència a l'aspecte lunar del calendari, mentre que el calendari gregorià és el "Calendari Yang" (陽曆 yánglì, 阳历) per la referència a les seves propietats solars.

EstructuraModifica

 
Calendari xinès de 2017
 
Pàgina d'un calendari xinès

El calendari xinès es divideix en dia, que és el temps d’una mitjanit a l’altra, sis mesos, que son el temps d'una lluna nova a la següent, de 29 dies i sis mesos de 30 dies, cosa que origina anys, que és una revolució de la terra al voltant del sol mesurada a partir del primer dia de primavera, l'Any Nou xinès. L'Any natural té una durada de 353–355 o 383–385 dies.

No coincideix amb el calendari gregorià que, en general, té 365 dies, i per a ajustar el cicle lunar de 354 dies amb el cicle solar de 365 s'inclou un mes cada 2 o 3 anys, a diferència del calendari gregorià on s'afegeix un dia cada quatre anys.

HistòriaModifica

La dinastia Shang és la primera dinastia governant de la Xina que es pot establir en la història registrada, tot i que altres dinasties van ser anteriors a aquesta,[1] almenys al segle XIV aC havien establert l'any solar a 365 1/4 dies i la llunació a 29 1/2 dies.

L'origen del calendari fou prop de l'any 2637 aC, i consta de 60 anys, el regnat de l'Emperador Groc distribuït en cinc cicles de dotze anys amb noms d'animals: Rata, Bou, Tigre, Conill, Drac, Serp, Cavall, Cabra, Mico, Gall, Gos i Porc, combinats amb els cinc elements (fusta, foc, terra, metall, i aigua).

Els primers calendaris eren solars, i n'hi va haver diversos: el que deriva del Wuxing, amb cinc fases de 73 dies, una altre versió és la dels quatre quarts, en què un any tenia 12 mesos i les setmanes duraven deu dies, amb un mes compost de tres setmanes i una setmana de deu dies intercalada a l'estiu segons calgués per estar al dia de l'any tropical, o el calendari equilibrat que usava la dinastia Shang amb un any de 365,25 dies i mesos de 29,5 dies i després de cada 16è mes, s'intercalava un mig mes.

Abans de la dinastia Zhou, s'utilitzaven encara calendaris solars. El calendari lunisolar tradicional xinès de dotze mesos es va desenvolupar entre el 771 i el 476 aC, durant el període de primavera i tardor de la dinastia Zhou oriental, que desenvolupava el cicle metònic de 19 anys amb un total de 235 mesos, i durant aquest cicle de 19 anys hi havia set intercalacions de mesos. L'altre mètode, que es va abandonar poc després que Shang va començar a adoptar-lo, consistia a inserir un mes extra entre dos mesos d'un any normal.[2]

L'any 104 aC, Sima Qian va escriure el Taichuli –que es pot traduir com El primer calendari–, una obra basada en el calendari Qin. El Taichuli va ser un dels calendaris més avançats d'aquella època i la seva creació va ser considerada com una revolució pel que fa al calendari xinès tradicional, ja que Qian va afirmar que existeixen 365,25 dies en un any i 29,53 dies en un mes.

El 15 de desembre de 1610 els astrònoms xinesos de l'Observatori de Pequín van equivocar-se en la predicció d'un eclipsi de sol, però les dades facilitades per Sabatino de Ursis van ser correctes, en una predicció que va ser la primera feta a la Xina per un jesuïta. Com a resultat d'aquests fets Xu Guangqi va convèncer a l'emperador Wanli que encarregues la reforma del calendari als jesuïtes, feina que van començar Sabatino i Diego de Pantoja, projecte que més endavant van abandonar per l'oposició dels astrònoms locals.[3][4]

ActualitatModifica

La República de la Xina (1912–1949) va adoptar oficialment el calendari gregorià el 1912[5] però per tal de poder conservar certs costums populars i a causa de l'ocupació del nord de la Xina pels senyors de la guerra, fins l'1 de gener de 1929 no es va aplicar a tot el país. També es va adoptar com a hora oficial la dels primers ports oberts als occidentals, a la costa est (120° de longitud Est), i no la de Pequín.

Dia, hora, i setmanaModifica

En el calendari xinès, els dies començaven a mitjanit i acaben a la mitjanit següent, però les persones tendeixen a considerar que el dia comença a l'alba. A la Xina antiga, el temps es dividia segons el sistema shí-kè i gēng-diǎn. Per exemple: Hi ha 12 shí i 100 o 10 gēng i 60 diǎn o 6000 fēn en un dia.[6][7]

Actualment, els dies es divideixen amb el sistema hora-minut-segon i s'agrupen en setmanes de 7 dies i els dies de la setmana es marquen amb el nombre ordinal exceptuant el diumenge.[6]

Dies de la setmana xinesos[8][9]
Estil
Català
equivalent  
Estil 1 Estil 2
漢字 Significat Pinyin Significat 読み Japonès 한글 Coreà
Diumenge 星期日 O 星期天 Dia icònic de la setmana Xīngqī/qí rì 日曜日 Dia del sol にち よぅび Nichi yōbi 일요일 Il yoil
Dilluns 星期一 Primer dia de la setmana Xīngqī/qí yī 月曜日 Dia de la lluna げつ よぅび Getsu yōbi 월요일 Wol yoil
Dimarts 星期二 Segon dia de la setmana Xīngqī/qí èr 火曜日 Dia de Mart か よぅび Ka yōbi 화요일 Hwa yoil
Dimecres 星期三 Tercer dia de la setmana Xīngqī/qí sān 水曜日 Dia de Mercuri すい よぅび Sui yōbi 수요일 Su yoil
Dijous 星期四 Quart dia de la setmana Xīngqī/qí sì 木曜日 Dia de Jupiter もく よぅび Moku yōbi 목요일 Mog yoil
Divendres 星期五 Cinquè dia de la setmana Xīngqī/qí wǔ 金曜日 Dia de Venus きん よぅび Kin yōbi 금요일 Geum yoil
Dissabte 星期六 Sisè dia de la setmana Xīngqī/qí liù 土曜日 Dia de Saturn ど よぅび Do yōbi 토요일 A yoil

FestivitatsModifica

L'Any nou xinès, anomenat Festa de Primavera a la Xina continental és el primer dia del primer mes del calendari lunar. Antigament es deia "Jingdan" ("Dia d'Any Nou"), Tết Nguyên Đán al Vietnam i 설날 a Corea del Sud. L'any nou lunar és la festa més solemne de l'any, i es celebren festes a la Xina continental, Hong Kong, Macau, Taiwan, Vietnam, Corea del Sud, Filipines, Malàisia, Singapur, Indonèsia i el barri xinès de l'estat de Nova York.[10]

La festa Shangsi, que és el tercer dia del tercer mes del calendari lunar, s'anomena 삼짇날 a Corea del Sud.

El cinquè dia del cinquè mes del calendari lunar, la festa de la barca del Drac, es diu Tết Đoan Ngọa Vietnam i 단오 a Corea .

Qixi, el Sant Valentí xinès és la nit del setè dia del setè mes lunar, que es diu Thất tịchal Vietnam i 칠석 a Corea del Sud. Celebra, anualment, l'encontre entre el traginer i la teixidora que és narrat a la mitologia xinesa.[11]

La festa Doble Ninth és el novè dia del novè mes del calendari lunar, s'anomena Tết Trùng Cửu a Vietnam.

La festa de les Llanternes i la festa de Shangyuan són el 15è dia del primer mes lunar. Vietnam es diu Tết Thượng Nguyên i Corea del Sud es diu 대보름 (大 보름).

La festa de Zhongyuan, que és el 15è dia del setè calendari lunar, es diu Tết Trung Nguyên o Lễ Vu Lan a Vietnam i 백중 o 망혼 일 (Dia dels morts) a Corea del Sud. En aquesta festa, fantasmes i esperits, inclosos els ancestres morts, surten de l'inframón.[12]

La Festa de la Mitja Tardor, el quinzè dia del vuitè mes lunar, s'anomena Tết Trung Thu a Vietnam i 추석 a Corea del Sud.[13]

La festa Xia Yuan, que és el 15è dia del desè mes del calendari lunar, s'anomena Tết Hạ Nguyên (Jie Xia Yuan) a Vietnam.

La festa de Laba és el vuitè dia del dotzè mes lunar (desembre). La festa del Sacrifici, també conegut com Xiaonian, és el 23è (nord) o el 24è (sud) del dotzè mes lunar del calendari lunar. Es diu Tết Táo Quân a Vietnam. La nit de Cap d'Any, la vigília del primer dia del primer mes lunar, és l'última nit de l'any natural lunar. Aquestes tres festes se solen considerar Les festes més grans per a la preparació i l'elaboració de l'any nou lunar.

Les festes definides pels termes solars solen tenir fortes característiques estacionals, sobretot prop dels termes solars més evidents de l'equinocci de primavera, de l'equinocci de tardor, del solstici d'estiu i del solstici d'hivern. Qingming és el primer terme solar immediatament després de l'equinocci de primavera. Spring Society, el cinquè dia després del començament de la primavera, al voltant de l'equinocci de primavera, La festa del menjar fred, el 105è dia després del solstici d'hivern, al voltant de Qingming, a Corea es diu 한식 (menjar fred), i elFestival de Ching Ming, el dia de Ching Ming, Vietnam es diu Tết Thanh Minh (Festival Ching Ming).

A l'Estiu hi ha la festa del solstici d'estiu, també conegut com a "Festival d'estiu", és una festa tradicional xinesa i es valora especialment al nord de la Xina. Abans de la dinastia Qing, especialment a la dinastia Song, les vacances oficials es deien "Festa de la dinastia" a la dinastia Liao.

A la tardor, la Societat de la tardor, el cinquè dia després del començament de la tardor, al voltant de l'equinocci de tardor.

A l'hivern el dia del solstici d'hivern, també s'anomena "Any petit", Vietnam es diu Lễ hội Đông Chí i Corea del Sud s'anomena 동지.

ReferènciesModifica

  1. «The Chinese Calendar». Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 15 octubre 2021].
  2. «The sacred calendar» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 17 octubre 2021].
  3. Udías Vallina S.J., Agunstín «Jesuitas astronomos en Beijing: 1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992, pàg. 378. Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine.
  4. Truffa, Giancarlo. «de Ursis, Sabatino» (en anglès). Biographical Encyclopedia of Astronomers, 24-12-2016. [Consulta: maig 2019].
  5. La China del siglo XX
  6. 6,0 6,1 Needham, Joseph. (1959). Science and Civilization in China: Volume 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth. Cambridge University Press., reprinted Taipei: Caves Books, Ltd.(1986), pp. 109–110.
  7. Ho, Peng Yoke. (2000). Li, Qi, and Shu: An Introduction to Science and Civilization in China. Mineola: Dover Publications. ISBN 0-486-41445-0. p. 105.
  8. [enllaç sense format] http://www.newsmth.net/bbsanc.php?path=/groups/sci.faq/Astronomy/bw/all2/bk37k/M.1275291864.z0&ap=353 Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.
  9. [enllaç sense format] http://www.math.nus.edu.sg/aslaksen/calendar/ChineseNewYear1000.nb
  10. «Festes a Catalunya procedents d'altres cultures». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  11. Zhao, Rongguang,. A history of food culture in China. ISBN 978-1-938368-27-1. 
  12. Chow, Shu Kai. 鬼月鉤沉-中元、盂蘭、餓鬼節 (en xinès). Hong Kong: Chung Hwa Books (Hong Kong), 2015. ISBN 9789888366392. 
  13. Huy, Nguyen Van. «The Mid-Autumn Festival (Tet Trung Thu), Yesterday and Today». A: Kendall, Laurel. Vietnam : journeys of body, mind, and spirit. Berkeley: University of California Press, 2003, p. 93-106. ISBN 0520238729. 

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari xinès
Calendaris
Conversions
Regles